Durant vint anys, la majoria dels universitaris hongaresos no podien arreplegar el títol sense un certificat de llengua estrangera. Valia l’anglés, valia l’alemany —i valia l’esperanto. Desenes de milers de persones s’hi examinaren. Quan en desembre de 2022 el Parlament llevà l’exigència, els exàmens d’esperanto passaren de milers a nou l’any.
L’edifici de l’ELTE Origó Nyelvi Centrum, a la cantonada del carrer Baross amb el carrer Rigó, a Budapest. «El carrer Rigó» és, en hongarés, el nom corrent de l’examen oficial de llengua.
En 2011 es feren a Hongria 5.240 exàmens oficials d’esperanto. Era el tercer idioma més examinat del país, per davant del francés i de l’espanyol i només darrere de l’anglés i de l’alemany. En 2024 se n’hi feren nou. En 2025, altres nou.
L’esfondrament final no s’explica per res que passara dins de l’esperanto, sinó per la desaparició de l’incentiu que l’alimentava: durant dècades l’estat hongarés va condicionar l’entrega del títol universitari a presentar un certificat de llengua estrangera de nivell B2, i l’esperanto era una de les llengües acceptades. Quan l’exigència va caure, l’examen es va buidar en dos anys.
Això no vol dir que abans anara bé. Entre 2011 i 2019, amb el requisit plenament vigent, els exàmens d’esperanto ja havien perdut el 64 % dels candidats, mentres que el conjunt del sistema d’exàmens hongarés en perdia el 25 %: l’esperanto passà de ser el 3,2 % de tots els examinats del país a ser-ne l’1,5 %. La llei explica l’esfondrament de 2020-2024; no explica la dècada de davallada que hi havia abans.
Les xifres oficials de l’Oficina d’Educació hongaresa permeten dir alguna cosa més incòmoda per als dos bàndols de la discussió habitual. L’esperanto tenia fama de ser l’opció més fàcil de totes les que hi havia. Però era també la llengua que menys aprovats donava: en 2019, de les que tenien més de cent candidats, cap no suspenia tanta gent —quasi sis de cada deu.
La llei: el títol es quedava al calaix
El mecanisme no era que calguera saber una llengua per a estudiar. Era que, acabada la carrera i aprovat l’examen final, la universitat no entregava l’oklevél —el títol— fins que l’estudiant no acreditava un nivell B2 d’una llengua estrangera viva amb un examen estatalment reconegut. L’article 51 de la Llei d’ensenyament superior de 2011 ho deia així: «és condició prèvia per a l’expedició del títol que acredita l’acabament dels estudis superiors l’examen final superat i, si esta llei no disposa una altra cosa, l’aprovació de l’examen de llengua prescrit». Hi havia excepcions —la llei mateixa les preveu, i els requisits de cada titulació podien ser més estrictes—, però la regla general era eixa.
L’esperantista hongarés László Szilvási ja ho explicava en el Boletín de la Federació Espanyola d’Esperanto de novembre-desembre de 1997:
«A Hongria l’esperanto està reconegut com a llengua viva, i l’examen estatal de grau mitjà val igual que el de l’anglés, l’alemany o altres llengües. (L’examen estatal de llengua val punts extra en la selectivitat i en l’accés a la universitat, i és condició per a rebre el títol universitari.)»
L’efecte era doble: punts en l’accés i condició per a graduar-se. Segons Oszkár Princz, secretari general de l’Associació Hongaresa d’Esperanto, l’origen del fenomen és una llei de 1995 sobre l’examen obligatori de llengües estrangeres en l’ensenyament superior: «Des d’aleshores va créixer bruscament el nombre d’estudiants que fan l’examen estatal de llengua», declarava en un comunicat de la Unió Europea d’Esperanto que el Boletín reproduí en maig-juny de 2004.
No hem pogut identificar quina disposició de 1995 és la que Princz tenia al cap, i per tant citem la seua datació com el que és: la d’un testimoni. El fil legal que sí que es pot seguir passa per la Llei d’ensenyament superior de 1993 —a la qual la llei de 2011 remet expressament per als estudis començats abans— i acaba en l’article 51 d’esta última.
Per què l’esperanto comptava
L’esperanto no s’hi va colar per una escletxa administrativa recent. Hi era des de molt abans que la llei el fera rendible.
En 1966 es creà a Hongria una Comissió Estatal d’Exàmens de Llengua també per a l’esperanto, i eixe mateix any començà a la Universitat Eötvös Loránd (ELTE) de Budapest l’especialitat de llengua i literatura esperantes, dirigida per István Szerdahelyi (cronologia de l’Associació Hongaresa d’Esperanto). Ferenc Jáki (1919-2010) presidí aquella comissió d’exàmens des de 1967 fins a 2008, segons la seua necrologia en el Boletín 390.
En febrer de 2000, quan Hongria substituí els vells exàmens estatals per un sistema d’exàmens acreditats, l’ITK —el centre d’idiomes del carrer Rigó, després ELTE Origó— fou el primer centre acreditat del país, i l’esperanto entrà en el paquet. Un escrit de l’ITK de 12 d’octubre de 2001, signat pel sotsdirector András Galló, certifica a l’Associació Hongaresa d’Esperanto que el centre examina d’esperanto «com a llengua viva» tant en el marc estatal com en l’acreditat.
El punt jurídicament decisiu arribà el 6 de gener de 2004: l’Institut de Lingüística de l’Acadèmia Hongaresa de Ciències declarà que l’esperanto és «una llengua viva molt normalitzada, fortament socialitzada i no ètnica, que complix totes les funcions lingüístiques possibles dins d’una comunitat lingüística secundària». El Ministeri d’Educació comunicà a les universitats que l’esperanto tenia la consideració de llengua estrangera viva. Fins a eixe moment, diu Princz, «alguns instituts estatals no volien tractar l’esperanto com a igual».
Convé no confondre les dos coses. La declaració de 2004 no va crear l’examen: va reforçar decisivament la posició de l’esperanto davant de les universitats que no el volien acceptar.
Les xifres
Estes són les dades oficials de l’Oficina d’Educació hongaresa, que publica el nombre de persones examinades per llengua i any. La sèrie 2011-2020 es conserva en una captura d’arxiu de la mateixa pàgina; la de 2016-2025 és la que està en línia hui. La línia taronja és el romaní (lovari), l’altra llengua amb fama de drecera: està ací com a control, per a vore si el que li passà a l’esperanto li passava només a l’esperanto.
Persones examinades a Hongria en esperanto i en romaní (lovari), any per any de 2011 a 2025: l’esperanto cau de 5.240 a 9, i el romaní de 1.779 a 0.
Les xifres any per any
| Any | Esperanto | Romaní (lovari) | Lloc de l’esperanto |
|---|---|---|---|
| 2011 | 5.240 | 1.779 | 3r |
| 2012 | 3.699 | 1.284 | 3r |
| 2013 | 3.613 | 945 | 3r |
| 2014 | 3.342 | 964 | 3r |
| 2015 | 2.993 | 974 | 3r |
| 2016 | 3.212 | 1.378 | 3r |
| 2017 | 2.254 | 1.690 | 3r |
| 2018 | 2.091 | 1.641 | 3r |
| 2019 | 1.861 | 1.412 | 3r |
| 2020 | 681 | 614 | 5é |
| 2021 | 225 | 360 | — |
| 2022 | 244 | 371 | — |
| 2023 | 40 | 58 | — |
| 2024 | 9 | 10 | — |
| 2025 | 9 | 0 | — |
Només entre 2011 i 2020 s’examinaren d’esperanto 28.986 persones. Segons el Boletín de 2004, l’esperanto ja havia arribat al tercer lloc en 2002, desplaçant-ne el francés.
«L’opció més fàcil» no vol dir «fàcil»
La premsa hongaresa el batejà com el jolly joker dels exàmens de llengua: el més barat i el més ràpid per a salvar el títol. L’Origó mateix ho explicava en estos termes: l’esperanto «el triaven sobretot els qui havien estudiat anglés o alemany com a molt en el batxillerat i havien perdut el nivell durant els anys d’universitat» (Eduline, 16 de febrer de 2022).
Les estadístiques d’èxit de la mateixa administració diuen una altra cosa. Estos són els aprovats sobre presentats:
| Any | Esperanto | Anglés | Alemany | Romaní (lovari) |
|---|---|---|---|---|
| 2018 | 38 % | 68 % | 59 % | 50 % |
| 2019 | 40 % | 68 % | 61 % | 47 % |
| 2020 | 30 % | 70 % | 63 % | 50 % |
En 2020, de 681 persones que s’examinaren d’esperanto, en van aprovar 203. En 2019, entre les llengües amb més de cent candidats, l’esperanto era l’última de la llista d’èxit, i el romaní la penúltima.
Això no demostra que l’examen d’esperanto fóra més difícil que el d’anglés, ni que la seua fama de fàcil fóra falsa. Les dos coses són perfectament compatibles: l’esperanto podia ser l’opció més fàcil —la més curta i barata de les que hi havia— i al mateix temps la que més gent suspenia, possiblement perquè era la que més candidats atreia que hi arribaven amb poca preparació. És el que diu l’Origó mateix: hi anaven els qui havien perdut l’anglés del batxillerat.
Les dades diuen quants suspenien, no per què. El que sí que desmenten és la versió forta de la llegenda —que l’esperanto era un aprovat regalat—, i la desmenten amb els números de l’estat, no amb els nostres.
Com es va acabar
L’exigència del certificat deixava cada any milers de titulacions bloquejades: gent que havia acabat la carrera i no tenia el paper. En la primavera de 2020, amb la pandèmia, el govern hongarés aprovà el decret 101/2020 (IV. 10.): «qui aprove l’examen final abans del 31 d’agost de 2020 queda exempt de l’obligació de fer l’examen de llengua exigida com a condició prèvia per a l’expedició del títol» (article 6 del decret). Es va repetir en 2021. L’estudi acadèmic de Fajt, Bánhegyi, Vékási i Cseppentő sobre la «moratòria de l’examen de llengua» calcula que uns 135.000 titulats reberen el títol sense certificat (Modern Nyelvoktatás, 2022/3-4).
El 7 de desembre de 2022, el Parlament hongarés aprovà —amb 135 vots a favor, 41 en contra i 15 abstencions— la modificació que llevava l’examen de llengua com a condició legal del títol: l’únic requisit legal passava a ser l’examen final, i cada universitat quedava lliure de demanar-ne o no. L’article 51 diu ara, sencer: «és condició prèvia per a l’expedició del títol que acredita l’acabament dels estudis superiors l’examen final superat». La resta de la frase ha desaparegut.
El resultat es veu en la gràfica: 244 exàmens d’esperanto en 2022, 40 en 2023, 9 en 2024. I no és un fenomen esperantista. El romaní (lovari), l’altra llengua amb fama de drecera, passà de 1.412 examinats en 2019 a 614 en 2020 i desaparegué també de les primeres posicions. El lovari funciona ací com un control: una llengua sense cap relació amb l’esperantisme, sotmesa al mateix incentiu administratiu, descriu la mateixa corba. El que es va acabar no va ser l’interés per l’esperanto: va ser l’incentiu.
Va deixar parlants?
Ací hi ha la pregunta que interessa al moviment, i la resposta que donen els censos hongaresos no és amable.
El cens comptava 2.083 persones que deien saber esperanto en 1990 i 4.575 en 2001. En 2011, en ple auge dels exàmens, la xifra pujà a 8.397 (taula del cens). I en el cens de 2022 tornà a ser «poc més de quatre mil», pràcticament la mateixa que en 2001: el diari HVG, comentant les dades de l’Oficina Central d’Estadística, ho qualificà de «la dada potser més estranya i més difícil d’explicar» de tot el cens.
L’explicació plausible és que una part dels qui declaraven saber esperanto en 2011 hi havien arribat per l’examen i deixaren d’usar-lo després. La coincidència temporal és molt forta —el pic censal cau en ple auge dels exàmens—, però convé dir què no demostra: els censos no seguixen les mateixes persones, i no permeten comprovar que els de 2011 siguen els examinats. És una hipòtesi, no una dada.
I la seqüència tampoc és exactament la que semblaria. El cens de 2022 es prengué a l’octubre, dos mesos abans que el Parlament llevara l’exigència: quan es va comptar, feia dos anys que hi havia amnisties i que els exàmens s’havien desplomat, però el requisit encara existia sobre el paper.
Això no vol dir que no en quedara res. Vol dir que un certificat no és un parlant, que és el problema de fons de comptar quanta gent parla esperanto, i que desenes de milers d’exàmens no són el mateix nombre d’esperantistes: una distinció que al moviment li convé fer abans que la faça un altre.
L’examen encara existix, contra el que es va publicar
En abril de 2025, diversos mitjans hongaresos anunciaren que aquell seria l’últim any en què es podria fer l’examen acreditat d’esperanto (Eduline, 7 d’abril de 2025). El mateix dia, l’Eszperantó Alapítvány desmentí la notícia: després d’una reunió amb la direcció de l’Origó, el centre «retirà la decisió anterior» i mantindria cada any la possibilitat de l’examen acreditat també en esperanto. L’endemà, Eduline es desdigué del que havia publicat: segons László Szilvási, de la Fundació Esperanto, la confusió venia que «l’Origó no havia llevat ni actualitzat la notícia vella del seu web».
Va guanyar el desmentiment. El calendari d’exàmens de l’Origó per a 2026 convoca l’esperanto en febrer i el 3 d’octubre, i l’esperanto continua en la llista de llengües acreditades de l’Oficina d’Educació. L’examen segueix; el que ja no hi ha és la raó per la qual milers de persones el feien.
Sobre què és exactament eixe examen, en què es diferencia del certificat internacional de la UEA i què vol dir «oficial» en cada cas, vam escriure Es pot certificar el nivell d’esperanto?.
El que no sabem
Queden preguntes obertes que les fonts consultades no responen, i val més dir-ho que emplenar-les.
No sabem quanta gent d’aquells desenes de milers d’examinats continua usant la llengua, perquè ningú no els ha seguit. No sabem quant va facturar l’ecosistema d’acadèmies i cursos intensius que va créixer al voltant de l’examen. I no sabem quina part del moviment esperantista hongarés d’avui ve d’allí i quina part hi era d’abans.
El que sí que sabem és la forma general del fenomen: un estat va posar un incentiu, l’esperanto complia els requisits per a acollir-s’hi, desenes de milers de persones el van aprofitar durant vint anys, i quan l’incentiu va desaparéixer se’n van anar quasi totes.
Fonts
- Oktatási Hivatal, estadístiques d’exàmens de llengua: nombre d’examinats per llengua i any, 2016-2025, la sèrie 2011-2020 arxivada i els percentatges d’èxit per llengua de 2018, 2019 i 2020.
- Llei 2011. évi CCIV sobre l’ensenyament superior nacional, article 51: la redacció anterior, amb l’examen de llengua com a condició del títol, i la vigent, sense ell (Nemzeti Jogszabálytár).
- Decret 101/2020 (IV. 10.) del Govern hongarés, article 6 (Nemzeti Jogszabálytár).
- Balázs Fajt, Mátyás Bánhegyi, Adél Vékási i Krisztina Cseppentő, «A nyelvvizsga-moratórium margójára», Modern Nyelvoktatás 2022/3-4, DOI 10.51139/monye.2022.3-4.71.91.
- Portfolio, «Szavazott a parlament: ezentúl a nyelvvizsga nem feltétele a diploma megszerzésének», 7 de desembre de 2022.
- Eduline, «Drasztikusan visszaesett az eszperantóból nyelvvizsgázók száma…», 16 de febrer de 2022, i «Idén lehet utoljára akkreditált nyelvvizsgát tenni…», 7 d’abril de 2025.
- Vasárnap, «Továbbra is lehet eszperantóból állami nyelvvizsgát tenni», 7 d’abril de 2025, i la rectificació d’Eduline, «Mégsem szűnik meg az akkreditált nyelvvizsga lehetősége eszperantóból», 8 d’abril de 2025.
- Nyelv és Tudomány, «Az élő eszperantó», sobre la declaració de l’Institut de Lingüística de l’Acadèmia Hongaresa de Ciències de 6 de gener de 2004.
- ELTE Origó Nyelvi Centrum, calendari d’exàmens de 2026, i Oktatási Hivatal, llengües del sistema acreditat.
- Idegennyelvi Továbbképző Központ, escrit d’András Galló a Oszkár Princz, 12 d’octubre de 2001.
- Cronologia de l’esperanto amb referències hongareses i dades censals de coneixement de llengües, Associació Hongaresa d’Esperanto.
- HVG, «A lakosság negyede állítja, hogy beszél angolul», 27 de setembre de 2023, sobre les dades de llengües del cens de 2022.
- Boletín de la Hispana Esperanto-Federacio, n. 333 (novembre-desembre de 1997), n. 366 (maig-juny de 2004) i n. 390 (2010).
La fotografia de l’edifici del carrer Rigó és de Globetrotter19 i es reproduïx amb llicència CC BY-SA 4.0.
Llegir en:
Aquesta entrada encara no té cap comentari. Sigues la primera persona a comentar-la des del fedivers.