El 24 de setembre de 2013, la ràdio de la Universitat de València (MediaUni) va entrevistar sobre l’esperanto Berta Raposo Fernández, catedràtica de Filologia Alemanya de la Universitat de València.
Berta Raposo Fernández.
El programa era «A fons», de Ràdio Universitat, presentat per Lorena Hernández amb el control tècnic de Jorge Ruiz, i tractava de les noves tecnologies aplicades a la traducció. Segons la descripció que en va fer el grup:
Hui ens preguntem sobre les noves tecnologies relacionades amb la traducció. Ens referim sobretot als traductors automàtics, i reflexionem sobre la possibilitat de què aquestes màquines siguen més perfectes amb la professora de Traducció i Interpretació Laura Ramírez. A més, parlem sobre exemples de llengües artificials com l’esperanto amb Berta Raposo, catedràtica de Filologia Alemanya.
Berta Raposo és filla de Jesús Raposo, membre de l’associació i una de les veus que van passar pel programa d’esperanto de Ràdio Klara.
Programa complet emés per la ràdio de la Universitat de València el 24 de setembre de 2013 (30 minuts). La primera part, amb Laura Ramírez Polo, tracta de la traducció automàtica; la part dedicada a l’esperanto, amb Berta Raposo, comença al minut 15:36.
Salta a:
En la seua intervenció, Berta Raposo explica com està construït l’esperanto: una gramàtica de base europea però molt simplificada —sense gènere, amb conjugacions mínimes— i un lèxic pres sobretot de les llengües romàniques, després de les germàniques i, en menor mesura, de les eslaves, com el polonés que parlava Zamenhof.
Transcripció de la part sobre l’esperanto
Transcripció automàtica del tram dedicat a l’esperanto (minuts 15 a 26), revisada per a corregir noms propis. Conserva la llengua original de cada intervenció: la locutora pregunta en valencià i Berta Raposo respon en castellà, com va passar a l’emissió.
Locutora [15:36] — A hores d’ara l’esperanto es tracta de la llengua artificial més parlada al món. En «A fons» ens agradaria aprofundir un poc en aquesta qüestió, reflexionar sobre la possibilitat de l’existència d’una llengua comú i també parlar sobre els idiomes més parlats al món. Un tema que anem a tractar amb Berta Raposo, qui és catedràtica de Filologia Alemanya de la Universitat de València i a més també és parlant d’esperanto. Hola, bon dia. Sí, bon dia. He introduït un poquete en líneas generales este tema del esperanto y también de las propostes de llengües únicas. Vos tenéis un poquete este idioma, esta llengua. No sé cómo va a comenzar a estudiarla, por qué, cómo os va a interesar por este tema.
Berta Raposo [16:15] — Bueno, eso porque mi padre sí que era un hablante de esperanto, bueno, con más profundidad y más intensidad que yo y fue por eso y también por algún amigo que también lo hablaba.
Locutora [16:31] — Hem parlat un poquet sobre com va aparèixer aquesta llengua, va ser Zamenhof, però ens agradaria un poquet que ens comentara un poc més com va ser el seu origen, per què es va crear?
Berta Raposo [16:40] — El doctor Zamenhof era, como dices, más bien polaco de nacimiento, pero también, además, era judío, y vivía en una ciudad de Bialystok que pertenece actualmente también a Polonia, pero era una zona… Donde había una gran mezcolanza de lenguas, lenguas y de etnias y de nacionalidades, y Zamenhof vio desde su infancia que, bueno, le pareció, y quizá tenía razón, que esas nacionalidades y esas etnias estaban bastante enfrentadas entre sí y que la lengua la utilizaban como instrumento de enfrentamiento, como arma. Entonces, como Zamenhof era un pacifista radical, pensó que la manera de que se pudieran reconciliar… No sólo esos pueblos del Imperio Ruso donde él vivía, sino, en general, en todo el mundo, él pensó que el crear una lengua común, que no fuera patrimonio ni propiedad de nadie, pudiera ser un medio para conseguir la paz mundial, vamos, directamente, lo digo así de manera muy simplificada, pero esa era su idea.
Locutora [17:50] — I a poc a poc es va anar estenent, es va anar aprenent. A cap i a la fi el seu objectiu que era que es convertir en una llengua comú a totes i a tots no s’ha aconseguit encara que hi ha una comunitat de gent parlant d’aquest idioma no s’ha aconseguit perquè no hi ha interès a lo millor en que s’aconseguisca aquest objectiu que hi hagi una llengua comú a totes les persones.
Berta Raposo [18:17] — Sí, hay interés, claro, indudablemente. Bueno, el primer gran golpe para el Esperanto fue la Primera Guerra Mundial. Precisamente Zamenhof murió en 1918 al terminar la guerra y ya no pudo ver lo que pasó luego, porque antes sí que hubo intentos de institucionalizar el Esperanto, tampoco lo conozco mucho, pero lo que sí sé es que luego, después de la Primera Guerra Mundial, cuando se fundó la Sociedad de Naciones, que fue la precursora de la actual ONU, Organización de Naciones Unidas. Ahí se llegó a solicitar, bueno, hubo intentos ya bastante serios e oficiales de… De introducir el esperanto como lengua de trabajo o lengua de comunicación. Y entonces, sobre todo, Francia y los países francófonos se opusieron porque entonces el francés era todavía, a principios del siglo XX, la lengua de… De comunicación oficiosa, porque, vamos, nunca ha habido una lengua oficial de comunicación. Eso fue, ya digo, en la época de entreguerras, entre la primera y la segunda, cuando había la Sociedad de Naciones. Ya con la Segunda Guerra Mundial, pues otra vez se volvió a… Bueno, fue otra vez otro retraso, otro retroceso, diríamos. Y después de esta guerra ya… Retrocedió, el inglés tomó su puesto y, bueno, no, es que ya nadie pensaba seriamente en que se pudiera imponer, o por lo menos, o bueno, no digo ya imponer, pero introducir una lengua… Llamada artificial como instrumento de comunicación. Es demasiado complicado.
Locutora [20:04] — Anem a aprofundir un poquet més en aquesta llengua, perquè sí que hem dit això, que és la més parlada de les artificials, ens agradaria saber, hem escoltat abans un poquet un fragment d’una pel·lícula que està rodada íntegrament en Esperanto, i hem sentit un poquet com sona, però ens agradaria saber quin és el sistema, com funciona, en què es va basar Zamenhof per a crear aquest idioma?
Berta Raposo [20:23] — Sí, sí, sí. Eso sí que es interesante y, vamos, me parece que… Zamenhof estuvo muy acertado en su creación porque vosotros habéis hablado antes de una lengua artificial que se creó poco antes del Esperanto, llamada Volapük. Y esa lengua, el problema que tenía es que era muy difícil. Gramaticalmente, vamos, por lo que… El vocabulario, el léxico, no se basaba en ninguna lengua conocida, o si se basaba, estaba todo tan transformado que no era fácil de reconocerlo. En cambio, Zamenhof ideó una gramática muy sencilla, muy sencilla, sencillísima, sobre la base, pero eso sí, sobre la base de las lenguas indoeuropeas, pero muy sencilla y además con algunos elementos que son también propios de las lenguas aglutinantes, o sea, no solo de las lenguas indoeuropeas que son mayoritariamente… Y eso en cuanto a la gramática y en cuanto al léxico… Ahí sí que él creó una lengua eminentemente europea, cosa que entonces era normal. Puede que parezca un poco eurocentrista, pero entonces no se podía evitar en aquella época. La base del léxico son las lenguas románicas, en primer lugar, el latín y las lenguas románicas, francés, español, italiano. Luego hay una gran parte también de palabras derivadas de las lenguas románicas, alemán, inglés… Sobre todo, alguna parte ya mucho más pequeña, derivada de lenguas eslavas, el propio polaco que hablaba Zamenhof, el ruso, etcétera. Y, bueno, no sé si hay alguna palabra, algún vocablo también procedente de lenguas europeas, eso ya no lo sé, pero… Las bases son esas, gramática… Sobre base indoeuropea, pero muy sencilla, sin conjugaciones, sin géneros, sin declinaciones, por supuesto, y el léxico basado en las lenguas europeas, prácticamente en todas, son las tres ramas lingüísticas, románica en primer lugar, germánica en segundo y eslava en tercero.
Locutora [22:41] — O sigui que va, més o menys, agarrant poquets ingredients de diferents llengües, posant-los junts en un mateix idioma. I és possible, a hores d’ara, que hi hagi una llengua d’estes característiques que es parla a tot el món? Seria possible o per una banda que fóra l’Esperanto o una altra que es creara?
Berta Raposo [23:03] — No, el mundo es demasiado complicado y está hecho de una manera que, aunque a lo mejor sería práctico, razonable, yo lo veo prácticamente imposible.
Locutora [23:18] — Com he comentat abans, que hi ha molts interessos creats darrere, també de les llengües, dels idiomes. Comentava el tema del francès, que en aquell moment de creació de l’esperanto era una llengua important. Ara, per exemple, hi ha l’anglès. Podríem dir que l’anglès s’ha convertit en una mena de llengua global?
Berta Raposo [23:36] — En cierto modo, sí, aunque yo creo que en general será una mínima parte de la población del mundo que la conozca, pero aún así, es cierto que se ha convertido en una lengua más usada, a nivel. A nivel internacional.
Locutora [23:50] — I, a més, això és una llengua hegemònica, està relacionada també amb la seva hegemonia econòmica, per exemple, dels Estats Units, cosa que també a poc a poc pot canviar, perquè, per exemple, Xina ja se situa al capdavant de l’economia mundial. També això pot transmetre’s a la llengua.
Berta Raposo [24:09] — A lo largo de la historia siempre ha sido así. Eso no es ninguna novedad, que las potencias hegemónicas intentan más o menos abiertamente extender su lengua y así ha sucedido y así sigue sucediendo, supongo.
Locutora [24:29] — Quines condicions ha de tindre una llengua perquè sigui global?
Berta Raposo [24:33] — Yo creo que no… Bueno, la principal condición es que sea de una nación con mucho poder. Esa es la principal condición. Lo demás ya…
Locutora [24:42] — És discutible. Per exemple, parlem del xinès. Podria convertir-se en el futur anglès?
Berta Raposo [24:49] — No lo sé, no lo sé.
Locutora [24:50] — No puc contestar a això. Perquè, clar, parlem d’això de, per exemple, l’anglès, la seva gramàtica, és una llengua que no és especialment complicada en aquest sentit, però, per exemple, el xinès sí que és una llengua molt més diferent. Per exemple, a les llengües d’origen indoeuropeu i altres llengües. Tal vegada seria més difícil que la gent domini aquesta llengua.
Berta Raposo [25:12] — Sí, es cierto que a lo mejor la sencillez de una lengua puede ayudar, en el caso del inglés seguramente ha ayudado a que se extienda mejor o con más rapidez, pero no sé, no es lo único, no es lo único condicionante, seguro que no. Seguro que hay casos en que a lo mejor, ahora mismo no me acuerdo de ninguno, pero seguro que habrá casos en que alguna lengua que resultaba muy difícil a otros, porque eso también depende, es una relación recíproca, ¿difícil para quién? Y puede haber casos en que una lengua que fuera muy difícil para otros, sin embargo, se… Si se extendiera por motivos políticos y económicos, puede ser.
Locutora [25:52] — Berta Raposo, catedràtica de Filologia Alemanya de la Universitat de València, moltíssimes gràcies per haver parlat amb nosaltres. Fins una altra.
La primera part del programa: la traducció automàtica, amb Laura Ramírez Polo
El programa no anava només d’esperanto. Abans de parlar amb Berta Raposo, «A fons» dedica els primers quinze minuts a l’altra resposta que la tecnologia dóna a la mateixa pregunta —si és possible entendre’s per damunt de les llengües—: la traducció automàtica. La convidada és Laura Ramírez Polo, professora de Traducció i Interpretació de la Universitat de València, doctorada allí amb una tesi sobre llenguatges controlats i traducció automàtica, i membre de la junta de la Xarxa de Traductors i Intèrprets de la Comunitat Valenciana. La transcrivim ací sencera pel mateix motiu que la part de Berta Raposo: és el document que ens queda d’aquella emissió, i el programa, de cap a cap, és una peça sobre la possibilitat d’una llengua comuna.
Lorena Hernández [0:15] — Hola, molt bon dia. Benvingudes i benvinguts un dia més a «A fons» de Ràdio Universitat, un racó en les ones en el qual aprofundir en temes actuals que us interessen a vosaltres, la comunitat universitària. Us parla Lorena Hernández; el control tècnic, Jorge Ruiz.
Lorena Hernández [0:35] — Conta la llegenda que fa moltíssims anys, tants que resulta difícil de recordar, tot el món parlava la mateixa llengua i utilitzava les mateixes paraules. Aleshores van decidir construir una torre, el cim de la qual arribaria fins al cel. Però Déu es va enfadar molt i va decidir destruir-la. Tant va ser així que va decidir confondre els homes i les dones amb les seues llengües. Es tracta només d’una història arreplegada a la Bíblia, la de la torre de Babel, que ens permet introduir el tema sobre el qual anem a parlar avui, el de les llengües. Hi ha la possibilitat d’un idioma universal que una a totes i a tots?
Lorena Hernández [1:12] — Al món es parlen al voltant d’unes 7.000 llengües, encara que la major part de la població només es comunica en un nombre reduït d’elles. El somni d’una llengua comú, amb la qual es podem entendre totes i tots, sempre ha estat a la societat. De fet, la major part de vosaltres coneixereu el cas de l’esperanto, una llengua artificial creada per l’oftalmòleg Lázaro Zamenhof al segle XIX, que pretenia convertir-se en un idioma comú. Tanmateix, amb la globalització és veritat que aquests idiomes s’han convertit en més parlats i coneguts que altres. És el cas, per exemple, de l’anglés, però als últims temps també hi ha un ingredient que s’ha afegit: les noves tecnologies.
Lorena Hernández [2:26] — Totes i tots coneixem els traductors simultanis que hi ha per la xarxa. Si bé al principi eren prou dolents, a poc a poc han anat millorant. Google està tractant de crear el traductor perfecte, aquell que elimine totes les barreres lingüístiques. Una enginyera alemanya està treballant en aquest mecanisme que, al cap i a la fi, pot ser un camí cap a la intel·ligència artificial. Sona a ciència-ficció, però tal vegada no tant. Allò ben cert és que la tecnologia avança molt ràpidament i, per analitzar aquesta qüestió, anem a parlar amb una experta en el món de la traducció i també de les tecnologies relacionades en aquest àmbit. Ella és Laura Ramírez, professora de traducció i interpretació de la Universitat de València i també presidenta de la Xarxa de Traductors de la Comunitat Valenciana. Hola, bon dia.
Laura Ramírez [3:18] — Bon dia, Lorena, què tal?
Lorena Hernández [3:20] — Bé, comencem parlant sobre aquestes ferramentes que hem esmentat de traducció que hi ha a internet, els traductors simultanis. Quina és la seua qualitat, a hores d’ara? Com es valoreu vosaltres els traductors?
Laura Ramírez [3:30] — Bé, això depèn prou del tipus de text, sobretot, que vull traduir. Sí que és veritat que n’hi ha hagut un millorament de la qualitat, però sobretot en textos que es poden trobar en la xarxa. Normalment, aquestes eines el que fan és basar-se en la comparació de textos que ja estan prèviament traduïts i el que fan és calcular probabilitats del que ja s’ha traduït abans. Aleshores, per exemple, si traduïsc els termes i condicions d’una pàgina web o textos jurídics, que n’hi ha, per exemple, molts de la Unió Europea, a l’abast de tots, sí que és fàcil trobar traduccions de bona qualitat. Tanmateix, si vols traduir un text de màrqueting o de literatura, la veritat és que la qualitat continua sent prou roín.
Lorena Hernández [4:19] — Perquè, en general, no són prou fiables, a hores d’ara, perquè hi ha de vegades que es tradueixen coses que sí que coneixem, per exemple, un poc l’idioma, i et dones compte que estan malament traduïdes.
Laura Ramírez [4:32] — Sí, efectivament. Nosaltres, en traducció automàtica, parlem de tres usos de la traducció, que seria, en primer lloc, l’assimilació, després la comunicació, i després la disseminació. Si vols utilitzar la traducció per a assimilació, és a dir, per a entendre el que vol dir el text, l’ús de la traducció automàtica pot ser útil, simplement donar-te una idea o saber de què va el text. I sobretot si estàs treballant en llengües que no coneixes, sempre serà més útil comptar en una traducció automàtica del gal·lés a l’espanyol que llegir el text en gal·lés, que probablement no entendràs res. Però després tenim uns altres usos com la comunicació o la disseminació: realment, quan vols disseminar la teua informació, quan vols donar una imatge corporativa de la teua empresa, no és convenient utilitzar aquest tipus de tecnologies, precisament perquè la qualitat que donen no està equiparada en les necessitats de comunicació que tenen aquest tipus de textos.
Lorena Hernández [5:32] — A més, les llengües, que són com éssers vius que no paren d’evolucionar i de canviar, també totes aquestes novetats idiomàtiques es van incorporant a aquests traductors?
Laura Ramírez [5:40] — Sí, efectivament, es van incorporant, però com deia abans, quan parlem de llenguatge creatiu, el problema és que la traducció és un fenomen multidimensional: nosaltres no només juguem la llengua com a cosa física, com a signes lingüístics, sinó que n’hi ha moltes altres dimensions com la cultural, la sociològica, etc. I moltes vegades, per exemple, jo faig molta traducció de màrqueting, de publicitat, i has de sobrepassar la traducció i anar a una transcreació, o sigui, a crear textos en la llengua de partida que siguen totalment naturals, que sonen com si els haguera escrit un natiu. I en aquests aspectes la traducció automàtica, jo crec que encara està —bé, parlàvem abans de la intel·ligència artificial—, però encara està molt lluny. Sí que dels usos, pense que pot ser útil per a contextos d’assimilació, o, per exemple, molts traductors estan ja utilitzant-lo com a esborrany de les traduccions, sobretot per a textos molt tècnics o textos jurídics on hi ha una terminologia molt específica o un llenguatge molt controlat que sempre s’utilitzen les mateixes expressions, etc. Però primer sempre ha de passar la revisió del traductor professional, que sap distingir o detectar on hi ha problemes; i, per altra banda, per a altres tipus de text, és un desastre.
Lorena Hernández [6:59] — Sí, esmentàvem —tu també ho has comentat— el tema de Google i del seu traductor, que han contractat un equip concret, un enginyer alemany, Franz Josef Och, i un equip que volen, això, aconseguir precisament que els traductors en la xarxa siguen més perfectes, que aconsegueixen allò que fins ara les màquines no han pogut fer, també com funcionar un poquet com les persones. No sé què penses tu d’aquesta intenció, d’aquesta proposta; creus que serà possible que s’aconseguisca això?
Laura Ramírez [7:27] — Bueno, jo personalment no ho crec. Vull dir, aquesta notícia jo crec que la vaig llegir ja fa… o siga, encara que està publicada fa poc, però aquestes intencions de Google i el senyor Och sí que les he llegit d’abans, que tenen aquesta intenció. El problema en el desenvolupament de la traducció automàtica des que va començar, des dels anys 50, és que es comença en una eufòria perquè al principi són mètodes nous —per exemple, ara, en el tema dels corpus que parlava abans. Les noves tendències en traducció automàtica el que fan és agarrar una gran quantitat de textos que ja estan traduïts i calcular probabilitats. Aleshores, al principi de l’aplicació d’aquestes noves tecnologies, l’augment de la qualitat era molt, molt, molt gran. El que passa és que s’arriba a una espècie de meseta, de punt en què ja és molt difícil avançar. I crec que Google està ja arribant a aquest punt de parada en què després cada xicoteta millora és molt xicoteta. I per això… no puc predir el futur, però jo pense que encara estem molt lluny.
Lorena Hernández [8:39] — Els traductors encara continuaran sent necessaris en un futur.
Laura Ramírez [8:44] — Sí, sobretot en el camp de la traducció professional. Ja us dic: sí que s’estan aplicant les tecnologies, però sempre com una ajuda o un recolzament al treball del traductor. I per altra banda, jo pense que la traducció automàtica, com dèiem abans, té el seu paper per a contextos d’assimilació i també per a estar cobrint contextos no que substituïsquen el traductor, sinó on abans no n’hi havia traductors. Per exemple, ningú no contracta un intèrpret, se’n va a la Xina i no contracta un intèrpret per a traduir-li els cartells que no veu; o, per exemple, si tu estàs en un xat, no contractes un traductor professional perquè traduïsca la conversació amb els teus amics que no parlen la teua llengua. Aleshores, la traducció automàtica cobreix contextos que abans no estaven coberts per la traducció. Tanmateix sí que té un perill, que és que, com estem treballant en tecnologies que van a la xarxa, que estan a l’abast públic, s’ha de tenir en compte tot el tema de la informació confidencial, perquè estem donant dades —com passa ja en el WhatsApp, en el Facebook, etcètera— que després aquestes companyies les poden aprofitar per als usos que ells consideren.
Lorena Hernández [10:00] — I pel que fa als traductors automàtics, són igual de fiables per a totes les llengües o hi ha alguns que són més fiables que altres?
Laura Ramírez [10:07] — Sí, com deia abans, sobretot aquests traductors com Google, que estan basats en mètodes estadístics, com més quantitat de text n’hi haja en la web, més fiables són. Aleshores, per exemple, pels parells de llengües anglés-espanyol n’hi ha molta fiabilitat, o francés-espanyol. També, si l’estructura de la llengua és pareguda, és més fàcil també que el traductor tinga millor qualitat. Però, com publicava també el senyor Och, per exemple, per al parell anglés-alemany pareix que la qualitat no és tan bona perquè l’estructura de les llengües és difícil. Jo també he provat alguna vegada alemany-espanyol i també, bueno, deixa molt que desitjar, no? No és tan fàcil. Però, bueno, per al parell anglés-espanyol, per la quantitat de textos que n’hi ha, estan aconseguint prou bona qualitat; però ja, doncs, dic, o siga, en tipus de textos molt concrets, on hi ha molta terminologia molt concreta, on hi ha ja, sobretot, molts textos abans traduïts. Perquè realment, al final, el que fa la màquina no és traduir, sinó agarrar textos prèviament traduïts per humans i fer un collage en les traduccions d’abans.
Lorena Hernández [11:25] — O siga que, per a tots i totes els nostres oients que utilitzen aquests traductors de forma habitual, dir-los que sí, per a ser textos poden ser més o menys fiables, però que també, de totes maneres, sempre s’han de revisar-los i veure quines coses estan bé i corregir aquelles que pensem que no estiguen del tot correctes.
Laura Ramírez [11:42] — Sí, efectivament, i sobretot depenen de l’ús. Si realment jo vull, per exemple, tinc un article i simplement vull saber el que significa i és per a ús personal, doncs pots utilitzar, òbviament, la traducció automàtica. Però si després aquest article s’ha de publicar o estem parlant… L’altre dia em contava una amiga una anècdota, i era que havien traduït —era en un càmping— i «la sala de cures» l’havien traduït per «the priests’ room», que és la sala de cures, però bé, del ram de l’Església. Per a aquests tipus de contextos on hi ha informació publicada per a un públic, etc., doncs s’ha de tindre en compte; però si és per a ús personal, per a tu, òbviament, és una ajuda.
Lorena Hernández [12:19] — Doncs, Laura Ramírez, professora de traducció i interpretació de la Universitat de València i presidenta de la Xarxa de Traductors de la Comunitat Valenciana, moltíssimes gràcies per haver-nos acostat a aquest món de la traducció automàtica i de la traducció a través de les noves tecnologies. I bé, doncs fins una altra, moltíssimes gràcies.
Laura Ramírez [12:38] — Perfecte, moltes gràcies a vosaltres. Adéu.
Lorena Hernández [12:40] — «La història de les llengües perfectes és la d’una utopia i d’una sèrie de fracassos, però ningú no ha dit que la història dels fracassos siga fracassada». És una frase de l’escriptor Umberto Eco al seu assaig La recerca de la llengua perfecta, en el qual reflexiona sobre la possibilitat de comptar amb un idioma perfecte per a comunicar-nos, un repte que s’ha tractat d’aconseguir al llarg de la història, encara que no sempre amb l’objectiu d’aconseguir la perfecció.
Lorena Hernández [13:39] — En general, són propostes per a aconseguir llengües universals que puguen ser apreses per tothom. Hi ha alguns llenguatges creats per autors de ciència-ficció per a satisfer les exigències d’un argument, com per exemple és el cas del na’vi d’Avatar o del klingon d’Star Trek. Altres, producte de transcripcions durant experiències místiques, i casos de vocabularis que parten d’obres artístiques. Però, com hem avançat al principi del programa, hi ha idiomes que s’han creat del no-res i que compten fins i tot amb el seu propi diccionari, abecedari i lèxic. La primera proposta d’un llenguatge universal va ser al segle XIX per part d’un bisbe alemany. La llengua es deia volapük, i el seu objectiu era promoure l’enteniment entre les diferents cultures. Però prompte li va eixir un dur competidor, l’esperanto, llengua creada per l’oftalmòleg polonés Lázaro Zamenhof, que va tindre prou impacte, fins i tot al món del cinema. La pel·lícula Incubus, per exemple, rodada el 1960 i considerada com una cinta de culte, està filmada íntegrament en esperanto. Escoltem un fragment.
[Fragment d’Incubus en esperanto. Tot seguit comença la part sobre l’esperanto transcrita més amunt.]
Transcripció automàtica dels minuts 0 a 15:30, revisada per a corregir noms propis i errors evidents.
Foto: fitxa de personal de Berta Raposo a la Universitat de València.
Font: còpia arxivada de l’entrada original al blog esperantovalencia.blogspot.com, donat de baixa el 2026.
Vegeu també
- Quinze anys de peces diàries amb el text al costat: l’Esperanta Retradio — un projecte que des de 2011 publica cada dia una peça d’àudio amb la seua transcripció, que és el criteri que seguim ací amb cada gravació.
Entrada incorporada retrospectivament el 20 d’agost de 2026. La data de l’entrada correspon al document o activitat original.
Referències
Llegir en: