L’esperanto i la gent que l’ha parlat, des de València i des de fora: persones, llocs i fets del passat.
Categories
Claude Piron (1931-2008) va traduir per a l’ONU i per a l’Organització Mundial de la Salut, va exercir de psicoterapeuta i va ensenyar psicologia a Ginebra durant vint anys. Amb eixe bagatge va fer tres coses distintes en esperanto: va…
Quatre dies de setembre de 1909, reconstruïts amb la crònica que el grup va escriure eixe mateix any i amb els dos diaris de la ciutat: l’arribada, la muralla de Sagunt que va caure damunt de cinc congressistes i una…
De tot el que li va passar a l’esperantisme de Xest entre 1939 i 1949 quasi no en queda rastre escrit. L’Ajuntament de Xest va publicar en gener de 2026 les memòries d’un veí que ho va viure —Vicente Tarín…
En 1934 València va acollir el primer congrés internacional de SAT a l'Estat: quasi 400 esperantistes de tretze països. I set anys abans la FAI es va fundar en una platja de la mateixa ciutat.
València té dos carrers amb nom vinculat a l’esperanto: el del Doctor Zamenhof, rotulat el 1934, i el de l’Esperantista Hernández Lahuerta, dedicat el 9 de febrer de 1984. Els dos noms conten una part de la història del moviment…
Entre 1920 i 1923, tres-cents trenta xiquets i xiquetes d’Àustria van viure un any o més en cases d’onze províncies espanyoles. No els va portar cap govern ni cap gran organització humanitària: els va portar una xarxa de gent que…
Als setze anys no sabia què era l’esperanto. Als vint-i-dos presidia TEJO, l’organització mundial de la joventut esperantista, i era l’únic valencià que ho ha fet mai. Cinc mesos després dimitia, i des de llavors no ha tornat al moviment.…
Entre 1920 i 1922, catorze xiquets i xiquetes de Graz van viure a Xest, un poble llaurador de la Foia de Bunyol. Van ser més que els que va acollir la ciutat de València, que en va tindre quatre. Els…
A finals dels anys seixanta s’ensenyava esperanto a la Universitat de Xile. Els cursos, segons la història que publica la mateixa associació xilena, «perduró hasta septiembre de 1973»: el mes del colp militar que enderrocà Salvador Allende i intervingué les…
L’octubre de 2001, una associació membre de la Federació Espanyola d’Esperanto va votar adherir-se a una entitat que es diu Ciutat i té Carta Constitucional, Parlament, Senat, cònsol i tribunal. Huit anys després, la junta de la HEF declarava per…
