Dennis Keefe, més de quaranta anys ensenyant esperanto, de Xest a la Xina

Esperantista de l’Any 2011, autor del curs BEK i iniciador dels Festivals de Llengües, va provar el seu mètode a Xest el 1985 i des de Cullera continua fent classes a alumnes de mig món

Dennis Keefe (Wikimedia Commons, CC0).

Dennis Keefe (Bloomington, Illinois, 1951) és un professor nord-americà d’idiomes i de màrqueting lligat al Grup d’Esperanto de València des de 1982. La revista La Ondo de Esperanto el va proclamar Esperantista de l’Any 2011 per la seua feina a les universitats xineses i per haver posat en marxa l’Esperanto-Insulo a l’illa de Hainan. És l’autor del curs BEK, que fa practicar els alumnes en grups xicotets quasi tot el temps de classe, i del que ell anomena Mètode Valencià, que va provar a Xest el 1985. També és l’iniciador dels Festivals de Llengües, on cada llengua es presenta en un minicurs de quaranta minuts. Ha estat dues vegades al comité d’UEA, l’associació internacional d’esperantistes, i ha ensenyat esperanto a Espanya, França, els Estats Units, el Japó i la Xina. Jubilat, viu a Cullera, on fa un curs intensiu de dos mesos, i fa classes setmanals per Internet a alumnes de tot Europa.

La cronologia, d’un colp d’ull

Mapamundi amb els llocs on Dennis Keefe ha viscut, estudiat o ensenyat: San Francisco, Tucson i Illinois als Estats Units; Madrid, València, Xest i Cullera; París, Tours, Lunay, Grésillon i Plouezek a França; Nanquín, Cantó i Hainan a la Xina, i el Japó. Ombrejats, els Estats Units, Espanya, França, Alemanya i la Xina.

Ombrejats, els cinc països on ha viscut. Al Japó el punt marca el país, i a Hainan l’illa, no una ciutat. Mapa nostre, amb dades de Natural Earth.

Esperantista de l’Any 2011

La Ondo de Esperanto, una revista en esperanto que es publica a Rússia, reunix cada any un jurat internacional per a triar l’«esperantista de l’any». El de 2011 va ser Dennis Keefe, amb 12 dels 15 vots, «per la difusió de l’esperanto a nivell universitari a la Xina i pel desenvolupament del projecte Esperanto-Insulo a Hainan». Abans que ell l’havien rebut, entre altres, l’escriptor escocés William Auld, el primer, el 1998, i la pedagoga hongaresa Katalin Kováts, el 2010. El diploma li’l va lliurar ella mateixa, l’11 de gener de 2012, a l’obertura de la primera Esperanto-Insulo, el curs per al qual li havien donat el premi.

L’ILEI mateixa li ha fet dos reconeixements. El 2022 va formar part del jurat internacional del Premi La Torre, que premia treballs de recerca sobre l’ensenyament de l’esperanto (IPR 2022/3), i el 2025 li va donar un certificat d’honor en el concurs «Professor de l’Any 2024» (IPR 2025/3), on es destacava l’Esperanto-Plaĝo com el curs d’esperanto més intensiu del moment.

En l’entrevista que li va fer llavors Aleksander Korĵenkov, editor de la revista, Keefe contava que el premi li havia fet pensar en la seua família: en el fill que jugava amb ell a bàsquet en esperanto i en la filla que feia els exercicis del BEK a canvi d’un tros de xocolata. El 2021, als deu anys del premi, el Valencia Luno li va dedicar un número sencer, amb la proclamació, l’entrevista i un article d’Elías Hernández.

De Madrid a València

Va aprendre esperanto a Madrid el març de 1980, quan hi estudiava castellà a la Universitat Complutense: va veure el cartell d’un curs, va anar al Liceu d’Esperanto de Madrid i allí, conta ell, el va convéncer d’apuntar-s’hi Augusto Casquero; un dels seus professors va ser Pedro Villaroig. Des de juny d’aquell any treballava de professor d’anglés a l’acadèmia Berlitz. En va parlar anys després: la conferència inaugural que va fer al congrés espanyol de 2018 duia per títol «Madrid i el moviment durant la Movida: observacions d’un esperantista novell i ingenu al Liceu d’Esperanto de Madrid, de 1980 a 1988».

El Valencia Luno, el butlletí del grup, el documenta a València per primera vegada a la tardor de 1982. En el número de novembre anuncia que «el nostre company nord-americà Dennis Keefe» ha començat un curs elemental pel mètode directe, els dissabtes de les onze a la una, i el presenta com a «especialista en metodologia de l’ensenyament de llengües». Segons ell, el curs es feia al local que el grup tenia llavors a la Gran Via de Ferran el Catòlic. El 13 de gener de 1983 va parlar d’esperanto amb el secretari Carles Moya a Para empezar, el programa matinal de Radio 80, on van anunciar els cursos nous. En la festa de Zamenhof del grup, el 18 de desembre de 1983, va presentar una sèrie de diapositives del Congrés Universal de Budapest, i en la trobada d’esperantistes valencians de Manises, el 17 de juny de 1984, unes altres dels seus viatges per Europa.

En juliol de 1983 el grup el va proposar com a professor de l’experiència pilot d’esperanto a l’ensenyament mitjà que va demanar a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. La sol·licitud el descriu com a «llicenciat en Management i professor d’anglés a Berlitz», que dominava anglés, castellà i esperanto, amb coneixements mitjans d’alemany i portugués. En el congrés espanyol de 1984 ja va presentar una conferència, «Esperanto, llengua fàcil, però… fàcil d’ensenyar? Propostes per a una pedagogia més eficaç de la llengua internacional», firmada Edward Dennis Keefe, amb els noms a l’inrevés: és Dennis Edward. D’aquella pregunta parteix l’article «Fàcil, per a qui?».

Dels seus alumnes d’aquells anys al grup, Elías Hernández en recorda Pascual Pont, Ramón Diago i José Añó.

Dennis Keefe fent classe al grup; segons ell, al local de Ferran el Catòlic, cap a 1982. Assegut davant, amb barba, Pascual Pont. A la pissarra, el seu «cicle d'ensenyament» (instrua ciklo): introducció, repetició i control; presentació i pràctica; preguntes amb ĉu, amb aŭ i amb els interrogatius. Fotografia aportada per Dennis Keefe.

El mètode, provat a Xest

El diumenge 19 de maig de 1985 Keefe va fer a Xest un curs experimental d’un sol dia per a gent que no sabia esperanto. En va fer la crònica Pascual Pont al Valencia Luno de juny, amb el títol «Important ensenyament experimental a Xest». Dues setmanes abans, Keefe s’havia reunit amb uns quants esperantistes veterans per a explicar-los l’objectiu i el mètode i preparar-los com a ajudants. La classe va començar a les deu del matí, al voltant del verb esti («ser») i de poques paraules més, «de manera que molt prompte els alumnes podien construir frases i tindre diàlegs completament en esperanto». A migdia treballaven en grups xicotets, amb els ajudants, sobre diàlegs escrits en fulls «que permetien avançar a poc a poc». Keefe estalviava paraules innecessàries, de manera que les que triava tornaven moltes vegades. A la vesprada els alumnes ja llegien textos fàcils.

Pont també hi deixava una crítica: «potser, durant l’última hora, Dennis va córrer massa i va impedir l’assimilació de paraules noves». Proposava que la pròxima vegada el curs durara «dissabte i diumenge». L’alcalde i el regidor de cultura van passar-hi bona part del dia.

El Boletín de la Federació Espanyola, en la necrologia de José Añó Belda publicada el 2025, data en març de 1986 «la primera ensenyança d’esperanto amb l’anomenat Mètode Valencià». Va ser un curs especial de cap de setmana a Xest, organitzat per Keefe, en què Añó, Ramón Diago i Pascual Pont dirigien el treball en grups amb uns fulls d’exercicis que després serien la base del BEK. El mateix Keefe ho resumia el 2012: els grups de Madrid i de València li van deixar fer cursos experimentals, «i d’aquells cursos va nàixer el BEK». La història del mètode dins dels cursos del grup és a «D’on ve el Mètode Valencià», en la pàgina de la docència.

El juliol de 1988 va intervindre en la 22a conferència internacional de l’ILEI, la lliga internacional de professors d’esperanto, a Kerkrade (Països Baixos). Hi van anar uns 55 professors de 16 països, i el tema eren els mètodes tradicionals i moderns d’ensenyar esperanto. Segons la crònica de Zsuzsa Barcsay a la Internacia Pedagogia Revuo, la revista de l’ILEI, Keefe hi va esbossar «un sistema de cursos d’esperanto en diverses capes» i va presentar «l’aprenentatge en grup d’una llengua estrangera».

Com va nàixer el mètode ho va contar ell mateix en l’entrevista que li va fer Katalin Smideliusz per a la IPR el 1995: «fa dotze anys», prop de València, l’havien convidat a fer un curset per a mostrar bons mètodes d’ensenyar llengües, i dos o tres dies abans es va quedar sense veu. Va escriure les preguntes que solia fer, les va donar «a Ramón, a Pedro», gent que no havia ensenyat mai, perquè les feren en grups xicotets mentre ell passava per les taules, i va veure que allò funcionava millor que la seua classe «teatral». Dotze anys abans de l’entrevista porten cap a 1983; el primer curs de Xest documentat és de 1985. En la segona part datava el primer curs BEK complet a Madrid el 1988 —huit dies de huit hores, amb onze alumnes, dels quals huit, si ho recordava bé, el van acabar—; el segon, al castell de Grésillon l’estiu del mateix any, i el tercer, a Tours, l’any abans de l’entrevista.

Què és el BEK

El BEK (Baza EKzercaro, «col·lecció bàsica d’exercicis») és un curs de pràctica més que de gramàtica. En paraules seues, de 2012: «ensenye molt poc, i deixe fins al 90 % del temps per a practicar en grups xicotets, sense professor». Els afixos —prefixos i sufixos— no els explica a classe: els deixa per a l’estudi a casa amb un altre llibre seu, NESPO. Tampoc no comença per la pronunciació. A més del BEK, ha fet un altre curs, PEPAS, i ha penjat els seus exercicis a bekkurso.info; el seu quadern BEKUNU és un dels materials del curs des de zero del grup. En la mateixa entrevista admetia: «encara no entenc bé com fer un bon curs complet, ni un curs curt».

Els Festivals de Llengües

El 1995, a Tours (França), va muntar el primer Festival de Llengües: una jornada en què parlants de moltes llengües n’ensenyen cadascun els rudiments en un minicurs de quaranta minuts, i l’esperanto s’hi presenta com una més. Segons el seu relat de 2012, aquell primer any s’hi van presentar 32 llengües; el segon, 65; el tercer, 85, amb uns 250 minicursos. El 1997 el va cobrir TF1, la primera cadena de televisió francesa. Set dels huit organitzadors del primer eren esperantistes. Quan se’n va anar de França, el 1997, els organitzadors locals van continuar el festival amb subvencions de l’administració local; ell sostenia que per a fer-ne un no calen diners.

En va fer un altre a la Universitat d’Illinois, amb 65 llengües i 150 minicursos, i el més gran, a la Universitat de Nanquín, els dies 10 i 11 de maig de 2008, dins de l’Any Internacional de les Llengües de la UNESCO. El Boletín de la Federació Espanyola el va descriure com el festival de llengües més gran fet fins aleshores al món: més de 13.500 assistents, sobretot estudiants i professors universitaris, més de 70 llengües, 250 lliçons de prova d’una hora i 150 voluntaris. Segons Keefe, unes 1.450 persones van anar a la classe d’esperanto, i 225 van continuar després amb cursos.

El 2007 va dirigir el Festival de Llengües de la conferència de l’ILEI a Ranzan (Japó), i la IPR el presentava com el «pare dels Festivals de Llengües». A la jornada de formació del Congrés Universal d’aquell any en va explicar amb detall el mètode; el cronista de la IPR hi afegia que participar-hi estava bé, però que organitzar la presentació d’altres llengües li semblava temps perdut per als esperantistes.

La fórmula ha tornat amb ell a València. El 2018 va preparar en cinc sessions els presentadors del primer Festival de Llengües de Xest, organitzat pels grups de Xest i de València amb l’Ajuntament: 18 llengües i 167 assistents. El 26 d’octubre de 2019 se’n va fer una segona edició, que el Boletín descriu feta «segons el model creat fa uns anys» per Keefe.

La Xina: Nanquín, Cantó i Hainan

Durant uns quants anys va fer classes a la Universitat de Nanquín. El 2008 ja hi ensenyava; el desembre de 2011 La Ondo el presentava com a professor d’aquella universitat, i el 2014 ell mateix parlava dels «molts anys» que hi havia estat professor d’esperanto. El 2011 va fer a la Xina més de 300 hores de classes d’esperanto, un terç dins dels programes oficials de la universitat. Els seus cursos d’hivern hi duraven més de 200 hores, i alguns anaven a huit hores diàries. També va fer classes en un monestir, el Duobao Si.

El gener de 2010 va dirigir a Cantó un curs intensiu d’un mes, a huit hores diàries. A Hainan, on també havia ensenyat, va proposar als esperantistes xinesos que crearen un centre de serveis per a esperantistes asiàtics i europeus. D’ací va eixir l’Esperanto-Insulo («illa de l’esperanto»): la primera edició, de l’11 de gener al 12 de febrer de 2012, va reunir 110 persones de 23 països. Seixanta hi eren xinesos, sobretot estudiants, amb beques per a aprendre esperanto huit hores al dia durant quatre setmanes. Keefe hi va dirigir el curs per a principiants amb el BEK, i Katalin Kováts, un seminari de metodologia per a professors. Hi va haver dues edicions més. La tercera ja la va organitzar un altre, Jano Klark.

La idea de portar a l’illa la conferència de l’ILEI de 2012 també va ser seua: segons la IPR, la va proposar per carta el març de 2010, just després del primer curs de Hainan.

A l’illa també va començar la Universitat d’Esperanto, que va impulsar amb els professors Ron Glossop, Federico Gobbo i Amri Wandel: cursos universitaris normals, d’unes quaranta hores, fets en esperanto, que s’havien de filmar i publicar amb llicència lliure. Els primers van ser «Afrontar la guerra», de Glossop, i «Filosofia i història de la informàtica», de Gobbo.

Entre l’empresa i les aules

Segons el que conta ell mateix, va començar la carrera universitària a Tucson, a Arizona, on va viure el 1969, el 1971 i el 1972. Diu que hi va guanyar el concurs de vocabulari de la Universitat d’Arizona i que té el rècord dels cinquanta anys del concurs: el seu passatemps, diu, és llegir diccionaris. Té dos màsters per la Universitat d’Illinois, un MBA, de direcció d’empreses, i un altre d’ensenyament de llengües. Va ser cap de producció en una fàbrica i va treballar en màrqueting i vendes a IBM. Ha fet classes a la Universitat d’Illinois i, a França, a l’École Polytechnique i a l’escola de negocis HEC, on va ser professor de màrqueting i estratègia. En un missatge de 2022 hi afegia l’emprenedoria. Diu que no va estudiar cap idioma fins als vint-i-cinc anys. En 2012 en parlava cinc amb fluïdesa: castellà, francés, alemany, esperanto i anglés, i el xinés a nivell bàsic. El 2014 la revista Esperanto el presentava com a soci vitalici d’UEA que havia viscut uns vint-i-cinc anys entre Espanya, França, Alemanya i la Xina.

Ha ensenyat esperanto a Espanya, a França —al castell de Grésillon, a Plouezek i a Lunay—, als Estats Units —a l’escola d’estiu NASK de San Francisco—, al Japó —amb l’Oomoto— i a la Xina.

Al comité d’UEA

Va ser membre del comité d’UEA de 2013 a 2016, elegit pels socis individuals amb 859 vots. Hi va tornar de 2019 a 2022 com a membre C, triat pel comité mateix. El dissabte 26 de juliol de 2014, com a membre del comité, va fer una conferència a la seu de la Federació Espanyola, a Madrid, en l’aniversari de l’Unua Libro, el primer llibre de l’esperanto.

Hi va defendre que els plans portaren pressupost, indicadors i responsables. Al congrés de Reykjavík, el 2013, es va abstindre en la votació del pla estratègic, «probablement l’únic». Segons va explicar l’any següent, no havia trobat cap altre membre del comité que l’haguera llegit sencer, de manera que no hi podia haver un debat de veres. A més, faltaven un subpla de pressupostos a llarg termini i «tots els subplans, amb els sistemes de mesura i de responsabilitat imprescindibles». El digital Libera Folio va recollir en la crònica d’aquella reunió la seua pregunta de si algú havia llegit de veres el pla.

El febrer de 2014, enmig d’una polèmica entre l’empresa Kosmo i Libera Folio a la llista de correu dels socis d’UEA, va escriure que no veia cap conflicte d’interessos en Kosmo. Hi va afegir, però, una proposta general: que els membres del comité, i els del nou Consell, pogueren demostrar que no en treien cap profit personal, perquè «en una associació internacional, la transparència és un avantatge».

Què ha escrit sobre el moviment

Entre 2012 i 2019 va publicar a La Ondo de Esperanto catorze articles que apliquen el màrqueting a la difusió de l’esperanto. Hi entren la teoria de la difusió d’innovacions del sociòleg Everett Rogers, els models de comportament del consumidor, l’anunci del cowboy de Marlboro, les subdisciplines del màrqueting o els Festivals de Llengües com a eina publicitària.

La idea central la resumia el 2012: els esperantistes gasten massa temps i tinta a convéncer el gran públic, que «mai no acceptarà l’esperanto si no veu, primer, persones que ja el fan servir». Per a Rogers, eixes primeres persones són els innovadors, un 2,5 % de la societat. Proposava captar primer eixe grup, i després passar als altres.

En les dues entrevistes llargues que li han publicat hi ha altres idees que tornen:

• La cultura, al centre. El 2012 deia que «els escriptors són al cor de l’eventual èxit de l’esperanto». El 2014, preguntat per què faria amb deu milions de dòlars, començava per «una bona biblioteca virtual de l’esperanto, professional i internacional», que mostrara els llibres, les revistes, la ràdio, la música i les pel·lícules en esperanto. Després vindrien centres d’aprenentatge a Àsia, Amèrica del Sud i l’Àfrica, i un sistema de relacions exteriors.
• Mesurar. «Quants cursos nous? Quants alumnes nous?» Sense mesures lligades a accions i a responsables, deia, «ni tan sols podem començar a entendre» si una associació funciona bé o no.
• Treball en equip. El 2012 somiava una «organització que aprén», en el sentit del teòric de la gestió Peter Senge, del MIT. El 2014 deia que al moviment li falten «pensament de sistemes i col·laboració, treball en equip».
• L’economia. El 2014 atribuïa la pèrdua de socis d’UEA a una causa externa: «en els últims trenta anys el sistema capitalista s’ha extremat […] i el que no interessa a Wall Street ja no fructifica fàcilment en la nostra societat». També esperava que l’esperanto poguera tindre un paper en «un nou ordre econòmic», però «a condició que l’esperanto continue sent propietat de tots i de ningú»; temia que les grans corporacions intentaren apropiar-se’l, i deia que UEA, «per una actitud potser una mica massa neutral», no podia lluitar contra eixes organitzacions.

Des de Cullera

Mapa de la costa de València: Xest a l'oest, València al nord i Cullera al sud, passada l'Albufera. En línia recta, 27 km de Xest a València, 36 km de València a Cullera i 52 km de Xest a Cullera.

Cullera és a 36 km de València i a 52 km de Xest, en línia recta. Mapa nostre, amb dades de Natural Earth i © col·laboradors d’OpenStreetMap.

Jubilat, viu a Cullera. El desembre de 2016 ja parlava de la seua experiència internacional amb l’esperanto a la primera Fira d’Associacions de Xest. De tornada al grup, s’hi va dedicar també a la captació: cartells a les universitats, minicursos mensuals, cursos per a principiants. El Valencia Luno calculava que els minicursos de 2019 hi havien portat quaranta persones en total. Tots els cursos que el grup ha pogut documentar, els seus i els dels altres, són a la docència del grup.

En 2019 va portar a la costa l’Esperanto-Plaĝo: un internat de dos mesos, a huit hores diàries, en què alumnes vinguts de la Xina, el Japó i Corea aprenien la llengua i coneixien el país. Els guiava, entre altres, Jau el Holandés. La docència del grup en fa la fitxa a «Cullera: el curs més intens». Ell el presenta com el curs presencial d’esperanto més intens del món. Ha tingut edicions el 2019, el 2023, el 2024 i el 2025; les de 2020, 2021 i 2022 les va suspendre la pandèmia. A la fi d’abril de 2019 va portar els tres alumnes de la primera edició al congrés espanyol de Màlaga. Allí també va parlar de l’Esperanto-Plaĝo i d’un model de com es fa una persona esperantista: coneixement, motius i barreres.

Amb la pandèmia, les classes van passar a Internet, i des d’aleshores manté un ritme poc comú de cursos setmanals per Zoom, que Elías Hernández anuncia a Eventa Servo, l’agenda internacional d’activitats en esperanto. El 2024 va comptar 373 hores de classe fetes per ell. Els que té oberts ara són a Cursos d’esperanto en línia.

També ha portat l’esperanto a les aules oficials de València. Del 13 al 17 de desembre de 2021, en la primera setmana de l’esperanto de l’Escola Oficial d’Idiomes de la Saïdia, va fer una de les quatre xarrades del divendres, l’única en anglés: segons la crònica del grup, «2050: English or Esperanto»; el programa l’anunciava com «The 22nd century: Chinese or Esperanto?». El 4 d’abril de 2022, dins de la Setmana Cultural de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València, va fer un curs llampec després de la xarrada introductòria de Raúl Salinas, tal com anunciava el grup.

El 2024 va presidir el comité local del 82é Congrés Espanyol durant la fase de preparació. En el congrés, fet del 5 al 8 de setembre al Complex Educatiu de Xest, va ser el responsable de les conferències i del postcongrés, i un dels quatre que van fer el seminari AMO, la formació d’activistes d’UEA: ho conta ell mateix en la crònica que va firmar a La Ondo, «Ni venis, ni vidis, ni Valenciis». Sobre el que un grup local rep d’UEA, i del que ell en va dir al grup el 2023, en parla «Què rep un grup local de la UEA, i què hi aporta». Va impulsar les Kafo-Kunvenoj, les trobades setmanals del grup en una cafeteria.

Els cursos documentats

L’últim de la llista, el de la UNESKO-Kuriero, el fa per a l’ILEI, l’associació internacional de professors d’esperanto: en cada sessió, diversos participants presenten articles de l’edició en esperanto de la revista de la UNESCO, El Correo de la UNESCO. Ell hi ha presentat, entre altres, un article sobre els selfies als museus, un altre sobre els llocs del patrimoni mundial de la UNESCO com a reserves de biodiversitat i «Bridi la trofeojn de milito» («Frenar els botins de guerra»), de Samuel Hardy.

Publicacions en esperanto

El que ha publicat en esperanto, per ordre, amb l’enllaç a cada text quan està en línia.

Llibres i materials didàctics

• NESPO (Nova Ekzercaro pri Sufiksoj kaj PrefiksOj), 2007: més de 2.100 exercicis sobre els afixos, amb respostes i un CD. En va eixir una ressenya, «Lernu Esperanton per la BEK-Kurso!», a Kajero el la Sudo núm. 74 (abril de 2007), a l’Internet Archive.
• El curs BEK (Baza EKzercaro), el quadern BEKUNU i el curs PEPAS: els exercicis són a bekkurso.info.

Articles i altres textos

• 2010: nota autobiogràfica al Panteó d’edukado.net, el portal internacional dels professors d’esperanto.
• 2012-2019: catorze articles sobre màrqueting i esperanto a La Ondo de Esperanto:
  1. «Teorio de disvastiĝo de novaĵoj, aplikata al Esperanto (1)», 2012, núm. 4.
  2. «Teorio de disvastiĝo de novaĵoj, aplikata al Esperanto (2)», 2012, núm. 5.
  3. «La leciono de Vakero Marlboro kaj Esperanto», 2012, núm. 6.
  4. «Transiri tiun damnindan verdan abismon!», 2012, núm. 8-9.
  5. «Modelo pri la Konduto de Konsumantoj de Hawkins, Best kaj Coney, aplikata al Esperanto», 2013, núm. 3.
  6. «Esperantistoj, Esperanto, merkatiko kaj ni», 2013, núm. 4-5.
  7. «La subfakoj de merkatiko, aplikataj al la Esperanto-movadoj (1)», 2014, núm. 4-5.
  8. «La subfakoj de merkatiko, aplikataj al la Esperanto-movadoj (2)», 2014, núm. 6.
  9. «La subfakoj de merkatiko, aplikataj al la Esperanto-movadoj (3)», 2014, núm. 7.
  10. «Merkatiko kaj ĝiaj limoj en la mondo de Esperanto», 2015, núm. 1.
  11. «Lingvaj Festivaloj kaj merkatiko: Vojaĝo de provlecionoj al landaj televidoj», 2015, núm. 3.
  12. «Merkatiko, strategio kaj Esperanto: Strategio-ĉeno por lokaj asocioj», 2015, núm. 7.
  13. «FAFO-Merkatiko kaj ĝia limigita apliko al la Esperanto-Movadoj», 2017, núm. 7.
  14. «La Merkatiko-Mikso kaj Esperanto», 2019, núm. 4.
• 2018: crònica del I Festival de Llengües de Xest al Boletín de la Federació Espanyola, núm. 424 (octubre-desembre de 2018).
• 2020-2023: al Valencia Luno, el butlletí del grup:
  • 2020, núm. 4: «Lecionoj en la Luno: Nova, perzooma leciono en Valencio».
  • 2020, núm. 5-11: «Kvaranteno», el seu diari del confinament, en set lliuraments.
  • 2020, núm. 6: «Malvortoj, neologismoj kaj Don Kiĥoto», exercicis del BEK.
  • 2020, núm. 7: «Duolingo. La pozitivaj partoj de niaj Esperanto-kursoj».
  • 2020, núm. 10: «Duolingo, parto II: la lingvaj ekzercoj, 7 kategorioj».
  • 2021, núm. 13 i 14: exercicis per a la Praktika Bildvortaro de Esperanto.
  • 2021, núm. 15 i 16: «Ĉu vi povas trovi la erarojn? Kiel korekti ilin?», en dos lliuraments.
  • 2023, núm. 17: «Aŭgusto kaj mi, la madridaj jaroj».
  • 2023, núm. 17: «Esperanto-Plaĝo III: kursaro de Esperanto en Hispanio», «Semajno-UNESKO» i «Semajno-Las Fallas».
• 2024: «Ni venis, ni vidis, ni Valenciis», crònica del 82é Congrés Espanyol a La Ondo de Esperanto.

A la Internacia Pedagogia Revuo de l’ILEI

L’entrevista que li va fer Katalin Smideliusz el 1995 i els seus textos de 2007 a 2025, amb l’enllaç al número en l’arxiu de l’ILEI. Hi ha un resum de cadascun, automàtic i sense revisar, en la pàgina dels seus articles a la IPR (en esperanto), i la resta de la revista és a l’índex de la Internacia Pedagogia Revuo.

• «BEKunu, BEKdu, BEKtri, BEKkvar…», entrevista de Katalin Smideliusz, 1995/4 i 1996/1.
• «Lingva Festivalo – Kiel fari efikajn, interesajn kursetojn por ĝenerala publiko?», 2007/4.
• «Lingva Festivalo: Kiel starigi kaj organizi LF en via urbo? (Parto I-a)», 2008/2.
• «Lingva Festivalo: Kiel starigi kaj organizi LF en via urbo? (Parto II-a)», 2008/3.
• «Ni provas instrui bone. Ĉu ni nun provu lerni bone?», 2009/1.
• «Du- aŭ triŝtupa klasifiko de la kursaro de E-o? — Malsamaj enhavoj por lerni la lingvon, kaj uzi la lingvon?», 2009/2.
• «LF kaj Nokto de Lingvoj kaj Kulturoj en Krakovo — sed KIEL altiri la publikon al niaj lingvaj eventoj?», 2009/3.
• «Forpaso de Profesoro D-ro Maŭro La Torre», 2010/2.
• «Enhavo-listaro por verkistoj de tradiciaj kaj retaj kursoj de E-o — Kiajn erojn instrui en kompletaj bazkursoj de niveloj A1, A2, B1 kaj B2 de KER?», 2011/2.
• «Kursaro en la Esperanto-Insulo — La Esperanto-Insulo bonvenigas vin al intensa, bunta kursaro en Ĉinujo, kun instruistoj Katalin Kováts, Ron Glossop, Federico Gobbo kaj Dennis Keefe, kune kun la ĉinaj esperantistoj de Hajnano», 2011/3.
• «BEK-Kurso: Netradicia maniero por instrui la prefiksojn kaj sufiksojn de Esperanto», 2012/1.
• «Esperanto-Insulo I — Fokusiĝo sur la tre intensa kurso por komencantoj kaj NE-esperantistoj», 2012/2.
• «BEK-kurso (1981-2013) kaj la tradicia Cseh-kurso (1925-1995). Kiaj estas la diferencoj?», 2013/1.
• «BEK-Kurso kaj la tradicia Cseh-Kurso — Du malsamaj aliroj rilate la instruadon de la A- kaj O-finaĵo-sistemoj», 2013/2.
• «Universitato de E-o, Oriento kaj Okcidento», 2013/3.
• «Profesoro Helmar Frank kaj la espero konigi al neesperantistaj fakuloj la valoron de lia verkado», 2014/1.
• «Pedagogio estas por infanoj. Andragogio estas por plenkreskuloj», 2015/1.
• «Renkontoj kun Diferenculoj: Rakontoj por Interkultura Edukado», 2015/2.
• «De banalaj bildoj al sukoplenaj silentaj filmoj en la instruado de Esperanto — Ĉoĉo (Charlie Chaplin) helpos vin lernigi Esperanton!», 2017/4.
• «Praktika utiligado de la silentaj filmoj de Charlie Chaplin por PAROLIGI gelernantojn de Esperanto je ĉiaj niveloj», 2018/2.
• «Praktika utiligado de la silentaj filmoj de Chaplin II — Daŭrigo kaj konkludaj komentoj», 2018/4.
• «UNESKO-Kuriero en EO kiel baza kursomaterialo — Spertoj en Azio kaj Eŭropo. Sugestoj por via asocio.», 2019/1.
• «Augusto Casquero, 1945 – 2023», 2023/4.
• «Ĉu ŝajnigaj teatrecaj ekzercoj en lernoĉambro estas senefikaj? (debato el la diskutgrupo e-ins)», 2025/4.

Conferències documentades

• 1984: «Esperanto, facila lingvo, sed… ĉu facile instruebla?», al congrés espanyol (Boletín 265).
• 2014: conferència de l’aniversari de l’Unua Libro, a Madrid (Boletín 409).
• 2018: «Madrido kaj Movado dum la Movido», conferència inaugural del congrés espanyol (Boletín 423).
• 2019: «Esperantistiĝo disvolviĝe: ekkono, motivoj, bariloj» i «Esperanto-Plaĝo», al congrés de Màlaga (Boletín 425).
• 2021: «2050: English or Esperanto», a l’Escola Oficial d’Idiomes de la Saïdia (crònica).

Fonts

Vegeu també

• La seua fitxa a la pàgina de biografies, junt amb la de la resta d’esperantistes del grup.
• En record de Jau el Holandés, que guiava els alumnes de l’Esperanto-Plaĝo.
• El Liceu d’Esperanto de Madrid, on Keefe va aprendre la llengua.
• Keefe i els alumnes de l’Esperanto-Plaĝo al congrés de Màlaga (2019).
• Femina, la revista feminista en esperanto, de què va parlar en una reunió del grup el novembre de 2020.

Referències

• El Liceu de Madrid, de gom a gom
• Fàcil, per a qui? No hi ha llengües fàcils en abstracte, ni tan sols l’esperanto
• Nou material per a aprendre esperanto des de zero
• La docència del grup: els cursos d’esperanto que hem impartit
• En record de Jau «el Holandés»
• Cap a Màlaga: valencians al 78é Congrés Espanyol d’Esperanto (2019)
• Cursos d’esperanto en línia: on aprendre esperanto per Internet
• Què rep un grup local de la UEA, i què hi aporta
• Kafo-Kunveno: esperanto al voltant d’un café
• La revista feminista que no vam poder comprar