1,6 milions d’euros en díhuit anys: què ha pagat la Comissió Europea a l’esperanto

La Comissió Europea publica tots els seus compromisos pressupostaris, beneficiari per beneficiari. Filtrant els anys 2007 a 2024 ix la sèrie sencera dels diners que han arribat a entitats esperantistes: 1.630.032 €. La subvenció més gran de totes no és per a cap congrés ni per a cap curs: són 399.328 € en 2012 per a un lloc web sobre les llengües d’Europa. I la xifra és un terra i no un sostre, perquè hi ha tot un tipus de projecte europeu que en estes dades no apareix.

Gràfic de barres apilades per any, de 2007 a 2024, amb els imports en euros per organització: una barra molt alta en 2012 amb 399.328 euros, anys buits en 2013, 2014 i 2022, i un salt a 265.000 i 300.000 en 2023 i 2024.
Gràfic de barres apilades per any, de 2007 a 2024, amb els imports en euros per organització: una barra molt alta en 2012 amb 399.328 euros, anys buits en 2013, 2014 i 2022, i un salt a 265.000 i 300.000 en 2023 i 2024.

Import contractat per beneficiari, segons el Financial Transparency System de la Comissió. El projecte Europa-Àfrica de 2016-2018 no hi apareix perquè es va comprometre a nom del conjunt de socis i no de cadascun; se’n parla més avall.

D’on ixen estes dades

El Financial Transparency System (FTS) és el registre en què la Comissió Europea publica cada compromís pressupostari que gestiona: qui rep els diners, de quin programa, per a quin projecte i en quines dates. Hi ha un full de càlcul per any, de 2007 a 2024, i qualsevol persona el pot descarregar:

https://ec.europa.eu/budget/financial-transparency-system/download/<ANY>_FTS_dataset_en.xlsx

Les dades d’este article ixen de filtrar eixos díhuit fitxers pel camp «nom del beneficiari» i sumar l’import contractat. El resultat net són 32 files: totes les vegades que una entitat amb «esperanto» al nom ha rebut diners de la Comissió en díhuit anys.

Un avís de mètode que importa: cal filtrar pel nom del beneficiari i no per la fila sencera. Si es busca la paraula «esperanto» en qualsevol camp ixen centenars de resultats falsos, perquè Esperantolaan és un carrer de Bèlgica i apareix com a adreça de beneficiaris que no tenen res a veure amb la llengua. I encara n’hi ha un altre: en 2018 una empresa belga que es diu, simplement, «Esperanto» va rebre 40.592 € de la Direcció General de Migració per a un projecte que no té res a veure amb res d’això.

Qui ha rebut què

Entitat Període Total
Europa Esperanto-Unio (EEU), Bèlgica 2007-2016 622.948 €
TEJO, Països Baixos 2015-2024 519.239 €
Universala Esperanto-Asocio (UEA), Països Baixos 2008-2024 454.495 €
Hrvatski Savez za Esperanto, Croàcia 2008 33.350 €
1.630.032 €

Díhuit anys, quatre organitzacions i poc més d’un milió i mig d’euros. Per a fer-se una idea de l’escala, val la pena comparar-ho amb una xifra que també tenim documentada: UEA gastava de mitjana uns 466.000 € l’any entre 2000 i 2019. Tot el que la Comissió Europea ha donat a l’esperantisme en díhuit anys és, doncs, poc més de tres anys i mig de funcionament d’una sola de les seues associacions.

La més gran: un lloc web sobre llengües

La partida més gran de tota la sèrie és de 399.328 € i és de 2012. La va rebre l’Europa Esperanto-Unio com a coordinadora d’un projecte del programa Lifelong Learning anomenat LINGVO.INFO.

Lingvo.info continua en línia i no parla d’esperanto: és un lloc multilingüe sobre les llengües d’Europa, amb una enciclopèdia de llengües (Lingvopedia), una secció de divulgació lingüística (Babylon), un directori de recursos i una aplicació de lectura per a xiquets multilingües. Al peu hi diu el que ha de dir: «This project has been funded with support from the European Commission».

És un detall que val la pena subratllar perquè contradiu la imatge habitual dels dos costats: el gruix dels diners europeus no ha anat a promocionar l’esperanto, sinó a un producte sobre la diversitat lingüística europea fet per esperantistes.

TEJO: de vint mil a cent vint-i-cinc mil

L’organització mundial de la joventut esperantista és qui té la sèrie més regular, perquè el que rep és una subvenció de funcionament —diners per a existir, no per a un projecte concret— dins de la línia de cooperació amb la societat civil d’Erasmus+.

Any € Any €
2015 19.499 2020 50.000
2016 27.558 2021 50.000
2017 27.558 2022 —
2018 44.973 2023 125.000
2019 49.651 2024 125.000

La xifra puja lentament fins a 2021, desapareix en 2022 i es multiplica per dos i mig en 2023. El salt no és un misteri: correspon a una acreditació triennal que el president de l’organització va comunicar al seu comité el mateix any:

«nia subvencipeto por 2023 estas aprobita kun la aljuĝita sumo de 125.000€ elspezebla dum unujara periodo»

«la nostra sol·licitud de subvenció per a 2023 ha sigut aprovada amb la quantitat adjudicada de 125.000 €, gastables durant un període d’un any.» (La traducció és nostra.)

UEA: quatre anys, una pausa d’onze i un retorn

La Universala Esperanto-Asocio va rebre 34.995 € (2008), 35.000 (2009), 34.500 (2010) i 35.000 (2011) com a subvenció de funcionament del programa Joventut. I després, onze anys sense res a estes dades, fins a 2023: 140.000 € pel projecte ESA — Education on Sustainability for All, i 175.000 € en 2024 per ICIGE — Intercultural Competence, Inclusion and Gender Equality.

Eixe retorn coincidix amb els anys en què l’associació intentava eixugar un dèficit estructural de dos dècades.

El punt cec: el que la Comissió no gestiona

Ací ve la part que fa que 1.630.032 € siga un terra i no un sostre.

L’FTS només recull el que gestionen la Comissió i les seues agències. Però la major part d’Erasmus+ no la gestiona la Comissió: la gestionen les agències nacionals de cada estat, i eixos projectes no apareixen en estes dades. Dos exemples concrets, tots dos esperantistes i cap dels dos a l’FTS:

  • El Multlingvisma Akcelilo. Un projecte aprovat per l’agència nacional croata, de novembre de 2017 a desembre de 2019, amb uns 250.000 € repartits entre nou socis: l’editorial Izvori de Zagreb com a coordinadora, Inter-kulturo de Maribor, E@I, Studio Gaus de Berlín, les universitats de Maribor i del Sud de Dinamarca, i escoles primàries de Zagreb, Šentilj i Vratsa. Va crear un material per a ensenyar un esperanto mínim —250 morfemes— a xiquets de segon i tercer de primària.
  • L’IES Almenara de Vélez-Málaga. Un projecte KA101 de mobilitat de professorat, 2018-1-ES01-KA101-049484, de setembre de 2018 a agost de 2020, amb centres de França, Hongria, Itàlia, Lituània i Grècia. Per això eixe institut públic oferix des de 2019 l’assignatura «Esperanto y valores europeos».

Cap dels dos apareix en cap fitxer de l’FTS. Qui vulga la xifra completa dels diners europeus que ha rebut el moviment ha d’anar, a més, a la plataforma de resultats d’Erasmus+ i a les resolucions de cada agència nacional.

Una discrepància que convé deixar escrita

L’FTS registra un projecte de cooperació Europa-Àfrica, EAEY — Empower African and European Youth!, de l’1 de setembre de 2016 al 31 de gener de 2018, amb vuit socis —TEJO, ARCI Esperanto Vezio Cassinelli d’Itàlia, l’associació polonesa, SKEJ d’Eslovàquia i les associacions esperantistes de Benín, Burundi, la República Democràtica del Congo i Togo— i un compromís total de 113.992 €.

Libera Folio n’havia donat una altra xifra en desembre de 2016: «TEJO ricevis eŭropan subvencion de 130.000 eŭroj por projekto», i que per a rebre-la TEJO havia d’invertir-hi «pli ol 13.000 eŭrojn» propis. Les dues xifres no quadren, i no sabem quina és la sol·licitada i quina la finalment compromesa. Es diu i es deixa obert.

Què diu i què no diu

  • En termes absoluts és poc; en termes relatius, cada vegada més. Un milió i mig en díhuit anys repartit entre quatre entitats és una xifra menuda. El que ha canviat no és la subvenció: és el denominador. Quan una associació parteix la seua despesa per la meitat, els mateixos diners passen de ser un complement a ser la nòmina. Vegeu la postdata.
  • No diu que la UE promocione l’esperanto. La partida més gran de totes va finançar un web sobre les llengües d’Europa, i les subvencions de funcionament es donen per ser una ONG juvenil europea, no per la llengua que es parle.
  • Sí que diu que la xifra es pot comprovar. Fins ara, quan algú de dins o de fora del moviment donava una quantitat, no hi havia manera de contrastar-la. Ara sí, i el mètode cap en tres línies de codi.

Postdata: el que ha passat des que acaben estes dades

La sèrie de l’FTS arriba a 2024, i el que ha vingut després canvia la lectura. No les xifres —continuen sent les que són—, sinó el pes que tenen.

  • La UEA. El seu pressupost de 2025 preveu uns costos salarials de 120.000 € que «grandparte estu kovritaj de administra subvencio de EU»; Libera Folio concreta que la subvenció europea en cobrix dos terços i ho resumix amb una frase: «Ĉio dependas de la administra subvencio». Mentrestant la despesa total de l’associació havia caigut a la meitat, fins a uns 231.000 € l’any.

  • TEJO. En 2026 no ha rebut la subvenció administrativa, que segons el seu propi pressupost hauria sigut «preskaŭ duonon de la planitaj enspezoj» —quasi la meitat dels ingressos—, i al juliol buscava tresorer amb el titular «Kiu volas esti la kasisto de krizanta TEJO?».

    El pressupost de 2026, publicat a l’abril, posa xifres a la caiguda: els costos de personal passen de 190.000 € a 80.000 €, l’organització va de sis treballadors al gener a un sol al juny —desapareix el lloc de director general i només queda el coordinador de voluntaris—, el dèficit previst és de 19.500 € i les quotes dels socis cobrixen l’1,6 % de la despesa. Qui tapa el forat és la UEA: 25.000 € pressupostats en concepte de «costos laborals» i un rescat que Libera Folio calcula fins a 40.000 €.

I el mecanisme que ho explica és més fi del que sembla: la subvenció premiava contractar. Quan en gener de 2024 TEJO va crear el lloc de director general, el seu president, Tyron Surmon, ho justificava amb dos raons. Una era que la faena administrativa recaïa en membres voluntaris de la junta i «tio neniel daŭripovas». L’altra era comptable: amb cinc treballadors equivalents a jornada completa l’organització accedia a un tram superior de la subvenció d’Erasmus+, de manera que «novaj dungoj grandparte pagas por si mem», les contractacions noves es paguen en bona part a si mateixes. Dos anys després, sense subvenció, els llocs que la subvenció havia fet possibles se’n van anar amb ella.

El que ha canviat no és Brussel·les: són les organitzacions, que s’han fet molt més xicotetes. La mateixa subvenció que fa deu anys era un complement, hui és el sou de l’oficina; i l’any que no arriba, el forat és de mig pressupost.

I no, això no contradiu el que la UEA es pagava a si mateixa

Convé fer el creuament, perquè les dos xifres grans d’este arxiu conviuen sense xocar. Dels 1.630.032 € de l’FTS, a la UEA n’hi van arribar 454.495; la resta va a TEJO, a l’Europa Esperanto-Unio i a la lliga croata. I d’eixos 454.495, només 139.495 € cauen dins dels anys 1998-2016, que són els del dèficit estructural: un 6,8 % dels 2.056.873 € que l’associació es va traure del seu propi patrimoni en eixe període. Els altres 315.000 € —el 69 % del total— arriben en 2023 i 2024.

No són dos fonts alhora: són dos etapes. Primer les rendes d’un patrimoni heretat; després, quan eixes cauen, la subvenció europea.

Fonts

Vegeu també

Referències

Llegir en:

Etiquetes