La docència del grup: els cursos d’esperanto que hem impartit

El Grup Esperanto de València fa classe d’esperanto des de fa quasi un segle. Esta pàgina arreplega tots els cursos que hem pogut documentar: on es van fer, qui els va impartir i d’on ho sabem. La fita més gran és de 1998: el curs que Augusto Casquero va donar a la Facultat de Filologia va ser, segons el nostre butlletí, el primer de tot l’estat amb valor acadèmic oficial, i s’hi van haver d’afegir cadires per a encabir seixanta alumnes. Hui els dos cursos que millor resumixen com ensenyem són el de Xest, que va celebrar la lliçó número 300 l’abril de 2025 i continua cada dimarts, i el de Cullera, un internat de 61 dies i fins a huit hores diàries.

No està tot. El registre és sòlid de 2010 ençà i sobretot des de 2019; cap arrere es fa fragmentari, i els buits que queden estan dits al final en compte d’omplits amb suposicions.

Ara mateix

• Xest, presencial: cada dimarts a l’Escola de Persones Adultes, en dos trams — principiants (A1-A2) i nivell mitjà (B1-B2). El segon tram admet connexió a distància.
• En línia, per a qui comença: «Esperanto 12, Valencia Metodo», el primer curs per a principiants (A1-A2) que el grup ofereix en línia, dirigit per Dennis Keefe. Comença el dilluns 5 d’octubre de 2026, de 16.00 a 17.30 UTC —les 18.00 a València—, per Zoom. Funciona així: primer fas la lliçó pel teu compte a esperanto12.net, i després véns a la classe a practicar-la tota en esperanto. Es basa en el mètode de Zagreb de Zlatko Tišljar i en el Mètode Valencià de Keefe.
• En línia, per a qui ja en sap: la resta de cursos de Keefe, anunciats un per un a Eventa Servo.

Si vols vindre a qualsevol dels dos, escriu-nos des de la pàgina de contacte. Si el que busques és estudiar pel teu compte, tenim els materials del curs des de zero per a descarregar.

Els anys trenta: l’Institut d’Idiomes de la Universitat

La docència més antiga que tenim documentada no la va fer el grup a sa casa, sinó a la Universitat Literària. Un repàs històric del moviment valencià que el butlletí del grup va publicar als anys huitanta ho conta així de Manuel Caplliure Ballester, president del grup a partir de 1931: «Li instruis en la «Instituto de Idiomas» fako de la Literatura Universitato en la strato Nave, 2» — va ensenyar a l’Institut d’Idiomes, secció de la Universitat Literària, al carrer de la Nau, 2.

I ho confirma ell mateix, en primera persona. El març de 1951, quan deixava la presidència de la Federació Espanyola d’Esperanto —n’havia sigut el primer president—, el Boletín li va fer una entrevista, i allí conta com va començar a ensenyar: va aprendre la llengua en un curs d’estiu i, al curs d’hivern següent, «la junta del Valencia Grupo em va obligar a ensenyar-la». I afig on: «Vaig explicar cursos al Cabanyal, a l’Escola Superior de Comerç i a la Universitat».

Ni ell recordava l’any. Sabem que va ensenyar en eixos tres llocs, no quants cursos ni durant quant de temps.

1961: el curs torna a la Universitat

Ací sí que tenim l’anunci contemporani. El butlletí del grup de febrer de 1961 convocava, en un requadre de la pàgina 4:

Usted debe inscribirse en el Curso de Esperanto que, a partir del día 20 de Febrero de 1961, se dará en el Instituto de Idiomas de la Universidad Valenciana, todos los lunes, miércoles y viernes, de ocho a nueve de la tarde.

I al calendari del mes, el mateix dia 20: «A las 8 de la tarde, en el Aula Magna de nuestra Universidad, clausura del primer curso de Esperanto, iniciado en el pasado mes de octubre. Distribución de libros de premio a los alumnos y apertura de un nuevo curso, dentro del Instituto de Idiomas.»

Vol dir que el primer curs d’eixa sèrie havia començat l’octubre de 1960, que es va clausurar amb premis a l’Aula Magna i que allí mateix se n’obria un altre. Tres dies per setmana, una hora cada dia. No era encara una assignatura reglada —això no arriba fins a 1998—, sinó un curs allotjat dins de l’Institut d’Idiomes. El número està transcrit sencer a Valencia Luno 1960-1962.

Els anys noranta: l’esperanto entra a la Universitat per la porta gran

L’episodi més important de la nostra docència passa a la Facultat de Filologia de la Universitat de València, i el va sostindre Augusto Casquero de la Cruz com a professor.

Va començar en 1996 amb dos cursos quasi seguits, l’un a l’abril i l’altre al novembre, «gràcies a la gran ajuda i l’entusiasme de la degana de la Facultat». Eixe mateix desembre, Casquero i Juan Antonio Giménez García van ser convidats a parlar hora i mitja d’esperanto —i sobretot dels seus mètodes d’ensenyament— a l’assignatura «Didàctica de les Llengües» de la Facultat de Ciències de l’Educació.

El salt va ser el març de 1998, i té article propi. Del 2 al 7 de març, a la mateixa Facultat de Filologia (Blasco Ibáñez, 32), es va fer un curs d’esperanto amb valor acadèmic oficial: dos crèdits de lliure elecció. Segons el butlletí, va ser el primer de tot l’estat amb eixe reconeixement. Les classes eren diàries de 17 a 20 h —dilluns fins a les 21— i el dissabte al matí.

El que va passar amb la matrícula ho conta el mateix Casquero al butlletí:

El curs havia de fer-se al Laboratori d’Idiomes de la Facultat, que té 24 places. Encara que s’havia previst que la inscripció durara un mes i mig, en només 4 dies s’hi van apuntar 40 estudiants. Immediatament es van començar a llevar els fullets informatius, per falta d’espai, perquè no s’apuntara ningú més. Tot i així, al final es van acceptar 60 participants, posant cadires addicionals a l’aula. I encara, sense cap propaganda, altres 40 interessats van demanar inscriure’s, cosa que no va ser possible.

La direcció oficial del curs la va portar la doctora Berta Raposo Fernández, i les gestions per a fer-lo possible, ella i Jesús Raposo Montero amb la degana. A la clausura, la degana Carmen Morenilla va repartir els diplomes, va recomanar continuar amb l’esperanto —«l’eina de comunicació del futur», va dir— i va anunciar que la Facultat volia que deixara de ser una assignatura de lliure elecció per a passar a ser assignatura normal de la carrera.

Un detall que no quadra, i que val més deixar dit que arreglar: el programa publicat al butlletí de gener de 1998 anunciava per a la inauguració del 2 de març una conferència de Gian Carlo Fighiera, «Esperanto preter la jaro 2.000: lingvo aŭ movado?», mentres que la crònica posterior diu que qui va inaugurar va ser el professor Antonio Alonso, expresident de la Federació. Les dues coses poden ser certes alhora, però el butlletí no ho aclarix. En canvi les dos fonts coincidixen en la clausura: el poeta Miguel Fernández, amb la conferència «Sur la spuroj de Federico García Lorca», al Saló de Graus.

I no era l’única docència d’aquells anys. Del desembre de 1995 hi ha constància d’un curs al CEPA Reina Doña Germana, el centre d’educació permanent d’adults de la Generalitat, que era al costat del monestir de Sant Miquel dels Reis: l’organitzava Eduardo Martínez Navarro i el professor era Casquero. En 1998 encara se’n feia un altre, començat al novembre, i el curs va haver de canviar de local quan van començar les obres per a convertir el monestir en biblioteca.

D’on ve el «Mètode Valencià»

El mètode amb què el grup ensenya hui —el Mètode Valencià— va nàixer d’un curs concret, i el curs es va fer a Xest. El va crear Dennis Keefe als anys huitanta a partir del curs intensiu de cap de setmana que hi va muntar, cap a 1986: un treball en grup amb fulls d’exercicis que després es convertirien en el BEK, el material que encara s’usa a Cullera. Hi van col·laborar Pascual Pont Martínez, Ramón Diago Marco i dos esperantistes locals més, dels quals Keefe no està segur.

Hi ha un detall que explica per què el mètode ha durat quaranta anys: el material no el va escriure per a alumnes, sinó per a professors nous. És el que hui fa que el puguen aplicar Rosa Zanón a Xest o qui vinga darrere.

De 1949 a 1980: mig segle de cursos al Boletín de la Federació

Durant molts anys esta pàgina va tindre ací un buit. No era que no hi haguera classes: és que no havíem mirat on estaven. El Boletín de la Federació Espanyola d’Esperanto —que entre 1949 i 1962 s’editava precisament a València— dóna compte, número a número, de qui ensenyava i on.

Els metges, primer

El primer curs que hi apareix no és del grup sinó d’una associació professional: el març de 1949, la Hispana Esperanta Kuracista Asocio (l’associació de metges esperantistes) obria un cursillo per a metges i estudiants de Medicina al Col·legi de Metges de València. L’ensenyaven els doctors Ernesto Tudela i Rafael Herrero, sota la presidència del doctor Daniel Llorens, els dilluns i dijous a les set de la vesprada. Seguia en marxa set anys després: el març de 1956 Tudela el feia ja dins de la Facultat de Medicina.

El curs de la Universitat, de 1960 a 1963 (com a mínim)

La secció de 1961 deixava el professor sense nom. El Boletín el dóna: el curs de la Universitat de València el va inaugurar el novembre de 1960 Rafael Vizcaíno, aleshores nou president del grup. El juliol de 1961 s’anunciava la inauguració del següent «com en anys passats» —o siga, ja era una sèrie—, i entre els alumnes destacava el coronel de l’aire Julio Meléndez Machado, cap de l’aeròdrom de Manises. Quan Vizcaíno va marxar a Barcelona, el gener de 1963 el curs universitari continuava sota Vicente Martí Miñana, que a més n’obria un altre a la Casa Sindical.

On més es feia classe

Dos apunts d’eixa llista. El de 1954 al Patronat de la Juventud Obrera és el curs de Félix Navarro que fins ara només teníem pel relat de la família: el Boletín de juny de 1954 el documenta, i ho fa d’una manera molt seua —eren els alumnes els qui demanaven corresponsals, «25 lernantoj 18-28 jaraj… deziras korespondi kun la tuta mondo»—. I el premi de 500 pessetes que Juan García Rigal va instituir el 1955 per a estimular l’estudi entre l’alumnat dels cursos del grup diu que allò tenia prou alumnes com per a fer-hi un concurs.

Cheste, 1980: tres-cents alumnes

El gener de 1980 el Boletín subratlla «la faena del professor Félix Navarro a la Universitat Laboral de Cheste, on 300 alumnes de tots els punts cardinals de la península aprenen esperanto». És la xifra d’alumnat més alta de tota esta pàgina, i explica per què Cheste continua sent, quaranta anys després, el poble on el grup encara fa classe cada dimarts.

Els cursos de la seu, dels huitanta als noranta

El butlletí deixa constància que la seu no va parar de fer classe, encara que no en tinguem la sèrie completa:

• 5 de febrer de 1985: curs dirigit per Félix Navarro Clemente amb 15 joves de 15 a 18 anys, als salons parroquials del Bon Pastor, contigus al grup.
• 1990: Fontecha obri un curs mitjà basat en la lectura de Los niños tontos, d’Ana María Matute, els dimecres de 19.30 a 21 h a la seu.
• Octubre de 1991: torna el curs al Centre Cultural, dirigit per Francisco Ramírez.
• Curs 92/93: «Programa del curs mitjà», impartit en esperanto perquè l’alumnat ja tenia nivell elemental.
• Octubre de 1995: curs elemental quadrimestral, d’octubre a gener, amb el Curso práctico elemental de Esperanto de Félix Navarro com a llibre de text.
• 10 de març de 1997: curs per a progressats, dirigit per Juan Antonio Giménez García, pensat per a preparar els qui anaven al congrés internacional que se celebrava eixe estiu a València.
• Octubre de 1998: «Cursos d’esperanto, els dilluns a les 19.00», a la seu de Peris i Valero.

2008: el curs de la biblioteca llibertària

L’octubre de 2008, la CGT de València va demanar un curs d’esperanto per a la seua biblioteca llibertària: el va demanar el sindicat, no l’associació, i el va impartir Raúl Salinas Monteagudo els dimecres a les 19.30, a partir de la presentació del 22 d’octubre. Ho contem a «El curs d’esperanto a la biblioteca llibertària de la CGT».

2010-2014: quatre cursos anuals seguits

La ratxa més regular abans de l’època actual la va sostindre una sola persona, Ángel García, llicenciat en filologia grega, amb quatre cursos consecutius i gratuïts que van anar canviant de local:

Enmig, el febrer de 2012, pels 125 anys de l’esperanto, el grup va fer un curs intensiu d’iniciació a la seu de Peris i Valero, dimarts i dijous de 19.30 a 21 h durant un mes, a càrrec d’Augusto Casquero, que havia sigut professor d’esperanto a la Xina i al Vietnam.

Tots cinc anuncis els va publicar el grup al seu blog de Blogger, donat de baixa el 2026 i conservat a l’Internet Archive; cada curs té ací la seua entrada: 2011, 2011-2012, intensiu de 2012, 2012-2013 i 2013-2014.

2019-2020: els divendres de Peris i Valero

De setembre de 2019 al març de 2020, la seu tenia tarda lectiva els divendres, amb tres trams seguits: gramàtica pràctica a les quatre, el curs sobre el Quixot a les cinc i un cursillo per a principiants a les sis, amb Dennis Keefe al davant i Rosa Zanón i Elías Hernández ajudant. El divendres 13 de març de 2020 es van suspendre per la pandèmia, i no s’hi han tornat a fer classes presencials.

De 2020 ençà: els cursos en línia

Onze dies després, el 24 de març de 2020, les classes tornaven per videoconferència, i des d’aleshores el gruix de la docència del grup es fa per internet i amb alumnat de fora. Els principals:

• Kurso-Kiĥoto — un capítol del Quixot en esperanto per setmana, en la traducció de Fernando de Diego. El curs el va crear Dennis Keefe, que en va escriure els exercicis un per un i el va guiar de principi a fi. De gener de 2020 al 20 de desembre de 2024: 126 lliçons en quatre anys.
• Praktika Bildvortaro — 77 lliçons entre 2021 i 2023, sobre el diccionari il·lustrat.
• Curs des de zero (2020 i 2022) — el van impartir Raúl Salinas i Eduardo Alonso, en tres nivells: gramàtica, pràctica i conversa.
• Curs per a futurs professors (2020-2021) — cinc membres del grup formant-se per a fer classe.
• Astronomia i astrofísica (juny de 2021) — quatre sessions en esperanto en compte de sobre esperanto.
• Preparació del Congrés Nacional de Xest (estiu de 2024) — tres cursos i vint sessions per als ponents i els excursionistes del congrés.
• Quatre cursos dels dissabtes (des del febrer de 2025), Emoĝio-Lando (des de l’octubre de 2025) i el curs europeu Erasmus+ sobre l’esperanto, acabat el juny de 2026 amb 28 estudiants.

Del volum se’n pot donar una xifra, encara que siga d’un sol any i d’un sol docent: a la memòria d’activitat docent que va presentar al grup el desembre de 2024, Dennis Keefe comptabilitza 373 hores lectives impartides eixe any, amb assistents d’una vintena de països.

Xest: el curs més llarg

El curs de l’Escola de Persones Adultes de Xest és, de llarg, el més continuat: es fa cada dimarts i porta més de quinze anys. L’abril de 2025 va celebrar la lliçó número 300. Té dos trams:

• 17.00-18.00, principiants A1-A2, amb Rosa Zanón i el Curso práctico elemental de Esperanto de Félix Navarro Clemente, el manual que va publicar el mateix grup en 1987.
• 18.30-20.00, nivell B1-B2, amb Elías Hernández, en format híbrid.

Hi solen anar unes deu persones. Cada sessió s’anuncia a Eventa Servo, i el curs es tanca cada juny amb un dinar.

Al mateix poble, i durant tres cursos escolars (de 2021-2022 a 2023-2024), l’alumnat de 5é i 6é del CEIP Francisco Giner de los Ríos va treballar amb esperanto dins del projecte sobre els noms dels carrers de Xest, coordinat per Rosa Zanón: van traduir els rètols, es van gravar en vídeo i van acabar fent podcasts.

Cullera: el curs més intens

Esperanto-Plaĝo és un internat de 61 dies —abril i maig— amb fins a huit hores de classe diàries, creat per Dennis Keefe i celebrat per primera vegada l’1 d’abril de 2019. Es va tornar a fer el 2023, el 2024 i el 2025; les edicions de 2020, 2021 i 2022 es van suspendre per la pandèmia. El material és propi (la sèrie BEK) i les jornades sense classe s’ocupen amb excursions, que compten com a part de l’aprenentatge: el 2024 en van ser dotze. L’alumnat ve de fora —Xina, Corea, França, els Països Baixos, Itàlia— i les quotes de reserva entren a la caixa del grup.

Cursos i presentacions puntuals

Ací entra el que no són cursos: xarrades, presentacions i cursos llampec d’introducció. Val la pena tindre-ho separat, perquè una sessió solta de quaranta minuts no és el mateix que un curs de tres mesos, encara que les dos coses siguen ensenyar.

Els Festivals de Llengües del Món de Xest (2018 i 2019) són el cas més gran d’esta categoria. El format —una tanda de cursos llampec de llengües diferents, oberts al públic, de quaranta minuts cada un— el va portar ací Dennis Keefe, que fa dècades que n’organitza pel món. A la primera edició, el setembre de 2018, hi van assistir una desena d’esperantistes i cinc en van impartir: Ricardo, Ĵaŭ, Elías Hernández, Anjo i Dennis Keefe; va ser l’última docència coneguda de José «Pepe» Añó. A la segona, el 26 d’octubre de 2019, els esperantistes del grup van sostindre bona part del programa ensenyant altres llengües: Vicent el valencià, Carmen López l’hebreu, Elías els jeroglífics egipcis i Gari l’eusquera. L’ajuntament va destacar eixe any el paper del grup en el festival.

Encara que siguen introduccions i no cursos, van deixar rastre: el curs de l’Escola de Persones Adultes de Xest que Rosa Zanón va obrir després continua hui.

La resta:

• Sagunt, 6 de març de 2020: classes d’esperanto al Centre Cultural Mario Monreal.
• Escola Oficial d’Idiomes de la Saïdia, del 13 al 17 de desembre de 2021: una setmana de l’esperanto amb exposició, xarrades i cursos llampec, per iniciativa d’un professor d’eusquera del mateix centre. Va ser la primera vegada que l’esperanto entrava a l’EOI de València.
• Facultat de Filologia de la Universitat de València, 4 d’abril de 2022: xarrada i curs llampec dins de la seua Setmana Cultural. D’allí va eixir un curs de cafeteria per a universitaris que va començar el 26 d’abril.
• Fira Alternativa, juny de 2022: 25 persones apuntades a la fira i un curs de quatre setmanes al café Fitzgerald, impartit per Eduardo Alonso, Luis Salag i Elías Hernández.

La docència dels nostres, fora del grup

Convé no barrejar-ho: hi ha membres del grup que han ensenyat molt esperanto sense que fóra un curs del grup. El cas major és el de Félix Navarro Clemente, que el va ensenyar seixanta anys als seus alumnes del Patronat de la Juventud Obrera, al Grup Escolar «Teodoro Llorente» i a Xest i Xiva, i que en va fer cursos a les Escoles d’Estiu del País Valencià — ho contem a «Don Félix Navarro, el mestre que ensenyava esperanto als seus alumnes». Passa igual amb la docència que fan els nostres a la UNED, a Gresillon o al club de Londres: és feina d’esperantistes valencians, però no és el programa del grup.

El que no sabem

• Entre 1980 i 2008 el registre és molt prim. Que no hi haja anuncis a l’abast no vol dir que no es feren classes: el butlletí no està transcrit sencer i el blog del grup no arranca fins al 2010.
• Quants cursos universitaris hi va haver, i fins quan. Tenim els de 1996, el de març de 1998 i la promesa de la degana que l’esperanto passaria a assignatura de carrera. No sabem si eixa promesa es va complir, ni quantes edicions més va tindre el curs. És la pregunta oberta més interessant que deixa esta pàgina.
• La sèrie completa dels huitanta i noranta. Tenim anuncis solts —1985, 1990, 1991, 1992, 1995, 1997, 1998— però no els cursos de cada any ni els seus docents.
• Qui va inaugurar el curs de 1998: el programa deia Fighiera i la crònica diu Alonso.
• Les classes a l’ONCE. Se li han atribuït a Félix Navarro als anys noranta, però només ho tenim de memòria d’un company, sense cap document que ho confirme.

Si has fet o has rebut alguna d’estes classes, o en guardes papers, fotos o llistes d’alumnat, escriu-nos: esta pàgina està feta per a créixer.

Vegeu també

• Aprén esperanto des de zero: materials del curs
• Don Félix Navarro, el mestre que ensenyava esperanto als seus alumnes
• Kafo-Kunveno: esperanto al voltant d’un café

Fonts

• Boletín informativo del Grupo Esperanto de Valencia, febrer de 1961, pàgines 2 i 4 (anunci del curs i calendari del mes), transcrit a Valencia Luno 1960-1962.
• Boletín de la Hispana Esperanto-Federacio, números 3 (març de 1949) a 237 (gener de 1980), consultats en la transcripció completa de la col·lecció. Els números citats ací són el 3, 4 i 5 (curs per a metges), 20 i 22 (Montepío), 27 (entrevista a Caplliure), 39, 41, 49, 61, 65, 66, 67, 75, 87, 88, 95, 122, 123, 124, 128, 129, 133, 136, 158, 164, 170, 180, 182, 186, 188, 195, 201, 215, 235 i 237. Tots són a Gazetoteko, un fitxer per número.
• Valencia Luno núm. 14 (març de 1985), 26 (maig de 1990), 32 (setembre de 1991), 35 (octubre de 1992), 40 (octubre de 1995) i 47 (octubre de 1998): els cursos de la seu, del Centre Cultural i de la Universitat de La Laguna. Transcrits a Valencia Luno 1982-1990 i 1991-2002.
• Valencia Luno núm. 41 (desembre de 1995), 43 (febrer de 1997), 44 (octubre de 1997), 45 (gener de 1998) i 46 (abril de 1998): els cursos de la Facultat de Filologia i del CEPA Reina Doña Germana, el programa del curs universitari i la crònica «Esperanto eniras universitaton tra la granda pordo», firmada per Augusto Casquero. Transcrits a Valencia Luno 1991-2002.
• Repàs històric del moviment valencià publicat al butlletí del grup als anys huitanta, amb la menció de Caplliure a l’Institut d’Idiomes, transcrit a Valencia Luno 1982-1990.
• Anuncis dels cursos de 2011 a 2014 al blog esperantovalencia.blogspot.com, donat de baixa el 2026 i consultable a l’Internet Archive: 2011, 2011-2012, intensiu de 2012, 2012-2013, 2013-2014.
• Anuncis dels cursos actuals a Eventa Servo, el servei d’esdeveniments del moviment, on el grup publica cada sessió de Xest i cada curs en línia.
• Memòria d’activitat docent de 2024, presentada per Dennis Keefe al grup el 24 de desembre de 2024, i el desglossament que en va fer el 18 de gener de 2025 (hores lectives, materials i procedència de l’alumnat). Document intern de l’associació.
• Per als cursos de 2019 endavant sense anunci conservat, els avisos i les cròniques que els mateixos docents van anar publicant al grup de WhatsApp de l’associació.

Pàgina de manteniment continuat: s’actualitza quan comença o acaba un curs. Última revisió: setembre de 2026.