Durant cinc anys, l’organització mundial de la joventut esperantista va preguntar a les seues seccions nacionals com estaven, i any rere any més de la meitat es van declarar «actives». Quan en 2014 va deixar de preguntar i les va puntuar per senyals que es podien comprovar, el resultat va ser un altre: de trenta-una organitzacions, una molt activa, cap activa, dues despertant-se, díhuit preocupants i deu dormint. El canvi de resposta no venia de les organitzacions: venia de l’instrument.
Dos gràfics de sectors, un damunt de l'altre. El de dalt, l'autoavaluació: una porció roja majoritària marcada «aktiva». El de baix, la mesura per indicis: la porció gran és morada i diu «Zorgigaj», i «Aktiva» no apareix.
Les dues mesures de les mateixes organitzacions, tal com l’informe les va posar, una damunt de l’altra. A dalt, el que deien de si mateixes. A baix, el que puntuava el sistema nou. Font: Superrigardo pri KODEJO 2012–2013, il·lustració 2.
Què és KODEJO
TEJO —Tutmonda Esperantista Junulara Organizo, l’organització mundial de la joventut esperantista, amb seu a Rotterdam— s’organitza per seccions nacionals: l’associació juvenil de cada país que en forma part. Des de 2008 els passa cada any un qüestionari, el KODEJO (Kompleta Demandaro por Esperantaj Junularaj Organizoj, «qüestionari complet per a les organitzacions juvenils esperantistes»), i en publica un informe.
Una de les preguntes era l’estat de l’organització, i la contestava la mateixa persona que omplia el formulari. Les opcions: activa, despertant-se, dormint, morta.
Cinc anys preguntant
El resultat d’eixa pregunta, any per any, tal com el recull l’informe de 2013:
| Any | Van contestar | Es declaren actives |
|---|---|---|
| 2008 | 19 | 58 % |
| 2009 | 25 | 52 % |
| 2010 | 33 | 56 % |
| 2011 | 24 | 65 % |
| 2012 | 22 | 52 % |
Convé fixar-se en què mesuren eixos percentatges: són sobre les que contesten, no sobre totes les seccions. I les que contesten un qüestionari no són una mostra qualsevol —una organització que no existix ja no contesta res—, de manera que el 52-65 % es calculava sobre el subconjunt més favorable possible. És el que en estadística es diu un biaix de selecció: la mostra se la tria ella mateixa. Les que no contestaven, l’informe de 2008 ja les donava per mortes:
«Oni povas konsideri ke la aliaj dudek ses, kiuj ne respondis, estas en dormanta aŭ eĉ mortanta stato.»
«Es pot considerar que les altres vint-i-sis, que no han contestat, estan en estat dorment o fins i tot moribund.» (La traducció és nostra.)
Amb tot, el redactat dels informes era de satisfacció moderada. El de 2013 encara ho diu així: «Estas kontentige, ke laŭ la enketo dum la lastaj 5 jaroj ĉiam pli ol duono de la respondintaj landaj sekcioj taksas sin aktivaj» —és satisfactori que, segons l’enquesta, durant els últims cinc anys sempre més de la meitat de les seccions que contesten es consideren actives.
El canvi
L’enquesta corresponent a 2013 es va publicar el 18 de desembre de 2014, sota la responsabilitat de Michael Boris Mandirola, vicepresident de TEJO, amb la compilació de Veronika Poór. Eixe informe explica, en un paràgraf sense èmfasi, que la junta havia canviat l’instrument:
«Ĉi-jare la Estraro de TEJO decidis provi mezuri la aktivecojn laŭ diversaj indikoj troveblaj ĉe tejo.org, tial la komparo kun la antaŭaj jaroj, kiam estis subjektiva memtaksado, povas esti iom malfacila. Tiu ĉi nova sistemo estis enkondukita por havi iom pli kompareblajn datumojn de jaro al jaro, ĉar la plenigantoj de la enketilo ŝanĝiĝas de jaro al jaro.»
«Enguany la junta de TEJO va decidir provar de mesurar les activitats per diversos indicis localitzables a tejo.org, i per això la comparació amb els anys anteriors, quan hi havia autoavaluació subjectiva, pot ser una mica difícil. Este sistema nou es va introduir per a tindre dades una mica més comparables d’any en any, perquè els qui omplin el qüestionari canvien d’un any a l’altre.» (La traducció és nostra.)
El sistema nou repartia punts segons requisits per a cada nivell i afegia una categoria que abans no existia, zorgiga —«preocupant»—, entre despertant-se i dormint. Aplicat a les trenta-una organitzacions que havien contestat:
«1 organizo estas aktivega, neniu estas aktiva, 2 estas vekiĝantaj, 18 estas zorgigaj kaj 10 estas dormantaj.»
«1 organització és molt activa, cap és activa, 2 estan despertant-se, 18 són preocupants i 10 estan dormint.» (La traducció és nostra.)
L’informe no ho ven com una revelació ni com un escàndol. Ho diu i passa avant, amb una advertència sobre el seu propi mètode: «Rimarkindas, ke la nova sistemo estas tre strikta, ĝi estis tiel kreita por montri la gravecon de la diversaj agadoj al la landaj sekcioj» —el sistema nou és molt estricte, i es va fer així expressament per a mostrar a les seccions la importància de les distintes activitats.
El gràfic que no podia mostrar-ho
A la pàgina següent, l’informe dibuixa la sèrie de 2008 a 2013 en un sol gràfic:
Gràfic d'àrees apilades, de 2008 a 2013, amb quatre categories: morta, dormint, despertant-se i activa. La franja roja «activa» ocupa més de la meitat fins a 2012 i desapareix quasi del tot en 2013.
Superrigardo pri KODEJO 2012–2013, il·lustració 3.
Val la pena mirar-ne la llegenda: morta, dormint, despertant-se, activa. Són les quatre categories velles. La cinquena, zorgiga —que en 2013 era on queien díhuit de trenta-una organitzacions—, no hi apareix, perquè el gràfic manté l’escala dels anys anteriors. El resultat és que la columna de 2013 mostra el trasllat de la franja roja a la verda, com si les organitzacions hagueren passat d’actives a despertant-se, quan el que diu el text és una altra cosa.
No és mala fe: és el que passa quan es canvia d’instrument i es continua dibuixant la sèrie antiga. Però convé dir-ho, perquè és el mateix gràfic el que convida a llegir 2013 com un enfonsament d’eixe any, i no ho és.
Què cal no concloure
El sotrac de 2013 no mesura una caiguda entre 2012 i 2013. Mesura la diferència entre preguntar i comprovar. Les organitzacions eren aproximadament les mateixes; el que va canviar va ser qui contestava la pregunta: abans, elles; després, uns criteris aplicats des de fora.
Això no fa la dada menys útil, en fa una altra. El que documenta la sèrie és que l’autoavaluació d’una organització sobre si mateixa no serveix per a saber si està viva, i que la diferència entre els dos mètodes, en este cas, va ser d’una organització declarada activa a cap.
Què va passar després
La sèrie continua, i la part que sí que es pot comparar d’un any a l’altre és quantes contesten:
| Any | Seccions que contesten |
|---|---|
| 2008 | 19 |
| 2009 | 25 |
| 2010 | 33 |
| 2011 | 24 |
| 2012 | 22 |
| 2013 | 29 (+2 candidates) |
| 2015 | 26 (+3 temàtiques) |
| 2018 | 22 (+3 temàtiques) |
| 2020 | 17 (+2 temàtiques) |
De 2012 i de 2014 no se’n va publicar informe propi: la xifra de 2012 la dona el de 2013, i de 2014 no n’hi ha cap —el de 2015 diu que 2013 va ser «lasta jaro kiam estis preparita raporto pri KODEJO».
En 2016 l’exercici es va tornar a reformular. L’informe d’eixe any, firmat per Enric Baltasar, d’Oliva, va abandonar les cinc categories per un embut de quatre fases i va posar la xifra que faltava: de les 46 seccions nacionals que TEJO tenia sobre el paper, només se’n van poder identificar 29 amb alguna activitat. La conclusió, ja no sobre l’instrument sinó sobre la llista, era donar-ne de baixa tretze.
Fonts
- TEJO. Superrigardo pri KODEJO 2012–2013. Sota la responsabilitat de Michael Boris Mandirola, vicepresident de TEJO; compilació de Veronika Poór. Rotterdam, 18 de desembre de 2014, 15 p. PDF a l’Internet Archive.
- TEJO. Superrigardo pri KODEJO [2008]. Rogener Pavinski, estrarano pri Landa Agado, 1 de juny de 2009, 6 p. PDF a l’Internet Archive.
- TEJO. Informes de KODEJO de 2009, 2010 i 2011.
- TEJO. KODEJO 2015 (PDF a l’Internet Archive), KODEJO 2018 (PDF a l’Internet Archive) i KODEJO 2020 (PDF a l’Internet Archive).
- TEJO. Pàgina de KODEJO.
Cap d’estos informes es descarrega ja del web de TEJO: totes les adreces de tejo.org que els allotjaven tornen 404, comprovat el 13 de setembre de 2026. Les còpies que citem són les de l’Internet Archive, i el grup n’ha arxivat còpia de les huit.
Vegeu també
- Què fa la UEA per un grup d’esperanto local
- 1,6 milions d’euros en díhuit anys
- El dèficit que els comptes no mostraven
- Els eterns principiants
- Quanta gent parla realment esperanto?
Referències
- Què fa la UEA per un grup d’esperanto local
- 1,6 milions d’euros en díhuit anys: què ha pagat la Comissió Europea a l’esperanto
- El dèficit que els comptes no mostraven: UEA porta des de 1998 sostenint-se amb herències i rendes
- Els eterns principiants
- Quanta gent parla realment esperanto?
Llegir en:
Aquesta entrada encara no té cap comentari. Sigues la primera persona a comentar-la des del fedivers.