En els estatuts i el reglament general de la Universala Esperanto-Asocio —l’associació mundial d’esperanto, fundada en 1908 i amb seu a Rotterdam— les paraules klubo, grupo i subvencio apareixen zero vegades. Un grup local no és membre de la UEA, no en pot ser, i no hi ha cap article que preveja que la UEA li done res. Els membres de la UEA són persones individuals i associacions estatals; a Espanya, l’associació estatal és la Federación Española de Esperanto. Això no és una cosa amagada: és el disseny, i explica quasi tot el que un grup local veu i no veu.
Diagrama de l'arquitectura associativa: la UEA al centre, amb fletxes de quotes i vots que pugen des de les associacions estatals i els socis individuals, i fletxes de revista, catàleg, congrés i formació que baixen cap als socis individuals. El grup local queda fora de l'estructura, connectat per una línia de punts.
L’arquitectura associativa de la UEA segons els seus propis estatuts i reglament general. El grup local no hi apareix perquè els textos no el mencionen.
El que diu el reglament
La UEA (Universala Esperanto-Asocio) és l’associació mundial d’esperanto. El seu estatut fixa els fins a l’article 3 —difondre la llengua, treballar per la comunicació internacional, facilitar les relacions entre les persones, fer créixer la solidaritat entre els socis— i, a l’article 4, els mitjans:
«Por atingi siajn celojn, la Asocio laboras per kunordigo de la diversaj Esperanto-asocioj, studoj kaj esploroj, publikigo de libroj kaj aliaj eldonaĵoj, informa agado, servoj al la parolantoj de Esperanto, okazigo de kongresoj kaj konferencoj…»
«Per a assolir els seus fins, l’Associació treballa per mitjà de la coordinació de les diverses associacions d’esperanto, estudis i investigacions, publicació de llibres i altres edicions, activitat informativa, serveis als parlants d’esperanto, organització de congressos i conferències…» (La traducció és nostra.)
Coordinar associacions. Donar serveis a parlants. Enmig d’eixes dos coses no hi ha res, i el grup local viu precisament enmig.
El Reglament General ho concreta. L’article 4 regula les associacions estatals —les landaj asocioj— i té quatre apartats. Val la pena llegir-los tots quatre seguits, perquè el que diuen és menys important que la direcció en què apunten:
- 4.1 El nombre mínim de socis per a una associació estatal adherida és de 15 persones, i ha de demostrar activitat constant.
- 4.2 L’associació estatal paga a la UEA, per cada soci seu que no siga soci individual, una quota igual a la cinquantena part de la quota MA del país. Eixa persona passa a ser aligita membro, soci adherit.
- 4.3 L’associació estatal «disponigas komunikan kanalon al oficohavantoj de UEA por mesaĝoj al la aligitaj membroj»: posa a disposició dels càrrecs de la UEA un canal de comunicació per a enviar missatges als seus socis.
- 4.4 Pot, a més, inscriure Amikoj de Esperanto gratuïts i comunicar-ne el nombre a l’oficina central.
Quatre apartats, quatre obligacions de baix cap a dalt. Cap dels quatre diu res que la UEA haja de fer per l’associació estatal, i cap dels quatre menciona el grup local.
I l’article 23 de l’estatut tanca el circuit: «Ĉiu aliĝinta landa asocio kun 100 ĝis 1000 membroj elektas unu komitatanon, kaj unu plian por ĉiu komencita milo» — cada associació estatal de 100 a 1.000 socis tria un membre del Comité, i un més per cada miler començat. Els socis són vots. És la raó per la qual, en 1997, la Federación Española es va posar la meta de «Lanĉi kampanjon por atingi almenaŭ entute 1.000 membrojn, kio rajtigus HEF-n havi 2 komitatanojn ĉe U.E.A.», segons consta al Valencia Luno d’aquell any.
Qui és membre de qui
Convé dir-ho sense sigles, perquè és la part que quasi ningú té clara:
| Nivell | Qui és | Relació amb la UEA |
|---|---|---|
| Grup Esperanto de València | associació local, registre 1754 | cap |
| Federació Valenciana | associació autonòmica | cap |
| Federación Española de Esperanto (HEF) | associació estatal | és la landa asocio |
| Persones | sòcies a títol individual | membres de ple dret |
La HEF ho diu d’ella mateixa en un document que tenim reproduït: «HEF estas la landa asocio de UEA en Hispanio». Entre el grup i la UEA hi ha, doncs, un esglaó, i eixe esglaó és el que la UEA reconeix.
La porta no està tancada del tot, això sí. L’article 13 de l’estatut diu que «Principe UEA akceptas el unu regno nur unu landan asocion, sed la Komitato rajtas akcepti plurajn» — en principi una per estat, però el Comité en pot acceptar diverses. I els requisits del reglament són baixos: quinze persones i activitat constant. Precedents n’hi ha —Flandes i Valònia, els estats eixits de Iugoslàvia, el Brasil amb tres alhora—, i ara mateix hi ha un cas obert ben a prop: la Kataluna Esperanto-Asocio fa una dècada que demana ser reconeguda com a associació estatal, el comité de TEJO li va donar suport formal el 14 d’agost de 2026, i qui s’hi oposa és la HEF. Que una federació autonòmica com la valenciana hi entrara no és, doncs, impossible; però caldria el mateix camí, i l’obstacle no seria el reglament.
I convé preguntar-se què s’hi guanyaria: per l’article 23, una associació estatal tria un membre del Comité per cada miler de socis, i paga una quota per cada soci que no siga membre individual. Amb les xifres d’ací, això són zero seients i una factura.
Què puja i què baixa
Posat en dos columnes, l’intercanvi real és este:
Cap amunt: quotes individuals; la quota per soci adherit que paga l’associació estatal; els vots al Comité; i un canal per a escriure als teus socis.
Cap avall, a les persones: la revista Esperanto; el catàleg de llibres, que és el fons més gran que hi ha; el dret d’inscripció al Congrés Universal; uea.facila, la publicació en esperanto fàcil; i Eventa Servo, el calendari mundial d’actes, que la UEA manté amb TEJO.
Cap avall, als grups: res per reglament.
Això no és cap acusació amagada. Una associació que es va constituir per a coordinar associacions estatals i donar serveis a socis individuals fa el que va nàixer per a fer; jutjar-la com si fora una agència de desenvolupament del moviment seria un error de categoria. El problema és un altre: el discurs del moviment sí que promet la piràmide —el grup local alimenta l’estatal, l’estatal la internacional, i la internacional retorna suport a la base— i el reglament no la conté.
El que sí que ha arribat a València
Ara la part que sol quedar fora quan es fa esta crítica, i que és igual de real.
1993: el Congrés Universal
El 78é Congrés Universal d’Esperanto es va fer a València del 24 al 31 de juliol de 1993, amb 1.863 participants i el lema «Klerigo por la 21-a jarcento». És, de llarg, la cosa més gran que la UEA ha fet mai en esta ciutat.
I convé mirar com va anar, perquè és instructiu. La petició la van presentar els esperantistes d’ací a Varsòvia, en 1987, amb la invitació de l’alcalde Ricard Pérez Casado, i van passar «kvar longajn jarojn» fins que es va aprovar. Els diners de preparació van eixir d’ací: la Caja de Ahorros de Valencia va donar 50.000 pessetes per a un disc commemoratiu, i la Generalitat 100.000 per al viatge del president del comité organitzador a Noruega a defendre la candidatura.
El que va posar la UEA va ser el mètode. En gener de 1992, una comissió de la UEA va vindre a la seu del grup: hi van assistir 23 esperantistes de València, Cheste, Castelló, Alacant, Barcelona i Callosa de Segura, i el director general de l’oficina central, el senyor Milojević, va explicar «kio estas kaj signifas UK en la Esperanta movado»; després el senyor Rašić va detallar com s’organitza, i entre tots van analitzar «punkton post punkto» el reglament congressual, fins als 28 primers punts en una sola sessió.
Això és exactament el manual i l’onboarding que qualsevol organitzador voldria. La UEA el té per al Congrés Universal, i el va portar ací.
2024: la formació d’activistes
En 2013, el Congrés Universal de Reykjavík va aprovar AMO (Aktivula Maturigo, «maduració d’activistes»), un programa de seminaris de formació per a activistes del moviment impulsat per Stefan MacGill; el primer es va fer en març de 2014 a Hongria i se n’han fet més de cent.
El 82é Congrés Espanyol d’Esperanto, celebrat a València del 5 al 9 de setembre de 2024 amb 108 participants de vint països, en va tindre un al centre del programa. Ho conta La Ondo de Esperanto:
«Kerne de la tuto estis AMO-Seminario, spirite gvidata de Stefan MacGill, kaj surloke efektivigita de Duncan Charters, Laura Brazzabeni, Rubén Fernández kaj Dennis Keefe.»
«El nucli de tot va ser un seminari AMO, guiat espiritualment per Stefan MacGill i executat sobre el terreny per Duncan Charters, Laura Brazzabeni, Rubén Fernández i Dennis Keefe.»
Duncan Charters era, i és, president de la UEA. O siga que la formació existix, és de la UEA, i ha passat ací amb el president donant classe.
2022: el que només pot fer una organització mundial
En març de 2022 la UEA va avisar el grup de quatre esperantistes refugiats que acabaven de travessar la frontera entre Ucraïna i Polònia i anaven cap a Varsòvia, i la UEA i TEJO van posar el grup en contacte amb una família. Eixa mena de coordinació no la pot fer cap grup local ni cap federació estatal.
I la visibilitat
uea.facila va publicar un article sobre Bitarkivo, el projecte d’arxiu digital d’un membre del grup, i el Konkurso Francisco Mañez va rebre el suport explícit de la UEA, d’ILEI —l’associació internacional de mestres esperantistes— i de TEJO, amb el president de la UEA comunicant-ho a la seua junta.
Les dos coses tenen un detall en comú que val la pena anotar: van passar perquè algú d’ací va escriure personalment als presidents. No per cap procediment que un grup qualsevol puga seguir.
Per què no hi ha diners per a repartir
La resposta curta és que no n’hi ha, i que no n’hi ha hagut mai en la forma que un grup local imaginaria.
La UEA no ha viscut mai de les quotes dels seus socis: en més de cent anys els socis individuals no han passat mai de deu mil, i en 2016 eren 4.365. Ha viscut del patrimoni que li van deixar unes poques persones mortes —dos herències de 900.000 € en 1999 i 450.000 € en 2010 van evitar la fallida, segons el seu propi informe— i, sobretot, de les rendes d’eixe patrimoni. Quan van caure els tipus d’interés, el dèficit estructural va quedar a la vista: 2.056.872,66 € entre 1998 i 2016. Des de llavors ha partit la despesa per la meitat, ha posat l’edifici de Rotterdam a la venda, ha enviat la biblioteca del fundador a Varsòvia, ha quedat en 3,45 persones de plantilla, i hui la Unió Europea li paga dos terços dels sous.
Tot això, amb els documents i les xifres, ho contem a El dèficit que els comptes no mostraven.
Una associació en eixa situació no finança ningú. El que sí que té són fons finalistes, i ahí hi ha una cosa que val la pena saber.
Els fons que sí que existixen
A la pàgina de donacions de la UEA n’hi ha uns quants que apunten justament cap avall:
| Fons | Finalitat declarada |
|---|---|
| Konto Eduko | «Subtenas la laboron pri instruado de Esperanto kaj aliaj edukaj kaj kulturaj agadoj» |
| Informado | «Financas informan agadon pri Esperanto (flugfolioj, afiŝoj, anoncoj)» |
| Kultura Evoluigo | «Subtenas kulturajn kaj komunumajn projektojn» |
| Fondaĵo Canuto | paga la quota a activistes que no la poden pagar |
| Eŭropo | «Subtenas la disvastigon de Esperanto en Eŭropo» |
O siga que hi ha un fons de la UEA la finalitat declarada del qual és pagar fullets, cartells i anuncis. En quinze anys de l’arxiu de missatges d’este grup, «Konto Eduko», «Kultura Evoluigo» i «Informado» apareixen zero vegades.
No hem trobat publicades les bases per a demanar-hi res, i és possible que no n’hi haja i que funcione escrivint a l’oficina central. Siga com siga: ningú d’ací ho ha intentat mai.
I TEJO?
TEJO és l’organització mundial de la joventut esperantista, secció juvenil de la UEA però jurídicament independent. El 18 d’agost de 2023, Dennis Keefe —professor, membre del comité d’UEA i qui va portar l’Esperanto-Plaĝo a Cullera— va traure el tema al grup pel seu compte, sense que ningú l’haguera plantejat. Val la pena llegir el missatge sencer, perquè no és un diagnòstic: és un itinerari, i el firma algú de dins de l’estructura, no un crític de fora.
«TEJO en VALENCIO. Tio ne ekzistas. Nun ne. Kaj ne morgaŭ. Unuapaŝe, estas bezonataj gejunuloj, kiuj loĝas ĉi tie, kaj kiuj kunvenas ĉi tie. Tia elpaŝo povas okazi sendepende de la tradicia grupo se tio helpos. Tiu stariĝo de junaj Esperantistoj ankaŭ povas okazi kun aŭ per la helpo de la tradicia grupo, se tio helpos. Ĉiaokaze, estus bone pensi pri la junula flanko de la afero. Antaŭ ĉio, kursoj tie, kie junuloj troviĝas, ekzemple ĉe la Universitato de Valencio. Poste, ia malgranda, esperanta, junula komunumo en Valencio povas vidi taglumon aŭ lumon de la Valencia Luno. Poste, TEJO-iĝo, aŭ io simila. Gejunuloj, ĉi tie, alstrebinda afero.»
«TEJO a València. Això no existix. Ara no. I demà tampoc. Com a primer pas calen jóvens que visquen ací i que es reunisquen ací. Eixe pas pot fer-se independentment del grup tradicional, si això ajuda. Eixa constitució de jóvens esperantistes també pot fer-se amb l’ajuda del grup tradicional, si això ajuda. En tot cas, seria bo pensar en el costat juvenil de l’assumpte. Abans que res, cursos allà on hi ha jóvens, per exemple a la Universitat de València. Després, una xicoteta comunitat juvenil esperantista a València pot veure la llum del dia, o la llum de la Valencia Luno. Després, fer-se TEJO, o alguna cosa pareguda. Jóvens, ací: cosa a què val la pena aspirar.»
(La traducció és nostra.)
L’orde que proposa importa tant com el contingut: primer la gent i després l’estructura. No «muntem una secció de TEJO i a vore qui ve», sinó cursos allà on hi ha jóvens —la Universitat—, després una comunitat xicoteta, i l’adhesió al final, si arriba.
La conversa que va seguir, en nou minuts, val tant com el missatge. Luis Salag va contestar «Evidente ni estas junuloj ĝis cent jaroj» —«evidentment, som jóvens fins als cent anys»— i tot seguit Raia apuntava a l’única cosa que ella havia vist funcionar: «Kataluna E-Junularo estas tre vigla kaj aktiva lastatempe… Eble ili povas kundividi sperton/ideojn/kunlabori». Una broma que desactiva el tema, i una proposta que assenyala Catalunya.
Formalment sí que hi ha un vincle. Un dia algú del grup va llegir a la revista Esperanto que hi havia una patrono de TEJO a Espanya i va preguntar al grup si algú la coneixia. Ningú la coneixia.
El que sí que arriba de TEJO, com de la UEA, arriba a persones: el Pasporta Servo —la xarxa d’allotjament gratuït entre esperantistes—, Eventa Servo, i el congrés juvenil. I convé recordar d’on ixen els diners de TEJO: en bona part de subvencions europees de funcionament, que es donen per ser una ONG juvenil europea i no per la llengua.
I ací baix fem exactament el mateix
Abans de traure conclusions sobre Rotterdam convé mirar-se a casa, perquè este grup ha fet, a escala de barri, la mateixa jugada que la UEA — i li ha eixit bé.
En gener de 1998 el Valencia Luno anunciava una seu nova. El motiu l’explicava sense rodeigs: el lloguer de la seu d’aleshores «kreskis kaj kreskis» i creixeria molt més amb la llei d’arrendaments, mentres que els ingressos no creixien igual, i això podia acabar en «la perdo de nia nuna socia ejo». La solució va ser comprar. I el butlletí ho celebrava amb una frase que hui es llig d’una altra manera:
«Nun, jam nia asoci-ejo estos propieto de la membroj, kaj nia socia estonteco estos garantiita por ĉiam.»
«Ara, ja la nostra seu serà propietat dels membres, i el nostre futur social estarà garantit per sempre.» (La traducció és nostra.)
Vint-i-huit anys després, l’edifici havia envellit i no hi havia diners per a reformar-lo, així que el grup va deixar de reunir-s’hi —les trobades es fan fora, en bars— i ha firmat un contracte a deu anys amb una empresa que es compromet a reformar-lo i explotar-lo. El contracte fixa 700 € al mes durant deu anys, actualitzables amb la inflació, i carrega al llogater tots els impostos i les despeses de comunitat; descomptades les retencions que s’apliquen perquè l’arrendatari és una empresa, el que li arriba de veres al grup són uns 500 € mensuals. Amb uns vint o vint-i-cinc socis i una quota de 50 € l’any, això vol dir això:
| Ingrés anual del grup | € |
|---|---|
| Quotes dels socis (≈ 20-25 × 50 €) | 1.000 – 1.250 |
| El pis | ≈ 6.000 |
Dades facilitades per la junta del grup, setembre de 2026.
El patrimoni rendix unes cinc vegades el que paguen els socis. I ara compara: a la UEA, les rendes del capital entre 1998 i 2016 van ser d’uns 66.200 € l’any sobre uns ingressos que en 2017 eren de 292.663 € — al voltant d’un 22 %.
Dit clar: este grup local depén molt més del seu patrimoni del que la UEA ha depés mai del seu. No estem assenyalant Rotterdam des de fora; som el cas extrem del que conta este article.
I les dos històries s’assemblen fins al final. Les dos associacions es van quedar amb un edifici que ja no podien mantindre, les dos van eixir-ne abans de decidir què fer-ne, i ahí es separen: la de València el lloga deu anys i carrega la reforma al llogater, i la mundial el ven. Una conserva l’actiu i en trau ingressos; l’altra el convertix en caixa. Quina de les dos és la bona depén de si el que et falta és renda o capital, i eixa és, en realitat, tota la conversa.
El que això vol dir, i el que no
Esta part és lectura nostra, i va marcada com a tal.
No vol dir que la UEA no faça res. Fa un congrés mundial cada any, sosté el catàleg de llibres més gran que hi ha, publica una revista des de 1905, forma activistes amb AMO, representa l’esperanto davant de l’ONU i la UNESCO i coordina el que ningú més pot coordinar. Res d’això és poc.
Sí que vol dir que el que baixa és d’un tipus i no d’un altre. Baixa informació, legitimitat i formació. No baixa capacitat: ni diners, ni gent, ni materials fets una vegada per a tots. I el que puja sí que és capacitat —quotes, vots i una llista de correu dels teus socis.
I hi ha un cas que ho resumix. L’únic servei de la UEA que estructuralment servia un grup local era la xarxa de delegats: un desconegut arriba a la teua ciutat, obri el Jarlibro i et troba. El Valencia Luno dels huitanta en parlava com de «la delegita reto de UEA, ĉiam preta fari sennombrajn servojn en la mondo», i Enrique Arnau Prosper era delegat de la UEA a Cheste. En 2018 la UEA va suprimir el Jarlibro en paper —dos terços de les seues 280 pàgines eren els 1.556 delegats de 98 països— per a estalviar diners, i el Comité ho va aprovar sense discussió. La funció no ha desaparegut: els correus de desconeguts continuen arribant, ara a l’adreça del grup. El que va desaparéixer és qui la feia.
I la lliçó la va escriure el grup mateix, en desembre de 1993, quatre mesos després de tindre el congrés mundial a casa:
«Kaj post la kongreso, kiujn konkludojn ni povas eltiri de tiu memorinda kaj ne ripetebla okazaĵo? Ĉu restos inter ni kiel pozitiva valoro aŭ ne, dependas ekskluzive de ni mem.»
«I després del congrés, quines conclusions en podem traure? Que quede entre nosaltres com un valor positiu o no, depén exclusivament de nosaltres mateixos.»
Què pot demanar de veres un grup local
Perquè açò servisca d’alguna cosa i no siga només un diagnòstic, el que sí que està a l’abast:
- Un seminari AMO. És el producte de formació de la UEA, se n’han fet més de cent, i el de València de 2024 va eixir d’una proposta escrita des d’ací.
- Els fons finalistes de la pàgina de donacions: Konto Eduko, Informado, Kultura Evoluigo. Val la pena escriure a l’oficina central i preguntar quin és el procediment; la resposta, siga quina siga, és informació que ara mateix no tenim.
- Eventa Servo, que és gratuït i posa un acte local al calendari mundial.
- La xarxa de delegats, que continua existint en línia dins de l’espai de socis: figurar-hi és el que fa que algú que passa per ací et trobe.
- uea.facila, que publica coses de grups locals si se’ls envien.
Cap d’estes coses arriba sola. Totes cinc s’han de demanar, i eixa és, probablement, la conclusió pràctica de tot l’article.
Fonts
- UEA. Statuto i Ĝenerala Regularo, consultats el 13 de setembre de 2026. Els recomptes de paraules (klubo, grupo, subvencio) són nostres, sobre el text publicat en eixes dos adreces.
- UEA. Donacoj al UEA/TEJO, amb la llista de fons i la finalitat declarada de cada u.
- UEA. Deficitoj spezokonto 1998-2016, firmat per Martin Schäffer el 19 de maig de 2018, i Raporto de la Estraro pri la financa resanigo de UEA, Lisboa, 30 de juliol de 2018. Còpies nostres a
docs/recerca/uea/; la sèrie pública continua al comunicat UEA survoje al financa resanigo, 6 de setembre de 2021. - UEA. Fitxa del 78é Congrés Universal, València 1993.
- Libera Folio, sobre el finançament actual: «UEA plu vivos per eŭropaj subvencioj», 10 de desembre de 2024; «Kiu volas esti la kasisto de krizanta TEJO?», 9 de juliol de 2026; i «La komitato volas vidi financan planon», 8 d’agost de 2026.
- Valencia Luno, butlletí del Grup d’Esperanto de València: núm. 30 (febrer de 1991), núm. 33 (gener de 1992, la reunió amb la comissió de la UEA), núm. 38 (desembre de 1993, el balanç del congrés). Transcripció completa 1991-2002.
- La Ondo de Esperanto. «Ni venis, ni vidis, ni Valenciis», octubre de 2024, sobre el 82é Congrés Espanyol i el seminari AMO.
- Vikipedio. Aktivula Maturigo, com a punt de partida per a la cronologia d’AMO.
- Libera Folio. «La komitato nuligis la Jarlibron sen diskuto», 3 d’agost de 2018, i «UEA nuligas la Jarlibron kaj altigas la kotizon», 10 de maig de 2018.
- Valencia Luno núm. 45, gener de 1998, «Nova sidejo de Grupo Esperanto de Valencia», sobre la compra de la seu. Transcripció completa 1991-2002.
- Junta del Grup Esperanto de València, setembre de 2026, per a la quota actual, el nombre de socis i el contracte d’arrendament del pis.
- Arxiu de missatges del Grup d’Esperanto de València, 2011-2026. D’ací ixen els recomptes de mencions i les citacions de membres del grup, entre elles el missatge de Dennis Keefe del 18 d’agost de 2023. Es cita qui ho va dir i quan; mai el número de telèfon.
Vegeu també
- «Cap activa»: l’any que TEJO va mesurar les seues seccions
- Quanta gent parla realment esperanto?
- Història de l’esperanto a València
Referències
- «Cap activa»: l’any que TEJO va deixar de preguntar a les seues seccions i les va mesurar
- Quanta gent parla realment esperanto?
Llegir en:
Aquesta entrada encara no té cap comentari. Sigues la primera persona a comentar-la des del fedivers.