Este glossari explica en poques línies els conceptes que apareixen als articles del web i que qui no és del moviment esperantista no té per què conéixer. Hi ha termes de lingüística, com diglòssia o llengua planificada; paraules de la llengua i de la cultura esperantistes, com fina venko o krokodili; i les sigles de les organitzacions, de la UEA a la HEF. Cada entrada diu de quin camp és, cita la font de la definició i, quan en tenim, enllaça l’article del web que conta el tema més a fons.
Coberta de la quarta edició de l'Universala Vortaro de Zamenhof, Varsòvia, 1901: un marc decoratiu amb l'estrela de cinc puntes a dalt, el títol en esperanto, francés, anglés, alemany, rus i polonés, i al centre, en lletres grans, «Esperanto».
L’Universala Vortaro de Zamenhof, quarta edició (Varsòvia, 1901). Domini públic, Wikimedia Commons.
Les entrades van per orde alfabètic. Les lletres amb barret de l’esperanto (ĉ, ĝ, ĥ, ĵ, ŝ, ŭ) s’ordenen ací com la lletra sense barret, i els afixos que comencen per guió, com -in-, per la primera lletra. Per a les paraules de l’esperanto que enganyen a qui parla valencià o castellà, vegeu Falsos amics; per als dubtes generals, Preguntes freqüents sobre l’esperanto; i per a les persones del grup, Biografies.
A · B · C · D · E · F · G · H · I · J · K · L · M · N · O · P · R · S · T · U · V · Z
A
Acusatiu
Esperanto. Cas gramatical que en esperanto es marca amb la terminació -n i que indica sobretot el complement directe: Mi havas libron, «tinc un llibre». La regla 2 del Fundamento diu que la llengua només té dos casos, el nominatiu i l’acusatiu, i que la resta es fa amb preposicions. Com que la -n diu qui rep l’acció, l’orde de les paraules queda lliure: Kato mordas hundon i Hundon mordas kato volen dir igualment «el gat mossega el gos». L’adjectiu que acompanya el nom també la porta, per concordança (grandan domon). A més, la -n indica direcció (kien?, «cap a on?»; regla 13), mesura i data, i pot substituir la preposició je. En la reforma de 1894 Zamenhof va proposar suprimir-la perquè era una de les errades més freqüents dels aprenents; la proposta no va prosperar.
Font: Gramàtica del Fundamento, regles 2, 13 i 14 · PMEG, «N por objekto» · PMEG, «N – bazaj reguloj» · DNV, «acusatiu»
Al web: Idiotismes, calcs i interferència: les errades del castellà i del valencià en esperanto · 1894: quan Zamenhof intentà reformar l’esperanto i els esperantistes li digueren que no
Adquisició de segones llengües
Lingüística. Procés pel qual una persona que ja coneix una llengua (la L1) n’aprén una altra, i també el camp de recerca que l’estudia. El Diccionari normatiu valencià definix l’adquisició com el «procés d’aprenentatge d’una llengua, generalment la materna»; quan es tracta d’una segona llengua, la investigació mesura, per exemple, quin vocabulari cal per a entendre un text sense ajuda (cobertura lèxica) o quin pes hi té l’aptitud lingüística. És el marc on es poden comprovar les afirmacions sobre la facilitat de l’esperanto o sobre el seu valor propedèutic.
Font: Diccionari normatiu valencià, «adquisició» · XTEC (Generalitat de Catalunya), «L’adquisició de segones llengües» · Laufer i Ravenhorst-Kalovski, «Lexical threshold revisited», Reading in a Foreign Language 22 (2010)
Al web: Fàcil, per a qui? No hi ha llengües fàcils en abstracte, ni tan sols l’esperanto · L’esperanto ajuda a aprendre altres idiomes?
Adresaro
Esperanto. «Directori»: en la història de l’esperanto, la llista de persones que havien aprés la llengua que Zamenhof va publicar a partir de 1889. La primera sèrie, de 39 pàgines, recollia el primer miler de noms, sobretot de qui havia enviat a Zamenhof la butlleta de promesa del primer manual; les següents van eixir fins a 1909, i les de 1904 a 1909 les va compilar Ménil i les va editar Hachette. Cada inscrit rebia un número d’esperantista. Segons l’Enciklopedio de Esperanto, el total va passar de 1.000 noms en 1889 a uns 22.000 en 1909. Per extensió, adresaro és qualsevol directori de socis d’una associació.
Font: Adresaro de la personoj kiuj ellernis la lingvon „Esperanto”, edició digital (Viquitexts en esperanto) · Enciklopedio de Esperanto (1933), article «Adresaro de Esperantistoj», p. 11
Al web: Quanta gent parla realment esperanto? · Comptem-nos: una proposta per a Pasporta Servo
Afix
Lingüística. Element que s’unix a una arrel o a una paraula per a formar-ne una altra: prefix si va davant, sufix si va darrere (i infix, si va dins). És l’eina principal de la derivació. En esperanto, de lerni (aprendre) i el sufix -ej- (lloc) ix lernejo, escola. El PMEG, la gramàtica de referència de la llengua, descriu 31 sufixos i 10 prefixos oficials, i advertix que la frontera entre afix i arrel és sobretot de tradició: un afix és una arrel que seguix regles especials en la formació de paraules. Vegeu, per exemple, mal-, ge- o -ej-, -uj-.
Font: Diccionari normatiu valencià, «afix» · PMEG, «Kio estas afikso?» · PMEG, sufix EJ
Al web: Per què es diu martelo però ŝraŭbilo? · Fàcil, per a qui? No hi ha llengües fàcils en abstracte, ni tan sols l’esperanto · Quin nivell d’esperanto s’assolix amb Esperanto12?
AIS
Sigla. Akademio Internacia de la Sciencoj (Acadèmia Internacional de les Ciències). Institució acadèmica impulsada pel pedagog alemany Helmar Frank a la República de San Marino: el govern sanmarinés en va aprovar la proposta el 19 de maig de 1983, i la primera sessió d’estudis es va inaugurar el 28 de desembre d’eixe any. Fa cursos i atorga títols propis de batxiller, màster i doctor, amb la Internacia Lingvo —com anomena l’esperanto— com a única llengua de treball, però cap govern no reconeix oficialment eixos títols. Des de 2020 la seua personalitat jurídica és a Alemanya.
Font: AIS, respostes a les preguntes més freqüents · UEA, «AIS»
Akademio de Esperanto
Moviment esperantista. (Acadèmia d’Esperanto). Institució lingüística independent que té com a tasca, segons els seus estatuts, conservar i protegir els principis fonamentals de l’esperanto i controlar-ne l’evolució. Va nàixer en 1905, en el primer Congrés Universal, a proposta de Zamenhof, amb el nom de Lingva Komitato; «Akademio de Esperanto» era aleshores el nom d’una comissió superior d’eixe comité, i en 1948 tots dos es van fusionar en un sol cos. Té, en principi, 45 membres, elegits per la mateixa Acadèmia per a nou anys i renovats per terços cada tres anys. Vetla pel Fundamento de Esperanto i fa públiques les seues decisions i recomanacions en les Oficialaj Informoj. No depén de la UEA, però els estatuts de la UEA definixen la llengua oficial de l’associació, entre altres coses, per l’ús «controlat per l’Akademio».
Font: Akademio de Esperanto: història · Estatuts de l’Akademio · Akademio: Oficialaj Informoj · Estatuts de la UEA, art. 6
Al web: Qui governa l’esperanto? · «-ata» o «-ita»: trenta-cinc anys barallant-se per dues lletres
Aligatori
Esperanto. Variant de krokodili: en un ambient esperantista, parlar una llengua que no és l’esperanto i que és la llengua materna només d’una part dels presents; per exemple, un valencià que parla en francés amb un francés. Segons la Reta Vortaro, entre esperantistes es mira igual de malament que krokodili. Ve de aligatoro, «caiman americà».
Font: Reta Vortaro, «aligatori»
Al web: Presentació del llibre «Esperanto y esperantistas de Teruel», al Centre Aragonés (2022)
Amikejo
Esperanto. «Lloc d’amistat»: el nom que es volia donar al Territori Neutral de Moresnet, un enclavament entre Prússia i els Països Baixos (després Bèlgica) que el Congrés de Viena havia deixat sense assignar. En 1908 el metge Wilhelm Molly i altres esperantistes el van declarar estat esperantista amb eixe nom, i la població es va posar a aprendre la llengua; hi va haver bandera i himne. El projecte no va prosperar: en 1914 les tropes alemanyes van ocupar el territori, i el Tractat de Versalles el va atribuir a Bèlgica. Vegeu Illa de les Roses.
Font: Neal Ascherson, «Memories of Amikejo», London Review of Books 34:6, 22 de març de 2012
Al web: L’illa que va fer oficial l’esperanto sense tindre cap parlant
Amikumu
Moviment esperantista. Aplicació per al mòbil que servix per a trobar parlants d’una llengua que estiguen a prop. Es va llançar el 22 d’abril de 2017, primer per a esperantistes, i el primer dia va superar els mil usuaris; hui diu que admet milers de llengües. La van crear l’australià Richard Delamore, conegut pels seus vídeos en esperanto, i Chuck Smith, fundador de la Viquipèdia en esperanto.
Font: «Amikumu ekhavis pli ol mil novajn uzantojn», Libera Folio, 23 d’abril de 2017 · Amikumu: «Meet the Amikumu team»
Al web: Quanta gent parla realment esperanto? · Comptem-nos: una proposta per a Pasporta Servo
AMO
Moviment esperantista. Aktivula Maturigo («maduració d’activistes»). Programa de la UEA per a formar els dirigents i activistes del moviment, fet com una sèrie de seminaris de dos a set dies, sovint units a una altra trobada. Cada seminari porta un número d’orde (AMO 1, AMO 2…) que assigna la UEA. Segons la UEA, el programa es va concebre en la segona mitat de 2013, poc després que el Congrés Universal de Reykjavík elegira una nova junta, i de març de 2014 a gener de 2022 se’n van fer 82, en tots els continents.
Font: UEA, Retejo por Aktivuloj: «Aktivula Maturigo (AMO)»
Al web: El 82é Congrés Espanyol d’Esperanto: Xest, setembre de 2024 · Què rep un grup local de la UEA, i què hi aporta
Antaŭkongreso i postkongreso
Moviment esperantista. («Precongrés» i «postcongrés»). Trobades més curtes que es fan just abans (antaŭ) o just després (post) d’un congrés gran, sovint en una altra ciutat o regió. Després del Congrés Universal de Barcelona de 1909 se’n va fer un a València, amb Zamenhof, que La Suno Hispana va contar en la crònica «La Postkongreso en Valencio». Per al Congrés Universal de València de 1993, el precongrés oficial de la UEA es va fer a Catalunya del 20 al 23 de juliol, amb més de cent participants.
Font: La Suno Hispana núm. 71, novembre de 1909 (Bitoteko de la HEF) · Boletín de la HEF núm. 312 (1993), PDF
Al web: Zamenhof a València · El 78é Congrés Universal d’Esperanto: València, juliol de 1993
Aptitud lingüística
Lingüística. Capacitat individual per a aprendre llengües estrangeres. La definició clàssica, de John B. Carroll (1981), citada per David Singleton, la descriu com l’estat inicial de disposició i de capacitat per a aprendre una llengua estrangera, i la facilitat probable de fer-ho si hi ha motivació i ocasió. Carroll i Stanley Sapon la van mesurar amb el Modern Language Aptitude Test (MLAT), amb manual de 1959. Durant dècades es va considerar un tret innat i estable; hui es discutix, perquè inclou la memòria de treball, que l’experiència i la instrucció poden modificar. Un estudi amb escolars anglesos va concloure que aprendre esperanto no compensava una aptitud baixa.
Font: Singleton, «Language aptitude: Desirable trait or acquirable attribute?», SSLLT 7 (2017) · Carroll i Sapon, Modern Language Aptitude Test: MLAT Manual, 1959 Edition (fitxa) · Roehr-Brackin i Tellier, «Esperanto as a tool in classroom foreign language learning in England»
Al web: Els arguments sobre l’esperanto, un per un: què prova cada u i què no
Arbitrarietat del signe
Lingüística. Principi segons el qual no hi ha cap relació natural entre els sons d’una paraula i el que vol dir. Ferdinand de Saussure el va formular en el Cours de linguistique générale (1916): «le signe linguistique est arbitraire». També hi distingia graus: vingt és immotivat, però dix-neuf és «relativement motivé», perquè evoca les parts de què es compon. En esperanto passa el mateix: res en martelo diu «martell», mentres que segilo (serra) s’entén des de segi (serrar) i el sufix -il- (instrument). Les arrels són arbitràries; les paraules derivades, només en part.
Font: Saussure, Cours de linguistique générale, primera part (Wikisource) · Íd., segona part, sobre la motivació relativa · PMEG, sufix IL
Al web: Per què es diu martelo però ŝraŭbilo?
Arrel
Lingüística. Nucli d’una paraula que queda quan se li lleven els prefixos, els sufixos i les marques flexives; és la part que porta el significat bàsic. En esperanto, segons el PMEG, la major part dels elements de les paraules són arrels: cada una té un significat propi, però no pot aparéixer sola, sinó amb una desinència que en diu la classe (-o per al nom, -a per a l’adjectiu, -i per a l’infinitiu). Amb afixos i composició, una arrel dona famílies senceres de paraules. Vegeu també caràcter de les arrels.
Font: Diccionari normatiu valencià, «arrel», accepció 4 · PMEG, «Vortelementoj kaj signifoj»
Al web: Per què es diu martelo però ŝraŭbilo? · Fàcil, per a qui? No hi ha llengües fàcils en abstracte, ni tan sols l’esperanto · Quin nivell d’esperanto s’assolix amb Esperanto12?
AVL
Sigla. Acadèmia Valenciana de la Llengua. Institució de la Generalitat Valenciana que, segons l’Estatut d’autonomia, té la funció de «determinar i elaborar» la normativa lingüística del valencià, d’aplicació obligatòria en totes les administracions públiques valencianes. La va crear la Llei 7/1998, que li encarrega també vetlar pel valencià partint de la tradició lexicogràfica i literària, de la realitat lingüística valenciana i de la normativització consolidada a partir de les Normes de Castelló. Té vint-i-un acadèmics. La RACV defén una altra codificació, les Normes del Puig.
Font: Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana, art. 6.8 i 41 (BOE) · Llei 7/1998, de creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (BOE)
Al web: Dues acadèmies i una llengua: l’AVL, les Normes del Puig i qui decidix com s’escriu el valencià · L’Associació Valenciana d’Esperanto (2013): un assaig de relleu generacional
B
Bandera de l’esperanto
Esperanto. Bandera verda amb un quadrat blanc a la cantonada superior esquerra i, dins, una estrela verda. Ve del grup esperantista de Boulogne-sur-Mer: segons l’Enciklopedio de Esperanto (1933), la van dissenyar Michaux, Sergeant i Duchochois, i al principi l’estrela duia una «E» al mig per a complir una norma local sobre els estendards de les societats. Va onejar per la ciutat durant el primer Congrés Universal, en agost de 1905, i les decisions del congrés, publicades en 1906 en l’Esperantista Dokumentaro, diuen que «s’accepta com a bandera universal esperantista la bandera del grup de Boulogne». Vegeu jubilea simbolo.
Al web: L’estel, la bandera i el meló
Beaufrontisme
Esperanto. Nom que va donar Kabe a un vici d’estil: escriure amb més gramàtica de la necessària, sobretot abusant dels temps compostos. El va usar en un discurs en el primer Congrés Universal, a Boulogne-sur-Mer en 1905, on dividia la història de la llengua en períodes: després dels primers manuals francesos, deia, s’havia començat a preocupar massa per la teoria, a voler escriure massa clar i a fer un estil feixuc, i «l’abús dels temps compostos i altres Beaufront’ismoj són el rastre del període francés». El nom ve de Louis de Beaufront, autor del Commentaire sur la grammaire Esperanto (1903) i, després de la crisi de l’ido, autor de gramàtiques d’eixa llengua.
Font: Kabe, «Pri internacia organizacio de Esperanto» (1905), a Dokumentoj de Esperanto (Project Gutenberg) · Louis de Beaufront, Commentaire sur la grammaire Esperanto (1903), a Wikisource · Louis Couturat, Étude sur la dérivation (1910), amb el catàleg d’obres en ido (Internet Archive)
Al web: Els «beaufrontismes»: quan escriure massa clar era el defecte · Les crítiques de Kabe a l’esperanto
Belartaj Konkursoj
Moviment esperantista. Belartaj Konkursoj de UEA (Concursos de Belles Arts de la UEA): els concursos literaris de la UEA, que se celebren cada any des de 1950. Tenen branques de poesia, prosa, microrelat, assaig, teatre i lletra de cançó, sempre d’obra original en esperanto, i un premi al llibre infantil de l’any. Els treballs es presenten amb pseudònim i els jutgen tres jurats per branca; els premis s’anuncien en un acte del Congrés Universal, on els guanyadors solen llegir les obres premiades. Premien, per tant, literatura original en esperanto.
Font: UEA: Regularo de Belartaj Konkursoj
Al web: El 78é Congrés Universal d’Esperanto: València, juliol de 1993 · Claude Piron: el traductor de l’ONU que va escriure «Gerda malaperis!»
Betacisme
Lingüística. Pronunciació de la v com a b, que fa perdre la distinció entre els dos fonemes. En esperanto la distinció existix i canvia el significat: el Fundamento fa pronunciar la b com en anglés be i la v com en very, i bero (baia) i vero (veritat) són paraules distintes. Qui té betacisme ha d’aprendre a fer una distinció que la seua llengua no fa.
Font: Diccionari normatiu valencià, «betacisme» · Fundamento de Esperanto, gramàtica (versió anglesa) · Reta Vortaro, bero · Reta Vortaro, vera
Al web: Fàcil, per a qui? No hi ha llengües fàcils en abstracte, ni tan sols l’esperanto · Curiositats sobre l’esperanto
Bilingüisme asimètric
Lingüística. Situació de bilingüisme en què les dos llengües no pesen igual: els parlants d’una s’adapten a l’altra molt més que no a l’inrevés. A la Comunitat Valenciana es veu en el canvi de llengua. Segons l’enquesta de la Generalitat de 2021, quan algú parla valencià i li contesten en castellà, el 50,2 % canvia al castellà i només el 5,4 % continua en valencià; quan parla castellà i li contesten en valencià, canvia el 47,2 %, però el 39,0 % continua en castellà.
Font: Generalitat Valenciana, Enquesta 2021. Coneixement i ús social del valencià. Síntesi de resultats · Diccionari normatiu valencià, «bilingüisme»
Al web: Fàcil, per a qui? No hi ha llengües fàcils en abstracte, ni tan sols l’esperanto
BitArkivo
Moviment esperantista. Arxiu digital col·laboratiu de publicacions periòdiques en esperanto, que es definix com «una comunitat col·laborativa que vol guardar per sempre la cultura esperantista». El seu catàleg (bitarkivo.org) descriu més de nou-centes revistes de tot el món, des de 1887 fins hui, amb fitxa bibliogràfica i, quan n’hi ha, els números digitalitzats, dels quals procura que hi haja còpies en altres llocs, com l’Internet Archive, perquè no depenguen d’un sol servidor. El va crear Iván García, tresorer del grup. No s’ha de confondre amb la Bitoteko de la Federació Espanyola ni amb la Gazetoteko.
Font: BitArkivo, portada · BitArkivo: «La historio de BitArkivo»
Al web: La revista pedagògica que s’escriu en esperanto · Zodiako, la revista en esperanto dels alumnes de Xest
Bitbulteno
Moviment esperantista. El butlletí electrònic de la Federació Espanyola d’Esperanto, que s’envia per correu a qualsevol persona que s’hi subscriga. És bilingüe, en castellà i en esperanto, per a servir tant a qui encara no sap la llengua com als esperantistes. No té periodicitat fixa, però sol eixir una vegada al mes. És distint del Boletín, la revista de la Federació.
Font: Federació Espanyola d’Esperanto: «Publicaciones»
Al web: El 82é Congrés Espanyol d’Esperanto: Xest, setembre de 2024 · À Punt entrevista el grup pel Dia de l’Esperanto (2021)
Bitoteko
Moviment esperantista. La biblioteca digital de la Federació Espanyola d’Esperanto. Reunix documents digitalitzats de la biblioteca de la Federació, que porta el nom de Juan Régulo Pérez, documents nascuts en digital de la seua activitat i fons d’altres procedències, espanyoles i internacionals. Hi ha la col·lecció del Boletín de la Federació, menys els quatre últims números, reservats als socis. No s’ha de confondre amb la Gazetoteko ni amb BitArkivo.
Font: Bitoteko, portada · Federació Espanyola d’Esperanto: «Publicaciones»
Al web: El curs d’esperanto a la biblioteca llibertària de la CGT · Sis fotos i seixanta anys: busquem els joves esperantistes de València (1965-1968)
Boletín de la HEF
Moviment esperantista. La revista de la Federació Espanyola d’Esperanto, que es publica des de 1949. Malgrat el nom castellà, quasi tots els articles són en esperanto; en castellà només van els textos oficials. El número 1 es va editar a València, al carrer de Russafa, 7, perquè la Federació hi tenia la seu, i saludava els socis per a l’any 1949. L’han redactat, entre altres, Luis Hernández Lahuerta, Antonio Marco Botella i Miguel Gutiérrez Adúriz. Els números antics es poden consultar a la Bitoteko i a la Gazetoteko; els quatre últims, només els socis.
Font: Federació Espanyola d’Esperanto: «Publicaciones» · Boletín núm. 1
Al web: El doctor Herrero, trenta anys de classes i huit de presidència · Com va tornar l’esperanto després de la guerra: la reconstrucció, ciutat per ciutat · Ruzafa, 7, València (Espanya)
Bona lingvo
Esperanto. La bona lingvo («La bona llengua») és un assaig de Claude Piron de 1989 sobre l’estil i la qualitat de l’esperanto, i per extensió la posició que hi defén. Piron hi sosté que la llengua parlada troba sovint, amb els seus recursos de derivació i composició, solucions millors que la d’importar arrels noves. Un dels seus exemples: per a «pujar» i «baixar» esquiant, uns van introduir els manlleus ascendi i descendi, mentre que en unes vacances d’esquí van nàixer en la conversa alsupri i alvali, formats amb material de la llengua i no més llargs. Piron avisa que, en els punts en què les opinions es dividixen, exposa només el seu parer.
Font: Claude Piron, La bona lingvo, text complet al Tekstaro
Al web: Claude Piron: el traductor de l’ONU que va escriure «Gerda malaperis!»
C
Calc
Lingüística. Manlleu que reproduïx l’estructura d’una expressió d’una altra llengua amb elements de la llengua pròpia, siga en el lèxic, en la sintaxi o en el significat. En esperanto el terme és kalkeo o paŭsaĵo, i la Reta Vortaro en dona exemples: indicar una família amb «ĉe la Kramers» és un calc de llengua nacional «ne uzinda en esperanto», i tekstlibro sembla un calc de l’anglés. És una forma típica d’interferència lingüística.
Font: Diccionari normatiu valencià, «calc», accepció 3 · Reta Vortaro, kalkeo · Reta Vortaro, paŭsi
Al web: Idiotismes, calcs i interferència: les errades del castellà i del valencià en esperanto · Les crítiques de Kabe a l’esperanto
Caràcter de les arrels
Esperanto. Qüestió de si cada arrel de l’esperanto té per si mateixa un significat de nom, de verb o d’adjectiu, i de com canvia el significat quan s’hi afig una terminació. L’exemple clàssic és kombi («pentinar») i brosi («raspallar»): els verbs són semblants, però kombo és «pentinada» i broso és «raspall», perquè komb- designa una acció i bros- un instrument. La teoria tradicional classifica les arrels per caràcter (verbal, nominal o adjectival); ja René de Saussure explicava així la parella komb-/bros-, i segons Wim Jansen eixa classificació en tres és la posició de l’Akademio de Esperanto. Jansen descriu més d’un segle de controvèrsia amb les teories que veuen les arrels com a flexibles o sense categoria, i proposa un sistema mixt. Vegeu principi de necessitat i suficiència.
Font: PMEG, «Vortelementoj kaj signifoj» · Wim Jansen, «Radikoj kaj vortoj en esperanto», Esperantologio / Esperanto Studies 6 (2013) · Anderson i Saussure (ed.), René de Saussure and the theory of word formation (2018)
Al web: Per què es diu martelo però ŝraŭbilo? · Fàcil, per a qui? No hi ha llengües fàcils en abstracte, ni tan sols l’esperanto
Cas gramatical
Lingüística. Categoria gramatical que marca, amb la forma de la paraula, la funció que un nom o un pronom fa en l’oració (subjecte, complement directe, possessor…). En valencià, els pronoms febles presenten distincions de cas. L’esperanto en té dos, segons el Fundamento: el nominatiu, sense marca, i l’acusatiu, amb -n (patro, patron). La resta de funcions que altres llengües expressen amb casos (genitiu, datiu, instrumental) s’expressen amb preposicions: de, al, kun.
Font: Diccionari normatiu valencià, «cas», accepció 3 · Fundamento de Esperanto, gramàtica, regla 2 (versió anglesa) · PMEG, «Rolmontriloj»
Al web: Fàcil, per a qui? No hi ha llengües fàcils en abstracte, ni tan sols l’esperanto · 1894: quan Zamenhof intentà reformar l’esperanto i els esperantistes li digueren que no
CEDA
Sigla. Confederación Española de Derechas Autónomas (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes). Coalició de partits de la dreta catòlica creada a Madrid a principi de març de 1933, durant la Segona República. Agrupava l’Acción Popular de José María Gil-Robles, la Derecha Regional Valenciana de Luis Lucía i altres grups; en les eleccions de novembre de 1933 va ser el partit amb més diputats (115).
Font: Enciclopedia Galega Universal: «Confederación Española de Derechas Autónomas»
Al web: Com va tornar l’esperanto després de la guerra: la reconstrucció, ciutat per ciutat
Centra Oficejo
Moviment esperantista. («Oficina Central»), abreujada CO. Seu central de la UEA, a Rotterdam (Països Baixos), on treballa el personal de l’associació. La dirigix un director contractat per la junta, que pot ser o no el director general de la UEA. El reglament dels congressos li dona també un paper en el Congrés Universal: rep els informes del comité local (LKK) i en guarda la documentació.
Font: Estatuts de la UEA, art. 7 i 45 · UEA: Reglament dels congressos
Al web: El 78é Congrés Universal d’Esperanto: València, juliol de 1993
Ci
Esperanto. Pronom de segona persona exclusivament singular, l’equivalent de «tu», que l’esperanto té des del principi però que quasi no s’ha usat mai. En esperanto es tracta un interlocutor o molts amb vi, que no distingix nombre ni tractament. Ci no figura en la llista de pronoms de la regla 5 de la gramàtica, però sí en l’Universala Vortaro (traduït «tu», «toi», thou, du) i en una sola frase de l’Ekzercaro. Ja en 1888 el Dua Libro advertia que la paraula només es trobava en el diccionari complet i que en la llengua mateixa «quasi mai» s’usava. El PMEG desaconsella usar-lo en traduccions per a reproduir el tuteig d’altres llengües, perquè el seu matís no està fixat.
Font: PMEG, «Dua persono» · Dua Libro de l’ Lingvo Internacia (1888), apartat 4 (Project Gutenberg) · Universala Vortaro, entrada ci
Al web: Ci, el pronom que va nàixer fora de l’ús
CNT
Sigla. Confederación Nacional del Trabajo (Confederació Nacional del Treball). Sindicat anarcosindicalista fundat a Barcelona en 1910. La sigla CNT-FAI unix la CNT i la Federación Anarquista Ibérica (Federació Anarquista Ibèrica). El 25 de juliol de 1936, a Barcelona, la CNT-FAI va traure el primer número d’un butlletí d’informació en esperanto, l’Informa Bulteno. Vegeu esperantisme obrer.
Font: CNT: «¿Qué es CNT?» · Informa Bulteno, núm. 1, 25 de juliol de 1936 (facsímil) · «La conferencia de la fundación de la FAI en Valencia, 1927»
Al web: L’esperanto i el moviment obrer: per què València està al mig d’esta història
Cobertura lèxica
Lingüística. Proporció de les paraules d’un text que un lector coneix. S’usa per a calcular quin vocabulari cal per a llegir sense ajuda. Paul Nation estima que, si cal conéixer el 98 % de les paraules d’un text, en anglés fan falta entre 8.000 i 9.000 famílies de paraules per a llegir i entre 6.000 i 7.000 per a entendre la llengua parlada. Batia Laufer i Geke Ravenhorst-Kalovski proposen dos llindars: 8.000 famílies (98 %) com a òptim i 4.000-5.000 (95 %) com a mínim. També observen que xicotets augments de vocabulari milloren la comprensió encara que quasi no canvien la cobertura. El corpus és la base d’estos càlculs.
Font: Nation, «How Large a Vocabulary is Needed For Reading and Listening?», Canadian Modern Language Review 63 (2006) · Laufer i Ravenhorst-Kalovski, «Lexical threshold revisited» (2010)
Al web: Quin nivell d’esperanto s’assolix amb Esperanto12? · Què és Anki i com fer-lo servir per a aprendre esperanto
Codificació lingüística
Lingüística. Fixació sistemàtica de les normes d’una llengua (ortografia, gramàtica, diccionari), generalment amb valor prescriptiu. En el model d’estandardització d’Einar Haugen és la segona etapa, després de triar la varietat de base i abans de l’extensió social i l’elaboració. En català es va fer, segons Hèctor Alòs, amb les Normes ortogràfiques (1913), el Diccionari ortogràfic (1917), la Gramàtica (1918) i el Diccionari general (1932). Alòs advertix que codificar una llengua no n’assegura l’ús. L’esperanto naix codificat, amb el Fundamento. Vegeu també normes de Castelló i normes del Puig.
Font: Diccionari normatiu valencià, «codificació», accepció 2 · Alòs i Font, «L’artificialitat de les llengües: estandardització i planificació», Kataluna Esperantisto 350 (2009)
Al web: Dues acadèmies i una llengua: l’AVL, les Normes del Puig i qui decidix com s’escriu el valencià · «Auxiliar»: la paraula que Zamenhof quasi no usava
Coestàndard
Lingüística. Llengua que, sense ser la pròpia d’una comunitat, ocupa al costat de l’estàndard local les funcions de prestigi: la feina ben pagada, la ciència, les relacions internacionals. El terme («co-estàndard») el proposa Hèctor Alòs i Font en un article de 2009 per a l’anglés: per a determinades feines, observa, s’exigix no sols la llengua estàndard sinó també l’anglés, que hi exercix «funcions discriminadores». Alòs es pregunta si això s’estabilitza en una diglòssia o si la llengua que entra acaba ocupant la resta d’usos, i hi inclou l’esperanto com a possible llengua franca. Vegeu interposició lingüística.
Al web: «Auxiliar»: la paraula que Zamenhof quasi no usava
Col·locació
Lingüística. Combinació de paraules que l’ús ha fet habitual i que els parlants trien abans que altres de possibles amb el mateix sentit: prendre una decisió, fer una pregunta. No és una regla gramatical ni un idiotisme, perquè el significat sí que ix de les parts; el que és convencional és la tria. Per això una gramàtica regular com la de l’esperanto no estalvia d’aprendre-les: es coneixen llegint i escoltant la llengua.
Font: Diccionari normatiu valencià, «col·locació», accepció 3
Al web: Per què es diu martelo però ŝraŭbilo? · Curiositats sobre l’esperanto
Composició
Lingüística. Formació de paraules noves unint-ne d’altres o arrels que poden funcionar soles. En esperanto la regula el Fundamento (regla 11): les paraules compostes es formen per simple unió de les arrels, amb la paraula principal al final, i s’escriuen juntes. L’exemple del text original és vaporŝipo, de vapor (vapor) i ŝip (vaixell): un vaixell de vapor. Es distingix de la derivació, que fa servir afixos.
Font: Diccionari normatiu valencià, «composició», accepció 9 · Fundamento de Esperanto, gramàtica, regla 11 (versió anglesa)
Al web: Per què es diu martelo però ŝraŭbilo? · Els «beaufrontismes»: quan escriure massa clar era el defecte
Comunitat de parla
Lingüística. Conjunt de persones que parlen una mateixa llengua i la usen per a comunicar-se entre elles; el Diccionari normatiu valencià en recull la variant comunitat lingüística. La sociolingüística en fa servir el concepte, en anglés speech community; Netta Avineri en repassa la tradició des de John Gumperz (1968). La comunitat dels qui parlen esperanto és un cas atípic: Richard E. Wood la va descriure en 1979 com una comunitat de parla «voluntària, no ètnica i no territorial». Es distingix de la comunitat metalingüística, on la llengua és més objecte de discurs que mitjà de comunicació. Vegeu també esperantòfon.
Font: Diccionari normatiu valencià, «comunitat», accepció 12 · Wood, «A voluntary non-ethnic, non-territorial speech community», dins Sociolinguistic Studies in Language Contact (1979) · Avineri, tesi doctoral (UCLA, 2012), que repassa el concepte
Al web: Esperantisme sense esperantofonia? · Quanta gent parla realment esperanto?
Comunitat lingüística secundària
Lingüística. Expressió amb què l’Institut de Lingüística de l’Acadèmia Hongaresa de Ciències va caracteritzar l’esperanto en 2004, amb conseqüències pràctiques. L’Institut el va qualificar de llengua viva «molt normalitzada, fortament socialitzada i no ètnica», que complix totes les funcions possibles «dins d’una comunitat lingüística secundària» i fa alhora de llengua mediadora. A partir d’això el Ministeri d’Educació el va tractar com a llengua estrangera viva. Vegeu comunitat de parla.
Font: Nyelv és Tudomány, «Az élő eszperantó», amb el text de la declaració de 2004
Al web: Quan l’esperanto servia per a traure’s la carrera a Hongria
Comunitat metalingüística
Lingüística. Comunitat dedicada sobretot a parlar sobre una llengua i sobre els símbols culturals que s’hi associen, més que a parlar-la. La sociolingüista Netta Avineri va proposar el concepte en la seua tesi doctoral de 2012, a partir de l’ensenyament del jiddisch en contextos seculars: els participants tenen un lligam fort amb la llengua, però no sempre la dominen, i hi té més pes la socialització en les idees sobre la llengua que en el seu ús. Es contraposa a la comunitat de parla. Vegeu també infusió etnolingüística i postvernacularitat.
Al web: Esperantisme sense esperantofonia?
Concordança
Lingüística. Relació entre elements d’una oració que comparteixen trets gramaticals, com el gènere o el nombre de l’article i el nom en valencià. En esperanto, segons la regla 3 del Fundamento, l’adjectiu pren el mateix nombre i cas que el substantiu: ruĝa, ruĝaj, ruĝan, ruĝajn (roig, rojos, i les formes d’acusatiu). No hi ha concordança de gènere, perquè la llengua no té gènere gramatical. Vegeu també reforma de 1894 i ido.
Font: Diccionari normatiu valencià, «concordança», accepció 2 · Fundamento de Esperanto, gramàtica, regla 3 (versió anglesa) · PMEG, «Bazaj reguloj por A-vortoj»
Al web: 1894: quan Zamenhof intentà reformar l’esperanto i els esperantistes li digueren que no · Ido: quan reformar l’esperanto significava deixar de parlar esperanto
Congrés Espanyol d’Esperanto
Moviment esperantista. (En esperanto, Hispana Kongreso de Esperanto). Congrés anual dels esperantistes d’Espanya, convocat per la HEF. Segons la federació, se’n fan des dels anys vint, cada any en una ciutat distinta, i reunixen parlants del país i visitants. La llista de la HEF arriba al 84é (Portugalete, 2026) i anuncia el 85é a Herrera del Duque per a 2027; el 82é es va fer a Xest en 2024. València l’ha acollit diverses vegades, entre elles en 1997 i 2003, i en juliol de 1964 hi va tindre lloc el 25é, el «jubilar», al costat del congrés d’IKUE. Com en altres congressos, l’organització local la porta un LKK.
Font: HEF: el Congrés Espanyol d’Esperanto i la llista dels celebrats · Boletín de la HEF núm. 145 (1964), PDF
Al web: El 82é Congrés Espanyol d’Esperanto: Xest, setembre de 2024 · El 62é Congrés Espanyol d’Esperanto: València, juliol de 2003
Consciència metalingüística
Lingüística. Capacitat de fixar-se en la forma de la llengua i manipular-la, de tractar-la com un objecte d’anàlisi i de comparar llengües entre si. És la definició que fan servir Karen Roehr-Brackin i Angela Tellier (Universitat d’Essex) en la revisió dels estudis sobre l’esperanto a l’escola anglesa, fets entre 2006 i 2016 amb xiquets de 6 a 12 anys. Els programes sense grup de comparació suggerien que l’esperanto la millorava; els estudis amb grups de control van trobar que l’esperanto era més fàcil que el francés, però que eixe avantatge no es traduïa en més consciència metalingüística ni en més èxit amb una altra llengua. Vegeu valor propedèutic.
Font: Roehr-Brackin i Tellier, «Esperanto as a tool in classroom foreign language learning in England» · Fettes, «Esperanto and language awareness»
Al web: L’esperanto ajuda a aprendre altres idiomes? · Esperanto: sí, però… · Els arguments sobre l’esperanto, un per un: què prova cada u i què no
Conveni de Göteborg
Moviment esperantista. Acord aprovat en 1928, en el huité congrés de SAT, a Göteborg (Suècia), entre SAT i les associacions obreres esperantistes de cada país. Repartix la faena: SAT s’encarrega del treball per mitjà de l’esperanto (peresperanta laboro), i les associacions nacionals, del treball a favor de l’esperanto (poresperanta laboro), és a dir, de la propaganda i l’ensenyament. Segons SAT, encara és el text que definix la relació entre SAT i eixes associacions, que a Espanya és SATeH.
Font: SAT: «Gotenburga Konvencio» · SAT: «LEA-oj (Laboristaj Esperanto-Organizoj)»
Al web: HALE i SATeH: com es va partir l’esperantisme obrer espanyol
Corpus
Lingüística. Conjunt de textos o de frases reunits per a estudiar i descriure una llengua. En un corpus es pot comptar quines paraules són més freqüents, com es combinen o com ha canviat un ús, en compte de dependre de la intuïció. Per a l’esperanto hi ha, per exemple, el Tekstaro, que es pot consultar en línia. Les xifres de cobertura lèxica depenen del corpus que es mesura: no és el mateix un corpus de literatura que un de conversa.
Font: Diccionari normatiu valencià, «corpus», accepció 3 · Tekstaro de Esperanto
Al web: Quin nivell d’esperanto s’assolix amb Esperanto12? · «Auxiliar»: la paraula que Zamenhof quasi no usava · Publicacions
Correlatius
Esperanto. Sèrie de 45 paraules gramaticals que es poden ordenar en una taula combinant cinc inicis i nou finals; la gramàtica de referència les anomena tabelvortoj, «paraules de la taula». Els inicis indiquen pregunta o relació (ki-), demostració (ti-), indeterminació (i-), totalitat (ĉi-) i negació (neni-); els finals, persona o cosa individual (-u), cosa (-o), qualitat (-a), possessor (-es), lloc (-e), temps (-am), causa (-al), manera (-el) i quantitat (-om). Així, kie és «on», tie «allí», ĉie «a tot arreu» i nenie «enlloc». És un sistema tancat, que no es barreja amb la derivació ordinària. En 1894 Zamenhof va escriure que la taula, construïda per a facilitar-ne l’aprenentatge, «no existix en cap llengua» i havia provocat crítiques sense fi, i en la reforma de 1894 va proposar desfer-la.
Font: PMEG, «Tabelvortoj – bazaj reguloj» · L. L. Zamenhof, Pri reformoj en Esperanto (1894), apartat «Tabelo de pronomoj»
Al web: 1894: quan Zamenhof intentà reformar l’esperanto i els esperantistes li digueren que no · Aprén esperanto des de zero: materials del curs
Curs llampec
Esperanto. Curs d’iniciació molt breu, d’una hora o menys, pensat per a gent que no sap res de la llengua (fulmokurso, en esperanto). El format ve dels festivals de llengües (Lingva Festivalo), el primer dels quals es va fer a Tours (França) amb 32 llengües, totes ensenyades en classes curtes. Dennis Keefe, que en 1995 va escriure el primer manual per a formar-ne els professors, en descriu el model: cada curset dura menys d’una hora, normalment uns quaranta minuts, i ha d’incloure almenys uns minuts de la llengua parlada sense traducció, unes notes sobre la seua història i geografia, temps per a preguntes i informació sobre on continuar aprenent-la.
Al web: La docència del grup: els cursos d’esperanto que hem impartit · Setmana de l’esperanto a la EOI
D
Declaració de Boulogne
Esperanto. Deklaracio pri la Esenco de la Esperantismo, aprovada en la darrera sessió de treball del primer Congrés Universal, a Boulogne-sur-Mer, el 9 d’agost de 1905, a proposta de Zamenhof. En cinc punts establix: que l’esperantisme és l’esforç per estendre l’ús d’una llengua «neutralment humana» que no pretén desplaçar les llengües nacionals, i que qualsevol altra idea que un esperantista hi associe és «assumpte seu purament privat»; que l’esperanto és la llengua al voltant de la qual s’han agrupat els partidaris d’una llengua internacional; que la llengua «no és propietat de ningú»; que l’única base obligatòria és el Fundamento de Esperanto, que ningú no té dret a modificar, i que les opinions de Zamenhof mateix no obliguen ningú; i que és esperantista qualsevol persona que sap i usa la llengua, «siga quin siga el fi». Vegeu neutralitat del moviment.
Font: Deklaracio pri la Esenco de la Esperantismo (1905), Akademio de Esperanto
Al web: Esperantista, esperantòfon o parlant d’esperanto? · Zamenhof sionista: la pàtria jueva del Mississipí i el rebuig de l’homaranisme
Delegació per a l’adopció d’una llengua auxiliar internacional
Moviment esperantista. Délégation pour l’adoption d’une langue auxiliaire internationale: iniciativa francesa de 1901, de la qual el filòsof i matemàtic Louis Couturat va ser secretari, per a triar una llengua auxiliar internacional. La seua declaració definia eixa llengua com la destinada «no a reemplaçar en la vida individual de cada poble els idiomes nacionals, sinó a servir a les relacions escrites i orals entre persones de llengües maternes diferents», i demanava que no fóra cap llengua nacional. En octubre de 1907 el seu comité es va reunir a París en díhuit sessions i va decidir adoptar l’esperanto amb reformes en la direcció del projecte anomenat Ido, que acabaria sent una llengua a banda.
Font: Louis Couturat, Pour la Langue Internationale, 1901, amb la declaració de la Delegació (Internet Archive) · Ed. de 1906 a Wikisource · Otto Jespersen, «History of our language», 1912
Al web: «Auxiliar»: la paraula que Zamenhof quasi no usava · Ido: quan reformar l’esperanto significava deixar de parlar esperanto · Els «beaufrontismes»: quan escriure massa clar era el defecte
Delegito
Moviment esperantista. («Delegat»). Persona que representa la UEA en una ciutat o un poble i hi fa de contacte: atén les peticions que li adrecen, en esperanto, els socis de la UEA. El reglament de la UEA distingix el delegat principal d’un país (ĉefdelegito), el delegat local, el vicedelegat, el delegat juvenil, que representa TEJO, i el delegat especialitzat (fakdelegito), que la representa en un camp professional o d’estudi. Els delegats han de ser socis individuals de la UEA i oferixen els seus serveis de franc, encara que poden demanar que se’ls cobrisquen les despeses. El conjunt forma la xarxa de delegats (Delegita Reto).
Font: UEA: Reglament dels delegats · Estatuts de la UEA, art. 19-21
Al web: Els 330 xiquets austríacs que els esperantistes van portar a Espanya, 1920-1923 · Don Félix Navarro, el mestre que ensenyava esperanto als seus alumnes
Denaskulo
Esperanto. Persona que ha aprés l’esperanto de xicoteta, en l’entorn familiar, normalment perquè els pares l’usaven a casa. La Reta Vortaro el definix com qui «va aprendre l’esperanto en la infància, en el medi familiar». Són parlants nadius en sentit estricte, però sempre bilingües o trilingües: l’esperanto conviu amb la llengua de casa i la del país. L’estimació per ordres de magnitud de Jouko Lindstedt en compta al voltant d’un miler (vegeu escala de Lindstedt).
Font: Reta Vortaro, «nask/i» (denaskulo) · Suomen Esperantoliitto, l’estimació de Lindstedt
Al web: Quanta gent parla realment esperanto? · Preguntes freqüents sobre l’esperanto
Derivació
Lingüística. Formació de paraules a partir d’una arrel o d’una altra paraula, afegint-hi afixos o canviant-ne la categoria. En esperanto és molt productiva, perquè els afixos tenen un significat fix: de lerni (aprendre) ix lernejo (escola, amb -ej-, lloc); de segi (serrar), segilo (serra, amb -il-, instrument). A més, canviar la desinència ja canvia la categoria. Es distingix de la composició, que unix arrels. Vegeu també transparència morfològica.
Font: Diccionari normatiu valencià, «derivació», accepció 2 · PMEG, sufix EJ · PMEG, sufix IL
Al web: Per què es diu martelo però ŝraŭbilo? · Ido: quan reformar l’esperanto significava deixar de parlar esperanto · Per què hi ha tanta gent de la informàtica entre qui parla esperanto?
Desinència
Lingüística. Part final variable d’una paraula, que n’indica trets gramaticals; en la gramàtica de l’esperanto se’n diu finaĵo. L’esperanto en té dos tipus, segons el PMEG: les de classe de paraula (-o nom, -a adjectiu, -e adverbi, -i infinitiu, i -as, -is, -os, -us, -u per als temps i modes del verb) i les gramaticals -j (plural) i -n (acusatiu), que no canvien el significat bàsic. Amb una arrel i les desinències ja es poden fer paraules: lerni, lernejo, lernejoj.
Font: Diccionari normatiu valencià, «desinència» · PMEG, «Vortelementoj kaj signifoj» · PMEG, «Vortklasaj finaĵoj»
Al web: Quin nivell d’esperanto s’assolix amb Esperanto12?
Dia de l’Esperanto
Esperanto. El 26 de juliol, aniversari de la publicació del primer manual d’esperanto, l’Unua Libro, en 1887. La UEA el celebra cada any com «l’aniversari de la llengua internacional» i també com a dia de la justícia lingüística, amb un missatge públic; un grup de treball prepara cada any cartells per a donar a conéixer la llengua. Vegeu també Zamenhof-tago.
Font: Missatge de la UEA per al Dia de l’Esperanto de 2022, en La Ondo de Esperanto · «26a de julio – Esperanto-Tago», uea.facila
Al web: 26 de juliol, Dia de l’Esperanto, i els congressos de l’estiu · El cartell valencià del Dia de l’Esperanto de 2023
Diacrític
Lingüística. Signe gràfic que s’afig a una lletra per a donar-li un valor diferent, com l’accent o la dièresi. L’alfabet de l’esperanto té 28 lletres, sis de les quals porten diacrític i són exclusives de la llengua: ĉ, ĝ, ĥ, ĵ i ŝ, amb accent circumflex (ĉapelo, «barret»), i ŭ, amb un signe en forma de mitja lluna (hoketo). Quan no es poden imprimir, el Fundamento permet substituir el circumflex per una h posposada i ometre el signe de la ŭ. Vegeu lletres amb barret i sistema h i sistema x.
Font: Diccionari normatiu valencià, «diacrític», accepció 2 · PMEG, «Literoj» · Fundamento de Esperanto, gramàtica, alfabet (versió anglesa)
Al web: Curiositats sobre l’esperanto · La portada en esperanto de la Universitat de València, documentada entre 1997 i 2000
Diasistema
Lingüística. Conjunt dels trets comuns i divergents de dos o més varietats lingüístiques, considerades com un sol sistema. Permet descriure com a part d’un mateix conjunt varietats que tenen diferències entre si, i és un dels conceptes amb què es discutix on acaba una llengua i en comença una altra.
Font: Diccionari normatiu valencià, «diasistema»
Al web: Dues acadèmies i una llengua: l’AVL, les Normes del Puig i qui decidix com s’escriu el valencià
Diglòssia
Lingüística. Situació en què dos llengües o varietats conviuen amb funcions repartides: una per als usos formals i escrits, i l’altra per als informals i orals. Charles A. Ferguson en va definir el concepte en l’article «Diglossia» (1959). El document de la UNESCO sobre vitalitat de les llengües de 2003 la descriu com el repartiment en què la llengua no dominant queda per a casa i els contextos informals. Hèctor Alòs s’ha preguntat si una llengua franca que ocupa les funcions de prestigi s’estabilitza en un equilibri diglòssic o acaba desplaçant la local. Vegeu coestàndard i substitució lingüística.
Font: Diccionari normatiu valencià, «diglòssia» · Ferguson, «Diglossia», Word 15 (1959) · UNESCO, Language Vitality and Endangerment (2003) · Alòs i Font, Kataluna Esperantisto 350 (2009)
Al web: «Auxiliar»: la paraula que Zamenhof quasi no usava
Dígraf
Lingüística. Grup de dos lletres que representen un sol so, com ny o ll en valencià. L’alfabet de l’esperanto no en té: segons el Fundamento, cada paraula es llig exactament com s’escriu i no hi ha lletres mudes. Els dígrafs hi apareixen només com a recurs gràfic: quan no es poden imprimir els diacrítics, el Fundamento permet escriure una h darrere de la lletra (ch, gh, sh…), que és el sistema h.
Font: Diccionari normatiu valencià, «dígraf» · Fundamento de Esperanto, gramàtica, alfabet i regla 9 (versió anglesa)
Al web: Fàcil, per a qui? No hi ha llengües fàcils en abstracte, ni tan sols l’esperanto · Per què hi ha tanta gent de la informàtica entre qui parla esperanto?
Disputa ata/ita
Esperanto. Polèmica sobre el significat dels participis passius -ata i -ita (com en farata i farita, de fari, «fer»), una de les més llargues de la història de la llengua. Per a l’itisme o aspectisme, la terminació indica aspecte: -ita, acció acabada; -ata, acció que dura o es repetix. Per a l’atisme o tempisme, indica temps: -ata, simultaneïtat; -ita, anterioritat; per això els atistes escriuen Mi estis naskata en januaro («vaig nàixer al gener»), on l’ús tradicional diu naskita. A petició de la federació alemanya i del comité de la UEA, l’Akademio de Esperanto va decidir el 25 de novembre de 1967, per 26 vots de 31, que l’única interpretació conforme a l’ús de Zamenhof era l’aspectual, i confirmava així una votació de 1965. En 1989 una resolució va establir que no tindre en compte esta decisió s’havia de considerar un error lingüístic.
Font: Akademio de Esperanto, decisió sobre els participis passius (1967) i resolució de 1989 · PMEG, «Atismo»
Al web: «-ata» o «-ita»: trenta-cinc anys barallant-se per dues lletres · Qui governa l’esperanto?
Dominis d’ús
Lingüística. Àmbits socials en què s’usa una llengua: la casa, l’escola, l’administració, la religió, el comerç, els mitjans, Internet. Són un dels indicadors principals de la vitalitat lingüística: el document de la UNESCO de 2003 hi dedica dos dels nou factors, l’evolució dels àmbits existents (factor 4) i la resposta als àmbits nous i als mitjans (factor 5), i considera en perill una llengua quan els parlants l’usen en un nombre cada vegada més reduït d’àmbits.
Font: UNESCO Ad Hoc Expert Group on Endangered Languages, Language Vitality and Endangerment (2003)
Al web: Esperantisme sense esperantofonia? · Białystok: la ciutat que va fer que Zamenhof volguera inventar una llengua
Drets lingüístics
Lingüística. Drets de les persones i de les comunitats a usar la seua llengua, a rebre-hi educació i serveis i a no ser discriminades per ella. El text de referència és la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, aprovada a Barcelona el 6 de juny de 1996 en una conferència organitzada pel PEN Internacional i el CIEMEN, amb el suport moral i tècnic de la UNESCO. El mateix any, el Manifest de Praga de l’esperantisme hi dedicava un dels seus principis: «Nosaltres som un moviment pels drets lingüístics». Vegeu justícia lingüística.
Font: PEN Català, «Universal Declaration of Linguistic Rights» · Manifest de Praga, versió catalana
Al web: Finvenkisme i raŭmisme: la victòria final o la comunitat · Les mil maneres de ser esperantista
Dua Libro
Esperanto. Dua Libro de l’ Lingvo Internacia («Segon llibre de la llengua internacional»), el llibre que Zamenhof va publicar el 1888, l’any després de l’Unua Libro. A diferència del primer manual, està escrit sencer en esperanto: el pròleg diu que així els lectors tindran prou material per a llegir i aprendre bé la llengua. Zamenhof hi agraïx les promeses rebudes, moltes signades senkondiĉe («sense condicions»), i anuncia que respondrà públicament les preguntes i propostes dels lectors en quaderns successius al llarg de 1888. El text conserva formes que després van canviar, com kian i tian per als actuals kiam («quan») i tiam («aleshores»). També hi apareix una de les poques mencions primerenques del pronom ci.
Font: Dua Libro de l’ Lingvo Internacia, text complet (Project Gutenberg)
Al web: Un nom «del tot il·lògic»: per què l’esperanto es diu esperanto · «L’aprendré si l’aprenen deu milions més»
E
Ecologia lingüística
Lingüística. Estudi de les relacions entre una llengua i el seu entorn: la societat que la parla i les altres llengües amb què convivix en la ment dels parlants. El terme el va introduir Einar Haugen en una conferència de 1970, publicada en The Ecology of Language (1972), on, segons cita A. F. Fill, definia l’ecologia lingüística com «l’estudi de les interaccions entre una llengua qualsevol i el seu entorn». Haugen ja advertia que l’ecologia s’havia convertit també en la bandera d’un moviment, i va tractar el paper de les llengües menudes, que després seria un tema central d’esta línia de recerca.
Font: Fill, «Ecolinguistics», Encyclopedia of Life Support Systems (UNESCO-EOLSS) · Haugen, The Ecology of Language, Stanford University Press, 1972 (fitxa)
Al web: L’esperanto com a ecologia lingüística, al programa «Vida verde» de RNE
Edukado.net
Moviment esperantista. Portal per a professors d’esperanto, guies de cursos i autodidactes, actiu des de 2001. Oferix materials didàctics, una biblioteca, formació de professorat, informació sobre els exàmens KER i un «Panteó» amb la presentació de centenars de professors d’esperanto, vius i morts, que amplia cada 15 de desembre. També organitza el projecte de conversa Ekparolu!. El gestiona la fundació Edukado.net, en col·laboració amb E-dukati i amb l’ESF.
Font: edukado.net, portada · edukado.net: «Panteono»
Al web: Es pot certificar el nivell d’esperanto? · Augusto Casquero, mitja vida fent classes d’esperanto pel món · Cursos d’esperanto en línia: on aprendre esperanto per Internet
EEU
Moviment esperantista. Eŭropa Esperanto-Unio (Unió Europea d’Esperanto). Organització que agrupa les associacions nacionals d’esperanto dels estats de la Unió Europea i dels països candidats; altres associacions europees hi poden ser observadores, sense vot. Segons la seua presentació, representa els esperantistes de la UE davant les institucions europees i treballa per la igualtat lingüística. La seua història situa l’origen en la «Convenció» que, en 1977, durant el Congrés Universal de Reykjavík, els presidents de les associacions nacionals dels nou estats de la Comunitat Econòmica Europea es van declarar disposats a firmar, i en la decisió, presa alhora, de crear un secretariat a Brussel·les. Organitza congressos europeus i ha portat projectes finançats per la Comissió Europea, com el web lingvo.info.
Font: EEU: «Pri EEU» · EEU: història · Web d’EEU (portada, projectes i congressos)
Al web: 1,6 milions d’euros en díhuit anys: què ha pagat la Comissió Europea a l’esperanto · Què queda de l’argument esperantista contra l’anglés després del Brexit?
Efecte xarxa
Economia. Fenomen pel qual un servei val més com més gent l’usa: un telèfon o una aplicació de missatgeria servixen en la mesura que hi ha algú a qui telefonar o escriure. El van formalitzar els economistes Michael Katz i Carl Shapiro en 1985. Aplicat a les llengües, explica que saber-ne una valga més com més parlants té, i que la gent tendisca a aprendre les més esteses: en el model de Reinhard Selten i Jonathan Pool (1991), ningú no aprén una llengua auxiliar sense parlants nadius, encara que costa menys d’aprendre. L’informe Grin en diu «externalitat positiva».
Font: Katz i Shapiro, «Network Externalities, Competition, and Compatibility», 1985 · Selten i Pool, «The Distribution of Foreign Language Skills as a Game Equilibrium», 1991 · Grin, 2005, pp. 57-59
Al web: WhatsApp i Telegram: per què val la pena tindre també Telegram
EGB i BUP
Sigla. Educación General Básica i Bachillerato Unificado y Polivalente (Educació General Bàsica i Batxillerat Unificat i Polivalent): dos nivells del sistema educatiu espanyol creats per la Llei general d’educació de 1970. L’EGB era l’ensenyament obligatori i gratuït, de huit cursos, normalment entre els sis i els tretze anys; el BUP, el batxillerat posterior, de tres cursos, entre els catorze i els setze. La LOGSE de 1990 va reordenar el sistema en educació primària i secundària.
Font: Llei 14/1970, general d’educació, art. 15 i 21 (BOE) · Llei orgànica 1/1990, d’ordenació general del sistema educatiu (BOE)
Al web: Zodiako, la revista en esperanto dels alumnes de Xest · L’esperanto ajuda a aprendre altres idiomes? · Juan Antonio Giménez, el mestre que es llevava a les quatre per a sentir Varsòvia
E@I
Moviment esperantista. Organització juvenil, amb seu a Eslovàquia, que fa projectes educatius en internet. Ella mateixa desplega la sigla com a Edukado@Interreto («educació en internet»; nom oficial eslovac, Edukácia@Internet), mentre que la UEA, en la llista d’associacions temàtiques, l’anomena Esperanto@Interreto. Segons E@I, va funcionar sense personalitat jurídica des de 1999 i es va registrar com a associació a Eslovàquia el 14 de novembre de 2005; la UEA en dona 2001 com a any de fundació. Ha fet webs multilingües per a aprendre llengües, com Slovake.eu, i organitza trobades com la Polyglot Gathering i el LingvaFest’.
Font: E@I: «Pri ni» · E@I: portada i projectes · UEA: associacions temàtiques
Al web: Com aprendre altres llengües des de l’esperanto · L’esperanto ajuda a aprendre altres idiomes?
-ej- i -uj-
Esperanto. Dos sufixos de lloc, que es confonen sovint. -ej- indica el lloc destinat a alguna cosa: lerni «aprendre» → lernejo «escola»; kuiri «cuinar» → kuirejo «cuina». -uj- indica el que està fet per a contindre alguna cosa, i té tres usos: recipient (salo → salujo «saler»; mono → monujo «moneder»), arbre o planta (pomo → pomujo «pomera») i país, a partir del nom d’un poble (turko → Turkujo «Turquia»). Tots dos ja figuren en l’Universala Vortaro de 1905. L’ús per a països competix hui amb el sufix no oficial -i- (vegeu noms de països en esperanto).
Font: PMEG, «EJ» · PMEG, «UJ» · Universala Vortaro, entrades ej’ i uj’
Al web: Ràdio Klara entrevista el grup pel començament del curs d’esperanto · Com és per dins un congrés juvenil d’esperanto
Elefen
Lingüística. Llengua planificada també anomenada lingua franca nova (LFN), amb vocabulari basat en el català, el castellà, el francés, l’italià i el portugués i una gramàtica molt reduïda, semblant a la dels criolls romànics. S’escriu tal com sona, amb 22 lletres de l’alfabet llatí. El seu autor, C. George Boeree, explica que va començar a crear-la en 1965, inspirant-se en la lingua franca del Mediterrani, un pidgin de mariners i comerciants.
Font: Elefen, web oficial · Elefen, «Demandas comun», respostes de C. George Boeree
Al web: Com aprendre altres llengües des de l’esperanto
Elisió de la -o
Esperanto. Possibilitat de suprimir la -o final dels substantius i la a de l’article la, i escriure en el seu lloc un apòstrof: de l’ mondo, Ŝiller’ per Ŝillero. La preveu la regla 16 del Fundamento, «per raons d’eufonia». L’accent es manté on estava, com si la vocal encara hi fóra: vesper’ es pronuncia vespér’. Només es pot fer amb la desinència -o del substantiu, i no quan li seguixen les terminacions del plural o de l’acusatiu; no es pot apostrofar un adjectiu ni un verb. Ja en 1894 Zamenhof aconsellava usar l’apòstrof només en vers.
Font: Gramàtica del Fundamento, regla 16 · PMEG, «Normala apostrofado»
Al web: Estellés en esperanto: els poemes de la IV Festa Estellés
Enciklopedio de Esperanto
Esperanto. Enciclopèdia del moviment esperantista publicada a Budapest per l’editorial Literatura Mondo, amb una primera edició de 1933. La van redactar L. Kökény i V. Bleier, amb Kálmán Kalocsay a càrrec de la part lingüística, a iniciativa d’I. Ŝirjaev. Recull biografies, organitzacions, revistes, ciutats, obres i fets de la història de l’esperanto fins a principis dels anys trenta, amb col·laboradors de molts països. És una font de primera mà per al moviment d’abans de la Segona Guerra Mundial: hi ha, per exemple, el primer inventari mundial de carrers i monuments (vegeu ZEO). N’hi ha un facsímil a Wikimedia Commons i una edició transcrita en PDF.
Font: Enciklopedio de Esperanto (1933), facsímil a Wikimedia Commons · Edició transcrita en PDF
Al web: L’estel, la bandera i el meló · Dos carrers de València amb nom d’esperanto
EOI
Sigla. Escola Oficial d’Idiomes. Centre públic on s’imparteixen els ensenyaments oficials d’idiomes del sistema educatiu espanyol. La Llei orgànica d’educació (2006) li encarrega els nivells intermedi i avançat dels ensenyaments d’idiomes, adaptats als nivells del Consell d’Europa (MECR); en dona els certificats oficials i fomenta sobretot les llengües oficials de la Unió Europea, les cooficials d’Espanya i el castellà per a estrangers.
Font: Llei orgànica 2/2006, d’educació, art. 59-61 (BOE)
Al web: Es pot certificar el nivell d’esperanto? · La docència del grup: els cursos d’esperanto que hem impartit · Esperanto a la EOI – Saïdia
Erasmus+
Sigla. Programa de la Unió Europea per a l’educació, la formació, la joventut i l’esport, amb un pressupost estimat de 26.200 milions d’euros per al període 2021-2027. Moltes convocatòries, com les d’educació d’adults i de joventut, no les gestiona directament la Comissió Europea, sinó les agències nacionals de cada estat. Per a entitats menudes i sense experiència hi ha les associacions a petita escala (KA210, Small-scale partnerships), de 6 a 24 mesos, pensades com a primer pas cap a la cooperació europea.
Font: Comissió Europea: «What is Erasmus+?» · Guia del programa Erasmus+: «Small-scale partnerships»
Al web: 1,6 milions d’euros en díhuit anys: què ha pagat la Comissió Europea a l’esperanto · L’esperanto ajuda a aprendre altres idiomes? · Com finançar una associació menuda a València
Escala de Fishman
Lingüística. Escala de huit nivells que el sociolingüista Joshua Fishman va proposar en Reversing Language Shift (1991) per a mesurar fins a quin punt una llengua es transmet d’una generació a l’altra: la Graded Intergenerational Disruption Scale (GIDS). Durant quasi dues dècades va ser el marc més conegut per a valorar el perill d’una llengua i planificar-ne la revitalització. En 2010 M. Paul Lewis i Gary F. Simons la van ampliar a tretze nivells (EGIDS), que és l’escala que fa servir Ethnologue. Vegeu vitalitat lingüística.
Font: Lewis i Simons, «Assessing endangerment: Expanding Fishman’s GIDS», Revue roumaine de linguistique 55 (2010), fitxa de SIL · Ethnologue, «How do we classify and measure the status of languages?»
Escala de Lindstedt
Esperanto. Estimació del nombre de parlants d’esperanto per ordres de magnitud, del lingüista finlandés Jouko Lindstedt, que l’Associació Esperantista de Finlàndia anomena «estimació de taula de multiplicar»: un miler de persones el parlen com a llengua materna (i són sempre bilingües o trilingües, vegeu denaskulo); 10.000 l’usen sovint i amb fluïdesa total; 100.000 el poden usar bé de paraula i per escrit; un milió entén satisfactòriament l’esperanto escrit, i deu milions s’han acostat alguna vegada als rudiments. No és un recompte: dona l’ordre de magnitud de cada nivell de competència. Lindstedt és també el primer signant del Manifest de Rauma (vegeu raŭmisme).
Font: Suomen Esperantoliitto (Associació Esperantista de Finlàndia), «Esperantoliitto tiedottaa» · Manifesto de Raŭmo (1980), amb la llista de signants
Al web: Quanta gent parla realment esperanto? · Els eterns principiants
ESF
Moviment esperantista. Esperantic Studies Foundation (Fundació d’Estudis Esperantístics). Fundació creada en 1968 per a promoure la investigació acadèmica i el diàleg sobre els problemes i les polítiques lingüístiques del món, incloent-hi l’esperanto com a llengua planificada. Finança beques de recerca en humanitats i ciències socials relacionades amb la interlingüística, la justícia lingüística i la comunicació intercultural, com les Marjorie Boulton Fellowships, i dona direcció i suport econòmic al curs d’estiu NASK.
Font: ESF: «About us» · ESF: portada · ESF: «Education»
Al web: Esperanto: sí, però… · L’esperanto ajuda a aprendre altres idiomes?
Esperanta Civito
Moviment esperantista. Entitat que vol donar institucions pròpies a la comunitat esperantista, que el seu Pacte fundacional definix com un «col·lectiu lingüístic de diàspora sense estat» al qual es pertany per lliure elecció. Naix del Pacte per a l’Esperanta Civito, un contracte entre entitats firmat el 10 d’agost de 1998; la seua Constitució es va promulgar el 2 de juny de 2001. Té institucions a la manera d’un estat: un Parlament amb dues cambres (Fòrum i Senat), un cònsol i un tribunal d’arbitratge, el Kortumo. Els seus partidaris la presenten com la realització del raŭmisme; el Boletín de la Federació Espanyola va publicar en 2009 un article d’Andrés Martín en este sentit i una rèplica de Jorge Camacho, que acusava la Civito d’imitar formalment un estat.
Font: Pakto por la Esperanta Civito · Konstitucia Ĉarto de la Esperanta Civito · Andrés Martín, «Esperanta Civito», Boletín 386, 2009 · Jorge Camacho, carta en el Boletín 388, 2009
Al web: La Civito a Espanya: una adhesió i una ruptura · Finvenkisme i raŭmisme: la victòria final o la comunitat
Esperanta Retradio
Moviment esperantista. Servei diari d’àudio en esperanto: cada dia publica una peça curta, llegida, amb el text sencer al costat, cosa que la fa útil per a qui aprén la llengua. La va fundar l’austríac Anton Oberndorfer en 1998 per a redifondre per internet programes de Ràdio Polònia en esperanto. Quan esta emissora va deixar d’emetre en esperanto, a finals de febrer de 2011, Oberndorfer va començar a fer-ne programes propis cada dia, amb col·laboradors de diversos països. És un servei gratuït, fet per col·laboradors voluntaris.
Font: Esperanta Retradio: «Pri ni» · Blog de l’Esperanta Retradio
Al web: Quinze anys de peces diàries amb el text al costat: l’Esperanta Retradio
Esperantisme
Esperanto. El moviment que promou la difusió i l’ús de l’esperanto, i el conjunt d’idees que l’acompanyen. La Declaració de Boulogne (1905) el definix en el seu primer punt com «l’esforç per a difondre arreu del món l’ús d’una llengua neutralment humana» que, sense ficar-se en la vida interna dels pobles ni voler desplaçar les llengües nacionals, permeta entendre’s a persones de nacions diferents; qualsevol altre ideal que un esperantista hi associe és assumpte privat seu. El Diccionari normatiu valencià el definix com el «moviment que promou la difusió i l’estudi de l’esperanto com a idioma auxiliar universal». Federico Gobbo l’estudia com la ideologia lingüística del moviment, en què la neutralitat ha sigut un tret central i discutit. En esperanto, esperantismo també designa una expressió pròpia de l’esperanto, com un idiotisme.
Font: Declaració de Boulogne (1905), punt 1 · DNV, «esperantisme» · Reta Vortaro, «esperantismo» · Federico Gobbo, «Beyond the Nation-State?», Social Inclusion 5/4 (2017)
Al web: Esperantisme sense esperantofonia? · Quan una llengua promet canviar el món: el messianisme secular de l’esperanto
Esperantisme obrer
Moviment esperantista. Corrent del moviment que usa l’esperanto com a eina de l’organització obrera i de l’internacionalisme. Des del principi hi va haver obrers entre els primers esperantistes; el primer club d’obrers esperantistes es va fundar a Estocolm en 1903, i abans de la Primera Guerra Mundial ja hi havia una organització internacional, Liberiga Stelo («Estel alliberador»). En 1921, aprofitant el Congrés Universal de Praga, es va fundar SAT, per a agrupar els treballadors que volien usar l’esperanto al servei de la lluita de la seua classe. A Barcelona, el 25 de juliol de 1936, la CNT-FAI va traure el primer número d’un butlletí en esperanto, redactat per la Ibera Ligo de Esperantistaj Senŝtatanoj (ILES). Hui l’associació espanyola vinculada a SAT és SATeH; abans ho havia sigut HALE.
Font: Toño del Barrio, «El movimiento obrero esperantista», web de SAT · Informa Bulteno, núm. 1, 25 de juliol de 1936 (facsímil) · SAT: «LEA-oj»
Al web: HALE i SATeH: com es va partir l’esperantisme obrer espanyol · L’esperanto i el moviment obrer: per què València està al mig d’esta història · El follet llegidor
Esperantista
Esperanto. Paraula amb dos sentits que conviuen des del principi. Segons el punt 5 de la Declaració de Boulogne (1905), esperantista és «tota persona que sap i usa la llengua esperanto, siga per a la finalitat que siga», i pertànyer a una associació es recomana però no és obligatori. El Diccionari normatiu valencià, en canvi, el definix com a «partidari de l’esperantisme», és a dir, pel suport a la idea i no per l’ús de la llengua. El sociolingüista Federico Gobbo explica que esperantista és el terme tradicional per als partidaris del moviment, encara que no usen activament la llengua, i que alguns parlants el rebutgen i es diuen esperantòfons per a separar l’ús de la llengua dels ideals del moviment. En esperanto, esperantisto es forma amb el sufix -ist-, el de la persona que s’ocupa d’alguna cosa.
Font: Declaració de Boulogne (1905), punt 5 · DNV, «esperantista» · Federico Gobbo, «Beyond the Nation-State? The Ideology of the Esperanto Movement between Neutralism and Multilingualism», Social Inclusion 5/4 (2017) · Reta Vortaro, «esperantisto»
Al web: Esperantista, esperantòfon o parlant d’esperanto? · Esperantisme sense esperantofonia?
Esperantisto de la Jaro
Moviment esperantista. «Esperantista de l’any»: títol honorífic que la revista La Ondo de Esperanto, editada a Kaliningrad (Rússia), proclama cada any des de 1998. El trien uns electors; segons la revista, al projecte s’hi van adherir «representants de diverses tendències de la comunitat esperantista i experts independents». El primer guardonat va ser William Auld. En 2011 el va rebre Dennis Keefe, per la difusió de l’esperanto en les universitats xineses i pel projecte Esperanto-Insulo a l’illa de Hainan.
Font: La Ondo de Esperanto: «La Esperantisto de la Jaro» · La Ondo de Esperanto: «Dennis Keefe – la Esperantisto de la Jaro 2011» · Federació Espanyola d’Esperanto: «Las revistas»
Al web: Dennis Keefe, més de quaranta anys ensenyant esperanto, de Xest a la Xina
Esperantòfon
Esperanto. Persona que parla esperanto, considerada només pel fet d’usar la llengua, independentment de si compartix o no els ideals del moviment. És un terme més tècnic que esperantista, que tradicionalment designa també els partidaris de la idea encara que no la parlen. Segons el sociolingüista Federico Gobbo, alguns parlants rebutgen l’etiqueta d’esperantista i es diuen esperantòfons per a subratllar que pertanyen a la comunitat que usa la llengua sense compartir els ideals del moviment; per a ells, el valor de l’esperanto està en la llengua mateixa i en el seu ús.
Al web: Esperantista, esperantòfon o parlant d’esperanto? · Esperantisme sense esperantofonia?
Esperantologia
Esperanto. Estudi de l’esperanto i del moviment esperantista: la seua llengua, història, literatura i sociologia. La Reta Vortaro la definix com una part de la ciència de les llengües planificades, és a dir, de la interlingüística, i indica que també es pot dir Esperanto-scienco. Qui la practica és un esperantòleg. Cada any se celebra una conferència d’esperantologia durant el Congrés Universal, i entre 1999 i 2018 la revista internacional Esperantologio / Esperanto Studies va publicar estudis lingüístics, històrics, literaris i sociològics sobre la llengua.
Font: Reta Vortaro, «esperantologio» · Esperantologio / Esperanto Studies, web de la revista
Al web: Per què es diu martelo però ŝraŭbilo? · L’apotecari que volia guardar-ho tot
Esperanto-Plaĝo
Moviment esperantista. «Platja de l’esperanto»: curs intensiu d’esperanto de dos mesos a Cullera, al costat de la platja, dirigit per Dennis Keefe. Keefe el va anunciar en 2019 com un curs experimental per a jubilats d’Àsia i d’Europa, a l’abril i al maig; aquella primera edició ja tenia inscrits de la Xina, Corea i el Japó. Keefe havia impulsat abans a l’illa xinesa de Hainan el projecte Esperanto-Insulo, «illa de l’esperanto».
Font: Dennis Keefe, «Esperanto-Plaĝo en Hispanio», uea.facila, 3 de març de 2019 · La Ondo de Esperanto: «Dennis Keefe – la Esperantisto de la Jaro 2011»
Al web: Dennis Keefe, més de quaranta anys ensenyant esperanto, de Xest a la Xina · Història de l’esperanto a València · Cap a Màlaga: valencians al 78é Congrés Espanyol d’Esperanto (2019)
Esperantujo
Esperanto. Nom que els esperantistes donen al conjunt de llocs, trobades i relacions on es viu en esperanto: els congressos, els clubs, les xarxes, les amistats. Literalment és «el país de l’esperanto», format amb el sufix -uj-, que també servix per a fer noms de país (vegeu -ej- i -uj-). El PMEG el glossa com «la terra (imaginada) dels esperantistes, el món esperantista (els congressos, etc.)». No té territori ni fronteres: és una manera de parlar d’una comunitat dispersa que només existix allí on algú usa la llengua.
Font: Bertilo Wennergren, PMEG, «UJ»
Al web: Les mil maneres de ser esperantista · Esperanto: sí, però…
Estraro
Moviment esperantista. («Junta directiva»). Grup de persones que dirigix una organització; cada membre és un estrarano. La Reta Vortaro la definix com el grup que forma el màxim òrgan directiu d’una entitat, però en la UEA la junta respon davant del comité, que l’elegix cada tres anys: la formen el president, un o dos vicepresidents, el secretari general i entre dos i cinc membres més, i s’encarrega de portar a terme les decisions del comité, de les finances i d’organitzar els congressos universals.
Font: Reta Vortaro: «estraro» · Estatuts de la UEA, art. 2, 29 i 32-33
Al web: L’informe que s’escriu tot l’any · Com és per dins un congrés juvenil d’esperanto
Eterna komencanto
Esperanto. «Etern principiant»: qui fa anys que aprén la llengua o que va al club i no passa del nivell bàsic, sense arribar a parlar-la amb soltesa. La Reta Vortaro el definix com l’aprenent que es queda en el nivell inicial sense progressar, i en recull un ús d’Ivo Lapenna de 1974 que atribuïa el fenomen, almenys en part, a «una mena de complex» sobre el valor menor de l’esperanto. L’expressió es fa servir dins del moviment per a parlar dels cursos que no porten a l’ús real de la llengua. Vegeu també krokodili.
Font: Reta Vortaro, «komenc/i» (eterna komencanto)
Al web: Els eterns principiants · Esperantisme sense esperantofonia?
Ethnologue
Lingüística. Catàleg de les llengües vives del món que publica l’organització SIL Global. La primera edició, de novembre de 1951, eren deu pàgines ciclostilades que descrivien quaranta-sis llengües o grups de llengües. Hui es consulta en línia, amb una part gratuïta i una de pagament que inclou les xifres detallades de parlants. Classifica la vitalitat de cada llengua amb l’escala EGIDS, derivada de l’escala de Fishman. La fitxa de l’esperanto el presenta com a llengua construïda i llengua de comunicació àmplia, en el nivell «institucional».
Font: SIL Global, «First Edition of Ethnologue» · Ethnologue, fitxa de l’esperanto · Ethnologue, «How do we classify and measure the status of languages?»
Al web: Per què hi ha tanta gent de la informàtica entre qui parla esperanto?
Eventa Servo
Moviment esperantista. Calendari mundial d’activitats en esperanto (eventaservo.org): cursos, trobades, congressos i actes en línia o presencials, que cada grup o organització publica per si mateix. La UEA el presenta com el calendari oficial d’esdeveniments de la UEA i de TEJO.
Font: UEA: «Asociaj eventoj»
Al web: Calendari · Cursos d’esperanto en línia: on aprendre esperanto per Internet · La docència del grup: els cursos d’esperanto que hem impartit
F
Faka asocio
Moviment esperantista. («Associació temàtica» o especialitzada). Associació internacional d’esperantistes que comparteixen una professió, una ciència, una religió o una afició, i que usen l’esperanto en eixe camp. Segons els estatuts de la UEA, les associacions temàtiques internacionals neutrals s’hi poden adherir, i si tenen almenys cent socis elegixen un membre del comité. En són exemples ILEI, de docents, i IFEF, de ferroviaris; la UEA en publica una llista per matèries que inclou també associacions que no hi estan adherides, com IKUE, que hi col·labora.
Font: Estatuts de la UEA, art. 14 i 23 · UEA: associacions temàtiques
Fals amic
Lingüística. Paraula d’una llengua que s’assembla en la forma a una d’una altra llengua però que té un significat diferent. L’anglés library és biblioteca, no llibreria. Com que l’esperanto pren les arrels de llengües europees, en té molts per a un parlant romànic: sukcesi no és «succeir» sinó aconseguir el que es volia, i demandi no és «demandar» sinó preguntar. Per a evitar-los cal mirar el diccionari, no la semblança.
Font: TERMCAT, «fals amic» (via Optimot) · Reta Vortaro, sukcesi · Reta Vortaro, demandi
Al web: Falsos amics: les paraules de l’esperanto que no volen dir el que pareix · Idiotismes, calcs i interferència: les errades del castellà i del valencià en esperanto
Federació Esperantista Llevantina
Moviment esperantista. En castellà, Federación Esperantista Levantina. Federació regional d’esperantistes amb seu a l’Ateneu Científic, al carrer del Mar, 23, de València. La Suno Hispana de setembre de 1924 anunciava el «Primer Congreso de la Federación Esperantista Levantina» a Xest per al 19 i el 20 d’octubre d’aquell any, organitzat pels esperantistes del poble d’acord amb el comité executiu de la federació. No era nova: la Biblioteca Municipal de València en conserva el Boletín, que comença amb el número 1 de maig de 1914. No s’ha de confondre amb la Federació Valenciana d’Esperanto, fundada entre 1989 i 1991.
Font: La Suno Hispana núm. 88, setembre de 1924 (Bitoteko de la HEF) · Fitxa del Boletín de la Federación Esperantista Levantina, Biblioteca Municipal de València
Al web: Història de l’esperanto a València
Fi- i -aĉ-
Esperanto. Dos elements que servixen per a menysprear, cadascun en un sentit distint. Fi és una interjecció de fàstic que ja apareix en el Fundamento (Fi, kiel abomene!, «ecs, que fastigós!») i que s’usa sobretot com a prefix de condemna moral: fihomo, «persona menyspreable»; fidomo, «casa on passen coses vergonyoses». El sufix -aĉ- indica, en canvi, mala qualitat: domo «casa» → domaĉo «casot, casa que cau a trossos»; babili «xarrar» → babilaĉi «xarrar ximpleries». El -aĉ- és oficial des de la primera de les Oficialaj Aldonoj, en 1909. No s’han de confondre amb mal-, que forma contraris.
Font: PMEG, «AĈ» · PMEG, «Aliaj afiksecaj vortetoj» (fi) · PMEG, «Oficialaj ekkriaj vortetoj»
Al web: Insultar en esperanto
Fina venko
Esperanto. «Victòria final»: l’expectativa tradicional del moviment que un dia tota la humanitat, o una part important, parle esperanto com a segona llengua, a més de la pròpia. La Reta Vortaro la definix com el funcionament de l’esperanto «com a llengua auxiliar mundial, tal com tradicionalment pretén l’esperantisme». No suposa substituir les llengües nacionals: la Declaració de Boulogne ja parlava d’una llengua que no pretén «desplaçar les llengües nacionals existents» (vegeu llengua auxiliar internacional). L’expressió és al centre de la discussió entre el finvenkisme i el raŭmisme.
Font: Reta Vortaro, «venk/i» (Fina Venko) · Deklaracio pri la Esenco de la Esperantismo (1905), Akademio de Esperanto
Al web: Finvenkisme i raŭmisme: la victòria final o la comunitat · Quan una llengua promet canviar el món: el messianisme secular de l’esperanto
Finvenkisme
Esperanto. Posició que posa la fina venko per damunt de tots els altres usos actuals de l’esperanto i mesura el moviment per la distància que en queda. La Reta Vortaro la definix així i en cita usos de la revista La Ondo de Esperanto entre 1999 i 2004, entre ells l’observació que «el finvenkisme i el raŭmisme, si cal anomenar-los així, conviuen en cadascú de nosaltres». El Manifest de Rauma (1980) en criticava els eslògans com a «mites»: «la segona llengua per a tothom», «l’anglés és el nostre enemic», «l’ONU ha d’adoptar l’esperanto». Vegeu raŭmisme i plivastismo.
Font: Reta Vortaro, «venk/i» (finvenkismo) · Manifesto de Raŭmo (1980), text íntegre
Al web: Finvenkisme i raŭmisme: la victòria final o la comunitat · La llengua zombi: vint anys de Jorge Camacho desmuntant l’esperantisme des de dins
Fondaĵo Canuto
Moviment esperantista. Fons de la UEA que paga la quota de soci a un nombre limitat d’activistes que no la poden pagar per si mateixos. Es nodrix de donacions d’altres esperantistes, i des de 2015 la UEA demana als beneficiaris que cada any donen senyals de la seua activitat i que tornen a demanar l’ajuda. Porta el nom de Giorgio Canuto, president de la UEA de 1956 a 1960. Segons la història centenària de l’associació publicada en la revista Esperanto en 2008, durant la Guerra Freda va servir sobretot perquè esperantistes de l’Europa de l’Est i de la Unió Soviètica, que no podien pagar la quota des dels seus països, pogueren ser membres individuals.
Font: UEA: «Donacu al UEA» · UEA: formulari de petició del Fondaĵo Canuto · Ulrich Lins, «La centjara vojo de Universala Esperanto-Asocio (II)», Esperanto 1214, maig de 2008
Al web: Què rep un grup local de la UEA, i què hi aporta
Fonema
Lingüística. Unitat mínima de so que, en oposició a una altra, distingix significats: cap i tap són paraules diferents pel fonema inicial. En esperanto, l’alfabet té 28 lletres i cada una té una pronunciació bàsica; segons el PMEG, totes es pronuncien sempre i no n’hi ha cap de muda, tot i que en la pràctica la pronúncia varia. Que cada lletra corresponga a un so descriu l’ortografia, no l’inventari: un parlant pot no tindre com a propis alguns fonemes de l’esperanto, com la v distinta de la b (vegeu betacisme).
Font: Diccionari normatiu valencià, «fonema» · PMEG, «Bazaj elparolaj reguloj» · PMEG, «Literoj»
Al web: Fàcil, per a qui? No hi ha llengües fàcils en abstracte, ni tan sols l’esperanto · Preguntes freqüents sobre l’esperanto
Forma marcada
Lingüística. En una oposició entre dos formes, la que té una particularitat que la distingix de les altres; la que no la té és la no marcada, i és la que s’usa quan no cal precisar. En esperanto, la segona persona ordinària és vi; ci, la forma específica de singular, existix segons el PMEG quasi només en teoria, i el Fundamento mateix l’acompanya de l’advertència que normalment s’usa vi. Vegeu ci, riisme i masculí genèric.
Font: Diccionari normatiu valencià, «marcat», accepció 3 · PMEG, «Dua persono»
Al web: Ri, el pronom que el feminisme esperantista va impulsar · Ci, el pronom que va nàixer fora de l’ús
Free rider
Lingüística. Literalment, «qui viatja de franc». En el debat sobre la justícia lingüística, el filòsof Philippe Van Parijs usa la idea per a descriure el parlant nadiu de la llengua que es fa servir com a llengua franca: es beneficia sense cost de l’esforç que fan els altres per a aprendre-la. Van Parijs ho tracta com un problema de cooperació justa i discutix remeis com un impost lingüístic als països anglòfons. L’informe Grin va posar xifres a eixe avantatge per al Regne Unit.
Font: Van Parijs, Linguistic Justice for Europe and for the World, Oxford University Press, 2011 (fitxa)
Al web: Què queda de l’argument esperantista contra l’anglés després del Brexit?
FSI
Sigla. Foreign Service Institute (Institut del Servei Exterior). L’escola de formació del Departament d’Estat dels Estats Units, fundada en 1947, que hui es diu National Foreign Affairs Training Center. És coneguda per la seua classificació de llengües segons les hores de classe que sol necessitar un alumne per a arribar al nivell 3 de l’escala ILR: de 552-690 hores (categoria I: castellà, francés, italià…) a 2.200 (categoria IV: àrab, xinés, japonés, coreà). Les categories es definixen respecte a l’anglés: la I són «llengües pròximes a l’anglés», i la IV, les «excepcionalment difícils per a parlants nadius d’anglés». L’esperanto no hi apareix.
Font: Departament d’Estat: «Foreign Language Training» · Departament d’Estat: «The History of the National Foreign Affairs Training Center»
Al web: Fàcil, per a qui? No hi ha llengües fàcils en abstracte, ni tan sols l’esperanto · Curiositats sobre l’esperanto · Esperanto: sí, però…
Fundamento de Esperanto
Esperanto. Llibre de 1905 que fixa la base obligatòria i intocable de l’esperanto. Reunix tres textos que Zamenhof ja havia publicat: la gramàtica de les setze regles, l’Ekzercaro (una col·lecció d’exercicis) i el diccionari d’arrels Universala Vortaro. En el pròleg, datat a Varsòvia el juliol de 1905, Zamenhof diu que cap persona ni cap societat no ha de tindre dret a fer-hi «ni el canvi més menut», que ell mateix sempre els havia tractat com a lleis, i que els errors del text es conserven tal com estan; la llengua pot créixer amb paraules noves, i si una forma resulta poc pràctica se’n pot recomanar una altra al costat, però l’antiga queda com a arcaisme i no s’elimina. El primer Congrés Universal, a Boulogne-sur-Mer, el va acceptar, i la Declaració de Boulogne diu que és l’única base obligatòria per a tots els esperantistes. Les ampliacions posteriors, les Oficialaj Aldonoj, les aprova primer el Lingva Komitato i després l’Akademio de Esperanto, sense tocar el text de 1905.
Font: Fundamento de Esperanto, text complet (Akademio de Esperanto) · Pròleg del Fundamento (1905) · Declaració de Boulogne, punt 4 · Explicacions de l’Akademia Vortaro: dates de les decisions
Al web: Qui governa l’esperanto? · 1894: quan Zamenhof intentà reformar l’esperanto i els esperantistes li digueren que no · Curiositats sobre l’esperanto
G
Gaviali
Esperanto. El contrari de krokodili: parlar esperanto en un ambient que no és esperantista, quan una altra llengua seria més adequada. La Reta Vortaro el dona com a sinònim de malkrokodili. Ve de gavialo, «gavial», un altre cocodril.
Font: Reta Vortaro, «gaviali»
Gazetoteko
Moviment esperantista. Gazetoteko Lanti: hemeroteca en línia de revistes esperantistes en PDF, oberta el 14 de desembre de 2003 per Jesús de las Heras, redactor de Kajeroj el la Sudo, el butlletí de HALE. La va inaugurar dins del primer Congrés Virtual d’Esperanto, que era alhora el tercer congrés de HALE, per a salvar les revistes que es perden quan moren els qui les guarden. El seu segon volum és el Boletín de la Federació Espanyola des del número 1, de 1949. La col·lecció no és completa: hi falten, per exemple, els números 397 a 399 del Boletín; el 397 i el 398 sí que són a la Bitoteko.
Font: Gazetoteko Lanti, presentació · Gazetoteko: índex del Boletín · Bitoteko: Boletín núm. 398
Al web: El doctor Herrero, trenta anys de classes i huit de presidència · HALE i SATeH: com es va partir l’esperantisme obrer espanyol
Ge-
Esperanto. Prefix que indica els dos sexes junts: patro «pare» → gepatroj «pares (pare i mare)»; frato «germà» → gefratoj «germans i germanes». Ja el recull l’Universala Vortaro de 1905, i tradicionalment només s’usa en plural, perquè cal més d’una persona perquè hi haja els dos sexes: gesamideanoj, per exemple, són els samideanoj d’un sexe i de l’altre. Segons el PMEG, fa temps que hi ha un ús experimental en singular amb el sentit de «de qualsevol sexe» (gepatro, «pare o mare»), que s’ha fet més freqüent en les últimes dècades. Vegeu també -in- i iĉisme.
Font: PMEG, «GE» · Universala Vortaro, entrada ge’
Al web: Ri, el pronom que el feminisme esperantista va impulsar · Ràdio Klara entrevista el grup pel començament del curs d’esperanto
Gènere gramatical
Lingüística. Categoria gramatical que classifica els noms (i fa concordar determinants, adjectius o pronoms) com a masculins, femenins o neutres, com en valencià la taula i el llibre. L’esperanto no en té: segons el PMEG, el sexe és només part del significat d’algunes paraules, i la desinència -o no l’indica. L’article la val per a tots els gèneres, ja des del Fundamento. Algunes arrels són neutres (homo, persona), unes altres masculines (patro, pare), i el sufix -in- en fa el femení (patrino, mare). Vegeu també ge- i riisme.
Font: Diccionari normatiu valencià, «gènere», accepció 5 · PMEG, «Seksa signifo de O-vortoj» · Fundamento de Esperanto, gramàtica, regla 1 (versió anglesa)
Al web: Ri, el pronom que el feminisme esperantista va impulsar · Preguntes freqüents sobre l’esperanto · Qui governa l’esperanto?
Glumarko
Esperanto. «Adhesiu», en el sentit d’etiqueta enganxosa i també del sticker de les aplicacions de missatgeria. Es forma amb glui («enganxar») i marko («segell, marca»); la Reta Vortaro el definix com «marca que s’enganxa». Els adhesius amb l’estrela verda i altres símbols formen part del que Árpád Rátkai anomenava el «folklore esperantista»: en comptava «milers».
Font: Reta Vortaro, «mark/o» (glumarko) · Árpád Rátkai, «Simboliko de la Internacia Lingvo», Eventoj núm. 8, 1992 (sobre els «milers de glumarkoj» del moviment)
Al web: Glumarkoj VEG: 44 adhesius en esperanto per a Telegram, Signal i WhatsApp
Grésillon
Moviment esperantista. Castell prop de Baugé, a la regió francesa d’Anjou, que és des de 1952 la casa de cultura dels esperantistes francesos (Kulturdomo de Esperanto). El va comprar una cooperativa creada en 1951 per iniciativa del mestre Henri Micard i del grup d’educadors esperantistes de França, per a tindre un lloc fix on fer cursos d’estiu; els primers cursets s’hi van fer l’estiu de 1952. Hui hi organitza cursos, estades i trobades en esperanto.
Font: Kulturdomo de Esperanto: «Historio de la kastelo Greziljono» · Kulturdomo de Esperanto, portada
Al web: El Liceu de Madrid, de gom a gom · Biografies: els esperantistes del grup
Gufujo
Esperanto. Espai nocturn de les trobades juvenils d’esperanto, sense alcohol i sense fum, on es pren te a la llum de les espelmes, en un ambient tranquil, i de vegades es fan lectures literàries. El nom ve de gufo, el duc (l’au nocturna), amb el sufix -uj-. Segons els seus iniciadors, la idea va nàixer en el Seminari Internacional de Tübingen (1994-1995) i la primera gufujo es va fer en el de Wetzlar, a finals de 1995; l’any següent ja era a l’IJK, i des d’aleshores s’ha fet habitual en les trobades juvenils. La Reta Vortaro la definix com un bar de te nocturn «popular en els congressos esperantistes, sobretot juvenils».
Font: Reta Vortaro, «guf/o» (gufujo) · «Kiel ekestis gufujo», història escrita pels organitzadors
Al web: Com és per dins un congrés juvenil d’esperanto
H
HALE
Moviment esperantista. Hispana Asocio de Laboristoj Esperantistaj (Associació Hispana de Treballadors Esperantistes). Associació obrera d’esperanto creada perquè fera a Espanya de LEA de SAT. La va decidir el congrés de SAT de Sant Cugat del Vallès, en 1986, i el Ministeri de l’Interior en va aprovar la fundació el 22 de juliol de 1987, segons la circular de José María Bernabéu Franco publicada en el Boletín de la HEF, que l’anomena Hispana Asocio de Laboristaj Esperantistoj. El seu butlletí era Kajeroj el la Sudo, que porta a la capçalera la forma Hispana Asocio de Laboristoj Esperantistaj. Hui el paper de LEA espanyola el fa SATeH, fundada en 2002.
Font: Boletín de la HEF núm. 283, circular de J. M. Bernabéu Franco, PDF · Kajeroj el la Sudo núm. 55 (2002), PDF
Al web: HALE i SATeH: com es va partir l’esperantisme obrer espanyol
HEF
Moviment esperantista. Hispana Esperanto-Federacio (Federació Espanyola d’Esperanto; en castellà, Federación Española de Esperanto). Associació d’àmbit estatal, amb seu a Madrid, que té com a finalitat, diuen els seus estatuts, «el uso y difusión de la lengua internacional Esperanto». És l’associació nacional de la UEA a Espanya. La UEA en data la fundació en 1947 i l’adhesió en 1950; la mateixa federació diu 1947 en la seua història i 1948 en la pàgina «Quiénes somos». En els primers anys es deia Federación Esperantista Española, que és el nom que porta la capçalera del seu Boletín de 1950. La seua secció juvenil és HEJS, i cada any convoca el Congrés Espanyol d’Esperanto.
Font: HEF: «Quiénes somos» i estatuts · HEF: «El esperanto en España» · UEA: l’esperanto a Espanya (fitxa de la HEF) · Boletín núm. 14, febrer de 1950 (PDF)
Al web: El doctor Herrero, trenta anys de classes i huit de presidència · Què rep un grup local de la UEA, i què hi aporta
HEJS
Moviment esperantista. Organització juvenil de la HEF i secció nacional de TEJO a Espanya. La sigla s’ha desplegat de maneres diferents: en el Boletín dels anys huitanta apareix com a Hispana Esperanto-Junulara Sekcio (Secció Juvenil Espanyola d’Esperanto); hui TEJO i la UEA l’anomenen Hispana Esperantista Junulara Societo, i la HEF, Sociedad Juvenil Española de Esperanto (Hispana Esperanta Junulara Societo). Segons la UEA es va fundar en 1962, any en què es va adherir a TEJO, i és secció de la HEF.
Font: UEA: l’esperanto a Espanya · TEJO: seccions nacionals · HEF: «Quiénes somos» · Boletín de la HEF núm. 253, PDF
Al web: El Liceu de Madrid, de gom a gom · Cullera 2015: quan el congrés d’esperanto es va omplir de jóvens
Hilelisme
Esperanto. Primera formulació de la doctrina religiosa de Zamenhof, pensada per al públic jueu, que després va estendre a tots els pobles amb el nom d’homaranisme. El nom ve del rabí Hil·lel. En una carta de maig de 1901 Zamenhof ja parla del seu fullet sobre l’hilelisme i sosté que no podria existir sense una llengua neutral. En gener de 1906 Ruslanda Esperantisto va publicar, sense nom d’autor, els Dogmoj de Hilelismo, que presentaven l’hilelisme com un «fonament neutral» perquè gent de pobles i religions diferents de l’imperi rus poguera conviure en pau. El fullet Homaranismo, del mateix any, porta encara entre parèntesis el títol «Hilelismo».
Font: Reta Vortaro, «Hilel/o» (hilelismo) · Carta de Zamenhof a Kofman, maig de 1901 (Originala Verkaro, Viquitexts) · Dogmoj de Hilelismo (1906), Tekstaro de Esperanto
Al web: Zamenhof sionista: la pàtria jueva del Mississipí i el rebuig de l’homaranisme · Białystok: la ciutat que va fer que Zamenhof volguera inventar una llengua
Hipercorrecció
Lingüística. Error que naix de voler parlar bé: es pren una forma correcta per incorrecta i se substituïx per una altra que sembla més correcta, per analogia amb una regla que es coneix. El Diccionari normatiu valencià la remet a ultracorrecció, que definix com la substitució d’una forma correcta «per una forma analògica o més productiva que es considera correcta». Vegeu interferència lingüística.
Font: Diccionari normatiu valencià, «hipercorrecció» · Diccionari normatiu valencià, «ultracorrecció»
Al web: Idiotismes, calcs i interferència: les errades del castellà i del valencià en esperanto
Homaranisme
Esperanto. Doctrina ètica i religiosa de Zamenhof, publicada en un fullet a Sant Petersburg en 1906, que la definia com «l’aspiració a la humanitat pura i a la justícia i la igualtat absolutes entre els pobles». Proposava que cada persona mantinguera la seua pàtria, la seua llengua i la seua comunitat religiosa i, alhora, es relacionara amb gent de totes les llengües i religions sobre una base «neutralment humana». El text mateix diu que naix de l’hilelisme i que se’n distingix perquè ja no es dirigix a un sol grup humà sinó a tots els pobles. Zamenhof el presentava com a conviccions privades: la part del discurs de Ginebra de 1906 on n’havia de parlar la va retirar per consell de Sébert. Vegeu interna ideo i messianisme secular.
Font: L. L. Zamenhof, Homaranismo (1906), Viquitexts en esperanto · «Kion Zamenhof ne povis diri en Ĝenevo», Tekstaro de Esperanto
Al web: Zamenhof sionista: la pàtria jueva del Mississipí i el rebuig de l’homaranisme · Quan una llengua promet canviar el món: el messianisme secular de l’esperanto
I
Iĉisme
Esperanto. Proposta d’usar un sufix nou, -iĉ-, per a marcar el sexe masculí, simètric al femení -in-: najbariĉo, «veí (home)»; katiĉo, «gat mascle». Segons el PMEG, la primera proposta probablement és de 1976, i hui és la més popular de les d’este tipus, encara que la majoria continua usant vira («mascle») o el prefix vir-. La versió més radical vol, a més, que les arrels tradicionalment masculines passen a ser neutres, de manera que patro signifique «progenitor» i el pare siga patriĉo; el PMEG observa que això seria una reforma de veres de paraules molt freqüents i que pot provocar malentesos. No és oficial. Una altra via relacionada és el geisme, l’ús del prefix ge- en singular (gepatro, «pare o mare»). Vegeu també riisme.
Font: PMEG, «IĈ°» · PMEG, «GE» (usos en singular)
Al web: Ri, el pronom que el feminisme esperantista va impulsar · Preguntes freqüents sobre l’esperanto
-id-
Esperanto. Sufix que indica la cria o el descendent: bovo → bovido «vedell»; kato → katido «gatet»; hundo → hundido «cadell». Ja apareix en l’Universala Vortaro de 1905. Amb persones indica el fill o el descendent, sense tindre en compte l’edat, sobretot en títols i noms històrics: reĝo «rei» → reĝido «fill del rei». Com a paraula independent, ido vol dir «cria», i idaro, el conjunt de les cries.
Font: PMEG, «ID» · Universala Vortaro, entrada id’
Al web: Ràdio Klara entrevista el grup pel començament del curs d’esperanto · Instagram i TikTok per a associacions sense pressupost: què funciona el 2026
Ideologia lingüística
Lingüística. Conjunt de creences que els parlants i les institucions tenen sobre les llengües (quina és més útil, més pura, més neutral, més pròpia) i que orienten com les usen i com en parlen. És un camp d’estudi de l’antropologia lingüística, sintetitzat per Kathryn A. Woolard i Bambi B. Schieffelin en un article de 1994. En l’esperantisme, la idea de l’esperanto com a llengua neutral i internacional n’és un exemple: Guilherme Fians ha estudiat com, durant la Guerra Freda, eixa ideologia va condicionar què es publicava en la revista juvenil Kontakto. Vegeu neutralitat del moviment.
Font: Woolard i Schieffelin, «Language Ideology», Annual Review of Anthropology 23 (1994) · Fians, «Neutralizing the political: Language ideology as censorship in Esperanto youth media during the Cold War», Journal of Linguistic Anthropology (2024)
Al web: Esperanto: sí, però… · Els arguments sobre l’esperanto, un per un: què prova cada u i què no
Idiolecte
Lingüística. Conjunt dels usos lingüístics característics d’un parlant concret: la seua manera de parlar, distinta de la de tots els altres. Es contraposa al dialecte (d’un territori) i al sociolecte (d’un grup social): dos persones que parlen el mateix dialecte no tenen el mateix idiolecte, perquè cadascuna té el seu vocabulari, les seues preferències i les seues errades.
Font: Diccionari normatiu valencià, «idiolecte»
Al web: Idiotismes, calcs i interferència: les errades del castellà i del valencià en esperanto
Idiom Neutral
Lingüística. Llengua planificada que va eixir de l’Acadèmia Internacional de la Llengua Universal, l’antiga acadèmia del volapük. Les modificacions que els acadèmics hi van anar aprovant la van convertir en una llengua diferent, a la qual l’Acadèmia mateixa va donar el nom de Neutral (Idiom neutral). W. Rosenberger, que n’havia sigut director, en va preparar el diccionari alemany (el seu pròleg és de 1902), i Michael A. F. Holmes, director des de 1898, el diccionari anglés, publicat el 1903.
Al web: Volapük: la llengua internacional que triomfà abans que l’esperanto — i quasi desaparegué · Ido: quan reformar l’esperanto significava deixar de parlar esperanto
Idiotisme
Lingüística. Expressió pròpia d’una llengua, molt fixada, el significat de la qual no és la suma de les paraules que la formen, i que per això no es pot traduir paraula per paraula. El Diccionari normatiu valencià el remet a modisme. En esperanto se’n diu idiomaĵo, i Boris Kolker, en un article de Monato que la Reta Vortaro cita com a exemple, advertix d’un risc concret: una expressió que no és més que el calc d’un idiotisme nacional pot acabar convertint-se també en idiotisme de l’esperanto. La regularitat de la gramàtica no elimina els idiotismes. Vegeu interferència lingüística.
Font: Diccionari normatiu valencià, «modisme» · Reta Vortaro, idiomo i idiomaĵo
Al web: Idiotismes, calcs i interferència: les errades del castellà i del valencià en esperanto · Les crítiques de Kabe a l’esperanto
Ido
Lingüística. Llengua planificada nascuda com a reforma de l’esperanto. A l’octubre de 1907, el comité de la Delegació per a l’Adopció d’una Llengua Auxiliar Internacional va decidir «adopter en principe l’Espéranto», amb modificacions «dans le sens défini […] par le projet de Ido». Louis de Beaufront, que hi representava Zamenhof, va comparéixer en l’última sessió sobre el projecte, convidat a títol personal, i en va defendre la conjugació sintètica, sense verbs auxiliars. En esperanto, ido vol dir «descendent» (és el sufix -id- usat com a paraula). Hui el promou la Uniono por la Linguo Internaciona Ido. Vegeu beaufrontisme.
Font: Couturat i Leau, Compte rendu des travaux du Comité (15-24 octobre 1907) (Internet Archive) · Reta Vortaro, -id- · Uniono por la Linguo Internaciona Ido
Al web: Ido: quan reformar l’esperanto significava deixar de parlar esperanto · Un nom «del tot il·lògic»: per què l’esperanto es diu esperanto · Els «beaufrontismes»: quan escriure massa clar era el defecte
IEC
Sigla. Institut d’Estudis Catalans. Acadèmia fundada a Barcelona en 1907 per Enric Prat de la Riba, amb membres de tots els territoris de llengua catalana, el País Valencià inclòs. Entre les seues funcions hi ha establir la normativa de la llengua catalana i vetlar perquè la normalització siga coherent en tot el domini lingüístic. Publica el Diccionari de la llengua catalana, que en la versió en línia actual es coneix com a DIEC2. Al País Valencià, la institució normativa és l’AVL.
Font: Institut d’Estudis Catalans, portada · DIEC2
Al web: Dues acadèmies i una llengua: l’AVL, les Normes del Puig i qui decidix com s’escriu el valencià · Esperantista, esperantòfon o parlant d’esperanto?
IFEF
Moviment esperantista. Internacia Fervojista Esperanto-Federacio (Federació Internacional d’Esperantistes Ferroviaris). Federació d’esperantistes que treballen o han treballat en el ferrocarril, amb l’objectiu de difondre i aplicar l’esperanto en les administracions i els medis ferroviaris. És associació temàtica adherida a la UEA des de 1953 i membre de la FISAIC, la federació internacional de societats artístiques i intel·lectuals de ferroviaris. Les fonts no coincidixen en l’any de fundació: la mateixa IFEF diu que es va crear en 1948 i la fitxa de la UEA la dona com a fundada en 1909.
Font: IFEF: «Kio estas IFEF?» · UEA: associacions temàtiques
-ig- i -iĝ-
Esperanto. Dos sufixos verbals complementaris. -ig- significa «fer que alguna cosa siga o faça»: forma verbs sempre transitius, en què el subjecte causa el canvi i el complement el patix: morti «morir» → mortigi «matar»; pura «net» → purigi «netejar». -iĝ- significa «passar a un estat nou»: forma verbs que no poden tindre complement directe, en què el subjecte és el que canvia: pala «pàl·lid» → paliĝi «empal·lidir»; sidi «estar assegut» → sidiĝi «asseure’s». Tots dos figuren en l’Universala Vortaro de 1905. Permeten derivar de la mateixa arrel els parells que en valencià requerixen paraules distintes o el pronom se.
Font: PMEG, «IG» · PMEG, «IĜ» · Universala Vortaro, entrades ig’ i iĝ’
Al web: «-ata» o «-ita»: trenta-cinc anys barallant-se per dues lletres
IJK
Moviment esperantista. Internacia Junulara Kongreso (Congrés Internacional de la Joventut). És el congrés anual de TEJO, la trobada d’estiu de la joventut esperantista. L’organitza una comissió internacional dirigida per TEJO junt amb la secció juvenil del país que l’acull. El 82é es va fer a Tiana (Catalunya) del 9 al 16 d’agost de 2026, amb la Joventut Catalana d’Esperanto, i el 83é està convocat a Petzow (Alemanya) per a l’agost de 2027.
Font: IJK 2026, web del congrés · IJK 2027, web del congrés
Al web: Com és per dins un congrés juvenil d’esperanto · Cullera 2015: quan el congrés d’esperanto es va omplir de jóvens · Finvenkisme i raŭmisme: la victòria final o la comunitat
IKUE
Moviment esperantista. Internacia Katolika Unuiĝo Esperantista (Unió Internacional Catòlica Esperantista). Associació dels esperantistes catòlics. Segons la història que publica la mateixa unió, la va acordar un grup de congressistes catòlics al Congrés Universal de Barcelona de 1909 i es va fundar oficialment a París l’1 d’abril de 1910; la seua història comença, però, en 1903, amb la revista Espero Katolika del sacerdot francés Emile Peltier. La UEA la descriu com a reconeguda per la Santa Seu i col·laboradora seua des de 1951. El seu 30é congrés es va fer a València del 23 al 29 de juliol de 1964, al costat del 25é Congrés Espanyol.
Font: N. Hoen, Historio de IKUE 1903-1983, cap. 1 i cap. 3, al web d’IKUE · UEA: associacions temàtiques · Boletín de la HEF núm. 145 (setembre-octubre de 1964), PDF
Al web: El doctor Herrero, trenta anys de classes i huit de presidència · Per què hi havia tants catòlics en l’esperantisme espanyol de postguerra?
ILEI
Moviment esperantista. Internacia Ligo de Esperantistaj Instruistoj (Lliga Internacional de Docents Esperantistes). Associació internacional dels professors i educadors que ensenyen esperanto o el fan servir a classe. Es va fundar en 1949. És independent i alhora associació temàtica adherida a la UEA, que en data l’adhesió en 1990. Segons la seua pàgina, té 37 seccions nacionals i membres en més de 70 països. Publica la Internacia Pedagogia Revuo i la revista Juna Amiko, i abans del sistema KER feia amb la UEA els exàmens internacionals d’esperanto.
Font: ILEI, pàgina oficial · ILEI: història (fundació en 1949) · UEA: associacions temàtiques · edukado.net: els exàmens UEA-KER i els antics UEA-ILEI
Al web: La revista pedagògica que s’escriu en esperanto · Juan Antonio Giménez, el mestre que es llevava a les quatre per a sentir Varsòvia
Illa de les Roses
Esperanto. Insulo de la Rozoj: plataforma d’uns 400 m² alçada per l’enginyer bolonyés Giorgio Rosa a l’Adriàtic, davant de Rímini, just fora de les aigües territorials italianes. L’1 de maig de 1968 Rosa en va declarar unilateralment la independència com a «Esperanta Respubliko de la Insulo de la Rozoj», amb l’esperanto com a llengua oficial, un govern i una moneda pròpia. Les autoritats italianes la van bloquejar, i entre l’11 i el 13 de febrer de 1969 la plataforma va ser demolida amb explosius. Vegeu Amikejo.
Font: Comune di Rimini, «Isola delle Rose, un viaggio nella Rimini sott’acqua» · «La vera storia dell’Isola delle Rose», Il Post, 9 de desembre de 2020
Al web: L’illa que va fer oficial l’esperanto sense tindre cap parlant
Immersió lingüística
Lingüística. Mètode d’ensenyament que situa l’alumne en un entorn on la llengua que ha d’aprendre és l’única de relació i d’instrucció. En les llengües de territori l’oferix l’escola o la vida diària; en esperanto, que no és la llengua habitual de cap territori, l’equivalent són els cursos fets completament en esperanto des del primer dia.
Font: Diccionari normatiu valencià, «immersió», accepció 3
Al web: Cursos d’esperanto en línia: on aprendre esperanto per Internet
Imperialisme lingüístic
Lingüística. Concepte que analitza la dominació d’una llengua sobre les altres, sobretot la de l’anglés, com una qüestió de poder i d’ideologia. El va desenvolupar Robert Phillipson en Linguistic Imperialism (Oxford University Press, 1992), que analitza com i per què l’anglés ha arribat a dominar, el seu paper en els països del Tercer Món i les ideologies que s’hi transmeten. Vegeu justícia lingüística i ideologia lingüística.
Font: Phillipson, Linguistic Imperialism, Oxford University Press, 1992 (fitxa)
Al web: Esperanto en compte d’anglés · Què queda de l’argument esperantista contra l’anglés després del Brexit? · «Auxiliar»: la paraula que Zamenhof quasi no usava
-in-
Esperanto. Sufix que forma el femení de les paraules que designen persones o animals: patro «pare» → patrino «mare»; bovo → bovino «vaca». Ja figura en l’Universala Vortaro de 1905. Segons el PMEG, només s’aplica a éssers que poden tindre sexe, i el seu efecte depén de l’arrel: un grup reduït d’arrels són masculines (patro, frato, knabo), i -in- hi fa el femení corresponent; la majoria, com les professions (kuracisto, «metge»), són neutres, i -in- hi afig el femení. Esta asimetria, en què el femení porta una marca i el masculí no, és el punt de partida de propostes com l’iĉisme i del debat sobre el masculí genèric.
Font: PMEG, «IN» · PMEG, «Seksa signifo de O-vortoj» · Universala Vortaro, entrada in’
Al web: Ri, el pronom que el feminisme esperantista va impulsar
Informe Grin
Lingüística. Informe de l’economista François Grin (Universitat de Ginebra) L’enseignement des langues étrangères comme politique publique, publicat el setembre de 2005 pel Haut Conseil de l’évaluation de l’école francés. Compara tres escenaris per a Europa: «tot en anglés», plurilingüisme i esperanto. Calcula que el Regne Unit hi guanya «au minimum 10 milliards d’Euros par année» per la posició dominant de l’anglés, entre 17.000 i 18.000 milions comptant-hi altres efectes. Conclou que l’escenari de l’esperanto «apparaît comme le plus avantageux», amb un estalvi net d’uns 25.000 milions d’euros anuals per a tota Europa; però que les reaccions de rebuig el fan impracticable a curt termini i que només es pot recomanar com a estratègia d’una generació. Vegeu free rider.
Font: Grin, L’enseignement des langues étrangères comme politique publique, HCÉÉ, núm. 19, 2005
Al web: Què queda de l’argument esperantista contra l’anglés després del Brexit? · Esperanto: sí, però…
Infusió etnolingüística
Lingüística. Pràctica de comunitats que es comuniquen habitualment en una llengua dominant però hi introduïxen fragments de la seua llengua de grup, encara que la majoria en tinga poca o cap competència. L’objectiu no és la fluïdesa, sinó reforçar el lligam entre la persona, el grup i la llengua. Sarah Bunin Benor ha teoritzat el concepte a partir dels campaments d’estiu jueus dels Estats Units, i el relaciona amb la comunitat metalingüística i la postvernacularitat.
Al web: Esperantisme sense esperantofonia?
Intercomprensió
Lingüística. Capacitat de comprensió mútua entre parlants de varietats o llengües diferents, cadascun parlant la seua. Es dona sobretot entre llengües emparentades, i és una alternativa a recórrer a una tercera llengua comuna, com l’anglés o l’esperanto. Vegeu llengua pont.
Font: Diccionari normatiu valencià, «intercomprensió»
Al web: Un fullet de dues pàgines
Interferència lingüística
Lingüística. Canvi en una llengua, en qualsevol nivell, causat directament per l’influx d’una altra. En qui aprén una llengua, és la manera com la que ja parla li fa dir les coses en la nova: la pronúncia, l’orde de les paraules, els calcs, els falsos amics o la hipercorrecció. En esperanto, cada parlant hi porta les de la seua llengua materna.
Font: Diccionari normatiu valencià, «interferència», accepció 4
Al web: Idiotismes, calcs i interferència: les errades del castellà i del valencià en esperanto · Falsos amics: les paraules de l’esperanto que no volen dir el que pareix
Interkona vespero
Moviment esperantista. («Vetlada de coneixença»). Vetlada amb què s’obri un congrés d’esperanto, pensada perquè els participants es coneguen i es retroben abans dels actes oficials. El Boletín de la HEF la descriu com la primera activitat del programa en el Congrés Universal d’Estocolm de 1980, i per al de València de 1993 anunciava una paella gegant, feta en una sola paella per a tots els congressistes, oferida de franc a tots els participants de la Interkona Vespero.
Font: Boletín de la HEF núm. 241 (setembre de 1980), PDF · Boletín de la HEF núm. 309 (gener de 1993), PDF
Al web: El 78é Congrés Universal d’Esperanto: València, juliol de 1993 · Cullera 2015: quan el congrés d’esperanto es va omplir de jóvens
Interlingua
Lingüística. Llengua planificada de tipus naturalista, publicada el 1951 per la International Auxiliary Language Association (IALA) amb el diccionari Interlingua-English d’Alexander Gode. El vocabulari no s’inventa: es recull de les llengües «de control», l’anglés, l’italià, el francés i el castellà i el portugués (comptats junts), amb l’alemany i el rus com a substituts quan en falta alguna, i agafa les paraules internacionals que hi són comunes. Hui la promou la Union Mundial pro Interlingua, que afirma que centenars de milions de persones l’entenen sense haver-la estudiada. No s’ha de confondre amb el latino sine flexione, que també es va dir Interlingua.
Font: IALA i Gode, Interlingua-English: a dictionary of the international language (1951), Internet Archive · Union Mundial pro Interlingua
Al web: Curiositats sobre l’esperanto · Els arguments sobre l’esperanto, un per un: què prova cada u i què no · Com aprendre altres llengües des de l’esperanto
Interlingüística
Lingüística. Branca de la lingüística que estudia les llengües planificades i la comunicació internacional: com es creen, com funcionen i com es fan servir. Segons Humphrey Tonkin i Mark Fettes, el terme el va encunyar Jules Meysmans el 1911 i Otto Jespersen li va donar el sentit actual; els primers estudiosos, com Louis Couturat i Léopold Leau, comparaven els projectes com a artefactes lingüístics. Vegeu llengua planificada i esperantologia.
Font: Diccionari normatiu valencià, «interlingüística» · Tonkin i Fettes, «Esperanto Studies: An Overview» (1996)
Al web: Ido: quan reformar l’esperanto significava deixar de parlar esperanto · Preguntes freqüents sobre l’esperanto · Quanta gent parla realment esperanto?
Interna ideo
Esperanto. «Idea interna»: la dimensió moral que Zamenhof atribuïa a l’esperantisme, més enllà de l’ús pràctic de la llengua. En el discurs d’obertura del segon Congrés Universal (Ginebra, 1906) la va definir com «germanor i justícia entre tots els pobles» i va recordar que no era obligatòria: cada esperantista podia acceptar-la en la forma i el grau que volguera, o no acceptar-ne cap. La Declaració de Boulogne de 1905 ja havia deixat qualsevol idea d’eixe tipus a l’esfera privada de cadascú. En el mateix discurs Zamenhof criticava els qui deien que l’esperanto «és només una llengua». Vegeu també homaranisme.
Al web: Zamenhof sionista: la pàtria jueva del Mississipí i el rebuig de l’homaranisme · Preguntes freqüents sobre l’esperanto
Internacia Kongresa Universitato
Moviment esperantista. (Universitat Internacional del Congrés), abreujada IKU. Cicle de conferències en esperanto que acompanya cada Congrés Universal. El reglament de la UEA la definix com una «institució cultural especial» de l’associació, abans anomenada Internacia Somera Universitato, que vol divulgar totes les branques de la ciència i l’art per mitjà de l’esperanto. Hi poden fer conferència professors universitaris i altres persones qualificades; cada sessió té un rector, i els resums ixen en el llibre de l’IKU. València en va acollir la 46a sessió en 1993; la de 2024, a Arusha (Tanzània), era la 77a.
Font: UEA: Reglament de l’IKU · UEA: llibre de l’IKU de 2024 (PDF) · Boletín de la HEF núm. 309 (gener de 1993), PDF
Al web: El 78é Congrés Universal d’Esperanto: València, juliol de 1993
Interposició lingüística
Lingüística. Fenomen pel qual la realitat del món i les innovacions arriben a una llengua filtrades per una altra de dominant. Hèctor Alòs i Font el definix així en un article de 2009: el monopoli d’una llengua franca fa que la realitat del món «arriba a una llengua passada pel tamís de la llengua dominant», alhora que la cultura de la primera es convertix a poc a poc en satèl·lit de la segona. Vegeu coestàndard i diglòssia.
Al web: «Auxiliar»: la paraula que Zamenhof quasi no usava
IPR
Moviment esperantista. Internacia Pedagogia Revuo (Revista Pedagògica Internacional). Revista en esperanto sobre l’ensenyament de la llengua i l’educació; hui és l’òrgan d’ILEI, que en té l’arxiu digital. El títol ve de 1908, però no ha eixit de manera contínua: la fitxa de BitArkivo en compta diverses sèries, la primera de novembre de 1908 a 1910, com a òrgan de la Internacia Asocio de Instruistoj; entre 1926 i 1939 va ser l’òrgan de TAGE. La sèrie actual va començar en 1970 i, segons BitArkivo, és òrgan d’ILEI des de 1979. Entre els temes hi ha articles de didàctica, notícies educatives i ressenyes de manuals.
Font: BitArkivo: fitxa de la Internacia Pedagogia Revuo · ILEI: la revista i l’arxiu · ILEI: història
Al web: La revista pedagògica que s’escriu en esperanto · La artikoloj de Dennis Keefe en Internacia Pedagogia Revuo
IS
Moviment esperantista. Internacia Seminario (Seminari Internacional). Trobada juvenil d’esperanto de cap d’any que la Joventut Esperantista Alemanya (Germana Esperanto-Junularo) organitzava cada final d’any en una ciutat alemanya distinta. El primer es va fer a Magúncia en el canvi d’any de 1957 a 1958 i l’últim, a Biedenkopf en el de 2008 a 2009. Des de 2009-2010 es va fusionar amb l’Ago-Semajno polonesa en la Junulara E-Semajno (JES), que organitzen les joventuts esperantistes alemanya i polonesa.
Font: Libera Folio, «Internacia Seminario ne plu okazos» (2009), còpia de l’Internet Archive
Al web: Com és per dins un congrés juvenil d’esperanto
ISAE
Sigla. Internacia Scienca Asocio Esperantista (Associació Científica Internacional Esperantista). Associació de científics esperantistes fundada en 1906 i adherida a la UEA. Publicava la Scienca Revuo, que va eixir des de 1949 com a continuació de la Internacia Scienca Revuo de 1904 i que ja no apareix: segons el seu arxiu oficial, els lectors i els autors es van reduir dràsticament. L’arxiu conserva en línia quasi tots els articles de 1949 a 2015.
Font: Estraró d’ISAE, La Ondo de Esperanto, 2014 · UEA: llista d’associacions · Arxiu de la Scienca Revuo
-ist-
Esperanto. Sufix que designa la persona que s’ocupa sovint d’alguna cosa, sovint com a professió: instrui «ensenyar» → instruisto «mestre»; dento → dentisto «dentista»; biciklo → biciklisto «ciclista». L’Universala Vortaro de 1905 el definix com la marca de la professió (maro «mar» → maristo «mariner»), però el PMEG observa que és un error comú reduir-lo a «professional»: també ŝtelisto és el lladre, el que roba sovint. El mateix PMEG definix esperantisto com la persona que sap i usa l’esperanto (vegeu esperantista).
Font: PMEG, «IST» · Universala Vortaro, entrada ist’
Al web: Un nom «del tot il·lògic»: per què l’esperanto es diu esperanto
J
Jarlibro
Moviment esperantista. («Anuari»). Anuari de la UEA, que durant dècades va ser, en paraules de Libera Folio, el principal directori d’adreces del món esperantista. Per a estalviar diners, la UEA va deixar d’imprimir-lo: el Jarlibro de 2018 va ser l’últim en paper, el pressupost de 2019 ja no en preveia l’edició, i als socis els queda l’accés al Jarlibro en línia.
Font: Libera Folio, «UEA nuligas la Jarlibron kaj altigas la kotizon» (10 de maig de 2018) · Libera Folio, «La komitato nuligis la Jarlibron sen diskuto» (3 d’agost de 2018)
Al web: Què rep un grup local de la UEA, i què hi aporta · Comptem-nos: una proposta per a Pasporta Servo
Jubilea simbolo
Esperanto. «Símbol jubilar»: emblema gràfic de l’esperanto creat per al centenari de la llengua, en 1987, una forma verda ovalada que té com a base la lletra E. És obra del brasiler Hilmar Ilton S. Ferreira, d’Itabuna. Segons un article d’Árpád Rátkai a la revista Eventoj (1992), la junta de la UEA l’havia triat ja en 1983, però només per a l’any jubilar; la Flandra Esperanto-Ligo va deixar l’estrela verda per este símbol en 1986, i la UEA el va adoptar des de 1987. Jorge Camacho, que en 1993 en defenia l’ús, proposava anomenar-lo «l’oval» i, en broma, «el meló» o «la pilota». Vegeu bandera de l’esperanto.
Font: Árpád Rátkai, «Simboliko de la Internacia Lingvo», Eventoj núm. 8, 1992 · Jorge Camacho, «Surogataj argumentoj», Boletín de la HEF núm. 309, 1993 · El símbol, a Wikimedia Commons
Al web: L’estel, la bandera i el meló
Justícia lingüística
Lingüística. Camp de la filosofia política que es pregunta com repartir de manera justa els costos i els avantatges de les llengües, sobretot quan una d’elles fa de llengua franca. Philippe Van Parijs hi distingix tres sentits: la justícia com a cooperació justa (els nadius no paguen l’esforç d’aprendre-la; vegeu free rider), com a igualtat d’oportunitats i com a «paritat d’estima» entre llengües. L’informe Grin va quantificar part d’estes transferències, i Michele Gazzola ha calculat que un règim només en anglés en la Unió Europea deixaria fora entre el 45 % i el 79 % dels adults dels 25 països amb dades. Dins del moviment, el Manifest de Praga qualifica d’«antidemocràtic» un sistema que privilegia uns parlants i exigix anys d’esforç als altres.
Font: Van Parijs, Linguistic Justice for Europe and for the World, Oxford University Press, 2011 (fitxa) · Gazzola, «Multilingual communication for whom?», European Union Politics 17 (2016) · Manifest de Praga, versió catalana
Al web: Què queda de l’argument esperantista contra l’anglés després del Brexit? · Les mil maneres de ser esperantista
K
Kabei
Esperanto. Verb que vol dir abandonar l’esperantisme després d’haver-hi participat de manera activa i amb èxit. Ve de Kabe, pseudònim de Kazimierz Bein (1872-1959), un dels primers grans prosistes i traductors de la llengua, que la Reta Vortaro qualifica de «primer estilista esperantista» i que en 1911 va deixar sobtadament el moviment. La gràcia de la paraula està en la trajectòria anterior: no és deixar un curs, sinó retirar-se després d’haver destacat. La Reta Vortaro ho traduïx al català com «fer com Kabe». Vegeu també stojani i beaufrontisme, un altre terme que va encunyar Kabe.
Font: Reta Vortaro, «Kabe» i «kabei»
Al web: Kabe: l’home que va abandonar l’esperanto i va crear un verb pel camí · Per què la gent se’n va de l’esperantisme · Les crítiques de Kabe a l’esperanto
Kafo-Kunveno
Moviment esperantista. En esperanto, «reunió de café» (kafo, café; kunveno, reunió). És el nom que dona el Grup d’Esperanto de València a la seua trobada setmanal de conversa en una cafeteria, on es parla esperanto al voltant d’una taula. El dia, l’hora i el lloc han canviat amb els anys; el calendari del grup en dona els actuals.
Font: Reta Vortaro: kafo · Reta Vortaro: kunveno
Al web: Kafo-Kunveno: esperanto al voltant d’un café · Calendari
Kajmani
Esperanto. Variant de krokodili: en un ambient esperantista, parlar una llengua que no és l’esperanto i que no és la llengua materna de cap dels presents; per exemple, un valencià i un francés que parlen en anglés. Ve de kajmano, «caiman».
Font: Reta Vortaro, «kajmani»
Al web: Presentació del llibre «Esperanto y esperantistas de Teruel», al Centre Aragonés (2022)
KEA
Moviment esperantista. Kataluna Esperanto-Asocio (Associació Catalana d’Esperanto). Associació esperantista catalana. Segons la seua cronologia, la reunió fundacional es va fer en 1980; la UEA, en canvi, en dona 1982 com a any de fundació. Publica Kataluna Esperantisto, que va reaparéixer en 1982 continuant la numeració de la revista d’abans de la guerra. La UEA la classifica com a associació nacional no adherida: a Espanya, l’associació nacional adherida és la HEF. La seua branca juvenil, la Joventut Catalana d’Esperanto (Kataluna Esperanto-Junularo), és secció nacional de TEJO des de 1988.
Font: KEA: «Nia historio» · UEA: l’esperanto a Espanya
Al web: L’Associació Valenciana d’Esperanto (2013): un assaig de relleu generacional
KER
Moviment esperantista. Komuna Eŭropa Referenckadro, el Marc europeu comú de referència per a les llengües. En el moviment esperantista, els «exàmens KER» són el sistema internacional d’exàmens d’esperanto de la UEA, ajustat a eixe marc. Funciona des de desembre de 2008, amb els nivells B1, B2 i C1, i es va posar en marxa amb el centre estatal d’exàmens de llengües d’Hongria (ORIGO). Des de juliol de 2021 la UEA el porta tota sola; des de 2022 es pot fer en línia, i aquell any es va estrenar el nivell C2, que es convoca una vegada a l’any. Fins a desembre de 2025, segons edukado.net, havien aprovat 2.888 persones.
Font: edukado.net: els exàmens UEA-KER
Al web: Es pot certificar el nivell d’esperanto? · Els exàmens oficials d’esperanto: els internacionals i els de la UNED
Klingon
Lingüística. Llengua construïda per al poble klingon de Star Trek. La va crear el lingüista Marc Okrand per a les pel·lícules, sense basar-la en cap llengua concreta, i la va descriure en The Klingon Dictionary (1985). Del llibre se’n van vendre més de 300.000 exemplars, i alguns seguidors van començar a aprendre la llengua. El Klingon Language Institute, una organització sense ànim de lucre, en promou l’estudi. No va ser concebuda com a llengua auxiliar internacional, sinó per a la ficció.
Font: Klingon Language Institute, «Development and Use of the Klingon Language» · Klingon Language Institute
Al web: Quanta gent parla realment esperanto? · Jocs
KODEJO
Moviment esperantista. Kompleta Demandaro por Esperantaj Junularaj Organizoj («qüestionari complet per a les organitzacions juvenils esperantistes»). Enquesta periòdica de TEJO a les seues seccions nacionals i temàtiques i a altres organitzacions juvenils, per a saber com estan i què fan. El primer és el KODEJO 2008, que es presenta com una versió actualitzada d’un qüestionari anterior, l’ALSTOM (Agado de Landaj Sekcioj en TejO-Mondo); TEJO la va continuar convocant, per exemple en 2020.
Font: TEJO, KODEJO 2008 (PDF, còpia de l’Internet Archive) · TEJO: KODEJO 2020
Al web: «Cap activa»: l’any que TEJO va substituir l’autoavaluació per indicis · «Informado» no és cap objectiu: l’informe amb què un valencià va comptar el moviment juvenil
Komitato
Moviment esperantista. («Comité»). En organitzacions internacionals com la UEA, l’òrgan de representants que porta col·lectivament la responsabilitat de la política i l’activitat de l’entitat; la junta respon davant d’ell. En la UEA, els seus membres (komitatanoj) els elegixen les associacions adherides i TEJO (membres A), els socis individuals (B) i els mateixos membres A i B (C); el comité elegix la junta, aprova el pressupost, els reglaments i les quotes i decidix l’adhesió d’associacions. En TEJO, el comité i la junta són també els dos òrgans principals.
Font: Estatuts de la UEA, art. 2 i 22-29 · Estatuts de TEJO, art. 13
Al web: Com és per dins un congrés juvenil d’esperanto · «Informado» no és cap objectiu: l’informe amb què un valencià va comptar el moviment juvenil
Kontakto
Moviment esperantista. Revista bimestral de TEJO, l’organització juvenil, que edita la UEA. Tracta de països, pobles, cultures, societat i política, i la reben automàticament els membres individuals de TEJO. Es va fundar en 1963 i el primer redactor va ser Humphrey Tonkin. Segons la Federació Espanyola, publica articles de diversos nivells de dificultat lingüística, i per això és adequada per a qui comença.
Font: UEA: «Kontakto» · TEJO: «Revuo Kontakto» · Federació Espanyola d’Esperanto: «Las revistas»
Al web: Claude Piron: el traductor de l’ONU que va escriure «Gerda malaperis!» · La generació Duolingo
Krokodili
Esperanto. Verb que vol dir parlar, entre esperantistes, una llengua que no és l’esperanto, normalment la llengua materna que compartixen: dos valencians que es posen a parlar en valencià en un congrés d’esperanto krokodilas. És un mot de l’argot de la comunitat, derivat de krokodilo («cocodril»), que la Reta Vortaro recull amb exemples de les revistes Monato i La Ondo de Esperanto; el substantiu és krokodilado. Entre esperantistes es considera una pràctica a evitar. Al seu voltant ha nascut una família de verbs amb noms d’altres rèptils: aligatori, kajmani i gaviali o malkrokodili.
Font: Reta Vortaro, «krokodili»
Al web: Kafo-Kunveno: esperanto al voltant d’un café · Per què la gent se’n va de l’esperantisme · Glumarkoj VEG: 44 adhesius en esperanto per a Telegram, Signal i WhatsApp
L
La Espero
Esperanto. Himne tradicional del moviment esperantista: un poema de Zamenhof de 24 versos, cantat amb la música del francés Félicien Menu de Ménil. El poema és a la Fundamenta Krestomatio (1903) i comença «En la mondon venis nova sento» («Al món ha arribat un sentiment nou»). Segons l’Enciklopedio de Esperanto (1933), la de Ménil no va ser la primera música: durant anys va fer d’himne oficial la d’Adelsköld (1891), i el primer Congrés Universal, en 1905, va ajornar la tria entre les dues. La de Ménil es va imposar per tradició, sense cap decisió formal, i en aquells anys ja no hi havia congrés que no el cantara.
Font: Fundamenta Krestomatio (1903), «La espero» (Viquitexts en esperanto) · Enciklopedio de Esperanto (1933), article «Himno Esperantista», p. 346
Al web: Zamenhof a València · El 78é Congrés Universal d’Esperanto: València, juliol de 1993
Landa asocio
Moviment esperantista. («Associació nacional»). En els estatuts de la UEA, l’associació d’esperanto d’un país que s’hi adherix. Ha d’estar organitzada en regla i oberta a tota la ciutadania, sense exclusions per posició política o religiosa, raça, llengua o sexe, i comprometre’s per escrit a respectar els estatuts de la UEA, sobretot els objectius i la neutralitat. Paga a la UEA una quota anual per cada soci seu que no siga soci individual de l’associació mundial (vegeu membre individual i membre adherit) i, segons els socis que té, elegix representants en el comité. En principi n’hi ha una per estat: a Espanya és la HEF; la UEA en llista altres com a no adherides, entre elles la KEA. No s’ha de confondre amb la secció nacional.
Font: Estatuts de la UEA, art. 13 i 23 · UEA: l’esperanto a Espanya
Al web: Què rep un grup local de la UEA, i què hi aporta
Landa sekcio
Moviment esperantista. («Secció nacional»). En una organització internacional com TEJO o ILEI, l’entitat d’un país que en forma part. Els estatuts de TEJO demanen que siga una associació independent o una part d’una associació nacional adherida a la UEA, oberta a tots els joves sense exclusions, i, llevat de casos excepcionals, n’admeten una per país; a Espanya és l’HEJS. ILEI diu que té 37 seccions nacionals. Al costat de les nacionals hi pot haver seccions temàtiques (fakaj sekcioj).
Font: Estatuts de TEJO, art. 8-9 · TEJO: seccions nacionals · ILEI, pàgina oficial
Al web: «Cap activa»: l’any que TEJO va substituir l’autoavaluació per indicis · Com és per dins un congrés juvenil d’esperanto
Latino sine flexione
Lingüística. Llengua planificada proposada pel matemàtic italià Giuseppe Peano: un llatí sense flexió. El text que la presenta, De Latino sine flexione, parteix que «non tota lingua latina est necessaria» i comença per eliminar els casos: el genitiu s’indica amb de, el datiu amb ad, l’ablatiu amb ab o ex, com en les llengües romàniques. Peano va participar en el comité de la Delegació de 1907. La llengua també es va conéixer com a Interlingua; no és la mateixa que la interlingua de 1951.
Font: Peano, De Latino sine Flexione; Principio de Permanentia (Project Gutenberg) · Couturat i Leau, Compte rendu des travaux du Comité (1907) · Łacina uproszczona (latino sine flexione = Interlingua), 1938 (Internet Archive)
Al web: Ido: quan reformar l’esperanto significava deixar de parlar esperanto
LEA
Moviment esperantista. Sigla de les associacions obreres d’esperanto de cada país o àmbit lingüístic que col·laboren amb SAT. SAT la desplega en plural com a Laboristaj Esperanto-Organizoj (organitzacions obreres d’esperanto; en la seua pàgina en anglés, Worker Esperanto Associations). SAT és mundial i no té estructures nacionals; les LEA són organitzacions independents que s’ocupen de difondre l’esperanto entre el públic de cada llengua, i la relació amb SAT la fixa el Conveni de Göteborg, acceptat en 1928. A Espanya han fet este paper HALE i, després, SATeH; SAT esmenta també SAT-Amikaro, la de llengua francesa.
Font: SAT: les LEA · SAT: el Conveni de Göteborg · SAT: «What is SAT?»
Al web: HALE i SATeH: com es va partir l’esperantisme obrer espanyol
Lernu
Moviment esperantista. lernu! («aprén!»): web gratuït per a conéixer i aprendre l’esperanto, amb cursos, gramàtica, diccionari, biblioteca i fòrum, traduït a desenes de llengües. La idea va nàixer en els seminaris Edukado@Interreto (E@I) celebrats a Suècia en 2000 i 2001; en 2002 el projecte va rebre el suport de la fundació ESF i el web es va estrenar en desembre d’eixe any. Els seus autors el presenten també com un experiment de metodologia d’aprenentatge per internet, sense professor i sense classe.
Font: lernu.net: «Pri ni»
Al web: Cursos d’esperanto en línia: on aprendre esperanto per Internet · La generació Duolingo
Lexicalització
Lingüística. Procés pel qual una unitat complexa —un compost, un derivat, un sintagma— passa a funcionar com una sola peça del lèxic, sovint amb un significat que ja no és la suma de les parts. El Diccionari de lingüística de l’AVL posa d’exemple perquè i amb prou feines; el DNV, maldecap i fer costat. En esperanto es poden combinar arrels i afixos amb molta llibertat, però això no ho decidix tot: segons el lingüista Jouko Lindstedt, la norma de l’esperanto està en part sense codificar i no es pot aprendre només amb gramàtiques i diccionaris, sinó participant en la comunitat de parla.
Font: Diccionari normatiu valencià, «lexicalitzar» · Diccionari de lingüística (AVL–TERMCAT), «lexicalització» · Jouko Lindstedt, «Native Esperanto as a Test Case for Natural Language» (2006)
Al web: Per què es diu martelo però ŝraŭbilo? · Esperanto: sí, però…
Libera Folio
Moviment esperantista. Butlletí independent de notícies del moviment esperantista, que només es publica en línia. La redacció diu que vol examinar «amb sobrietat i esperit crític» el que passa en el moviment, i seguix de prop, entre altres coses, la UEA. El van fundar István Ertl i Kalle Kniivilä en abril de 2003; des de 2020 el redacta de nou Kniivilä.
Font: Libera Folio: «Pri Libera Folio»
Al web: Què rep un grup local de la UEA, i què hi aporta · Quants anys dura la joventut esperantista · Els eterns principiants
Libroservo
Moviment esperantista. Literalment, «servei de llibres»: la secció d’una associació esperantista que ven llibres i altres articles en esperanto, per correu, al local o a les taules dels congressos. El de la UEA té el catàleg en línia. Altres associacions en tenen de propis: la Lliga Esperantista Flamenca (FEL) ven per mitjà de la seua Retbutiko, «botiga en línia», i la Federació Espanyola també oferix venda de llibres.
Font: Catàleg del Libroservo de la UEA · La Esperanto-Retbutiko de FEL · Federació Espanyola d’Esperanto: «Publicaciones» (menú «Venta de libros»)
Al web: Biografies: els esperantistes del grup · L’estel, la bandera i el meló
Lingva Komitato
Moviment esperantista. («Comité Lingüístic»). Primer nom de l’organisme encarregat de vetlar per la llengua. Es va fundar en 1905, en el primer Congrés Universal, el de Boulogne-sur-Mer, a proposta de Zamenhof. Dins del comité hi havia una comissió superior que es deia Akademio; en 1948 el comité i la seua comissió es van fusionar en un sol cos, l’actual Akademio de Esperanto, que en els seus estatuts declara haver heretat els objectius i la faena de tots dos.
Font: Akademio de Esperanto: història · Estatuts de l’Akademio · UEA: el 1r Congrés Universal (Boulogne-sur-Mer, 1905)
Al web: Qui governa l’esperanto?
Lingvaj Respondoj
Esperanto. «Respostes lingüístiques»: el recull de les respostes que Zamenhof va donar entre 1889 i 1913, en cartes i en la premsa esperantista, a dubtes de gramàtica, de vocabulari i d’estil. Les va editar Gaston Waringhien; la setena edició és de 1990, i el text és consultable al Tekstaro. Són una font molt citada, però no obligatòria: la Declaració de Boulogne establix que les opinions de Zamenhof són privades i no obliguen ningú, i l’única base obligatòria és el Fundamento. Vegeu Akademio de Esperanto.
Font: L. L. Zamenhof, Lingvaj Respondoj, ed. de G. Waringhien, 7a ed. (1990), Tekstaro de Esperanto
Al web: Ci, el pronom que va nàixer fora de l’ús · Qui governa l’esperanto?
Lingvo Internacia
Esperanto. «Llengua internacional»: el nom amb què Zamenhof va presentar la llengua en 1887. El primer manual es titulava, en rus, Llengua internacional. Pròleg i manual complet, i el segon, de 1888, Dua Libro de l’ Lingvo Internacia. «Esperanto» («el que espera») era el pseudònim de l’autor: segons Zamenhof mateix, la llengua no tenia cap nom propi i se la coneixia com «la llengua internacional proposada per Esperanto», fins que el pseudònim va acabar sent el nom de la llengua. Vegeu Unua Libro i Dua Libro.
Font: Aleksander Korĵenkov, «La Unua Libro», La Ondo de Esperanto (2020) · Reta Vortaro, «Esperanto», amb la cita de Zamenhof dels Lingvaj Respondoj · Dua Libro de l’ Lingvo Internacia (Project Gutenberg)
Al web: Un nom «del tot il·lògic»: per què l’esperanto es diu esperanto
Literatura original en esperanto
Esperanto. Obres escrites directament en esperanto, i no traduïdes d’una altra llengua: poesia, novel·la, teatre, assaig. Té més d’un segle d’història; l’obra de referència per a conéixer-la és la Concise Encyclopedia of the Original Literature of Esperanto 1887-2007 de Geoffrey Sutton (Mondial, 2008), amb una introducció a cadascun dels cinc períodes que distingix i més de 300 articles dedicats als autors principals. Revistes com Beletra Almanako publiquen hui literatura original i traduïda. No s’ha de confondre amb l’Originala Verkaro, el recull d’escrits, cartes i discursos de Zamenhof editat per Johannes Dietterle en 1929. Vegeu Belartaj Konkursoj.
Font: Geoffrey Sutton, Concise Encyclopedia of the Original Literature of Esperanto, fitxa del Libroservo de l’Esperanto-Asocio de Britio · Beletra Almanako · Originala Verkaro (1929), Viquitexts en esperanto
Al web: Curiositats sobre l’esperanto · La llengua zombi: vint anys de Jorge Camacho desmuntant l’esperantisme des de dins
LKK
Moviment esperantista. Loka Kongresa Komitato (Comité Local del Congrés). És l’equip que organitza un congrés al lloc on es fa. En el Congrés Universal, segons el reglament de la UEA, el proposa l’entitat que invita, d’entre els esperantistes del lloc o del país, i el confirma la junta de la UEA; normalment té president, vicepresident, secretari, tresorer i diversos responsables de tasques concretes, i ha d’informar regularment la Centra Oficejo. La sigla s’usa també per als congressos nacionals i d’altres organitzacions.
Font: UEA: Reglament dels congressos (Kongresa Regularo)
Al web: El 82é Congrés Espanyol d’Esperanto: Xest, setembre de 2024 · Enric Baltasar: sis anys d’Oliva a la presidència mundial
Llengua a priori i a posteriori
Lingüística. Classificació de les llengües planificades segons d’on trauen el material. Una llengua a priori es construïx «de toutes pièces», sense tindre en compte les llengües naturals: les llengües filosòfiques, el Solresol. Una a posteriori pren com a model les llengües naturals, sobretot les europees, i n’agafa quasi tots els elements: és el cas de l’esperanto. La classificació la van fixar Louis Couturat i Léopold Leau en la Histoire de la langue universelle (1903), que hi afegien un tercer grup, els sistemes mixtes, amb el Volapük com a model. Els noms, diuen en una nota, els havien pres d’un informe de Gaston Moch al Congrés Universal de la Pau de 1897.
Font: Couturat i Leau, Histoire de la langue universelle, París, 1903, introducció (Internet Archive)
Al web: Volapük: la llengua internacional que triomfà abans que l’esperanto — i quasi desaparegué · Ido: quan reformar l’esperanto significava deixar de parlar esperanto
Llengua aglutinant
Lingüística. Llengua en què les funcions gramaticals de les paraules s’expressen amb afixos ben diferenciats que s’afigen a l’arrel, sense fondre’s amb ella. El Diccionari de lingüística de l’AVL dona com a exemples el basc, l’hongarés, el turc, el swahili i el japonés; és una de les classes de la tipologia lingüística, al costat de les aïllants, les flexives i les polisintètiques. L’esperanto en té el tret principal: segons la regla 11 del Fundamento, els compostos es formen per «simple unió» d’arrels i les terminacions gramaticals es consideren paraules independents, de manera que cada peça conserva la seua forma quan s’ajunta amb les altres.
Font: Diccionari de lingüística (AVL–TERMCAT), «llengua aglutinant» · Diccionari de lingüística, «tipologia lingüística» · Fundamento de Esperanto, gramàtica, regla 11
Al web: Curiositats sobre l’esperanto · Idiotismes, calcs i interferència: les errades del castellà i del valencià en esperanto
Llengua artificial
Lingüística. Llengua creada conscientment per una persona o un grup, en compte de sorgir de l’evolució espontània d’una comunitat. El DNV la definix com un «sistema de signes comunicatius elaborat per convenció deliberada», i el Diccionari de lingüística de l’AVL l’oposa a llengua natural. És el terme tradicional —Couturat i Leau parlaven el 1903 de «langues artificielles»—, però la interlingüística preferix llengua planificada, que és el que usa, per exemple, Detlev Blanke; en anglés circula també constructed language (vegeu llengua construïda). Que l’origen siga deliberat no diu res de l’ús posterior: l’esperanto té hui parlants nadius, els denaskulo.
Font: Diccionari normatiu valencià, «llengua», 12 · Diccionari de lingüística (AVL–TERMCAT), «llengua artificial» · Diccionari normatiu valencià, «interlingüística» · Detlev Blanke, «Causes of the relative success of Esperanto» (2009) · Jouko Lindstedt, «Native Esperanto as a Test Case for Natural Language» (2006)
Al web: Preguntes freqüents sobre l’esperanto
Llengua auxiliar internacional
Lingüística. Llengua pensada perquè s’entenguen persones de llengües maternes diferents, com a segona llengua per a tots i sense substituir la de ningú. Couturat i Leau (1903) usaven «langue universelle» com a sinònim de «langue internationale auxiliaire», i advertien que cap autor modern d’una llengua d’eixe tipus no pretenia «supprimer ou supplanter les langues nationales». La Declaració de Boulogne, aprovada en el congrés de 1905, definix l’esperantisme com l’esforç per difondre una llengua «neŭtrale homa» que, sense ficar-se en la vida interna dels pobles ni voler eliminar les llengües nacionals, permeta entendre’s als homes de nacions distintes. Vegeu també llengua neutral i llengua pont.
Font: Couturat i Leau, Histoire de la langue universelle (1903), introducció, nota 1 · Declaració de Boulogne (1905), text a l’Akademio de Esperanto
Al web: «Auxiliar»: la paraula que Zamenhof quasi no usava · Curiositats sobre l’esperanto
Llengua construïda
Lingüística. Equivalent de l’anglés constructed language, abreujat conlang: una llengua creada deliberadament, el mateix que una llengua artificial o planificada. La norma ISO 639, que assigna els codis de llengua, té una categoria pròpia per a les «constructed (or artificial) languages», i hi admet només les que tenen literatura, estan pensades per a la comunicació humana, són completes i s’han usat prou de temps per a passar a una segona generació d’usuaris; en queden fora les llengües reconstruïdes i els llenguatges de programació. Hi tenen codi, entre altres, l’esperanto (epo), el Volapük, el Lojban i el Toki Pona.
Font: ISO 639-3, «Types of languages» (SIL) · ISO 639-3, fitxa «epo» · Toki Pona, «Toki Pona and Esperanto: Two friendly world languages» (ús de conlang)
Al web: Jocs
Llengua criolla
Lingüística. Llengua nascuda d’un pidgin que ha passat a ser la llengua materna d’un grup i que ja servix per a totes o quasi totes les seues necessitats comunicatives. El Diccionari de lingüística de l’AVL explica que se solen classificar per la llengua que n’aporta la major part del vocabulari: criolls de base anglesa, francesa, portuguesa, swahili… El DNV la definix com una llengua mixta, «especialment la formada amb elements d’una llengua europea i la llengua vernacla de les antigues colònies americanes». El lingüista Jouko Lindstedt ha comparat l’esperanto amb els pidgins en procés de criollització: una llengua que ha adquirit parlants nadius i, amb ells, trets de llengua natural.
Font: Diccionari de lingüística (AVL–TERMCAT), «llengua criolla» · Diccionari normatiu valencià, «crioll» · Jouko Lindstedt, «Native Esperanto as a Test Case for Natural Language» (2006)
Llengua de partida
Lingüística. La llengua des de la qual es fa una operació lingüística. En traducció, és la del text original, que es passa a la llengua meta o d’arribada; el Diccionari de lingüística de l’AVL l’anomena llengua font o llengua d’origen. En l’aprenentatge d’idiomes, és la llengua materna o primera de qui aprén una altra. L’esperanto també pot fer este paper: hi ha cursos d’altres llengües escrits en esperanto, i la idea que estudiar-lo primer facilita aprendre’n d’altres té nom propi, el valor propedèutic.
Font: Diccionari de lingüística (AVL–TERMCAT), «llengua font» (traducció) · Diccionari de lingüística, «llengua font» (glotodidàctica)
Al web: Com aprendre altres llengües des de l’esperanto · L’esperanto ajuda a aprendre altres idiomes?
Llengua d’herència
Lingüística. Llengua que algú ha aprés a casa, de xicotet, però que no ha arribat a adquirir del tot perquè després ha passat a viure sobretot en una altra llengua, la dominant de l’entorn. Maria Polinsky i Olga Kagan definixen els parlants d’herència com a «persones criades en una casa on es parla una llengua i que després canvien a una altra llengua dominant», i la llengua d’herència com la versió de la llengua de casa que no han acabat d’adquirir. En esperanto, el cas més pròxim és el dels denaskulo, els fills de famílies que el parlen a casa: segons Jouko Lindstedt, tots són almenys bilingües i, d’adults, quasi tots usen més una altra llengua que l’esperanto.
Font: Polinsky i Kagan, «Heritage Languages: In the ‘Wild’ and in the Classroom», Language and Linguistics Compass 1(5), 2007 (Harvard DASH) · Jouko Lindstedt, «Native Esperanto as a Test Case for Natural Language» (2006)
Al web: Esperantisme sense esperantofonia?
Llengua ètnica
Esperanto. Llengua pròpia d’un poble o d’un grup humà, transmesa de generació en generació, per oposició a una llengua planificada. En esperanto se’n diu etna lingvo, expressió que en el moviment cobrix el que en altres contextos es diu llengua nacional o natural. La fa servir, per exemple, una resolució del 84é Congrés Universal (1999), citada per la Reta Vortaro, que atribuïx a l’esperanto l’objectiu d’oferir una forma de comunicació igualitària «que conserva les llengües ètniques per al seu ús dins de les regions, nacions i ètnies». La Declaració de Boulogne (1905), més antiga, parla de «llengües nacionals». L’adjectiu ètnic vol dir, segons el DNV, «de l’ètnia o que hi té relació».
Font: Reta Vortaro, «etno» i «etna» · Diccionari normatiu valencià, «ètnic» · Declaració de Boulogne (1905)
Llengua franca
Lingüística. Llengua que usen per a entendre’s parlants que no en comparteixen cap altra. La Gran Enciclopèdia Catalana la definix com una «segona llengua emprada com a mitjà de comunicació entre parlants de dos o més grups sense una llengua comuna», i posa d’exemples el llatí a l’edat mitjana i l’àrab al món musulmà. El nom ve d’una llengua concreta, la lingua franca dels ports de la Mediterrània, feta d’elements del castellà, el català, l’italià, el francés, el grec, l’àrab i el turc, que es va usar fins a la fi del segle XIX. El DNV encara recull el terme en eixe sentit restringit: una llengua «que és una barreja de dos o més llengües». Vegeu també llengua vehicular i llengua auxiliar internacional.
Font: Gran Enciclopèdia Catalana, «lingua franca» (sentit general) · Gran Enciclopèdia Catalana, «lingua franca» (la mediterrània) · Diccionari normatiu valencià, «llengua», 22
Al web: Què queda de l’argument esperantista contra l’anglés després del Brexit?
Llengua general
Lingüística. Nom que donava l’administració colonial espanyola a les llengües indígenes de gran extensió triades per a l’evangelització i el govern d’una província americana, com el nàhuatl a la Nova Espanya o el quítxua al Perú. Les cèdules reials del 19 de setembre i el 23 d’octubre de 1580 obligaven els sacerdots a acreditar que coneixien «la lengua general» de la seua província per a obtindre una parròquia, i manaven crear càtedres d’eixa llengua, segons ha estudiat David Charles Wright Carr. El dominic Domingo de Santo Tomás va publicar a Valladolid, el 1560, una Grammatica, o Arte de la lengua general de los Indios de los reynos del Peru, que és del quítxua. Vegeu també política lingüística i llengua vehicular.
Font: David Charles Wright Carr, «La política lingüística en la Nueva España», Acta Universitaria 17(3), 2007 · Domingo de Santo Tomás, Grammatica, o Arte de la lengua general…, Valladolid, 1560 (Internet Archive) · Anuario del Instituto Cervantes 2024, quadre de la diglòssia a la Nova Espanya
Llengua materna
Lingüística. La llengua que una persona adquirix de manera natural durant la infància, també dita primera llengua o L1. El Diccionari de lingüística de l’AVL l’oposa a segona llengua, la que no és la materna i s’aprén generalment a l’escola. L’esperanto naix justament per a parlants de llengües maternes diferents: és una segona llengua per a quasi tots els qui el parlen. Per a uns pocs, fills de famílies esperantistes, és també materna: són els denaskulo, que el lingüista Jouko Lindstedt estimava en un miler. Vegeu també parlant nadiu i llengua d’herència.
Font: Diccionari normatiu valencià, «llengua», 24 · Diccionari de lingüística (AVL–TERMCAT), «llengua materna» · Jouko Lindstedt, «Native Esperanto as a Test Case for Natural Language» (2006)
Llengua minoritzada
Lingüística. Llengua que unes determinades ideologies i polítiques presenten com a poc prestigiosa i poc útil, i que per això sol estar en procés de substitució per una altra, la majoritzada. La paraula no parla de quanta gent la sap, sinó de la posició que ocupa: segons la Gran Enciclopèdia Catalana, hi ha minorització quan una llengua, «malgrat que pugui ésser parlada per la major part de la població autòctona d’un territori», només ocupa una part minoritària dels usos socials, perquè la dominant té el suport del poder polític. La tesi doctoral de Miguel Vázquez Sanchis (2026), per exemple, descriu el valencià en procés de minorització dins d’un estat on el castellà és hegemònic. Vegeu també normalització lingüística i vitalitat lingüística.
Font: Diccionari de lingüística (AVL–TERMCAT), «llengua minoritzada» · Gran Enciclopèdia Catalana, «minorització» · Lletraferit, «Una tesi desmunta els mites sobre els models del valencià estàndard»
Al web: Preguntes freqüents sobre l’esperanto · L’esperanto com a ecologia lingüística, al programa «Vida verde» de RNE
Llengua natural
Lingüística. Sistema de comunicació verbal que una comunitat usa espontàniament i que es transmet de generació en generació; s’oposa a llengua artificial. Per a molts lingüistes, explica Jouko Lindstedt, una llengua natural és la que té parlants nadius. Amb eixe criteri l’esperanto és un cas frontera, i Lindstedt hi veu tres propietats de llengua natural: una norma en part no codificada, que només s’aprén participant en la comunitat; canvis gramaticals i lèxics iniciats per parlants anònims i codificats després, o mai; i parlants nadius, els denaskulo. La seua conclusió és que l’esperanto «s’acosta clarament» a l’estatus de llengua natural.
Font: Diccionari de lingüística (AVL–TERMCAT), «llengua natural» · Jouko Lindstedt, «Native Esperanto as a Test Case for Natural Language» (2006)
Al web: Els arguments sobre l’esperanto, un per un: què prova cada u i què no · Curiositats sobre l’esperanto
Llengua neutral
Esperanto. Idea central de l’esperantisme: una llengua comuna que no siga la de cap poble ni de cap estat, de manera que ningú no parle amb l’avantatge de parlar la seua. La Declaració de Boulogne (1905) definix l’esperantisme com l’esforç per difondre una llengua «neŭtrale homa», neutralment humana. La neutralitat pot entendre’s també en sentit estructural: el lingüista Mikael Parkvall va mesurar amb el World Atlas of Language Structures com d’europea és la gramàtica de l’esperanto, i va concloure que ho és «una mica», però molt menys que les llengües europees mateixes. No s’ha de confondre amb la neutralitat del moviment, que és política i organitzativa.
Font: Declaració de Boulogne (1905) · Mikael Parkvall, «How European is Esperanto? A typological study», Language Problems and Language Planning 34(1), 2010
Al web: Els arguments sobre l’esperanto, un per un: què prova cada u i què no · Què queda de l’argument esperantista contra l’anglés després del Brexit?
Llengua planificada
Lingüística. Llengua creada conscientment, amb una gramàtica i un vocabulari inicials proposats per una persona o un grup, en compte de sorgir de l’evolució espontània d’una comunitat. És el terme que preferix la interlingüística per al que el llenguatge corrent anomena llengua artificial o construïda. Segons el lingüista Detlev Blanke, de més de mil intents de crear una llengua internacional ha sigut sobretot el projecte de Zamenhof (1887) el que s’ha convertit en una llengua viva i flexible, i això prova que «en principi» és possible crear una llengua nova per mitjà de la planificació lingüística i portar-la a l’ús pràctic. Planificada no vol dir congelada: Jouko Lindstedt documenta canvis en l’esperanto que no ha decidit cap autoritat, sinó parlants anònims, i que s’han codificat després o no s’han codificat mai. Vegeu també llengua a priori i a posteriori i Volapük.
Font: Detlev Blanke, «Causes of the relative success of Esperanto», Language Problems and Language Planning 33(3), 2009 · Jouko Lindstedt, «Native Esperanto as a Test Case for Natural Language» (2006) · Diccionari normatiu valencià, «interlingüística»
Al web: 1894: quan Zamenhof intentà reformar l’esperanto i els esperantistes li digueren que no · Curiositats sobre l’esperanto
Llengua pluricèntrica
Lingüística. Llengua que té més d’un centre de referència i, per tant, diverses varietats formals o estàndards associats a territoris diferents. Sobre el concepte és clàssic el volum Pluricentric Languages, editat pel lingüista Michael Clyne. El DNV recull l’adjectiu equivalent, policèntric, amb un exemple valencià: «Sanchis Guarner propugnava una normativització policèntrica i convergent». La tesi doctoral de Miguel Vázquez Sanchis (2026) descriu el valencià-català com una llengua pluricèntrica «en conflicte», amb dos models d’estàndard en competència al País Valencià, el de l’IEC i el de l’AVL. Vegeu també coestàndard i diasistema.
Font: Diccionari normatiu valencià, «policèntric» · Michael Clyne (ed.), Pluricentric Languages, De Gruyter (DOI) · Lletraferit, «Una tesi desmunta els mites sobre els models del valencià estàndard»
Al web: Dues acadèmies i una llengua: l’AVL, les Normes del Puig i qui decidix com s’escriu el valencià
Llengua pont
Lingüística. Llengua intermèdia que servix per a passar d’una llengua a una altra: en compte de traduir directament entre cada parell de llengües, es tradueix a la llengua pont i, d’esta, a la de destinació. L’exemple més conegut amb l’esperanto és el projecte DLT (Distributed Language Translation) de l’empresa neerlandesa BSO, d’Utrecht, que a finals dels anys huitanta desenvolupava un sistema de traducció automàtica multilingüe amb l’esperanto com a «interlingua interna», segons ho explicava Toon Witkam, de BSO, el 1988. En sentit ampli, es diu també de qualsevol llengua comuna que fa de pont entre parlants de llengües diferents; vegeu llengua vehicular i llengua auxiliar internacional.
Font: Toon Witkam, «DLT – An Industrial R & D Project for Multilingual MT», COLING 1988 (ACL Anthology)
Al web: Per què hi ha tanta gent de la informàtica entre qui parla esperanto?
Llengua vehicular
Lingüística. Llengua que usa normalment per a comunicar-se un grup de parlants de llengües maternes diferents. És la definició del Diccionari de lingüística de l’AVL, i és el paper d’una llengua franca. En l’ensenyament, l’expressió designa la llengua en què s’impartixen les classes: la llei valenciana de plurilingüisme de 2018 regula l’«ús vehicular» de cada llengua curricular. Un curs d’esperanto pot tindre el valencià, el castellà o l’anglés com a llengua vehicular, o fer-se tot en esperanto. L’esperanto naix per a ser llengua vehicular entre pobles: vegeu llengua auxiliar internacional.
Font: Diccionari de lingüística (AVL–TERMCAT), «llengua vehicular» · Llei 4/2018, de 21 de febrer, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià (BOE)
Al web: Proposta: un nou model d’aprenentatge i ensenyament de l’esperanto al VEG · La revista pedagògica que s’escriu en esperanto
Llengua zombi
Esperanto. Imatge que l’escriptor Jorge Camacho va proposar en l’article «La zombia lingvo» (Libera Folio, maig de 2013). Hi distingia dos sentits. Vist des de fora, l’esperanto sorprén perquè molta gent el creia mort i encara es mou. Vist des de dins, el moviment conserva quasi intacta la forma del segle XIX i XX —símbols, bandera, himnes, el culte a Zamenhof, el finvenkisme, les associacions i els congressos, els temes de discussió de sempre—, «encara que en el fons va morir fa molt de temps i només les nostres activitats el mantenen viu, de manera fictícia, per inèrcia». L’article va obrir un debat del qual ix el plivastismo.
Font: Jorge Camacho, «La zombia lingvo», Libera Folio, maig de 2013 (còpia de l’Internet Archive)
Al web: La llengua zombi: vint anys de Jorge Camacho desmuntant l’esperantisme des de dins
Lletres amb barret
Esperanto. Les sis lletres pròpies de l’alfabet de l’esperanto: ĉ, ĝ, ĥ, ĵ, ŝ i ŭ. Les cinc primeres porten un accent circumflex, anomenat ĉapelo («barret»), i la ŭ un signe semicircular, la hoketo. L’alfabet complet té 28 lletres i no inclou q, w, x ni y. Són diacrítics que fan possible que cada lletra represente un sol so, d’acord amb una ortografia fonològica. Com que moltes impremtes, i després molts ordinadors, no les tenien, ja el Fundamento va admetre substituir-les (vegeu sistema h i sistema x). En la reforma de 1894 Zamenhof va proposar eliminar-les, perquè havien resultat un obstacle per a la difusió; l’Akademio de Esperanto va declarar en 1982 que l’ortografia no necessita cap canvi. La ĥ és el so més rar de la llengua, i moltes paraules tenen variants amb k: ĥemio i kemio («química»).
Font: PMEG, «Literoj» · PMEG, «Bazaj elparolaj reguloj» (alternatives a la ĥ) · Akademio de Esperanto, declaracions de 1982 i 2007 sobre l’alfabet · L. L. Zamenhof, Pri reformoj en Esperanto (1894), apartat «Alfabeto»
Al web: Fàcil, per a qui? No hi ha llengües fàcils en abstracte, ni tan sols l’esperanto · Ido: quan reformar l’esperanto significava deixar de parlar esperanto
Lojban
Lingüística. Llengua construïda amb una gramàtica basada en els principis de la lògica de predicats, dissenyada per a ser inequívoca. Prové del Loglan, que James Cooke Brown va començar a desenvolupar el 1955 i els objectius del qual es van presentar el 1960 a Scientific American; des de 1987 la porta The Logical Language Group, que en va publicar la gramàtica de referència, The Complete Lojban Language (1997). Segons esta obra, la llengua vol ser neutral entre cultures, té ortografia fonètica, unes 1.300 arrels i cap excepció a les regles. Té el codi ISO 639 jbo.
Font: John W. Cowan, The Complete Lojban Language (1997), cap. 1, «What is Lojban?» · ISO 639-3, fitxa «jbo»
Al web: Per què hi ha tanta gent de la informàtica entre qui parla esperanto?
M
Mal-
Esperanto. Prefix que forma el contrari exacte d’una paraula: bona «bo» → malbona «roín, mal»; granda «gran» → malgranda «menut»; fermi «tancar» → malfermi «obrir». El recull ja l’Universala Vortaro de 1905 («marca els contraris»). Segons el PMEG, només s’usa amb paraules que tenen un contrari directe, i no implica cap judici moral: malavara, el contrari d’avara («avar»), vol dir «generós». Per a la idea de «roín» o «menyspreable» hi ha uns altres afixos (vegeu fi- i -aĉ-).
Font: PMEG, «MAL» · Universala Vortaro, entrada mal’ · Reta Vortaro, «malavara»
Al web: Insultar en esperanto · Curiositats sobre l’esperanto
Malkrokodili
Esperanto. Parlar esperanto en un ambient que no és esperantista, quan una altra llengua seria més adequada; és a dir, el contrari de krokodili, format amb el prefix mal-. Vegeu gaviali.
Font: Reta Vortaro, «gaviali» (aŭ malkrokodili)
Manifest de Praga
Esperanto. Declaració dels objectius del moviment esperantista presentada en el Congrés Universal de 1996, a Praga, que la UEA descriu com una «redeclaració moderna» d’eixos objectius. S’organitza en set principis —democràcia, educació transnacional, eficàcia pedagògica, plurilingüisme, drets lingüístics, diversitat lingüística i emancipació humana—, i cadascun es tanca amb la fórmula «som un moviment per a…». Hi defén l’esperanto com a instrument per a una comunicació internacional més igualitària i afirma que «cada llengua […] és valuosa per si mateixa i digna de protecció i suport». La UEA en manté 47 versions, entre elles una en valencià. Vegeu també Declaració de Boulogne i raŭmisme.
Font: UEA, «Manifesto de Prago» · Text del manifest en català
Al web: Finvenkisme i raŭmisme: la victòria final o la comunitat
Manlleu
Lingüística. Element lingüístic, sobretot una paraula, que passa d’una llengua a una altra i s’hi integra; també se’n diu préstec. Pot entrar amb la forma original (hobby) o adaptat a l’ortografia i la pronúncia de la llengua que el rep (handbol, màster), segons els exemples del Diccionari de lingüística de l’AVL. No s’ha de confondre amb el calc, que traduïx peça a peça l’estructura d’una forma d’una altra llengua. L’esperanto té regla pròpia per als manlleus: segons la regla 15 del Fundamento, les paraules «estrangeres» que la majoria de llengües han pres d’una mateixa font entren sense canvis, a banda d’adaptar-se a l’ortografia, i els derivats es fan amb la gramàtica de l’esperanto (teatro, però teatra).
Font: Diccionari normatiu valencià, «manlleu», 3 · Diccionari de lingüística (AVL–TERMCAT), «manlleu» · Fundamento de Esperanto, gramàtica, regla 15
Al web: Idiotismes, calcs i interferència: les errades del castellà i del valencià en esperanto
Masculí genèric
Lingüística. Ús del gènere masculí per a referir-se alhora a homes i dones: els alumnes per a referir-se als xics i a les xiques d’una classe. En valencià el masculí és el gènere no marcat; una guia de la Universitat de València explica que, des del punt de vista gramatical, este ús «no presenta objeccions», i alhora que el seu ús sistemàtic pot amagar la presència de dones. En esperanto no hi ha gènere gramatical: segons el PMEG, el sexe només forma part del significat d’algunes paraules, i hi ha arrels neutres (homo, amiko), arrels femenines i arrels masculines (patro, frato), de les quals es deriva el femení amb -in-. El debat sobre este punt ha donat propostes com el pronom ri: vegeu riisme i ge-.
Font: Cuenca, Quilis i Albelda, Guia d’ús per a un llenguatge igualitari (valencià), Universitat de València, 2012, §1.3 · PMEG, «Seksa signifo de O-vortoj»
Al web: Ri, el pronom que el feminisme esperantista va impulsar
MECR
Sigla. Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprenentatge, ensenyament, avaluació (en anglés, Common European Framework of Reference for Languages; en esperanto, Komuna Eŭropa Referenckadro, KER). Document del Consell d’Europa que descriu què sap fer un usuari d’una llengua estrangera en sis nivells, de l’A1 al C2, agrupats en usuari bàsic, independent i competent; un volum complementari de 2020 va actualitzar els descriptors de 2001. És la mesura comuna per a qualsevol idioma, també per a l’esperanto: des de desembre de 2008 la UEA organitza exàmens d’esperanto ajustats al MECR, en els nivells B1, B2 i C1, en col·laboració amb el centre estatal d’exàmens d’idiomes ORIGO de Budapest. El MECR és també el document que distingix plurilingüisme de multilingüisme.
Font: Consell d’Europa, Common European Framework of Reference for Languages (PDF) · Consell d’Europa, CEFR Companion volume (2020, PDF) · edukado.net, exàmens UEA-KER
Al web: Els exàmens oficials d’esperanto: els internacionals i els de la UNED · Cursos d’esperanto en línia: on aprendre esperanto per Internet
MEM
Moviment esperantista. Mondpaca Esperantista Movado (Moviment Esperantista per la Pau Mundial). Organització esperantista fundada en 1953 i dedicada, com diu el nom, a la causa de la pau. El txec Rudolf Burda, de Plzeň, en va ser cofundador i primer president, i va dirigir la secció txecoslovaca. Durant uns anys MEM va editar el butlletí multicopiat Pacdefendanto. En 1960 l’organisme esperantista txecoslovac ĈSEK es va fer càrrec de la faena d’eixa secció.
Al web: Per què hi havia tants catòlics en l’esperantisme espanyol de postguerra?
Membre individual i membre adherit
Moviment esperantista. Les dues maneres de ser soci de la UEA. El membre individual s’hi inscriu directament i paga la quota a l’associació. El membre adherit (aligita membro) és el soci d’una associació nacional adherida que no és membre individual: l’associació paga per ell a la UEA una quota igual a la cinquantena part de la quota MA del seu país. El reglament general distingix quatre categories de membre individual: MA (Membro-Abonanto, que rep la revista en paper), MB (Membro Baza, sense enviaments postals) i les dues vitalícies, DMA i DMB. La diferència té conseqüències en el govern de l’associació: els membres individuals elegixen els membres B del comité; els A els elegixen sobretot les associacions adherides, i els C, els membres A i B.
Font: Statut de la UEA, art. 11-13 i 22-25 · Reglament general de la UEA, art. 2 i 4
Al web: Què rep un grup local de la UEA, i què hi aporta · Quanta gent parla realment esperanto?
Messianisme secular
Esperanto. Categoria de la història de les idees que s’aplica a moviments no religiosos que prometen una transformació radical del món. Per a l’esperanto l’ha usada el sociòleg Roberto Garvía, que sosté que l’aspiració a una llengua internacional, tal com la concebien Zamenhof i Wilhelm Ostwald (promotor de l’ido), compartia els trets bàsics d’una «religió secular» —un missatge que dona sentit, uns principis morals i un missatge de salvació—, com altres moviments de finals del segle XIX: el socialisme, el nacionalisme o el positivisme. Garvía relaciona l’homaranisme de Zamenhof amb el judaisme reformista. La idea de la fina venko és la que més s’hi associa. Vegeu interna ideo i ido.
Al web: Quan una llengua promet canviar el món: el messianisme secular de l’esperanto
Mètode Cseh
Esperanto. Mètode d’ensenyament directe de l’esperanto, sense llibre i sense traducció, creat pel capellà catòlic hongarés Andreo Cseh en 1920 a Sibiu (Transsilvània), davant d’un grup de diverses nacionalitats on no hi havia manuals. Segons l’Enciklopedio de Esperanto, els seus principis són: no usar llibre de text; no usar la llengua nacional, sinó explicar les paraules noves amb les que ja se saben; respostes a cor de tota la classe; conversa sobre temes d’actualitat; humor; i que els alumnes descobrisquen les regles per si mateixos. Preferia professors estrangers. En 1930 Cseh va fundar, amb el matrimoni Isbrücker, l’Internacia Cseh-Instituto de Esperanto, i el mètode es va estendre per molts països.
Font: Enciklopedio de Esperanto (1933), articles «Cseh» i «Cseh-metodo», p. 141-142
Al web: Els fills de Zamenhof: una família destruïda per l’Holocaust · Dennis Keefe, més de quaranta anys ensenyant esperanto, de Xest a la Xina
Mètode de Zagreb
Esperanto. Curs d’esperanto per a principiants en dotze lliçons, elaborat a l’Internacia Kultura Servo de Zagreb per Zlatko Tišljar, Spomenka Štimec, Ivica Špoljarec i Roger Imbert. Partix d’un recompte de freqüències de Tišljar sobre l’esperanto parlat, segons el qual uns 500 morfemes (arrels i terminacions) cobrixen el 95 % del que es diu (vegeu cobertura lèxica), i ensenya només eixos morfemes per a fer parlar des del principi. Segons els autors, la primera versió és de 1979, la segona de 1980, i en van eixir huit edicions croates i adaptacions a 26 llengües. El curs en línia Esperanto12, amb suport de la UEA, se’n basa.
Font: Z. Tišljar, S. Štimec, I. Špoljarec i R. Imbert, «La Zagreba metodo», introducció dels autors · Esperanto12, curs en línia basat en el mètode
Al web: Cursos d’esperanto en línia: on aprendre esperanto per Internet · Quin nivell d’esperanto s’assolix amb Esperanto12?
Mètode valencià
Esperanto. Tècnica de classe de Dennis Keefe en què, després d’explicar un punt de gramàtica, els alumnes es reunixen en grups de dos a cinc i recorren una llista d’unes vint preguntes que usen la forma nova i repetixen les anteriors: la primera vegada poden llegir-les; la segona, només qui pregunta mira el full i els altres responen de memòria. Keefe va contar en 1995 a la revista d’ILEI que el mètode va nàixer prop de València: havia perdut la veu just abans d’un curset, va escriure les preguntes i les va donar a esperantistes que no havien ensenyat mai perquè les feren en grups, i va funcionar millor que les seues classes. D’ací va traure la idea d’un mètode per a professors no professionals, que aplica en el seu curs BEK.
Font: Katalin Smideliusz, entrevista a Dennis Keefe, Internacia Pedagogia Revuo 1995/4 · Arxiu de la Internacia Pedagogia Revuo, ILEI
Al web: La docència del grup: els cursos d’esperanto que hem impartit · Dennis Keefe, més de quaranta anys ensenyant esperanto, de Xest a la Xina
Monato
Moviment esperantista. Revista mensual independent de política, economia i cultura en esperanto, fundada per Stefan Maul i editada per la Lliga Esperantista Flamenca (Flandra Esperanto-Ligo), d’Anvers. Ix el dia 15 de cada mes menys a l’agost i només publica articles escrits expressament per a ella. Segons el seu colofó, té 159 corresponsals en 47 països.
Font: Monato: colofó · Federació Espanyola d’Esperanto: «Las revistas»
Al web: Aprén esperanto · Fedivers
Morfema
Lingüística. Unitat lingüística mínima dotada de significat, segons la definició del DNV: en dona, l’arrel don- i la terminació -a. El Diccionari de lingüística de l’AVL hi afig que cada morfema té, en general, una forma fonològica associada a un significat i a unes propietats gramaticals, i que n’hi ha que no tenen forma (morfemes zero) o que no tenen significat (morfemes buits). L’esperanto fa molt visibles els morfemes, perquè no canvien quan s’ajunten: la regla 11 del Fundamento els separa amb un apòstrof en les obres per a principiants (vapor’ŝip’o, «vaixell de vapor»), i les terminacions gramaticals es consideren paraules independents. Vegeu arrel, afix i desinència.
Font: Diccionari normatiu valencià, «morfema» · Diccionari de lingüística (AVL–TERMCAT), «morfema» · Fundamento de Esperanto, gramàtica, regla 11
Al web: Quin nivell d’esperanto s’assolix amb Esperanto12? · «L’aprendré si l’aprenen deu milions més»
Muzaiko
Moviment esperantista. Ràdio per internet que emet en esperanto tot el dia, amb música, notícies i programes. Es va llançar en 2011, obra d’un grup de voluntaris que volien tindre una «ràdio per internet a temps complet i completament en esperanto»; el projecte inicial preveia notícies cada hora, fragments de pòdcasts en esperanto, música i anuncis d’activitats. S’escolta des del web muzaiko.info.
Font: «Muzaiko planas sendi retradion en Esperanto senpaŭze», Libera Folio, 2011 (còpia de l’Internet Archive) · «Jaro 2011: Niaj atingoj kaj fiaskoj», La Ondo de Esperanto · muzaiko.info
Al web: Preguntes freqüents sobre l’esperanto · Aprén esperanto
N
NASK
Moviment esperantista. Nord-Amerika Somera Kursaro (Curs d’Estiu Nord-americà). Curs intensiu d’esperanto d’una setmana que es fa cada estiu als Estats Units: els participants aprenen, viuen, mengen i passen el temps lliure junts, tot en esperanto. L’ESF n’assumix la direcció i el finançament, i se sol fer just abans del congrés anual d’Esperanto-USA, l’associació estatunidenca; en 2026 es va fer a Cleveland, del 27 de juny al 3 de juliol.
Font: ESF: «Education» (NASK) · Esperanto-USA: NASK i congrés de 2026
Al web: Dennis Keefe, més de quaranta anys ensenyant esperanto, de Xest a la Xina
Neutralitat del moviment
Esperanto. Principi segons el qual les organitzacions esperantistes no prenen partit en qüestions polítiques, religioses o nacionals. L’estatut de la UEA diu que l’associació és neutral «respecte a la nacionalitat, la raça, el sexe, la religió i els problemes socials i polítics, amb l’excepció del problema lingüístic en les relacions internacionals», i alhora considera condicions essencials del seu treball les bones relacions internacionals i el respecte dels drets humans; a les associacions nacionals adherides els exigix que respecten eixa neutralitat. El precedent és la Declaració de Boulogne (1905). El moviment obrer s’hi va oposar: Eŭgeno Lanti, que va dirigir SAT des de la seua fundació, en 1921, fins a 1933, va publicar en 1922 For la neŭtralismon! («Fora el neutralisme!»). Vegeu esperantisme obrer.
Font: Estatut de la UEA, article 5 · Enciklopedio de Esperanto (1933), article «Lanti», p. 548
Al web: Esperanto: sí, però… · Curiositats sobre l’esperanto
Noms de països en esperanto
Esperanto. Els noms de països en esperanto es dividixen en dos grups. En els basats en el país (landobazaj), l’arrel és el nom del territori i l’habitant es forma amb el sufix -an-: Kanado → kanadanoj, «canadencs». En els basats en el poble (gentobazaj), l’arrel designa el poble i el país es forma amb un sufix: l’original és -uj- (francoj → Francujo, «França»), i molts usen el sufix no oficial -i- (Francio). Estos últims abunden sobretot a Europa. El PMEG considera vàlides les dues formes, que tothom entén, i l’Akademio de Esperanto ha publicat diverses recomanacions; la més actual és la llista de noms recomanats de 2009.
Font: PMEG, «Landoj, popoloj kaj lingvoj» · Akademio de Esperanto, «La Akademio kaj la landnomoj»
Al web: Per què francoj però kanadanoj?
Normalització lingüística
Lingüística. Procés pel qual una llengua poc o gens cultivada s’adapta a una regulació ortogràfica, lèxica i gramatical i, alhora, arriba a usos que fins llavors eren d’una altra llengua. El DNV la definix com la planificació d’actuacions «tendents a evitar que la llengua pròpia d’una comunitat de parla patisca una restricció en els seus àmbits d’ús i una substitució progressiva per una altra llengua». És el procés invers de la substitució lingüística, i és el nom que pren la planificació lingüística a l’àrea catalana, segons la Gran Enciclopèdia Catalana. Vegeu també llengua minoritzada i codificació lingüística.
Font: Diccionari normatiu valencià, «normalització», 3 · Diccionari de lingüística (AVL–TERMCAT), «normalització lingüística» · Gran Enciclopèdia Catalana, «planificació lingüística»
Normes de Castelló
Lingüística. Acord ortogràfic per al valencià signat el 1932 —la data de referència és el 21 de desembre— per escriptors, mestres, gramàtics i entitats molt diverses: la Societat Castellonenca de Cultura, el Centre de Cultura Valenciana, el Seminari de Filologia de la Universitat de València, Lo Rat Penat i diverses agrupacions valencianistes, entre altres. No era una gramàtica completa, sinó unes bases per a unificar l’ortografia. La llei de creació de l’AVL (1998) recorda que es van seguir «durante cuarenta años sin problemas», que des dels anys setanta les han contestat alguns sectors, i encarrega a l’Acadèmia vetlar per la normativització consolidada «a partir de las llamadas Normas de Castellón». El 2016 el Consell les va declarar bé d’interés cultural immaterial. Vegeu Normes del Puig.
Font: Ministeri de Cultura, Patrimoni Cultural Immaterial, «Normas de Castellón» · Llei 7/1998, de creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, preàmbul (BOE)
Al web: Dues acadèmies i una llengua: l’AVL, les Normes del Puig i qui decidix com s’escriu el valencià
Normes del Puig
Lingüística. Nom popular de la normativa ortogràfica de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, alternativa a la derivada de les Normes de Castelló. Segons la mateixa RACV, la va elaborar la seua Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes, a partir dels treballs de Miquel Adlert i Lluís Fullana, pel «caràcter provisional» de les Normes de Castelló i per «la necessitat d’un model més pròxim i fidel a la realitat llingüística del Poble Valencià»; la van ratificar el 7 de març de 1981 «un miler de personalitats» en un acte al monestir de Santa Maria del Puig, d’on ve el nom. La mateixa RACV diu que són «les úniques» reconegudes oficialment fins a la creació de l’AVL; des de la llei de 1998, determinar la normativa oficial del valencià és competència de l’AVL.
Font: RACV, Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes, «Sobre la normativa de la RACV» · Llei 7/1998, de creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (BOE)
Al web: Dues acadèmies i una llengua: l’AVL, les Normes del Puig i qui decidix com s’escriu el valencià
Novial
Lingüística. Llengua planificada que el lingüista danés Otto Jespersen va presentar el 1928 en el llibre An International Language, i que va completar el 1930 amb un diccionari, el Novial Lexike. Jespersen la va construir, diu ell mateix, sobre una vida d’estudi de les llengües nacionals i dels millors projectes de llengua artificial, i la presentava com «la primera interllengua mai elaborada per un filòleg professional». Buscava formes més naturals que les de l’Ido i més regularitat que la de l’Occidental. Té el codi ISO 639 nov.
Font: Otto Jespersen, An International Language (1928), part II, «Novial» (Internet Archive) · Gran Enciclopèdia Catalana, «Otto Jespersen» · ISO 639-3, fitxa «nov»
Al web: Ido: quan reformar l’esperanto significava deixar de parlar esperanto
O
Occidental
Lingüística. Llengua planificada que Edgar de Wahl va publicar el 1922, també coneguda com a Interlingue (així figura en la norma ISO 639, codi ile). Aquell mateix any De Wahl va començar a dirigir des de Reval, l’actual Tallinn, la revista Kosmoglott. Com indica el nom, la pensava per al món occidental i la basava en les llengües d’Occident, sobretot les romàniques, buscant formes «naturals». Otto Jespersen, que va proposar el Novial, li retreia que per a ser natural sacrificava la facilitat i la regularitat de la formació de paraules. És posterior a l’Ido, i no s’ha de confondre amb la Interlingua.
Font: Otto Jespersen, An International Language (1928), cap. «Occidental» (Internet Archive) · Kosmoglott, núm. 1, febrer de 1922 (Internet Archive) · ISO 639-3, fitxa «ile»
Al web: Ido: quan reformar l’esperanto significava deixar de parlar esperanto · Un nom «del tot il·lògic»: per què l’esperanto es diu esperanto
Oficialaj Aldonoj
Esperanto. «Addicions oficials»: les ampliacions del vocabulari oficial de l’esperanto que s’afigen a l’Universala Vortaro sense tocar el Fundamento. El pròleg de 1905 ja ho preveia: les paraules noves, una vegada madures, entrarien al diccionari oficial com a «addició al Fundamento». Les ha aprovades primer el Lingva Komitato i després l’Akademio de Esperanto: la primera en 1909 i la desena en 2023, amb altres en 1919, 1921, 1929, 1934, 1935, 1958, 1974 i 2007, i alguns elements solts entre mig. Per això l’Acadèmia distingix entre elements fundamentals (els del text de 1905) i oficials (els afegits després). Un exemple és el sufix despectiu -aĉ-, oficial des de la primera addició.
Font: Explicacions de l’Akademia Vortaro: elements fundamentals i oficials, i dates de les addicions · Pròleg del Fundamento (1905)
Al web: Insultar en esperanto · Per què francoj però kanadanoj?
Oomoto
Esperanto. Moviment religiós japonés, nascut del xintoisme a finals del segle XIX, que va adoptar l’esperanto en 1923 per decisió del seu guia, Onisaburo Deguchi, i va fundar aquell any una associació per a difondre’l. Des d’aleshores l’esperanto forma part de les seues activitats internacionals, al costat del diàleg interreligiós: davant del seu centre de Kameoka (Kyoto) hi ha un monument amb la inscripció «Un Déu, un món, una interllengua». La UEA té un premi amb el nom d’Onisaburo Deguchi.
Font: Oomoto, «Oomoto kaj Esperanto» · Enciklopedio de Esperanto (1933), article «Oomoto», p. 726 · Regulaments de la UEA, entre ells el del «Premio Onisaburo Deguchi»
Al web: Per què hi havia tants catòlics en l’esperantisme espanyol de postguerra? · Dennis Keefe, més de quaranta anys ensenyant esperanto, de Xest a la Xina
Ortografia fonològica
Lingüística. Sistema d’escriptura en què cada lletra correspon a un sol so distintiu (un fonema) i cada fonema s’escriu sempre amb la mateixa lletra, de manera que es pot llegir una paraula que no s’ha vist mai i escriure’n una que només s’ha sentit. L’esperanto en té una: la regla 9 del Fundamento diu que «cada paraula es llig exactament com s’escriu» i que no hi ha lletres mudes, i el PMEG precisa que cada lletra té una pronúncia bàsica que sempre es pot usar, encara que en la pràctica cada lletra varie una mica. Per a les lletres amb diacrític vegeu lletres amb barret. Sovint es diu que l’alfabet de l’esperanto és «fonètic»: el que vol dir és això, una lletra per a cada fonema.
Font: Fundamento de Esperanto, gramàtica, regla 9 · PMEG, «Bazaj elparolaj reguloj»
Al web: L’esperanto en lectura fàcil · Fàcil, per a qui? No hi ha llengües fàcils en abstracte, ni tan sols l’esperanto
P
Paisatge lingüístic
Lingüística. Conjunt de llengües que es veuen escrites en l’espai públic d’un lloc. La definició clàssica és de Rodrigue Landry i Richard Bourhis (1997): la llengua dels senyals de trànsit, les tanques publicitàries, els noms dels carrers i dels llocs, els rètols comercials i els rètols dels edificis oficials «es combina per a formar el paisatge lingüístic» d’un territori, d’una regió o d’una ciutat. El van estudiar com a indicador de la vitalitat d’un grup lingüístic: el que una persona llig de passada mentres fa altres coses li diu quines llengües compten en eixe lloc.
Font: Landry i Bourhis, «Linguistic Landscape and Ethnolinguistic Vitality», Journal of Language and Social Psychology 16(1), 1997 (DOI) · definició citada a Tabajunda, «Linguistic Schoolscape as Public Communication», PACLIC 32, 2018
Al web: Fàcil, per a qui? No hi ha llengües fàcils en abstracte, ni tan sols l’esperanto
Parlant funcional
Esperanto. Persona capaç de mantindre una conversa real en una llengua, encara que no siga la seua llengua materna ni la domine del tot. No és un terme tècnic fix, sinó un llindar útil per a comptar: en esperanto, les xifres de parlants canvien molt segons on es pose el llistó. Jouko Lindstedt estimava en uns 100.000 els qui «poden parlar-lo de veres», amb un marge entre 30.000 i 300.000, davant d’un miler de parlants nadius. La xifra de dos milions que es repetix sovint ve de Sidney S. Culbert, que en una carta de 1989 admetia que el nombre real podia no passar del milió. Vegeu escala de Lindstedt.
Font: Jouko Lindstedt, «Native Esperanto as a Test Case for Natural Language» (2006), nota 1 · Sidney S. Culbert, carta a David Wolff sobre el mètode (1989)
Al web: Quanta gent parla realment esperanto?
Parlant nadiu
Lingüística. Persona que ha aprés una llengua en la infància com a llengua materna o primera. En la major part de les llengües els parlants nadius són la base de la comunitat i de la norma; l’esperanto és una excepció, perquè quasi tots els que el parlen l’han aprés de grans. Té, però, parlants nadius, els denaskulo, fills de famílies que el parlen a casa: Jouko Lindstedt n’estimava un miler, tots almenys bilingües, i observa que, mentres la norma de l’anglés depén sobretot dels seus parlants nadius, la gran majoria de la comunitat de l’esperanto és de parlants no nadius. Vegeu també llengua natural.
Font: Diccionari de lingüística (AVL–TERMCAT), «parlant nadiu» · Jouko Lindstedt, «Native Esperanto as a Test Case for Natural Language» (2006)
Al web: Quanta gent parla realment esperanto?
Pasporta Servo
Moviment esperantista. Xarxa d’hospitalitat entre esperantistes: una llista de persones de tot el món que acullen viatgers a casa seua de franc, amb l’única condició que l’hoste i l’amfitrió parlen esperanto. Funciona des de 1974 i és un dels serveis de TEJO. Hui funciona sobretot com a web, però s’ha publicat també com a llibre d’adreces, i en 2026 torna a eixir en forma de llibret. Segons el seu web, té més de dos mil amfitrions en més de cent vint països.
Font: Pasporta Servo, portada · Pasporta Servo: «Pri ni»
Al web: Comptem-nos: una proposta per a Pasporta Servo · Què rep un grup local de la UEA, i què hi aporta
Pidgin
Lingüística. Sistema de comunicació sense parlants nadius, amb una gramàtica molt reduïda i poc vocabulari, que s’usa en contextos multilingües perquè es puguen entendre parlants de llengües diferents. El DNV el definix com una llengua que barreja trets gramaticals d’un idioma amb lèxic d’un altre i que «pot evolucionar com una modalitat de llengua criolla». Segons el Diccionari de lingüística de l’AVL, la majoria prenen com a base una gran llengua europea, i quan adquirixen parlants nadius passen a anomenar-se llengües criolles. L’esperanto no va nàixer així, del contacte, sinó d’un projecte amb gramàtica pròpia publicat per Zamenhof el 1887; però el lingüista Jouko Lindstedt ha comparat l’aparició de parlants nadius d’esperanto amb la criollització d’un pidgin.
Font: Diccionari normatiu valencià, «pidgin» · Diccionari de lingüística (AVL–TERMCAT), «pidgin» · Detlev Blanke, «Causes of the relative success of Esperanto» (2009) · Jouko Lindstedt, «Native Esperanto as a Test Case for Natural Language» (2006)
PIV
Esperanto. Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto («Diccionari il·lustrat complet de l’esperanto»): el gran diccionari monolingüe de l’esperanto, que definix en esperanto i marca quines paraules són del Fundamento o oficials. La primera edició, dirigida per Gaston Waringhien, la va publicar SAT en 1970; en 2002 va eixir un PIV nou, revisat en 2005, i en 2020 l’última edició impresa de tipus tradicional. Des de 2012 es pot consultar de franc en línia, a vortaro.net, gràcies a SAT i E@I. Segons Libera Folio, la redacció de les edicions futures l’ha assumida Bertilo Wennergren, autor del PMEG. Vegeu Reta Vortaro.
Font: PIV 2020 en línia, vortaro.net · «Lasta tradicie presita PIV aperos en 2020», Libera Folio, 11 de febrer de 2020
Al web: Falsos amics: les paraules de l’esperanto que no volen dir el que pareix · Aprén esperanto
Planificació lingüística
Lingüística. Conjunt d’intervencions organitzades conscientment per a influir en la forma o en els usos d’una llengua. Seguint H. Kloss (1969), la Gran Enciclopèdia Catalana en distingix dos vessants: la planificació del corpus, que actua sobre el codi (ortografia, gramàtica, lèxic, pronúncia), i la de l’estatus, que actua sobre l’ús social (lleis, ensenyament, promoció). Sol fer-la un organisme oficial, i no és el mateix que la política lingüística, més àmplia. A l’àrea catalana se’n diu sovint normalització lingüística. L’esperanto n’és un cas extrem: segons Detlev Blanke, prova que es pot crear una llengua nova per mitjà de la planificació i portar-la a l’ús. Vegeu també codificació lingüística.
Font: Gran Enciclopèdia Catalana, «planificació lingüística» · Diccionari de lingüística (AVL–TERMCAT), «planificació lingüística» · Detlev Blanke, «Causes of the relative success of Esperanto» (2009)
Al web: Els arguments sobre l’esperanto, un per un: què prova cada u i què no
Plena Analiza Gramatiko
Esperanto. Plena Analiza Gramatiko de Esperanto («Gramàtica analítica completa de l’esperanto»), abreujada PAG: gramàtica de l’esperanto de Kálmán Kalocsay, metge hongarés, i Gaston Waringhien, publicada per la UEA; la cinquena edició corregida, de 1985, va eixir en la col·lecció del centenari de la llengua. El PMEG la cita entre les seues referències amb la sigla PAG. Waringhien va ser també el director del primer PIV.
Font: Registre bibliogràfic de la 5a edició (UEA, 1985), CiNii Books · PMEG, llista de bibliografia · Enciklopedio de Esperanto (1933), article «Kalocsay», p. 457
Al web: «-ata» o «-ita»: trenta-cinc anys barallant-se per dues lletres
Plivastismo
Esperanto. Proposta de José Antonio Vergara, formulada el maig de 2013 en el debat de Libera Folio sobre l’article «La zombia lingvo» de Jorge Camacho, com a marc alternatiu tant al finvenkisme com al raŭmisme. El nom ve de pli vasta, «més ample»: segons Vergara, l’objectiu no és cap victòria final ni definir els esperantistes com un poble amb cultura pròpia, sinó que «tot allò esperantista siga cada vegada més ample» —la visibilitat de la llengua, el nombre de parlants, la qualitat de la producció cultural, els àmbits d’ús—, mentre cadascú s’ocupa del que li agrada. Vegeu llengua zombi.
Al web: Finvenkisme i raŭmisme: la victòria final o la comunitat · La llengua zombi: vint anys de Jorge Camacho desmuntant l’esperantisme des de dins
Plurilingüisme
Lingüística. Capacitat d’una persona o d’un grup d’usar regularment més d’una llengua. El DNV el dona com a sinònim de multilingüisme, que definix com eixa capacitat i també com la coexistència de diverses comunitats lingüístiques en un mateix territori. El Consell d’Europa, en canvi, els distingix: el multilingüisme és conéixer moltes llengües o que convisquen en una societat; el plurilingüisme és la competència d’una persona en què totes les llengües que sap «interactuen» i en què pot recórrer a unes per a entendre’n d’altres. Per això el MECR ja no posa com a objectiu el «parlant nadiu ideal», sinó un repertori lingüístic. Vegeu també intercomprensió i diglòssia.
Font: Diccionari normatiu valencià, «multilingüisme» · Diccionari normatiu valencià, «plurilingüisme» · Consell d’Europa, Common European Framework of Reference for Languages, §1.3 (PDF)
Al web: Esperanto: sí, però…
PMEG
Esperanto. Plena Manlibro de Esperanta Gramatiko («Manual complet de gramàtica de l’esperanto»), de Bertilo Wennergren: la gramàtica descriptiva de referència de l’esperanto, pensada, segons l’autor, «per a esperantistes corrents» que volen estudiar a fons la gramàtica, la formació de paraules, l’escriptura i la pronúncia. Evita la terminologia gramatical tradicional (parla de «terminació N» i no d’acusatiu), conté molts exemples amb la font exacta, sobretot del Fundamento i de Zamenhof, i es declara conservadora, encara que també descriu els usos moderns. Es llig gratis en línia amb llicència CC BY-SA 4.0 i ha tingut edicions en paper en 2005 (ELNA) i 2020 (E@I). Vegeu Plena Analiza Gramatiko.
Font: Bertilo Wennergren, PMEG, «Enkonduko»
Al web: Idiotismes, calcs i interferència: les errades del castellà i del valencià en esperanto · Ci, el pronom que va nàixer fora de l’ús
Política lingüística
Lingüística. Conjunt d’intervencions dels poders públics en matèria de llengua, segons la definició de la Gran Enciclopèdia Catalana. Comprén tant les disposicions generals sobre les llengües a l’escola, la cultura o l’administració com les actuacions més sistemàtiques per a canviar-ne les varietats i els usos, que són la planificació lingüística, amb què sovint es confon. Proposar l’esperanto com a llengua comuna entre estats és, per tant, proposar una política lingüística: vegeu l’informe Grin, que compara escenaris per a Europa. Vegeu també règim lingüístic de la UE i drets lingüístics.
Font: Gran Enciclopèdia Catalana, «política lingüística»
Al web: Què queda de l’argument esperantista contra l’anglés després del Brexit?
Postvernacularitat
Lingüística. Situació d’una llengua que ha deixat de ser la de la vida diària d’una comunitat però que conserva, o fins i tot guanya, un valor simbòlic. El concepte el va proposar Jeffrey Shandler a partir de l’ídix, que en les dècades posteriors a l’Holocaust va passar de ser la llengua quotidiana de milions de jueus a ser, en paraules de l’editorial del seu llibre, una llengua «postvernacular» de valor simbòlic divers i creixent, usada també per gent que la sap poc o gens. Vegeu comunitat metalingüística, un concepte veí.
Al web: Esperantisme sense esperantofonia?
Premi Klara Silbernik
Moviment esperantista. Premi de l’esperantisme espanyol que es donava a l’esposa d’un esperantista destacat que l’haguera secundat en la seua activitat per l’esperanto. Consistia en una medalla amb el bust de Klara Silbernik, la dona de Zamenhof, en record de l’ajuda que ella li va prestar. El va crear en 1975 Luis M. Hernández Izal, fundador del Museu Espanyol d’Esperanto; la primera entrega es va fer l’11 de maig d’eixe any a Sant Pau d’Ordal. Des de 1980 la medalla s’entregava en el Congrés Espanyol d’Esperanto, i podia optar-hi l’esposa o la viuda d’un esperantista encara que ella no parlara esperanto.
Font: Boletín de la HEF núm. 210, 1975 · Boletín núm. 255, 1982, «Iom pri la premio «Klara Silbernik»»
Al web: El premi que es donava a les esposes · Don Félix Navarro, el mestre que ensenyava esperanto als seus alumnes · El doctor Herrero, trenta anys de classes i huit de presidència
Preposició je
Esperanto. Preposició sense significat fix que el Fundamento reserva per als casos en què no és evident quina preposició caldria usar. La regla 14 explica que cada llengua usa en eixos casos la preposició que la tradició ha consagrat, i que l’esperanto en té prou amb una: ĝoji je tio, «alegrar-se d’això»; enuo je la patrujo, «enyorança de la pàtria». La mateixa regla permet substituir-la per l’acusatiu sense preposició quan no hi ha perill de confusió. Segons el PMEG, al principi s’usava molt, però hui és més rara i servix sobretot per a les hores (je la oka horo, «a les huit») i per a les mesures; la recomanació és evitar-la si n’hi ha una alternativa millor.
Font: Gramàtica del Fundamento, regla 14 · PMEG, «Je»
Al web: Presentació del llibre «Esperanto y esperantistas de Teruel», al Centre Aragonés (2022)
Prescriptivisme i descriptivisme
Lingüística. Dues actituds davant de la gramàtica. La gramàtica normativa o prescriptiva «establix normes o preceptes per a distingir els usos correctes d’una llengua d’altres que no ho són»; la descriptiva «descriu el sistema d’una llengua d’acord amb els usos lingüístics reals», sense jutjar-ne la correcció (DNV). En esperanto conviuen totes dues. La base normativa és el Fundamento, del qual el mateix Zamenhof va demanar una «severa netuŝebleco», una intangibilitat estricta, i per la unitat de la llengua vetla l’Akademio. El PMEG de Bertilo Wennergren descriu l’ús modern i el clàssic, però el seu autor el presenta com una obra «konservema», conservadora, que en molts punts defensa la llengua del Fundamento i de Zamenhof davant de les propostes reformistes.
Font: Diccionari normatiu valencià, «gramàtica», 7 i 10 · Fundamento de Esperanto, pròleg de Zamenhof · Gran Enciclopèdia Catalana, «esperanto» · PMEG, «Enkonduko»
Al web: Curiositats sobre l’esperanto · Els «beaufrontismes»: quan escriure massa clar era el defecte
Principi de necessitat i suficiència
Esperanto. Dos principis de formació de paraules formulats per René de Saussure. El de necessitat diu que una paraula composta ha d’incloure tots els elements necessaris per a evocar amb claredat la idea; el de suficiència, que no s’hi ha de repetir sense necessitat la mateixa idea ni s’hi han d’introduir idees alienes. Saussure els oposava al principi de reversibilitat de Louis Couturat, teòric de l’ido, segons el qual, si una regla porta d’una paraula a una altra, la regla inversa ha de tornar a la primera amb el mateix sentit. Un exemple: broso és «raspall» i no «raspallada», perquè hi falta un sufix d’acció; i brosilo no és el nom del raspall, perquè el sufix d’instrument sobra quan l’arrel ja designa l’instrument. Segons el lingüista Marc van Oostendorp, l’Akademio de Esperanto els va declarar regles oficials en 1957. Vegeu caràcter de les arrels.
Font: Stephen R. Anderson i Louis de Saussure (ed.), René de Saussure and the theory of word formation (Language Science Press, 2018), a l’Internet Archive · Louis Couturat, Étude sur la dérivation (1910), a l’Internet Archive
Al web: Ido: quan reformar l’esperanto significava deixar de parlar esperanto · Per què es diu martelo però ŝraŭbilo?
Promeso
Esperanto. «Promesa»: la butlleta que acompanyava els primers manuals de Zamenhof, amb este text: «Jo, el sotasignat, promet aprendre la llengua internacional proposada pel doctor Esperanto, si es demostra que deu milions de persones han fet públicament la mateixa promesa». L’Unua Libro (1887) en portava huit, per a retallar-les i enviar-les a Zamenhof amb el nom i l’adreça. Qui estava en contra de la idea podia tornar-la amb la paraula «kontraŭ» («en contra»), i qui estava disposat a aprendre la llengua passara el que passara, amb «senkondiĉe» («sense condicions»). D’aquelles butlletes ix el primer Adresaro, de 1889.
Font: Enciklopedio de Esperanto (1933), article «Promesoj», p. 790 · «Promes-slipoj», uea.facila
Al web: «L’aprendré si l’aprenen deu milions més» · Comptem-nos: una proposta per a Pasporta Servo
Protoesperanto
Esperanto. Nom que reben les versions de la llengua que Zamenhof va elaborar abans de publicar l’esperanto en 1887; en esperanto, praesperanto. La més antiga coneguda és la lingwe uniwersala de 1878: Zamenhof conta en una carta a Nikolai Borovko que aquell any la va ensenyar als companys del gimnàs i que el desembre de 1878 la van celebrar amb discursos i un himne que començava «Malamikete de las nacjes». Després, durant sis anys, la va reformar a fons, perquè el que pareixia acabat en teoria no funcionava en la pràctica. Christer Kiselman compara aquella primera versió, una segona de 1881 (Lingvo universala), la de 1887 i les dues propostes de reforma de 1894 i 1906.
Font: L. L. Zamenhof, carta a N. Borovko, a l’Originala Verkaro (Vikifontaro) · Christer Kiselman, «Variantoj de esperanto iniciatitaj de Zamenhof», Esperantologio / Esperanto Studies 5 (2011) · Reta Vortaro, «praesperanto»
Al web: Ci, el pronom que va nàixer fora de l’ús
R
RACV
Sigla. Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Institució cultural fundada en 1915 per la Diputació de València amb el nom de Centre de Cultura Valenciana, que va prendre el nom d’acadèmia en 1978. La seua Secció de Llengua va aprovar en 1979 una normativa ortogràfica pròpia per al valencià, a la qual es van adherir públicament entitats i intel·lectuals el 7 de març de 1981 al monestir del Puig: d’ací el nom de Normes del Puig. La mateixa RACV explica la seua trajectòria com una defensa de la cultura valenciana «front als continus intents d’anexió llingüística i cultural» dels qui consideren el valencià part de la llengua catalana. La normativa oficial és la de l’AVL.
Font: RACV: «Història» · RACV: «40 anys d’adhesió a les Normes de la RACV»
Al web: Dues acadèmies i una llengua: l’AVL, les Normes del Puig i qui decidix com s’escriu el valencià · L’Associació Valenciana d’Esperanto (2013): un assaig de relleu generacional
Raŭmisme
Esperanto. Corrent que entén els esperantistes com una comunitat lingüística i cultural que ja existix, més que com un moviment en marxa cap a la fina venko. Pren el nom del Manifest de Rauma, discutit per joves esperantistes a Rauma (Finlàndia) durant el 36é Congrés Internacional de la Joventut, de juliol i agost de 1980. El text sostenia que l’oficialització de l’esperanto no era «ni probable ni essencial» en els anys huitanta; proposava com a objectius la propedèutica per a l’ensenyament de llengües, els contactes entre gent corrent i una cultura internacional nova; i concebia el fet de ser esperantista com la pertinença a «una minoria lingüística en diàspora triada per un mateix» (mem elektita diaspora lingva minoritato). El van firmar persones i grups a títol individual, no TEJO com a organització. La Reta Vortaro definix el raŭmisme com l’ideari que dona pes a la vida i la cultura en esperanto i en resta a la propaganda tradicional de la llengua. Vegeu finvenkisme, plivastismo i Esperanta Civito.
Font: Manifesto de Raŭmo (1980), text íntegre · David K. Jordan, «The Rauma Manifesto», Universitat de Califòrnia a San Diego (text i traducció anglesa) · Reta Vortaro, «Raŭm/o» (raŭmismo)
Al web: Finvenkisme i raŭmisme: la victòria final o la comunitat · La Civito a Espanya: una adhesió i una ruptura
Reforma de 1894
Esperanto. Projecte de reforma profunda de l’esperanto que el mateix Zamenhof va presentar en la revista Esperantisto durant la primera mitat de 1894, i que els seus lectors van rebutjar en votació. Proposava, entre altres coses, suprimir les lletres amb barret, l’article la i l’acusatiu, fer el plural en -i, igualar adjectiu i adverbi i desmuntar la taula de correlatius. Votaven els membres de la Lliga Esperantista, que eren els subscriptors de la revista, i el resultat final va ser de 157 vots per a deixar la llengua sense canvis i 107 per a alguna forma de reforma (93 dels quals per a acceptar el projecte amb retocs). Zamenhof en va concloure que l’esperanto havia de quedar «sense cap canvi» en la seua forma d’aleshores, una idea que en 1905 va quedar fixada en el Fundamento. Els partidaris de reformes van tornar a la càrrega anys després amb l’ido.
Font: L. L. Zamenhof, Pri reformoj en Esperanto (1894), text complet al Tekstaro · Facsímil de la reimpressió de 1907 (Internet Archive) · Christer Kiselman, «Variantoj de esperanto iniciatitaj de Zamenhof», Esperantologio / Esperanto Studies 5 (2011)
Al web: 1894: quan Zamenhof intentà reformar l’esperanto i els esperantistes li digueren que no · Per què va fracassar l’esperanto?
Règim lingüístic de la UE
Lingüística. Conjunt de normes sobre l’ús de les llengües en les institucions de la Unió Europea. El fixa el Consell, per unanimitat, en el Reglament núm. 1, que establix que la Unió té 24 llengües oficials i de treball. Els ciutadans poden adreçar-se a les institucions en qualsevol d’elles i rebre la resposta en la mateixa llengua; els actes legals es publiquen en totes, i els diputats del Parlament poden parlar en la que vulguen. El 1958 n’eren quatre (neerlandés, francés, alemany i italià); cada ampliació n’ha afegit. L’anglés continua sent llengua oficial i de treball després de l’eixida del Regne Unit. Sobre els costos i les alternatives, inclosa l’esperanto, vegeu l’informe Grin.
Font: Unió Europea, «Languages, multilingualism, language rules»
Al web: Què queda de l’argument esperantista contra l’anglés després del Brexit? · Per què ens convencen: els biaixos dels debats sobre l’esperanto
Registre
Lingüística. Varietat funcional d’una llengua que depén de la situació comunicativa: el grau de formalitat, el tema del qual es parla, el canal (DNV). Es parla així de registre col·loquial i estàndard, formal i informal, oral i escrit, científic o jurídic. El Diccionari de lingüística de l’AVL recorda que, segons Michael A. K. Halliday, els registres es poden classificar per tres paràmetres: el camp, el mode i el tenor del discurs. Vegeu també diglòssia i idiolecte.
Font: Diccionari normatiu valencià, «registre», 9 · Diccionari de lingüística (AVL–TERMCAT), «registre»
Al web: Insultar en esperanto
Resolucions de la UNESCO
Moviment esperantista. Dos acords de la Conferència General de la UNESCO sobre l’esperanto. El de Montevideo, de 1954, «pren nota dels resultats obtinguts per l’esperanto en el camp de les relacions intel·lectuals internacionals i de l’acostament dels pobles del món», reconeix que corresponen als fins de la UNESCO i autoritza el director general a cooperar amb la UEA. En 1985, la 23a sessió de la Conferència General hi va tornar i va reconéixer, segons Ulrich Lins, «les grans possibilitats que l’esperanto oferix per a l’enteniment internacional i per a la comunicació entre pobles de països diferents». Qui manté relacions consultives amb la UNESCO és la UEA, l’associació, no la llengua.
Font: Actes de la 8a Conferència General de la UNESCO, Montevideo 1954, resolució IV.1.4.422 (còpia OCR a linguistic-rights.org, web de la UEA) · Ulrich Lins, The work of the Universal Esperanto Association · UEA: «Revuo Esperanto» (relacions consultives)
Al web: Zodiako, la revista en esperanto dels alumnes de Xest
Reta Vortaro
Esperanto. Diccionari d’esperanto en línia, abreujat ReVo, que definix les paraules en esperanto i les tradueix a moltes llengües. El projecte va començar en 1997 amb la idea de digitalitzar el PIV; com que SAT, que n’és l’editora, no va arribar a decidir-s’hi, el diccionari es va construir a partir de diccionaris de lliure accés com la Plena Vortaro, i la primera versió es va publicar en Internet el setembre de 1999. El redacta una comunitat de voluntaris, les citacions porten la font exacta i el contingut es distribuïx amb llicència lliure GPL. Vegeu PMEG.
Font: Reta Vortaro · «Historio de Reta Vortaro» · Repositori del contingut, amb la llicència
Al web: Falsos amics: les paraules de l’esperanto que no volen dir el que pareix · Idiotismes, calcs i interferència: les errades del castellà i del valencià en esperanto
Revitalització lingüística
Lingüística. Conjunt d’accions per a recuperar l’ús d’una llengua amenaçada o en retrocés. El document de la UNESCO sobre vitalitat i perill de les llengües (2003) distingix tres situacions: la revifalla d’una llengua que fa temps que s’usa poc, com l’hebreu després de la creació de l’estat d’Israel o el gaèlic a Irlanda; el reforçament d’una llengua no dominant davant de l’amenaça d’una altra, com el gal·lés; i el manteniment de l’ús estable d’una llengua en un territori on n’hi ha una de dominant, com el maori a Nova Zelanda. La mateixa UNESCO insistix que són els parlants, no els de fora, els qui mantenen o abandonen una llengua. Vegeu vitalitat lingüística, escala de Fishman i normalització lingüística.
Font: UNESCO, Language Vitality and Endangerment (2003), §3.1 i §4.2.2.2 (PDF)
Al web: Els arguments sobre l’esperanto, un per un: què prova cada u i què no
Revuo Esperanto
Moviment esperantista. La revista Esperanto, òrgan oficial de la UEA. La va fundar Paul Berthelot en 1905, i Hector Hodler la va convertir en òrgan de l’associació en 1908. Ix cada mes menys a l’agost, en paper i en PDF, amb informació sobre el moviment esperantista internacional i altres temes culturals. La reben els membres individuals de la categoria MA.
Font: UEA: «Revuo Esperanto» · revuoesperanto.org · Reglament general de la UEA, art. 2.2 · Federació Espanyola d’Esperanto: «Las revistas»
Al web: Què queda de l’argument esperantista contra l’anglés després del Brexit? · Quanta gent parla realment esperanto?
Riisme
Esperanto. Ús del pronom ri com a pronom singular de tercera persona sense marca de gènere, per a referir-se a una persona quan el gènere no es coneix, no és pertinent o la persona s’identifica com a no binària. Tradicionalment l’esperanto usa li («ell») en eixos casos, un masculí genèric que molts consideren que exclou les dones. Ole Hagemann el va defensar en el número 0 del butlletí feminista Sekso kaj Egaleco (octubre de 1979), i la Reta Vortaro data en eixe text la primera proposta. Segons la Reta Vortaro, fins cap a 2010 va ser un experiment poc usat, i després s’ha estés sobretot entre els joves dels països occidentals. No és part de l’esperanto oficial: el PMEG el descriu com a no oficial, i l’Akademio de Esperanto va declarar en 2021 que no prenia posició sobre els pronoms d’este tipus i que no tractaria el tema en almenys deu anys. Vegeu també iĉisme.
Font: Reta Vortaro, «ri» · Sekso kaj Egaleco núm. 0 (1979), a la Gazetoteko · PMEG, «Tria persono» · Akademio de Esperanto, Oficialaj Informoj 34 (2021)
Al web: Ri, el pronom que el feminisme esperantista va impulsar
S
Samideano
Esperanto. Literalment, «persona de la mateixa idea»; és la forma de tractament tradicional i afectuosa entre esperantistes, equivalent a «company» o «correligionari». La Reta Vortaro en dona dos sentits: qui compartix una idea o un objectiu amb uns altres, i el títol de cortesia entre esperantistes, considerats col·laboradors per la interna ideo, la «idea interna» de l’esperantisme. Es forma amb sam- («mateix»), ide- («idea») i el sufix -an- («membre»). En plural, gesamideanoj inclou els dos sexes (vegeu ge-).
Font: Reta Vortaro, «samideano» · PMEG, «GE» (gesamideanoj)
Al web: Zamenhof a València · Jean Pelletier, l’antifranquista que el doctor Herrero no volia a casa
SAT
Moviment esperantista. Sennacieca Asocio Tutmonda (Associació Mundial Anacional). Organització esperantista internacional nascuda del moviment obrer. Segons Eugène Lanti, el seu fundador, la van fundar en 1921 uns treballadors que es van reunir a banda durant el 13é Congrés Universal, el de Praga. No s’organitza per països sinó per afiliació individual: Lanti explicava que, perquè els dirigents no representaren cap estat, el món es va dividir en sectors delimitats per meridians. Els estatuts li assignen com a primer objectiu usar l’esperanto «per als fins de classe dels treballadors de tot el món»; hui es presenta com una associació de «progressistes» sense partit, amb diversos corrents interns. Celebra un congrés cada any, publica Sennaciulo i Sennacieca Revuo, i col·labora amb associacions obreres d’esperanto de cada país, les LEA. Vegeu també esperantisme obrer i sennaciismo.
Font: Eugène Lanti, La Laborista Esperantismo (1928), cap. IV, a Wikisource · Estatuts de SAT · SAT: «What is SAT?»
Al web: HALE i SATeH: com es va partir l’esperantisme obrer espanyol · L’esperanto i el moviment obrer: per què València està al mig d’esta història
SATeH
Moviment esperantista. SAT-en-Hispanio (SAT a Espanya), amb el nom complet Maldekstro kaj Esperanto – SATeH; en castellà, Izquierda y Esperanto. És l’associació que fa a Espanya de LEA de SAT: difon l’esperanto en els medis progressistes i d’esquerra de llengua castellana. Segons el Boletín de la HEF, els estatuts es van aprovar en la reunió fundacional del 14 de desembre de 2002, que va completar el nom amb Maldekstro kaj Esperanto i va elegir una junta provisional. Hui SAT la llista com la seua LEA a Espanya, amb seu a Madrid; abans ho havia sigut HALE.
Font: Boletín de la HEF núm. 359 (gener-febrer de 2003), PDF · SAT: llista de LEA · Web de SATeH – Maldekstro kaj Esperanto · SATeH: textos en castellà («Izquierda y Esperanto»)
Al web: HALE i SATeH: com es va partir l’esperantisme obrer espanyol
Sennaciismo
Esperanto. «Anacionalisme»: doctrina d’Eŭgeno Lanti, dirigent de SAT, que el Manifesto de la Sennaciistoj definix com una doctrina cultural amb quatre objectius: la desaparició de totes les nacions com a unitats sobiranes, la gestió mundial i racional de l’energia i la matèria en profit de tota la humanitat, la unificació de les mesures, i la pràctica de l’esperanto «perquè esdevinga l’única llengua de cultura utilitzada». El manifest va eixir sense firma en 1931 a Nova York, segons l’edició de SAT de 1970; l’Enciklopedio de Esperanto de 1933 el data en 1932. SAT agrupa gent de tendències diverses, i el sennaciisme hi és una de les fraccions organitzades, la Sennaciista Frakcio. Vegeu esperantisme obrer i neutralitat del moviment.
Font: E. Lanti, Manifesto de la Sennaciistoj, «Kelkaj difinoj» (SAT, 1970; Viquitexts en esperanto) · SAT, «Frakcioj»
Al web: L’esperanto i el moviment obrer: per què València està al mig d’esta història
Setze regles
Esperanto. Gramàtica breu amb què Zamenhof va presentar l’esperanto: setze regles numerades sobre l’article, les desinències del nom, l’adjectiu, el verb i l’adverbi, els numerals, els pronoms, la pronúncia, l’accent, la composició de paraules, la negació, la preposició je i l’apòstrof, precedides de l’alfabet. Ja apareixen en el primer manual, l’Unua Libro de 1887, i en 1905 van passar a ser una de les tres parts del Fundamento de Esperanto, que les anomena «la gramàtica de setze regles». La regla 15, per exemple, diu que les paraules «estrangeres» comunes a la majoria de llengües s’adopten sense canvis, només adaptades a l’ortografia. La xifra apareix sovint en les presentacions de la llengua, però les regles són un esquelet: no diuen el significat de cada arrel ni el que l’ús ha fixat després, i les gramàtiques de referència, com el PMEG, descriuen molt més.
Font: Gramàtica del Fundamento, versió anglesa de les setze regles (Akademio de Esperanto) · Pròleg del Fundamento (1905): «la 16-regula gramatiko» · Unua Libro, edició francesa de 1887, escanejada a l’Internet Archive
Al web: Per què es diu martelo però ŝraŭbilo? · Un fullet de dues pàgines
Sistema h i sistema x
Esperanto. Dues maneres d’escriure l’esperanto sense les lletres amb barret. El sistema h és l’únic previst pel Fundamento: les impremtes que no tenen les lletres poden escriure ch, gh, hh, jh, sh en lloc de ĉ, ĝ, ĥ, ĵ, ŝ, i u en lloc de ŭ. El sistema x es va estendre amb la informàtica i el correu electrònic: posa una x darrere de la lletra (cx, gx, hx, jx, sx, ux). Com que la x no forma part de l’alfabet de l’esperanto, el resultat no es pot confondre amb cap paraula i es pot convertir automàticament a les lletres correctes, cosa que no passa amb el sistema h. L’Akademio de Esperanto va declarar en 2007 que estes substitucions, quan són un recurs tècnic i no un intent de reforma ortogràfica, no van contra el Fundamento. Tots dos sistemes fan servir dígrafs.
Font: Gramàtica del Fundamento, nota a l’alfabet · Akademio de Esperanto, Oficialaj Informoj 6 (2007) · PMEG, «Literoj»
Al web: La portada en esperanto de la Universitat de València, documentada entre 1997 i 2000 · Kial estas tiom da komputistoj inter la esperantistoj?
Sociedad Española para la Propagación del Esperanto
Moviment esperantista. En esperanto, Hispana Societo por Propagando de Esperanto. Primera associació esperantista d’àmbit estatal a Espanya, fundada en 1903. El seu òrgan oficial era La Suno Hispana, editada a València des d’octubre de 1903, que en publicava les actes: la junta directiva es reunia a Múrcia. El primer número dona com a president José Rodríguez Huertas, la dimissió del qual es va acceptar en la junta del 6 de setembre de 1903; per a 1904 es va elegir president Ricardo Codorníu. La HEF l’anomena Sociedad Española para la Propaganda del Esperanto, en fa començar en 1903 el moviment organitzat a Espanya i explica que la va substituir en 1917 la Federación Zamenhof.
Font: La Suno Hispana núm. 1, octubre de 1903 (Bitoteko de la HEF) · La Suno Hispana núm. 6, març de 1904 (Bitoteko de la HEF) · HEF: «El esperanto en España»
Al web: Història de l’esperanto a València · Un fullet de dues pàgines
Sociolingüística
Lingüística. Disciplina que estudia les interaccions entre la llengua i el medi social (DNV). S’ocupa, segons el Diccionari de lingüística de l’AVL, de les varietats de llengua lligades a la classe social, l’edat o el sexe, de la identitat lingüística dels grups, del bilingüisme i la diglòssia, i també de la planificació i la política lingüístiques. Alguns autors hi distingixen una microsociolingüística, centrada en les interaccions entre persones, i una macrosociolingüística, centrada en les comunitats. L’esperanto també s’hi ha estudiat: segons Jouko Lindstedt, el concepte de comunitat de parla aplicat a l’esperanto l’han discutit, entre altres, Wood (1979) i Fettes (1996).
Font: Diccionari normatiu valencià, «sociolingüística» · Diccionari de lingüística (AVL–TERMCAT), «sociolingüística» · Jouko Lindstedt, «Native Esperanto as a Test Case for Natural Language» (2006)
Al web: Esperantista, esperantòfon o parlant d’esperanto?
Solresol
Lingüística. Llengua a priori basada en les set notes musicals, ideada pel francés Jean-François Sudre (Albi, 1787). Segons Couturat i Leau, Sudre va tindre la idea el 1817, va presentar el treball a l’Acadèmia de Belles Arts de París el 1827 i hi va dedicar quaranta-cinc anys; quan va morir, el 1862, el vocabulari encara no s’havia imprés, i el va publicar la seua viuda el 1866. Les paraules es formen combinant d’una a cinc notes (si vol dir «sí», do, «no»), i es poden dir, cantar, tocar, escriure en un pentagrama o representar amb colors. Va rebre premis i suports oficials, però Couturat i Leau la consideraven «la més pobra» i «la més impracticable» de les llengües a priori.
Al web: Paco Inclán parla d’esperanto a «La estación azul» (RNE)
Stojani
Esperanto. Verb proposat per Bernard Golden en la revista Literatura Foiro en 1981, a partir del nom de Petro Stojan: «actuar com Petro Stojan, que, havent sigut un esperantista actiu, va anar adoptant a poc a poc punts de vista contraris a l’esperanto, de manera que va acabar sent un malesperantisto, però sense abandonar del tot el moviment». A diferència de kabei, no és anar-se’n, sinó quedar-se dins com a adversari. Stojan és també l’autor de la monumental Bibliografio de Internacia Lingvo (1929). La definició de Golden es coneix per la cita que en fa La Ondo de Esperanto.
Font: La Ondo de Esperanto 2009, núm. 5-6, p. 21, que cita Literatura Foiro núm. 70 (1981), p. 13
Al web: Per què la gent se’n va de l’esperantisme
Subjecte nul
Lingüística. Subjecte que no es pronuncia ni s’escriu, però que s’entén: en canta molt bé o vindrà demà no cal dir qui. Les llengües que ho permeten, com el valencià, el castellà, el portugués o l’italià, s’anomenen llengües de subjecte nul (o pro-drop); l’anglés i el francés no ho són. En valencià la terminació del verb ja diu la persona (cante, cantes, canta). En esperanto no: segons la regla 6 del Fundamento, el verb no canvia segons la persona ni el nombre (mi faras, ili faras), i el PMEG diu que la gran majoria dels verbs han de tindre subjecte. Les excepcions són verbs com pluvi («ploure»): Pluvas, «plou». Per a un parlant de valencià, posar sempre el subjecte és un hàbit nou; vegeu interferència lingüística.
Font: Diccionari de lingüística (AVL–TERMCAT), «subjecte nul» · Diccionari de lingüística, «llengua amb subjecte nul» · Fundamento de Esperanto, gramàtica, regla 6 · PMEG, «Sensubjektaj verboj»
Al web: Idiotismes, calcs i interferència: les errades del castellà i del valencià en esperanto
Substitució lingüística
Lingüística. Procés pel qual, en una situació de conflicte entre llengües, la dominant s’imposa totalment o parcialment sobre una altra, la dominada (Diccionari de lingüística de l’AVL; el DNV en dona una definició pareguda). La UNESCO descriu com, quan dues llengües tenen una relació de poder desigual, els parlants del grup subordinat poden acabar usant només la dominant, i com una llengua entra en perill quan deixa de transmetre’s als fills. El procés invers és la normalització lingüística. Vegeu també llengua minoritzada, vitalitat lingüística i escala de Fishman.
Font: Diccionari de lingüística (AVL–TERMCAT), «substitució lingüística» · Diccionari normatiu valencià, «substitució», 3 · UNESCO, Language Vitality and Endangerment (2003)
Al web: Fàcil, per a qui? No hi ha llengües fàcils en abstracte, ni tan sols l’esperanto
T
TAGE
Moviment esperantista. Tutmonda Asocio de Geinstruistoj Esperantistaj (Associació Mundial de Mestres Esperantistes; el prefix ge- indica que hi entren dones i hòmens). Associació de docents fundada per dos-cents mestres esperantistes durant el Congrés Universal de Viena de 1924. Des de 1926 el seu òrgan va eixir amb el títol d’Internacia Pedagogia Revuo, en dues sèries que arriben fins a 1939. L’actual associació internacional de docents, ILEI, es va fundar en 1949.
Font: BitArkivo: fitxa bibliogràfica de la Internacia Pedagogia Revuo · ILEI: història
Al web: La revista pedagògica que s’escriu en esperanto
TEJO
Moviment esperantista. Tutmonda Esperantista Junulara Organizo (Organització Mundial de la Joventut Esperantista). És l’organització juvenil del moviment: els estatuts de la UEA la definixen com la seua secció juvenil, però jurídicament és una associació a banda. Segons la seua història, va nàixer en 1938 als Països Baixos com a Tutmonda Junular-Organizo, dirigida per mestres d’esperanto; en 1952 va prendre el nom actual, en 1956 es va fer secció de la UEA i en 2016 es va registrar als Països Baixos com a organització independent. Hi compten com a joves els socis que no passen dels 35 anys a l’inici de l’any. S’organitza en seccions nacionals i temàtiques, es governa amb un comité i una junta, celebra cada estiu el Congrés Internacional de la Joventut i publica la revista Kontakto.
Font: TEJO: «Pri ni» (història i objectius) · Estatuts de TEJO · Estatuts de la UEA, art. 30
Al web: Quants anys dura la joventut esperantista · «Cap activa»: l’any que TEJO va substituir l’autoavaluació per indicis · Com és per dins un congrés juvenil d’esperanto
Tekstaro
Esperanto. Tekstaro de Esperanto: corpus electrònic de textos en esperanto, consultable en línia i descarregable, que permet buscar com s’ha usat realment una paraula o una construcció. Va començar en 2002 com a projecte de l’Esperantic Studies Foundation (ESF), que en va encarregar la realització a Bertilo Wennergren; els textos estan marcats en XML segons l’estàndard TEI. Inclou sobretot l’obra de Zamenhof i els clàssics, i des de 2017 també textos posteriors a la Segona Guerra Mundial i moderns. Segons el web, arriba a uns 14,9 milions de paraules.
Font: Tekstaro de Esperanto, descripció del projecte
Al web: «Auxiliar»: la paraula que Zamenhof quasi no usava · Un nom «del tot il·lògic»: per què l’esperanto es diu esperanto
Tipologia lingüística
Lingüística. Descripció i classificació de les llengües segons unes propietats triades prèviament, i de les afinitats que en resulten (DNV). Per l’estructura de la paraula, les llengües es classifiquen en aïllants, aglutinants, polisintètiques i flexives; per l’ordre bàsic de subjecte, verb i objecte, en SVO, SOV, VSO, etc. Establir parentius entre llengües no és un dels seus objectius fonamentals: compara estructures. L’eina de referència és el World Atlas of Language Structures (WALS). Amb les seues variables, Mikael Parkvall va mesurar com d’europeu és l’esperanto: ho és «una mica», però molt menys que les llengües europees.
Font: Diccionari normatiu valencià, «tipologia», 4 · Diccionari de lingüística (AVL–TERMCAT), «tipologia lingüística» · WALS Online · Mikael Parkvall, «How European is Esperanto?» (2010)
Al web: Esperanto: sí, però… · Els arguments sobre l’esperanto, un per un: què prova cada u i què no
Toki Pona
Lingüística. Llengua construïda minimalista creada el 2001 per Sonja Lang, amb un vocabulari bàsic de 120 a 140 paraules. Segons el seu web oficial, la parlen desenes de milers de persones i és la segona llengua construïda més popular després de l’esperanto; des de 2022 té codi ISO 639 propi, tok. No va nàixer com a llengua auxiliar internacional, sinó com un projecte personal, i el mateix web subratlla que no vol competir amb l’esperanto: Lang el va conéixer de jove i, segons el web, encara en recolza la comunitat amb treball voluntari.
Font: Toki Pona, web oficial · Toki Pona, «Meet Madame Lang» · ISO 639-3, fitxa «tok»
Al web: Com aprendre altres llengües des de l’esperanto
Transcreació
Lingüística. Creuament de traducció i creació: adaptació d’un text, normalment publicitari o persuasiu, a una altra llengua i cultura de manera que hi produïsca el mateix efecte, encara que per a això calga apartar-se de l’original. Segons l’Institute of Translation and Interpreting britànic, combina la traducció i la redacció publicitària, es fa a partir de les instruccions del client (públic, to, missatge) i el resultat pot ser prou diferent del text de partida, amb elements nous i altres suprimits. La paraula no figura en el DNV. Vegeu llengua de partida i idiotisme.
Font: Institute of Translation and Interpreting, «Transcreation explained»
Al web: Entrevista a Berta Raposo sobre l’esperanto a la ràdio de la Universitat de València (2013)
Transitivitat
Lingüística. Propietat dels verbs que porten complement directe (DNV: «propietat d’un verb transitiu»). En valencià un mateix verb sovint val per a les dues construccions, i el pronom es fa la diferència: obrir la porta / la porta s’obri. En esperanto cada verb té la transitivitat fixada, i per a canviar-la cal un sufix: segons el PMEG, els verbs fets amb -ig- sempre porten objecte (indiquen que algú causa un resultat), i els fets amb -iĝ- no en porten mai (indiquen el pas a un estat nou). Vegeu -ig- i -iĝ-.
Font: Diccionari normatiu valencià, «transitivitat» · Diccionari de lingüística (AVL–TERMCAT), «transitivitat» · PMEG, «IG-verboj» · PMEG, «IĜ-verboj»
Al web: Falsos amics: les paraules de l’esperanto que no volen dir el que pareix · Per què es diu martelo però ŝraŭbilo?
Transparència morfològica
Lingüística. Propietat d’un sistema de formació de paraules en què les peces es reconeixen i es combinen sense fusions ni ambigüitats, de manera que el significat d’una paraula nova es pot deduir de les parts. El Diccionari de lingüística de l’AVL definix la transparència en morfologia com la propietat dels paradigmes «que no presenten ambigüitats ni fusions», i l’oposa a l’opacitat. L’esperanto en té molta: segons la regla 11 del Fundamento, els compostos es formen per simple unió de morfemes que no canvien. Vegeu també lexicalització i derivació.
Font: Diccionari de lingüística (AVL–TERMCAT), «transparència» · Fundamento de Esperanto, gramàtica, regla 11
Al web: Curiositats sobre l’esperanto · Per què es diu martelo però ŝraŭbilo?
U
UEA
Moviment esperantista. Universala Esperanto-Asocio (Associació Universal d’Esperanto). És l’organització internacional més gran del moviment esperantista, amb la seu, la Centra Oficejo, a Rotterdam. Segons els seus estatuts, es va fundar el 28 d’abril de 1908 i en 1947 es va fusionar amb la Internacia Esperanto-Ligo, nascuda en 1936, conservant el nom. Té socis individuals i socis que hi entren per mitjà de les associacions nacionals adherides (vegeu membre individual i membre adherit), i hi poden adherir-se també associacions temàtiques. La governa un comité que elegix una junta, i organitza cada any el Congrés Universal. Els estatuts la declaren neutral en qüestions de nacionalitat, raça, sexe, religió i política, excepte en el problema lingüístic de les relacions internacionals (vegeu neutralitat del moviment). La seua secció juvenil és TEJO i el seu òrgan oficial, la revista Esperanto, fundada en 1905. No és l’acadèmia de la llengua: d’això s’ocupa l’Akademio de Esperanto.
Font: Estatuts de la UEA (Statuto), al seu web oficial
Al web: Què rep un grup local de la UEA, i què hi aporta · Quants anys dura la joventut esperantista
Uea.facila
Moviment esperantista. Web de la UEA amb notícies i lectures en esperanto fàcil, pensat per a presentar el moviment als esperantistes nous. Es va estrenar el 19 de gener de 2019. Els articles són curts i usen un vocabulari limitat, basat en la llista de paraules de la revista Kontakto revisada; s’hi pot llegir i comentar sense ser soci. També té un calendari de trobades i una pàgina on es presenten els lectors.
Font: UEA: «Retejoj de UEA» · «Nova retejo de UEA en simpla Esperanto», La Ondo de Esperanto, 25 de gener de 2019 · uea.facila.org
Al web: Què rep un grup local de la UEA, i què hi aporta · «L’aprendré si l’aprenen deu milions més»
UGT
Sigla. Unión General de Trabajadores (Unió General de Treballadors). Sindicat fundat a Barcelona en agost de 1888, en el Primer Congrés Nacional Obrer, celebrat al Cercle Socialista del carrer de Tallers; el nom de «Unión General de Trabajadores de España» el va proposar el tipògraf Pablo Iglesias. Hui es diu Unión General de Trabajadoras y Trabajadores de España.
Font: UGT: «Unión General de Trabajadores (1888-2005). Resumen de nuestra historia» · UGT: «¿Qué es UGT y qué defiende?»
Al web: Com va tornar l’esperanto després de la guerra: la reconstrucció, ciutat per ciutat
-um-
Esperanto. Sufix sense significat definit, que crea paraules amb alguna relació amb l’arrel que cal aprendre una per una. L’Universala Vortaro de 1905 ja el definix com un sufix poc usat que rep sentits diversos segons el context. El PMEG n’agrupa alguns usos: «actuar per mitjà de» (folio «full» → foliumi «fullejar»; brako «braç» → brakumi «abraçar»), «proveir de» (aero → aerumi «airejar») i maneres d’executar (kruco → krucumi «crucificar»). Servix per a les paraules que no encaixen en cap relació més precisa.
Font: PMEG, «UM» · Universala Vortaro, entrada um’
Al web: Per què es diu martelo però ŝraŭbilo?
UNED
Sigla. Universidad Nacional de Educación a Distancia (Universitat Nacional d’Educació a Distància). Universitat pública espanyola d’ensenyament a distància. El seu centre d’idiomes, el CUID (Centro Universitario de Idiomas a Distancia), oferix llengües cooficials i estrangeres com a títols propis de la universitat, amb nivells adaptats al MECR. L’esperanto hi té cursos en línia dels nivells A2, B1 i B2.
Font: UNED, portada · UNED: «Cursos de idiomas» · Centre associat de la UNED a la Corunya: «Idiomas a distancia. CUID»
Al web: El curs d’esperanto de la UNED · La generació Duolingo · Proposta: un nou model d’aprenentatge i ensenyament de l’esperanto al VEG
UNESCO
Sigla. United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura). Agència especialitzada de l’ONU per a la cooperació internacional en educació, ciència, cultura i informació. Per a l’esperanto importa per les resolucions de 1954 i 1985 i perquè la UEA hi té relacions consultives. En lingüística se cita sovint el seu document Language Vitality and Endangerment (2003), sobre com mesurar la vitalitat d’una llengua.
Font: UNESCO: «About us» · UNESCO, Language Vitality and Endangerment, 2003
Al web: Esperantisme sense esperantofonia? · Zodiako, la revista en esperanto dels alumnes de Xest
Universala Kongreso
Moviment esperantista. Universala Kongreso de Esperanto (Congrés Universal d’Esperanto), abreujat UK. És la trobada anual més gran del moviment: els estatuts de la UEA, que l’organitza, el definixen com una «manifestació internacional dels parlants d’esperanto», amb l’esperanto com a llengua oficial. Cada any es fa en una ciutat distinta, a invitació d’una entitat del país, d’acord amb l’associació nacional, i l’organitza sobre el terreny un comité local (LKK). El primer es va fer a Boulogne-sur-Mer en 1905, amb 688 participants segons la UEA; el 5é, a Barcelona en 1909, i el 78é, a València en 1993, amb 1.863. Al seu voltant hi ha la Universitat Internacional del Congrés, la vetlada de coneixença i els precongressos i postcongressos.
Font: Estatuts de la UEA, art. 42-43 · UEA: Reglament dels congressos · UEA: fitxes dels congressos de 1905, 1909 i 1993
Al web: El 78é Congrés Universal d’Esperanto: València, juliol de 1993 · Zamenhof a València
Universala Vortaro
Esperanto. Diccionari d’arrels i afixos que forma part del Fundamento de Esperanto de 1905. Cada element s’hi traduïx a cinc llengües: francés, anglés, alemany, rus i polonés; les paraules derivades es presenten amb els elements separats per un apòstrof, com frat’in’o («germana»). Com que el Fundamento és intocable, les errades de traducció que ja tenia la primera edició s’hi van deixar tal com estaven. El Lingva Komitato va preparar correccions entre 1906 i 1914, publicades el 1922-1923 a banda. La versió actualitzada, amb eixes correccions i totes les Oficialaj Aldonoj, és l’Akademia Vortaro de l’Akademio de Esperanto, que porta un altre nom precisament per a no confondre-la amb el text fundacional.
Font: Universala Vortaro del Fundamento (Akademio de Esperanto) · Explicacions de l’Akademia Vortaro
Al web: Falsos amics: les paraules de l’esperanto que no volen dir el que pareix · Insultar en esperanto
Unua Libro
Esperanto. Nom amb què es coneix el primer manual d’esperanto, publicat per Zamenhof a Varsòvia el 1887 amb el pseudònim «D-ro Esperanto». Era un fullet de 42 pàgines eixit de la impremta de Ĥaim Kelter, en rus, amb el títol Llengua internacional. Pròleg i manual complet; segons Aleksander Korĵenkov, va aparéixer el 14 de juliol del calendari julià, que és el 26 de juliol del gregorià, la data que es commemora com a Dia de l’Esperanto. Abans d’acabar l’any n’hi havia edicions en polonés, francés i alemany. Contenia la gramàtica de setze regles, un vocabulari, textos d’exemple i les butlletes de la promesa d’aprendre la llengua, i declarava que la llengua internacional era una propietat pública i que l’autor renunciava per sempre als drets personals. El nom de Unua Libro («primer llibre») es va imposar després, per contrast amb el Dua Libro.
Font: Aleksander Korĵenkov, «La Unua Libro», La Ondo de Esperanto (2020) · Edició francesa de 1887, escanejada a l’Internet Archive · Text esperanto de l’Unua Libro al Tekstaro
Al web: Un nom «del tot il·lògic»: per què l’esperanto es diu esperanto · 26 de juliol, Dia de l’Esperanto, i els congressos de l’estiu
V
Valencià apitxat
Lingüística. Parlar valencià que ensordix les sibilants sonores: on altres parlars distingixen casa [z] de caça [s], o gent [dʒ] de xec [tʃ], l’apitxat les pronuncia sordes. El DNV el definix com el nom dels parlars «que ensordixen sons sibilants sonors, com ara el valencià central». És el de la ciutat de València i els seus voltants; segons la Gran Enciclopèdia Catalana, l’ensordiment es pot datar al segle XVII o a finals del XVI, i el nom ve de la creença popular que les articulacions sordes són més «pitjades». Per a un parlant apitxat, l’esperanto té una dificultat concreta: distingix s de z, ĉ de ĝ i ŝ de ĵ, i cada lletra s’ha de pronunciar com s’escriu.
Font: Diccionari normatiu valencià, «apitxat» · Gran Enciclopèdia Catalana, «apitxat» · Fundamento de Esperanto, gramàtica (alfabet i regla 9)
Al web: Idiotismes, calcs i interferència: les errades del castellà i del valencià en esperanto · Fàcil, per a qui? No hi ha llengües fàcils en abstracte, ni tan sols l’esperanto
Valor propedèutic
Esperanto. Hipòtesi segons la qual estudiar primer esperanto, una llengua regular i transparent, facilita l’aprenentatge posterior d’altres llengües. És un argument clàssic del moviment: el Manifest de Rauma (1980) la posa entre els objectius i el Manifest de Praga (1996) diu que «diversos estudis han informat d’efectes propedèutics» (Diversaj studoj raportis propedeŭtikajn efikojn; la traducció catalana del manifest diu «han confirmat», que és més fort). La recerca és més prudent. Mark Fettes recorda experiments com els de Halloran (1952) i Williams (1965), amb resultats favorables, però adverteix que sovint els controls eren insuficients i que la llengua d’arribada sempre era europea occidental. Karen Roehr-Brackin i Angela Tellier (2018), amb grups de comparació, troben que l’esperanto és més fàcil que el francés per a xiquets principiants i que té un efecte anivellador, però no un avantatge mesurable en consciència metalingüística ni en l’aprenentatge posterior d’una altra llengua. Vegeu adquisició de segones llengües.
Font: Mark Fettes, «Esperanto and language awareness», Esperantic Studies Foundation · Karen Roehr-Brackin i Angela Tellier, «Esperanto as a tool in classroom foreign language learning in England», Language Problems and Language Planning (2018), postprint · Manifest de Praga, original en esperanto
Al web: L’esperanto ajuda a aprendre altres idiomes? · La revista pedagògica que s’escriu en esperanto
Varbado
Esperanto. «Captació»: l’acció de varbi, aconseguir que algú s’unisca a un grup, un partit o una doctrina (i també, en el comerç, que es faça client). En el moviment designa la propaganda que busca nous aprenents o socis. La crítica més antiga és d’Eŭgeno Lanti, en 1922: la propaganda «quasi només de captació» feta fins aleshores s’assemblava al barril sense fons de les Danaides, perquè «es captava i es tornava a captar, però els captats només travessaven» el moviment.
Font: Reta Vortaro, «varb/i» · E. Lanti, «Vivantigi Esperanton» (1922), dins Vortoj de Kamarado E. Lanti, Tekstaro de Esperanto
Al web: Per què la gent se’n va de l’esperantisme
VEF
Moviment esperantista. Valencia Esperanto-Federacio (Federació Valenciana d’Esperanto; en castellà, Federación Valenciana de Esperanto). Federació de les associacions esperantistes de la Comunitat Valenciana. La trobada d’esperantistes murcians i valencians del 17 de setembre de 1989 a Alacant va decidir oficialitzar-la, amb l’objectiu de coordinar la faena dels esperantistes de la comunitat i representar-los davant les autoritats, i va elegir president de la junta constituent Juan Antonio Giménez. El Valencia Luno de febrer de 1991 en saludava les associacions cofundadores, i la federació es va inscriure al Registre d’Associacions de la Comunitat Valenciana el 13 de maig de 1991, en la secció de federacions, amb el número 52.
Font: Valencia Luno núm. 24, octubre de 1989 (Internet Archive) · Valencia Luno núm. 30, febrer de 1991 (Internet Archive) · Directori d’associacions de la Comunitat Valenciana, dades obertes de la GVA, febrer de 2020 (CSV)
Al web: La Federació Valenciana d’Esperanto: fundada a Alacant el 1989 · Acta fundacional i estatuts de la Federació Valenciana d’Esperanto
VEG
Moviment esperantista. Valencia Esperanto-Grupo (Grup d’Esperanto de València). Nom en esperanto, i sigla, de l’associació esperantista de la ciutat de València, el Grupo Esperanto de Valencia, que edita este web. Consta al Registre d’Associacions de la Comunitat Valenciana amb el número 1754, inscrita el 10 de novembre de 1980. Com a grup local no és membre de la UEA, on entren les associacions nacionals i temàtiques i els socis individuals; a Espanya l’associació nacional és la HEF, que l’inclou en la seua llista de grups. Anuncia les classes i les trobades a Eventa Servo.
Font: Directori d’associacions de la Comunitat Valenciana, dades obertes de la GVA, febrer de 2020 (CSV) · HEF: grups d’Espanya · Eventa Servo: Valencia Esperanto-grupo
Al web: Història de l’esperanto a València · Què rep un grup local de la UEA, i què hi aporta
Verda stelo
Esperanto. «Estrela verda»: l’emblema tradicional dels esperantistes, una estrela verda de cinc puntes. L’Enciklopedio de Esperanto (1933) en dona la lectura habitual —el verd per l’esperança, les cinc puntes per les cinc parts del món—, però en l’article sobre l’origen conclou que la pregunta de qui la va presentar primer «quedarà segurament sense resposta», i no troba cap menció d’una oficialització. Zamenhof, en una carta publicada en 1912, deia que ja no ho recordava bé: li pareixia que el verd li l’havia suggerit l’irlandés Geoghegan, i que l’estrela de cinc puntes l’havia impresa primer de Beaufront en una gramàtica. Vegeu bandera de l’esperanto i jubilea simbolo.
Font: Enciklopedio de Esperanto (1933), article «Insigno», p. 398-402 · Facsímil de l’Enciklopedio a Wikimedia Commons
Al web: L’estel, la bandera i el meló
Vitalitat lingüística
Lingüística. Grau en què una llengua es manté viva i en ús en una comunitat. El document de referència és Language Vitality and Endangerment, d’un grup d’experts de la UNESCO (2003), que proposa nou factors per a avaluar-la: la transmissió entre generacions, el nombre absolut de parlants, la proporció de parlants en la població, l’evolució dels àmbits d’ús, la resposta a àmbits i mitjans nous, els materials per a l’ensenyament, les actituds i polítiques del govern i les institucions, l’actitud de la comunitat cap a la seua llengua, i la quantitat i qualitat de la documentació. El primer, la transmissió, el considera el més usat, seguint Joshua Fishman (vegeu escala de Fishman). Vegeu també revitalització lingüística i dominis d’ús.
Font: UNESCO, Language Vitality and Endangerment (2003, PDF)
Al web: Esperantisme sense esperantofonia?
Volapük
Lingüística. Llengua planificada del sacerdot alemany Johann Martin Schleyer, que segons Couturat i Leau en va tindre la idea el 31 de març de 1879 i la va publicar a finals de 1880. El nom vol dir «llengua del món»: vol ve de l’anglés world i pük de speak, però molt deformats, com moltes altres arrels. Es va estendre molt de pressa: el 1888 va ser l’any de més auge, el 1889 se’n comptaven 283 societats, i aquell any es va fer a París el tercer congrés, tot en volapük. El mateix 1889 va començar el declivi, pel conflicte entre Schleyer, que volia una llengua riquíssima, i els seguidors que, com Auguste Kerckhoffs, la volien més simple. Couturat i Leau la classificaven com a sistema mixt, entre l’a priori i l’a posteriori. Codi ISO 639: vol.
Font: Couturat i Leau, Histoire de la langue universelle (1903), secció II, cap. II, «Schleyer: Volapük» (Internet Archive) · Gran Enciclopèdia Catalana, «volapük» · ISO 639-3, fitxa «vol»
Al web: Volapük: la llengua internacional que triomfà abans que l’esperanto — i quasi desaparegué · Un nom «del tot il·lògic»: per què l’esperanto es diu esperanto
Volitiu
Esperanto. Forma verbal acabada en -u que expressa que una acció és volguda, demanada, manada o buscada, sense indicar-ne el temps: Sidu! («seu!»), Ni legu («llegim», «que llegim»). Fa el paper de l’imperatiu i també de bona part del subjuntiu de les llengües romàniques: s’usa en les oracions amb ke («que») que depenen d’un verb de voluntat, finalitat o petició, com Mi volas, ke vi laboru («vull que treballes»). El Fundamento l’inclou en la regla 6 entre les formes del verb, i el PMEG l’anomena vola modo, «mode volitiu». Com totes les desinències verbals de l’esperanto, és igual per a totes les persones.
Font: PMEG, «Vola modo – U-finaĵo» · Gramàtica del Fundamento, regla 6 · DNV, «volitiu»
Al web: Idiotismes, calcs i interferència: les errades del castellà i del valencià en esperanto · Quin nivell d’esperanto s’assolix amb Esperanto12?
Z
Zamenhof-tago
Esperanto. «Dia de Zamenhof»: la festa que els grups esperantistes celebren el 15 de desembre, aniversari del naixement de Zamenhof, a Białystok, en 1859. La Reta Vortaro la recull amb els noms de Zamenhofa Tago i Zamenhofa Festo i la definix com la festa que els clubs d’esperanto fan en la data de naixement de Zamenhof segons el calendari gregorià. Vegeu també Dia de l’Esperanto.
Font: Reta Vortaro, «Zamenhof/o» (Zamenhofa tago) · Enciklopedio de Esperanto (1933), article «Bialystok», p. 74
Al web: Finvenkisme i raŭmisme: la victòria final o la comunitat · L’Esperanto ahir i avui a l’Espai Sankofa
ZEO
Esperanto. Zamenhof/Esperanto-Objekto («objecte Zamenhof/esperanto»): nom que dona el moviment a qualsevol cosa dedicada a Zamenhof o a l’esperanto, com un carrer, una plaça, un monument o una placa. Se’n fan inventaris per països; el catàleg de la UEA, per exemple, registra la llista de Polònia de Robert Kamiński (2006). L’inventari mundial més antic és l’article «Stratoj kaj monumentoj» de l’Enciklopedio de Esperanto (1933), que reconeix que no és complet, ja esmenta Castelló de la Plana i Vinaròs, i data el primer carrer de Zamenhof a Sabadell, en 1912.
Font: Catàleg de la UEA, Zamenhof/Esperanto-Objektoj (ZEO) · Enciklopedio de Esperanto (1933), article «Stratoj kaj monumentoj», p. 920 i ss.
Al web: Dos carrers de València amb nom d’esperanto · Curiositats sobre l’esperanto
Referències
- Falsos amics: les paraules de l’esperanto que no volen dir el que pareix
- Preguntes freqüents sobre l’esperanto
- Biografies: els esperantistes del grup
- Idiotismes, calcs i interferència: les errades del castellà i del valencià en esperanto
- 1894: quan Zamenhof intentà reformar l’esperanto i els esperantistes li digueren que no
- Fàcil, per a qui? No hi ha llengües fàcils en abstracte, ni tan sols l’esperanto
- L’esperanto ajuda a aprendre altres idiomes?
- Quanta gent parla realment esperanto?
- Comptem-nos: una proposta per a Pasporta Servo
- Per què es diu martelo però ŝraŭbilo?
- Qui governa l’esperanto?
- «-ata» o «-ita»: trenta-cinc anys barallant-se per dues lletres
- Presentació del llibre «Esperanto y esperantistas de Teruel», al Centre Aragonés (2022)
- L’illa que va fer oficial l’esperanto sense tindre cap parlant
- El 82é Congrés Espanyol d’Esperanto: Xest, setembre de 2024
- Què rep un grup local de la UEA, i què hi aporta
- Zamenhof a València
- El 78é Congrés Universal d’Esperanto: València, juliol de 1993
- Els arguments sobre l’esperanto, un per un: què prova cada u i què no
- Dues acadèmies i una llengua: l’AVL, les Normes del Puig i qui decidix com s’escriu el valencià
- L’Associació Valenciana d’Esperanto (2013): un assaig de relleu generacional
- L’estel, la bandera i el meló
- Els «beaufrontismes»: quan escriure massa clar era el defecte
- Les crítiques de Kabe a l’esperanto
- Claude Piron: el traductor de l’ONU que va escriure «Gerda malaperis!»
- Curiositats sobre l’esperanto
- La revista pedagògica que s’escriu en esperanto
- Zodiako, la revista en esperanto dels alumnes de Xest
- À Punt entrevista el grup pel Dia de l’Esperanto (2021)
- El curs d’esperanto a la biblioteca llibertària de la CGT
- Sis fotos i seixanta anys: busquem els joves esperantistes de València (1965-1968)
- El doctor Herrero, trenta anys de classes i huit de presidència
- Com va tornar l’esperanto després de la guerra: la reconstrucció, ciutat per ciutat
- Ruzafa, 7, València (Espanya)
- Ci, el pronom que va nàixer fora de l’ús
- «Auxiliar»: la paraula que Zamenhof quasi no usava
- Esperantisme sense esperantofonia?
- Quan l’esperanto servia per a traure’s la carrera a Hongria
- Ido: quan reformar l’esperanto significava deixar de parlar esperanto
- El 62é Congrés Espanyol d’Esperanto: València, juliol de 2003
- Esperanto: sí, però…
- HALE i SATeH: com es va partir l’esperantisme obrer espanyol
- Aprén esperanto des de zero: materials del curs
- La docència del grup: els cursos d’esperanto que hem impartit
- Esperantista, esperantòfon o parlant d’esperanto?
- Zamenhof sionista: la pàtria jueva del Mississipí i el rebuig de l’homaranisme
- Els 330 xiquets austríacs que els esperantistes van portar a Espanya, 1920-1923
- Don Félix Navarro, el mestre que ensenyava esperanto als seus alumnes
- 26 de juliol, Dia de l’Esperanto, i els congressos de l’estiu
- El cartell valencià del Dia de l’Esperanto de 2023
- La portada en esperanto de la Universitat de València, documentada entre 1997 i 2000
- Białystok: la ciutat que va fer que Zamenhof volguera inventar una llengua
- Finvenkisme i raŭmisme: la victòria final o la comunitat
- Les mil maneres de ser esperantista
- Un nom «del tot il·lògic»: per què l’esperanto es diu esperanto
- «L’aprendré si l’aprenen deu milions més»
- L’esperanto com a ecologia lingüística, al programa «Vida verde» de RNE
- Es pot certificar el nivell d’esperanto?
- Augusto Casquero, mitja vida fent classes d’esperanto pel món
- Cursos d’esperanto en línia: on aprendre esperanto per Internet
- 1,6 milions d’euros en díhuit anys: què ha pagat la Comissió Europea a l’esperanto
- Què queda de l’argument esperantista contra l’anglés després del Brexit?
- WhatsApp i Telegram: per què val la pena tindre també Telegram
- Juan Antonio Giménez, el mestre que es llevava a les quatre per a sentir Varsòvia
- Ràdio Klara entrevista el grup pel començament del curs d’esperanto
- Com és per dins un congrés juvenil d’esperanto
- Estellés en esperanto: els poemes de la IV Festa Estellés
- Dos carrers de València amb nom d’esperanto
- Els eterns principiants
- La Civito a Espanya: una adhesió i una ruptura
- Quinze anys de peces diàries amb el text al costat: l’Esperanta Retradio
- Quan una llengua promet canviar el món: el messianisme secular de l’esperanto
- El follet llegidor
- Dennis Keefe, més de quaranta anys ensenyant esperanto, de Xest a la Xina
- L’apotecari que volia guardar-ho tot
- Història de l’esperanto a València
- Cap a Màlaga: valencians al 78é Congrés Espanyol d’Esperanto (2019)
- L’informe que s’escriu tot l’any
- Insultar en esperanto
- La llengua zombi: vint anys de Jorge Camacho desmuntant l’esperantisme des de dins
- Ri, el pronom que el feminisme esperantista va impulsar
- El Liceu de Madrid, de gom a gom
- Cullera 2015: quan el congrés d’esperanto es va omplir de jóvens
- Volapük: la llengua internacional que triomfà abans que l’esperanto — i quasi desaparegué
- Per què hi havia tants catòlics en l’esperantisme espanyol de postguerra?
- Esperanto en compte d’anglés
- Un fullet de dues pàgines
- Kabe: l’home que va abandonar l’esperanto i va crear un verb pel camí
- Per què la gent se’n va de l’esperantisme
- Kafo-Kunveno: esperanto al voltant d’un café
- «Cap activa»: l’any que TEJO va substituir l’autoavaluació per indicis
- «Informado» no és cap objectiu: l’informe amb què un valencià va comptar el moviment juvenil
- La generació Duolingo
- Quants anys dura la joventut esperantista
- Enric Baltasar: sis anys d’Oliva a la presidència mundial
- Proposta: un nou model d’aprenentatge i ensenyament de l’esperanto al VEG
- Els fills de Zamenhof: una família destruïda per l’Holocaust
- Per què francoj però kanadanoj?
- El premi que es donava a les esposes
- Per què ens convencen: els biaixos dels debats sobre l’esperanto
- Jean Pelletier, l’antifranquista que el doctor Herrero no volia a casa
- Paco Inclán parla d’esperanto a «La estación azul» (RNE)
- Entrevista a Berta Raposo sobre l’esperanto a la ràdio de la Universitat de València (2013)
- La Federació Valenciana d’Esperanto: fundada a Alacant el 1989
- Acta fundacional i estatuts de la Federació Valenciana d’Esperanto
Llegir en: