Aprendre esperanto hui és molt més fàcil que fa unes dècades. Ja no depens només d’un llibre, d’un curs per correspondència o d’un grup local: ara hi ha cursos en línia, trobades virtuals, diccionaris digitals, vídeos, llibres moderns i fins i tot intel·ligències artificials que poden ajudar-te a practicar.

En un fil recent de Reddit, diversos usuaris van recomanar recursos per a començar o millorar l’esperanto. Estes són les opcions que més destaquen.

1. Lernu.net

Lernu.net continua sent una de les recomanacions més sòlides. Diversos usuaris el presenten com una bona porta d’entrada a l’idioma, especialment perquè combina explicacions, exercicis i àudio.

El punt feble és que pot donar massa matèria en cada lliçó, sobretot si estàs començant des de zero. Tot i això, continua sent probablement el recurs gratuït més complet per a iniciar-se.

Ideal per a: començar amb un curs estructurat i gratuït.

2. Esperanto12

Esperanto12 apareix com una alternativa més suau a Lernu. Si Lernu et sembla massa dens, Esperanto12 pot ser una manera més amable d’entrar en la llengua.

No sembla tan complet com Lernu, però precisament per això pot funcionar millor per a qui vol una introducció menys aclaparadora.

Ideal per a: principiants absoluts que volen començar sense pressió.

3. Kursaro.net i Ekparolu!

Kursaro.net ofereix cursos en línia, incloses classes setmanals per Zoom. És interessant perquè no es queda només en exercicis individuals, sinó que introdueix una part més guiada i humana.

També es menciona Ekparolu!, un programa de converses amb tutors. La idea és molt bona, però probablement no és el primer pas: té més sentit quan ja portes unes setmanes o mesos estudiant i pots començar a mantindre una conversa senzilla.

Ideal per a: passar de l’estudi individual a la pràctica oral.

4. EventaServo.org

EventaServo és una de les recomanacions més importants per a qui vol usar l’esperanto de veritat. Reuneix trobades, xarrades, clubs i activitats en línia o presencials.

El millor és que pots entrar encara que no parles amb fluïdesa. Moltes activitats permeten simplement escoltar i anar agafant oïda i confiança.

Ideal per a: practicar, escoltar parlants reals i entrar en la comunitat.

5. Complete Esperanto

Per a qui preferisca estudiar amb llibre, es recomana Complete Esperanto, de la col·lecció Teach Yourself. També existeix com a ebook enriquit.

És un recurs modern, estructurat i pensat per a aprendre de manera progressiva. El desavantatge és que està en anglés, però per a qui domine l’anglés pot ser una de les millors opcions en format llibre.

Ideal per a: estudiants que volen un curs complet en paper o ebook.

6. Duolingo

La valoració de Duolingo és més dividida. Alguns usuaris encara el consideren útil com a punt d’entrada, sobretot per a agafar vocabulari i hàbit diari.

També es menciona la pàgina no oficial del curs d’esperanto en Duolingo Fandom, però cal tindre present que no és el curs mateix, sinó una pàgina informativa.

La crítica principal és que alguns usuaris recomanen evitar Duolingo perquè ha perdut part de la implicació comunitària i perquè sospiten que hi ha més contingut generat automàticament. En resum: pot servir per començar, però no convé convertir-lo en l’eix principal de l’aprenentatge.

Ideal per a: pràctica lleugera i constància diària, però no com a únic recurs.

7. IA: ChatGPT, Claude, Mistral o Perplexity

Alguns usuaris proposen usar IA per a practicar esperanto: demanar correccions, crear exercicis, fer preguntes gramaticals o simular converses.

Recursos mencionats o relacionats:

• ChatGPT
• Claude
• Mistral
• Perplexity

Ara bé, també hi ha una advertència important: les IA poden inventar paraules, donar formes poc naturals o produir esperanto incorrecte amb aparença convincent. Per tant, poden ser útils, però no han de substituir els recursos fiables ni els diccionaris.

Ideal per a: practicar, generar exercicis i resoldre dubtes, sempre contrastant.

8. Diccionaris i fonts de consulta

Per a comprovar paraules i usos, els usuaris recomanen:

• Vortaro.net
• Reta Vortaro
• Wiktionary
• Wikipedia en esperanto

Cap d’estos recursos és perfecte, però combinats poden resoldre moltíssims dubtes. Són especialment útils si uses IA, perquè et permeten comprovar si una paraula existeix realment i si s’usa de manera natural.

Ideal per a: verificar vocabulari i evitar errors.

9. YouTube, Tubaro, Esperaĵo, Pipro kaj Karoto i UEA Facila

També es recomanen recursos de consum real:

• YouTube
• Tubaro
• Esperaĵo
• Pipro kaj Karoto
• UEA Facila

Estos recursos són especialment útils quan ja tens una base i vols deixar de “fer lliçons” per començar a viure la llengua: escoltar, llegir, entendre accents i acostumar-te a l’esperanto real.

Ideal per a: lectura i escolta real en un nivell assequible.

10. Edukado.net

Edukado.net també apareix com un recurs interessant. Té materials educatius, cursos i eines per a aprenents i professors d’esperanto.

No és necessàriament el primer lloc on començaria un principiant absolut, però pot ser molt útil com a complement, sobretot quan ja tens una mica de base.

Ideal per a: ampliar materials i trobar recursos educatius més variats.

11. Professors particulars

Per a qui vulga una ajuda més personalitzada, es mencionen plataformes amb professors particulars:

• iTalki
• Superprof
• Preply

No són imprescindibles, perquè hi ha moltíssims recursos gratuïts, però poden accelerar molt el procés si vols correcció directa i regular.

Ideal per a: aprendre més ràpidament amb seguiment personal.

12. Curs per correspondència i associacions esperantistes

També es recorda que encara existeixen cursos clàssics per correspondència i que algunes associacions estatals o locals poden oferir suport.

Un punt de partida pot ser la pàgina de la Universala Esperanto-Asocio sobre associacions per país.

Ideal per a: qui vol contacte amb el moviment esperantista més tradicional o amb associacions locals.

Una ruta raonable per a començar

Una combinació prou equilibrada seria esta:

1. Començar amb Esperanto12 o Lernu.net.
2. Complementar amb àudio des del primer dia.
3. Usar Vortaro.net o Reta Vortaro per a comprovar vocabulari.
4. Fer pràctica lleugera amb Duolingo només si t’ajuda a mantindre l’hàbit.
5. Usar ChatGPT o Claude per a exercicis i correccions, però sense confiar-hi cegament.
6. Entrar prompte en EventaServo o Kursaro/Ekparolu! per a escoltar i parlar amb persones reals.
7. Llegir i escoltar contingut fàcil: UEA Facila, Tubaro, Pipro kaj Karoto i altres materials senzills.

Conclusió

La conclusió del fil és clara: hui hi ha moltíssimes maneres d’aprendre esperanto. El problema ja no és la falta de recursos, sinó triar una combinació sensata.

Per a mi, la millor estratègia seria no dependre d’una sola eina. Un curs estructurat com Lernu o Esperanto12, un bon diccionari, un poc de contingut real i contacte amb parlants és molt més eficaç que passar mesos només fent exercicis en una aplicació.

L’esperanto continua tenint una cosa molt valuosa: una comunitat acostumada a rebre aprenents. I això, per a una llengua que es vol parlar prompte, és quasi tan important com la gramàtica.

Referències:

I desperate to learn esperanto
byu/Artistic1285 inEsperanto

Del 5 al 8 del passat mes de setembre de 2024, es va celebrar a Cheste el 82é Congrés Nacional d’Esperanto.
Coincidint amb aquest esdeveniment, la Societat Cultural “Ateneu L’Aliança” de Cheste, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cheste, la Fundació Cajacheste i els grups d’Esperanto de València i Cheste, va convocar el II Concurs Internacional Francisco Mañez, amb el lema “Concurs d’idees per a la difusió i desenvolupament de l’Esperanto”.

Aquest concurs, la data del qual límit per a presentar treballs va concloure el 31 de desembre de 2024, s’ha de considerar tot un èxit, atés que s’han rebut 38 treballs procedents de més de 20 països, a saber: Congo, Burundi, Holanda, Madagascar, Anglaterra, França, Bèlgica, Lituània, Budapest, Alemanya, Cuba, el Brasil, Hongria, Filipines, l’Argentina, Mèxic, Itàlia, Luxemburg, el Canadà, Paraguai, l’Iran i Espanya (Alacant, Sevilla, Barakaldo, Reus, València, Terol i Cheste).

El jurat, format per cinc membres, proposats i triats per les organitzacions convocants, després d’estudiar els treballs rebuts i celebrar les pertinents reunions, farà públiques les seues conclusions amb l’elecció dels treballs premiats el pròxim dia 4 d’abril. L’acte de lliurament de premis, que s’anunciarà oportunament, se celebrarà el 25 d’abril en la sala d’actes de la Fundació Cajacheste.

Una vegada més, l’esperanto ha posat a Cheste en el mapamundi.

La Societat Cultural Ateneu La Aliança de Cheste convoca, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cheste, la Fundació Cajacheste, el Grup Esperantista LUMRADIO de Cheste i el Grupo Esperanto de València, un concurs d’idees innovadores per al foment i difusió de l’idioma internacional auxiliar esperanto.

Es repartiran 3 premis que van dels 400€ als 1000€.

La data límit és el 31 de desembre de 2024. Les bases es troben ací

Carta de Humphrey Tonkin:

Celebració El 26 de juliol, Dia Internacional de l’Esperanto, s’acosta. Cal planificar ara!

Què faràs aquest dia?

Sens dubte, informaré als meus amics no esperantistes que és un dia especial al calendari esperantista, el dia de l’any 1887 en què Zamenhof va publicar un petit fullet que va introduir l’esperanto per primera vegada al món. No els imposaré l’esperanto, com si presentés una solució a tots els problemes del món, però esmentaré algunes novetats recents. Per exemple: potser el fet que l’any vinent tindrem un congrés a l’Àfrica, on l’esperanto va acumulant progressivament els seus seguidors i usuaris. O potser el fet que milers de persones utilitzen l’esperanto en entorns socials; o cantar en la llengua, fins i tot en cors internacionals; o llegir en la llengua; o ensenyar-ho a altres persones. Els enviaré enllaços a presentacions que els puguen interessar, a YouTube per exemple.

Entre els meus amics espere que hi haja un o dos polítics locals, o professors, o persones que viatgen a l’estranger.

Potser fins i tot em posaré en contacte amb el nostre alcalde, o enviaré un missatge al nostre senador o membre del parlament, o contactaré amb un retor local. Potser ho farà ara, per avisar-los que aviat arribarà el Dia de l’Esperanto.

No per imposar, sinó per informar. No per convèncer immediatament sinó per interessar. No per demostrar que els parlants d’esperanto són estranys, sinó per demostrar que són savis, que estan ben informats sobre el món, que treballen per l’enteniment entre les persones.

En canvi, si treballar per entendre és estrany, digueu-me estrany…

Potser els comentaré que aviat aniré a un congrés d’esperanto a Itàlia, on tota la gent parlarà la mateixa llengua. Podria mentir que sempre aconseguim molt als nostres congressos, o almenys fer-me una nota per treballar amb més diligència per aconseguir realment molt a Torí -si no fos només per demostrar que amb un llenguatge comú sí que és possible aconseguir molt- i preparar-me per al congrés de l’any vinent.

Potser fins i tot beuré una copa de vi en honor a la llengua i al seu creador… Però només després d’un petit esforç, perquè aquella copa esdevinga una compensació, no una fugida.

Això sí, enviaré bons desitjos als meus amics esperantistes, amb qui acostume a contactar els dies festius (per Nadal, per exemple). Els agrairé la seva feina per l’esperanto; els recordarà que no estan treballant de manera aïllada; els animaré a fer més, promet fer més jo mateix.

Comprèn: si volem que el món celebri el Dia de l’Esperanto, comencem per nosaltres mateixos. Siguem orgullosos del nostre esperanto, però sàviament, amb dignitat, de manera convincent.

Feliç dia de l’esperanto! Món feliç!

Humphrey Tonkin
Representant de l’Associación Universal de Esperanto a les Naciones Unidas (Nova York)

Per fi tenim el tan desitjat cartell nou:

Al cartell antic encara apareixia el telèfon antic, i no tenia el nostre web.

Esperem multiplicar per 1000 el nombre d’interessats 🙂

El desembre passat, socis del Grup d’Esperanto de València, amb l’imprescindible suport de Garikoitz Knörr, del Departament de Basc de l’Escola Oficial d’Idiomes de València-Zaidía, vam organitzar unes jornades sobre l’idioma internacional auxiliar esperanto que durarien tota la setmana. Varem començar projectant només una xarrada per a celebrar l’aniversari del naixement de l’autor de l’esperanto, el 15 de desembre. Al poc, veient-nos amb ganes i amb el suport de la direcció de l’escola, varem acabar organitzant 5 dies seguits d’activitats.

Varem penjar una sèrie de 15 infografies prestades per la Federació Espanyola d’Esperanto. La EOI ens va disposar una taula en la planta baixa de l’escola, enfront de les portes d’entrada. Varem patir un fred considerable però estàvem a la vista de tots els que entraven. Vam adornar la taula amb un cartell ben gran amb el nom del nostre projecte, i l’omplim de llibres, revistes i CDs. La majoria dels articles només eren per a exposició, com a diminuta mostra de la rica cultura al voltant de l’esperanto, però també teníem a la venda cursos d’esperanto (dels quals vam vendre 15) i altres llibres.

Deu membres de l’associació ens vam alternar per a atendre el punt d’informació cobrint totes les hores de dilluns a dijous entre les 9h i les 20h, a vegades quedant-nos fins al tancament de l’escola, a les 21:15h, apurant els últims minuts per a parlar amb els alumnes sobre la nostra passió.

Cada dia vam oferir tres edicions consecutives de «cursos llampec» d’una hora, on van participar diversos estudiants, que durant menys d’una hora aprenien el més bàsic i podien escoltar i pronunciar frases en esperanto.

Al migdia menjàvem en la cantina de l’escola, constatant la presència de l’esperanto entre els múltiples idiomes que adornen les estovalles de paper.

Per al divendres vam organitzar 4 xarrades:

«L’esperanto, una llengua fascinant«, amb història i fonaments de l’esperanto (Raúl Salinas)
«L’esperanto a les xarxes» (Carmen López)
«On estàn els joves esperantistes?» (Aranza Pascual)
«2050: English or Esperanto» (Dennis Keefe)
Totes les xarrades es van fer en valencià, excepte la de Dennis, que va ser en anglés.

En acabar, vam recollir tots els cartells, i vam anar a prendre’ns alguna cosa a una cafeteria pròxima.

Vam estar d’acord que les jornades havien sigut un èxit. Haviem sigut molt visibles durant 4 dies seguits, i nombrosos alumnes s’havien acostat a la nostra taula a informar-se sobre les nostres activitats, interessant-se per cursos.

Cursos, per cert, que comencem a final de gener, per Internet.