El 26 de juliol de 2021, Dia de l’Esperanto, el programa Podríem estar millor d’À Punt Ràdio va entrevistar per telèfon Raúl Salinas Monteagudo, president del Grup d’Esperanto de València, i Ivan Garcia, tresorer del grup. Dotze minuts en valencià sobre què és una llengua planificada, per què Zamenhof la va fer i com s’aprén.
Podríem estar millor era el magazín matinal d’À Punt Ràdio, la ràdio pública valenciana. Aquell dilluns el programa va dedicar un bloc al 26 de juliol —la data en què Zamenhof va publicar el primer manual d’esperanto, en 1887— i va telefonar dos parlants. La casualitat va voler que tots dos foren del mateix grup: la redacció els havia contactat per separat.
L’enregistrament que conservem dura poc més de dotze minuts:
Transcripció de l’entrevista
Transcripció automàtica, corregida només en els noms propis i en els errors inequívocs; pot contindre errors. L’entrevista va ser en valencià i ací es conserva tal com es va emetre.
Presentadora [0:00] — Doncs parlem d’això en el següent tema, d’idiomes, però no tan populars com els que estaves comentant, eh? No parlem ni de castellà. Vinga, que t’ho he posat molt fàcil, eh? T’ho he posat molt fàcil. La pista musical era fàcil. Sí, és que la paraula que hem escoltat ja ens dona totes les pistes del tema que ens ocuparà en els pròxims minuts. I és que, tot i que ja ho hem dit alguna que altra vegada, jo sé que encara hi ha algun despistadet de vacances que no sap el dia en el que estem. Per tant, ui, què, Ramir?
Ramir [0:37] — Dilluns 26 de juliol del 2021. I per a qui no estiga assabentat, és el Dia Internacional de l’Esperanto.
Presentadora [0:47] — A més del dels iaios.
Ramir [0:48] — A més, sí. Avui el teu calendari estava ple de coses. L’esperanto és una llengua planificada, creada perquè puga ser parlada internacionalment i que no siga la llengua materna dels parlants.
Presentadora [1:01] — Doncs a alguns els sonarà desconegut, a altres els sonarà, i uns altres fins i tot la parlaran; no en va, en l’actualitat en són vora 150.000 les persones que la parlen i l’usen habitualment, una xifra que podríem elevar, que podríem parlar de milions si atenem a criteris de persones que l’han estudiat, que tenen nocions. Jo no sé si tu saps esperanto, Ramir?
Ramir [1:25] — No, jo no sé esperanto. L’única cosa que sé de l’esperanto és qui la va crear, que és el doctor Zamenhof, que jo visc a València i té un carrer a la ciutat. […] Sí, però parlar d’una llengua sense escoltar-la, això és com molt estrany, no? Podríem posar-li solució a això.
Presentadora [1:41] — Molt bona idea, em sembla molt bona idea. I la posem ja mateix, la solució, a més, perquè volem escoltar-la, volem saber com sona, volem saber també moltes de les particularitats d’esta llengua, i per això tenim al telèfon dos dels seus parlants. Raúl Salinas, president del Grup d’Esperanto de València, molt bon dia.
Raúl [1:58] — Bon dia.
Presentadora [1:59] — I també ens acompanya l’Ivan Garcia, que també és parlant i, escolta, que després de contactar amb ell, ens hem assabentat que resulta que és tresorer d’aquest mateix grup. Bon dia, Ivan.
Ivan [2:09] — Hola, bon dia.
Presentadora [2:11] — Tot queda en casa, eh? Primer que res, moltes felicitats, Raúl, Ivan. Precisament hem contactat amb vosaltres, ho vam fer per separat, i ara resulta que sou col·legues, ja veus tu el que són les coses, eh? Però a veure si ara vos poseu a parlar en esperanto, això em fa a mi un poc de por. Vos poseu ahí entre vosaltres a xerrar i no ens assabentem de res? No, no? O sí?
Ivan [2:34] — No, jo crec que una gran part potser sí que t’enterareu, no hi haurà problema.
Presentadora [2:39] — Ai, això ja em dona una bona pista d’entrada. Xics, el nostre Ramir, que és molt sabut i ens ha donat algunes pinzellades sobre què és l’esperanto, però vosaltres que l’useu, vosaltres que l’estimeu, que coneixeu també la seua història, el procés de creació, sí que m’agradaria que ens explicàreu amb més detall què és això d’una llengua planificada, amb quin objectiu es va fer. Raúl, per exemple, m’ho expliques un poc?
Raúl [3:02] — Sí, sí. L’esperanto, com ja ha dit Ramir, és una llengua planificada, que vol dir que es va crear de manera artificial —una paraula que no s’hauria de dir, perquè totes les llengües han sigut fetes per humans, per les persones—, però no és una llengua ètnica, no ha sorgit per l’evolució dels parlants, de la història i tal. Va ser un senyor, Ludwik Zamenhof, que va seure un dia i va dir: «Vaig a fer una llengua per a acabar amb un problema que jo estic veient tots els dies a ma casa, que és que visc en un lloc on hi ha quatre pobles en conflicte militar que parlen quatre llengües diferents, i jo tinc la convicció que es barallen perquè no s’entenen».
I el xaval, quan ja era un poquet més gran, tenia molta cultura de llengües perquè son pare era professor de llengües, si no me’n recorde malament. I ell mateix va arribar a parlar, no sé si 12 llengües; tenia molta capacitat. I va seure i va fer una primera versió que va publicar tal dia com hui, un 26 de juliol, el primer llibre —per això celebrem l’esperanto aquest dia—, i res, 134 anys després encara estem parlant d’esperanto i s’utilitza per tot arreu, totes les ciutats grans tenen un grup d’esperanto i tal, i això seria el superresum.
Presentadora [4:42] — Clar, i estàs parlant d’una primera versió. Ivan, també pots intervindre quan vulgues, per descomptat; jo m’imagine que també s’ha hagut d’anar adaptant conforme han anat evolucionant els temps. Per exemple, se m’ocorre, el llenguatge tecnològic que ha anat sorgint en els últims anys, en les últimes dècades, s’ha anat incorporant també, imagine.
Ivan [5:03] — Clar, sobretot a nivell de nou vocabulari, com comentes. L’esperanto està viu, passa com en totes les llengües. Sobretot el que passa en l’esperanto és que per aquest caràcter inicial, que és d’utilitzar-lo com a idioma vehicular, que cap idioma s’imposarà als altres i justament no es formaran guetos en els països —o justament el que passa amb l’anglés, que estem com obligats a tot estudiar-lo per a prosperar, tindre una carrera i competir, traure una beca, etcètera, etcètera.
És un idioma viu, l’esperanto, i en això mateix està com blindat a aquests anglicismes, amb la qual cosa quasi totes les coses noves que van apareixent, tant en la tecnologia, cultura, etcètera, com que s’esperantitzen, no? Llavors es van creant noves paraules, perquè té un avantatge l’idioma esperanto, que és com aglutinant: que no fa falta inventar noves paraules, sinó que pots agafar arrels, sufixos, prefixos, i així ara mateix és molt més fàcil després recordar aquestes paraules.
Ramir [6:05] — I a l’hora d’adaptar aquest llenguatge, hi ha com una espècie de reial acadèmia de l’esperanto, per dir-ho d’alguna manera, que adapta aquest llenguatge i accepta noves paraules?
Raúl [6:17] — Sí, sí, existeix l’Akademio de Esperanto, que és una entitat que sí que intenta aclarir-li els dubtes, per exemple, i introduir noves paraules d’una manera que siga consistent amb la resta de la llengua i tal. Sí, això sí que existeix.
Ivan [6:36] — Té com 134 anys d’història, han format moltíssimes associacions, tant internacionals com directament vinculades a la llengua estrictament. Hi ha molta cultura darrere.
Presentadora [6:48] — Vosaltres com preneu contacte amb l’esperanto, Ivan?
Ivan [6:51] — En el meu cas, com que fa 10 anys viatjava molt, era molt nòmada, era molt motxiller…
Presentadora [6:59] — Tinc entés que has viscut a França, a Vietnam, a Singapur, a Tailàndia, i segur que m’he deixat un grapat de països més.
Ivan [7:05] — Sí, he viscut com 7 o 8 anys d’Àsia sobretot. La gent pensa que l’anglés t’obri les portes a tots els llocs i que pots parlar amb totes les persones. Jo m’he trobat que a l’Índia, per exemple, amb l’anglés només podia demanar habitació, poder eixir-me’n per a buscar menjar, etc. Però l’anglés només m’obria la porta per a parlar amb un estatus social dels indis […]; no podia parlar amb tot el món, perquè és difícil també poder accedir als recursos i el temps per a aprendre anglés.
I l’esperanto, en canvi, sí que l’he practicat en altres països, en Turquia, en Armènia, en Indonèsia, i vaig inclús donar classes d’esperanto i el van aprendre més ràpid que jo, així com ací en Espanya. I és veritat que vas poder parlar amb gent que per exemple ve d’un estatus igual més ric, gent com de molt més humil, que el van aprendre superràpid. Jo, per exemple, vaig aprendre’l en tres o quatre mesos, perquè és veritat que és un idioma molt, molt fàcil d’aprendre.
Presentadora [8:11] — Per a poder mantindre una conversa. I tu, Raúl?
Raúl [8:14] — Sí, jo vaig començar en el 95. Vaig trobar de casualitat un curs de la Federació Andalusa d’Esperanto, que venia en una revista d’informàtica, i he de dir que a mi sí que m’agrada aprendre idiomes, tot tipus d’idioma. Però vaig viure això i jo sempre he sigut prou idealista, i quan vaig llegir això, que l’esperanto es creava com a llengua internacional auxiliar, no per a substituir cap llengua sinó per a evitar l’imperialisme lingüístic d’uns pobles sobre altres i tal, això em va conquerir d’alguna manera.
I la veritat és que vaig aprendre primerament jo sol, perquè no sabia que existia el Grup d’Esperanto de València, i després vaig parlar per la xarxa, per internet, i recorde que hi va haver un tipus rus que em va donar l’adreça del Grup d’Esperanto de València. Jo feia l’acudit que la KGB ens tenia controlats i tal. I vaig anar, i la veritat és que la gent era prou major i jo tenia 15 o 17 anys, i no em va atraure molt.
Però després, quan ja el 2002 o 2003, crec, quan vaig tindre un poquet més de diners per a viatjar, vaig anar al meu primer congrés juvenil d’esperanto i m’ho vaig passar superbé, perquè és una passada; perquè a més a més els joves aprenen esperanto superràpid i la comunicació és molt bona, i estàs content i fent acudits tot el temps, perquè a més a més és una llengua que és molt fàcil: per la forma que té pots fer bromes molt fàcilment.
Presentadora [10:03] — I tot entra millor amb humor, veritat. Escolteu, ens quedem sense temps, però vos anava a dir un repte —però com és per a acomiadar-nos, no serà un repte—: volem que digueu el nom del nostre programa en esperanto, vos animeu? Podríem estar millor en esperanto?
Ivan [10:24] — Digues-ho tu, Raúl.
Raúl [10:26] — Ni povus esti pli bone.
Presentadora [10:29] — Ai, moltíssimes gràcies. Escolta, tenim un jingle en esperanto, eh? Per al Podríem estar millor. Vos agraïm moltíssim la vostra participació en el nostre programa. Vos felicitem també pel vostre dia i, tot i que ens ha agradat escoltar-vos un poquet en esperanto, perquè a més a més ens suscita molta curiositat això que dèieu que és fàcilment comprensible, que segur que captaríem algunes cosetes, ho deixarem per a un altre dia, una conversa en esperanto —per què no—, i nosaltres anirem endevinant què és el que esteu dient, a veure si ens pica el cuquet també i ens apuntem a aquest grup d’esperanto.
Ivan [11:00] — Molt bé. En València podeu trobar-nos […]. Moltíssimes gràcies.
Presentadora [11:05] — Molt fàcil, molt bé, moltes gràcies. Raúl, Ivan, a gaudir del vostre dia.
(Ja acomiadats els convidats, els presentadors comenten el tema entre ells i faciliten el WhatsApp del programa per a qui es vulga animar a aprendre esperanto.)
Font: enregistrament conservat a l’arxiu del grup a Internet Archive. El programa Podríem estar millor es va emetre a À Punt Ràdio.
Entrada incorporada retrospectivament el 23 d’agost de 2026. La data de l’entrada correspon al document o activitat original.
Llegir en:
