La temporada de congressos d’enguany encara no s’ha acabat: després del Congrés Espanyol a Portugalete i del de SAT a Lleó, estos dies el Congrés Internacional de la Joventut Esperantista omple Tiana, vora Barcelona, de jóvens de tot el món. És un bon moment per a mirar arrere i recordar una edició molt especial per a nosaltres: la del pont de maig de 2015, quan Cullera va acollir alhora el 74é Congrés Espanyol d’Esperanto i el Congrés Valencià — una trobada fascinant, internacional i, sobretot, plena de jóvens.
Cartell del congrés de Cullera de 2015.
Un congrés doble vora la mar
De l’1 al 3 de maig de 2015, la Federació Espanyola d’Esperanto (HEF) i l’Associació Valenciana d’Esperanto van fer confluir els seus congressos a la Casa de la Cultura de Cullera (carrer dels Pescadors, 79), amb la Joventut Esperantista Espanyola (HEJS) i el nostre Grup d’Esperanto de València com a coorganitzadors, el suport de l’Ajuntament de Cullera i de Turisme Cullera, i la col·laboració de TEJO (l’organització mundial de la joventut esperantista), l’Instituto Fina Venko i Veganarto. Al capdavant del comité organitzador local hi havia Enric Baltasar, d’Oliva.
El lema triat, «Novaj perspektivoj» (Noves perspectives), resumia la intenció: repensar la difusió de la llengua internacional aprofitant les noves tecnologies de la comunicació i el desig creixent de les noves generacions de saltar barreres lingüístiques i culturals.
L’organització aspirava a 150 inscrits i finalment hi van participar al voltant de 90 persones, a banda dels veïns de Cullera que es van acostar a les activitats obertes al públic. La majoria venien de tot l’Estat, però també d’Alemanya, França, Finlàndia, Polònia, Ucraïna, el Vietnam, Corea del Sud i els Estats Units; en la llista d’inscrits figurava fins i tot gent de Bèlgica i de Ciutat del Cap (Sud-àfrica).
Tres dies ben plens
El divendres es va obrir amb un curs d’iniciació a l’esperanto obert a tothom, curtmetratges subtitulats, servei de llibres i una exposició entranyable: postals i cartes antigues dels primers esperantistes valencians, dècades de correspondència que travessaren guerres i canvis. A l’acte inaugural, la regidora de cultura de Cullera, Maria Carmen Tormos, va donar la benvinguda als congressistes junt amb Enric Baltasar i el president d’HEF, José Antonio «Toño» del Barrio, i es van regalar llibres en esperanto a la biblioteca municipal. A la vesprada hi hagué xarrades sobre portals temàtics i màrqueting a internet i sobre «El Quixot i l’esperanto» —el 2015 es complien 400 anys de la segona part del Quixot—, esta última gravada i encara visible al canal de YouTube d’HEF. La nit va acabar amb l’interkona vespero: cadascú portava menjar i beguda de la seua terra, i n’arribaren plats d’Alemanya, del Vietnam i de mitja península.
El dissabte de matí, excursió a peu al castell de Cullera, amb vistes sobre el poble, el Xúquer i la mar fins al cap de la Nau, i una xarrada d’astronomia a l’aire lliure a càrrec de Vicent Lluís Gimeno, esperantista de Sueca. La vesprada va ser intensa: taller de tècniques creatives, experiment col·lectiu de màrqueting, presentació de TEJO, la foto de grup, el Vietnam contat per Flama Floro —una esperantista vietnamita que havia vingut a estudiar a la universitat a Espanya—, Corea del Sud per Youngung Kim, «Heroo», els catàlegs en línia de la Biblioteca Juan Régulo i la Bitoteko per Ana Manero, un taller de creació de cançons amb Miguel Gutiérrez Adúriz i una sessió sobre l’ensenyament de la llengua. I de nit, banquet de paella en un bar del poble i concert de reggae en esperanto de l’alemany Jonny M, que es va guanyar el públic i va fer ballar mig congrés.
El diumenge, després de l’assemblea general d’HEF, els més resistents encara van agafar el tren per a una visita final a València. Tot això amb un sol d’estiu avançat: més de trenta graus, cel ras i alguna cremada solar de record.
La gran aposta: la joventut
Si per alguna cosa es recorda Cullera 2015 és per l’aposta juvenil. La inscripció era gratuïta per als nascuts després de 1989 i molt reduïda per als menors de 30 anys, i la crida va funcionar: l’onada jove que havia començat l’any anterior al congrés d’Arnedo (La Rioja) es va consolidar a Cullera, on molts jóvens repetien o s’estrenaven en un congrés estatal.
El fruit més durador va ser la refundació de HEJS, la secció juvenil de la federació, que es va reorganitzar al voltant del congrés amb Alejandro Escobedo com a nou president: en l’assemblea general del diumenge va entrar en la junta directiva d’HEF en representació dels jóvens, i s’hi va aprovar una partida pròpia del pressupost per a l’activitat juvenil.
Els nostres, a la llista
La llista d’inscrits es llig hui com un mapa de l’esperantisme valencià d’aquell moment: Rafa Aragó, de la mateixa Cullera; Vicent Lluís, de Sueca; Enric Baltasar i Joanvi Mengual, d’Oliva; Marc Rausell, de Potríes; Pablo Mendoza, de Carlet; esperantistes de Paterna, Mutxamel i Alacant; set companys de Xest, i els veterans del grup de València, entre ells els enyorats Pascual Pont i Jau Sendra.
El que va vindre després
Durant el congrés mateix, Javier Romero va presentar la candidatura d’Extremadura per a l’any següent, i el 75é Congrés es va celebrar el 2016 a Herrera del Duque (Badajoz). El congrés espanyol no tornaria a terres valencianes fins al 2024, a Xest. I Cullera va continuar ben lligada a l’esperanto: pocs anys després hi funcionaven els cursos internacionals d’Esperanto-Plaĝo, dels quals ja hem parlat en l’entrada sobre el congrés de Màlaga de 2019.
De Cullera a Tiana
Onze anys després, aquella aposta juvenil continua ben viva, i ara mateix a tocar de casa. Del 9 al 16 d’agost de 2026, l’alberg de la Conreria —a Tiana, dins el parc de la Serralada de Marina, entre Barcelona i la mar— acull el 82é Congrés Internacional de la Joventut Esperantista (IJK), el congrés anual de TEJO, la mateixa organització que ja col·laborava a Cullera. L’organitza la Joventut Esperantista Catalana (KEJ), nascuda el 1985, adormida durant anys i refundada el 2019 per una nova generació: una història que rima amb la refundació d’HEJS que va eixir de Cullera.
El lema d’enguany és «La naturo tra homaj okuloj» (la natura vista amb ulls humans), i el programa aprofita dos esdeveniments irrepetibles: l’acabament de la torre principal de la Sagrada Família i l’eclipsi total de sol del 12 d’agost, visible quasi en exclusiva des de la península. Una setmana de platja, bosc i esperanto que confirma allò que a Cullera només s’intuïa: que el relleu existeix i que parla la nostra llengua.
Fonts: el web del congrés, conservat a la Wayback Machine; la crònica d’Eduardo Berdor i l’acta de l’assemblea al Boletín n. 410 d’HEF; el programa al Boletín n. 409, i la ressenya de la revista HELECO n. 91. Sobre l’IJK de Tiana, el web oficial del congrés i la crònica de Libera Folio.
Referències
- 26 de juliol, Dia de l’Esperanto, i els congressos de l’estiu
- Pascual Pont Martínez (1937–2023), l’esperanto com a ferramenta per a pensar el món
- En record de Jau «el Holandés»
- Cap a Màlaga: valencians al 78é Congrés Espanyol d’Esperanto (2019)
Llegir en:
