El 17 de setembre de 1989, en la trobada anual dels esperantistes valencians i murcians celebrada a Alacant, es va decidir constituir la Valencia Esperanto-Federacio (VEF) per a coordinar els grups del país i representar-los davant les autoritats. El primer president va ser Juan Antonio Giménez García. La federació es va inscriure al Registre d’Associacions de la Comunitat Valenciana el 13 de maig de 1991 amb el número 52, i encara hi consta activa.
L’acord d’Alacant
Ho contava el Valencia Luno número 24, d’octubre de 1989, en una nota signada per Augusto Casquero de la Cruz:
Dum la renkontiĝo de la murcia kaj valencia esperantistaro, okazinta la pasintan 17an de septembro en Alicante, oni decidis finfine oficialigi la «Valencia Esperanto-Federacion» kiu havas kiel ĉefa celo kunordigi la laboron de la esperantistoj de nia komunumo kaj reprezenti ilin antaŭ la aŭtoritatuloj.
«Durant la trobada dels esperantistes murcians i valencians, celebrada el 17 de setembre passat a Alacant, es va decidir finalment oficialitzar la Valencia Esperanto-Federacio, que té com a objectiu principal coordinar la faena dels esperantistes de la nostra comunitat i representar-los davant les autoritats.» Hi va ser elegit president de la junta constituent Juan Antonio Giménez; el secretari d’aquella reunió va ser Francisco Sánchez Antón. En la mateixa sessió es va acordar reunir-se cada any «el segon cap de setmana després de Pasqua».
Portada del Valencia Luno núm. 24, d'octubre de 1989, amb la nota «Fondiĝo de Valencia Esperanto-Federacio» signada per Augusto
Benicàssim, 1990: el primer congrés
El 28 i 29 d’abril de 1990 es va fer a Benicàssim el 1r Congrés de la Federació Valenciana d’Esperanto, amb exàmens oficials —bàsic, mitjà i de professorat—, reunió de delegats de grups, assemblea general i banquet. Giménez va obrir-lo amb una conferència sobre la història del moviment ací.
L’acta de l’assemblea, signada pel secretari Pascual Pont Martínez, deixa fixada la primera junta permanent:
| Càrrec | Persona |
|---|---|
| President | Juan Antonio Giménez |
| Tresorer | José Añó Belda |
| Secretari | Pascual Pont Martínez |
I deixa constància d’un problema que marcaria la federació des del principi: els esperantistes murcians i els valencians volien anar junts, però legalment no podien federar-se entre si. La solució, aprovada per unanimitat, va ser tindre dues organitzacions en el paper i funcionar com una de sola. Per això els congressos es diuen, durant anys, «de la Federació Valenciana d’Esperanto i Múrcia».
L’assemblea també va acordar esperar l’oficialització de dos grups més —el de Callosa de Segura i Juna Suno— per a poder constituir la federació amb quatre grups, deixant oberta l’entrada d’altres.
El cronista del butlletí, J. Pérez Sempere, en va traure una frase que val la pena guardar perquè és exactament el que la federació volia ser:
Mi certigas ke, ekde nun, la historiistoj pri la Esperanto-movado ĉe la valencianoj, estabiligos limdifinon inter ĝis Benicàssim kaj post Benicàssim.
«Assegure que, d’ara en avant, els historiadors del moviment esperantista entre els valencians establiran una línia divisòria entre abans de Benicàssim i després de Benicàssim.»
Acta de l'assemblea general del primer congrés, publicada al Valencia Luno núm. 26, de maig de 1990
Alcantarilla, 1991: la federació es fa legal
El 2n Congrés, celebrat a Alcantarilla (Múrcia) el 13 i 14 d’abril de 1991, és on la federació passa del paper a la realitat administrativa. L’acta diu que el govern valencià ja havia acceptat l’oficialització sobre la base de quatre grups fundadors, que s’havien pagat les taxes i que només faltava la inscripció administrativa. Eixa inscripció es va produir un mes després: 13 de maig de 1991, número 52 de la secció de federacions.
La mateixa assemblea va decidir un grapat de coses que dibuixen com havia de funcionar:
- El grup de Cheste estava fent els tràmits per a incorporar-s’hi, cosa que faria cinc grups.
- Quota d’entrada de 2.000 pessetes per als grups nous, perquè els fundadors ja havien pagat despeses que ells no tindrien.
- Comptes separats. Fins llavors les despeses de la VEF les havia suportades el Grup Esperanto de València; a partir d’ara la federació tindria compte propi.
- Carnet identificatiu per a tots els federats.
- Adhesió a la HEF com a membre individual, comunicant-li la fundació legal.
- El Valencia Luno canviava de subtítol: passava a ser «Bulteno de Valencia Esperanto-Federacio».
- Canvi del cap de setmana del congrés: del segon després de Pasqua al tercer, perquè el segon coincidia amb una festa gran de Cheste i els esperantistes chestans no podien vindre.
Este últim acord és menut i diu molt: la federació movia el seu congrés anual per a no deixar fora un poble.
Després
El pla d’Alcantarilla es va complir: el 3r Congrés es va fer a Callosa de Segura el 28 de juny de 1992, i és on Augusto Casquero va llegir la ponència «Propedeŭtiko de Esperanto», sobre el valor de l’esperanto com a preparació per a aprendre altres llengües. El 4t Congrés es va celebrar l’1 de maig de 1993 a l’ajuntament de Cheste, com a preparatiu del Congrés Universal que València acolliria eixe estiu, amb un homenatge als esperantistes veterans del poble i a Francisco Máñez Sánchez, qui hi va introduir la llengua. El va obrir Giménez, que encara presidia la federació.
La nostra semblança d’Augusto Casquero de la Cruz diu que en 1999 va ser elegit president de la federació, però no en dona font i nosaltres no ho hem sabut trobar als butlletins: queda com a dada pendent de confirmar. El que sí que consta és que en 2007 Giménez encara seia a la junta.
El congrés era la federació
José Miguel Bernabéu Egea, del grup d’Alacant, va ser president de la VEF a partir de 2002, elegit al congrés de la Vall d’Uixó. Segons ell, el congrés anual conjunt amb Múrcia va ser «l’activitat principal, i quasi l’única, de la federació», i s’organitzava per torns entre les províncies: Castelló, Múrcia, València, Alacant.
Els butlletins de la Federació Espanyola permeten reconstruir-ne bona part de la sèrie. Datant cada butlletí pel seu propi encapçalament:
| Congrés | Data | Lloc | Butlletí |
|---|---|---|---|
| 1r | 28-29 d’abril de 1990 | Benicàssim | Valencia Luno 25 i 26 |
| 2n | 13-14 d’abril de 1991 | Alcantarilla (Múrcia) | Valencia Luno 31 |
| 3r | 28 de juny de 1992 | Callosa de Segura | |
| 4t | 1 de maig de 1993 | Cheste | |
| 7é | 27-28 d’abril de 1996 | 325 | |
| 8é | 1997 | 335 | |
| 10é | 17-18 d’abril de 1999 | Lorca (Múrcia) | 338, 341 |
| 12é | 12-13 de maig de 2001 | 350, 352 | |
| 13é | 18-19 de maig de 2002 | la Vall d’Uixó | 356 |
| 15é | 4-5 de maig de 2003 | Múrcia | 361 |
| 17é | 16-17 d’abril de 2005 | Sant Joan d’Alacant | 370 |
| 18é | 10-11 de març de 2007 | Borriana | 377, 379 |
D’ací ixen dues coses. La primera, que de 1990 a 2002 la sèrie és anual i exacta: el 1r el 1990 i el 13é el 2002, sense cap salt. La segona, que després es desajusta: entre el 13é (maig de 2002) i el 15é (maig de 2003) hi ha un any i dos números, o siga que el 14é es va fer en eixos dotze mesos. A partir del 15é torna a ser anual fins al 17é de 2005.
El 13é va reunir una quarantena de persones vingudes de Castelló, València, Alacant, Múrcia, Madrid, Callosa, Mislata i Quart, i una de cada d’Ucraïna, Rússia, Colòmbia i França. El 15é, a Múrcia, el va presidir ja Bernabéu, cosa que confirma pel seu compte que era president des de 2002. I del 18é, el darrer, la crònica la signa José Añó, que va ser qui el va organitzar des de València.
Val la pena aturar-se en el 10é, a Lorca el 1999, perquè el butlletí en dona el tema: «Plibonigado de V.E.F. kaj Murcio», millorar la federació. Huit anys abans de deixar d’existir, la VEF ja dedicava el seu congrés a discutir com arreglar-se.
El final
El de Borriana, el març de 2007, va ser l’últim: entre el 17é d’abril de 2005 i ell no consta cap congrés, i el 2006 va quedar buit.
Eixe buit documental coincidix amb el que conta Bernabéu: el 2006 li tocava el torn a Castelló i no el va organitzar ningú. Ell recorda que llavors va ser Casquero qui el va traure avant a El Puig, però el que el butlletí situa a El Puig el juliol de 2006 és el congrés espanyol, no el valencià (Boletín 375). El 2008 li tocava a Múrcia, «però ningú el va fer i ningú va preguntar. Eixe va ser el final».
Sobre per què es va parar, hi ha dues explicacions que no coincidixen. La de Bernabéu és de desgast: el cansament d’organitzar els congressos, la falta de voluntaris per a fer la faena i la falta de participants. Luis Salag Laguarda conta una altra cosa: que ell va proposar fer la trobada sempre al mateix lloc, a Cheste, i que allò va trencar la federació. Bernabéu no ho recorda així. Ho deixem com està —dues versions, cap de les dues documentada— perquè el desacord també és un fet sobre el que sabem.
La federació, en tot cas, no es va dissoldre ni es va donar de baixa: va deixar de convocar-se. Al registre continua inscrita i activa, cosa que diu què hi ha al paper i no què funciona.
Les cinc entitats esperantistes registrades al País Valencià
El Directori d’Associacions de la Comunitat Valenciana, que és una base de dades oberta, permet vore d’un colp d’ull què hi ha inscrit i des de quan:
| Núm. | Àmbit | Denominació | Municipi | Inscripció |
|---|---|---|---|---|
| 1754 | Provincial | Grupo Esperanto Valencia | València | 10-11-1980 |
| 1357 | Provincial | Grupo Esperanto de Alicante | Alacant | 11-05-1982 |
| 52 | Federacions | Federación Valenciana de Esperanto | València | 13-05-1991 |
| 2629 | Provincial | Asociación de Esperanto Verda Rondeto | Castelló de la Plana | 08-01-1998 |
| CV-01-050737-V | Supracomarcal | Asociación Valenciana de Esperanto | Oliva | 27-02-2013 |
Totes cinc hi figuren com a actives, cosa que diu què hi ha registrat, no què funciona: la inscripció no caduca sola.
El que no sabem
No hem vist els estatuts de la VEF ni tenim la llista completa de juntes. De la sèrie de congressos ens falten el 5é, el 6é, el 9é, l’11é, el 14é i el 16é, i els llocs de quatre dels que sí que tenim datats. Tampoc sabem si el grup de Cheste va arribar a formalitzar l’adhesió que estava tramitant el 1991, ni si la federació va exercir mai eixa representació «davant les autoritats» amb què es va fundar.
Tot això té una via de solució coneguda: el llibre d’actes. Bernabéu diu que el conserva entre el material del grup d’Alacant.
Fonts
- Valencia Luno núm. 24, octubre de 1989, pàg. 1: «Fondiĝo de Valencia Esperanto-Federacio», signat per Augusto — facsímil a l’Arxiu d’Internet.
- Valencia Luno núm. 25, febrer de 1990: convocatòria i programa provisional del 1r Congrés.
- Valencia Luno núm. 26, maig de 1990, pàg. 2-3: «Akto de la Ĝenerala Asembleo de la Unua Kongreso de la Valencia Esperanto-Federacio», signada per Pascual Pont i Juan Antonio Giménez, i «Benicàssim, historia evento», de J. Pérez Sempere.
- Valencia Luno núm. 31, juny de 1991, pàg. 3-4: «Akto de la Daŭra Estraro kaj Ĝenerala Asembleo de Valencia Esperanto-Federacio kaj Murcio», Alcantarilla, 14 d’abril de 1991.
- Valencia Luno núm. 37, juliol de 1993 — facsímil.
- Directori d’Associacions de la Comunitat Valenciana, dades obertes de la Generalitat Valenciana: conjunt de dades.
- Boletín de la Federació Espanyola d’Esperanto, núms. 325 (1996), 335 (1998), 338 (1998), 341 (1999), 350 (2001), 352 (2001), 356 (2002), 370 (2005) i 379 (2007).
- José Miguel Bernabéu Egea, president de la VEF des de 2002: notes d’una conversa del 9 de setembre de 2026. També hi diu que conserva el llibre d’actes de la federació entre el material del grup d’Alacant.
- Luis Salag Laguarda: notes d’una conversa del 8 de setembre de 2026, sobre la proposta de fixar la seu del congrés a Cheste. El que aporta sobre el torn de les províncies i sobre el final de la federació no consta en cap document que hàgem vist; el que sí que es pot contrastar —els congressos de 2002 i 2007— quadra amb els butlletins.
Vegeu també
Entrada incorporada retrospectivament el 9 de setembre de 2026. La data de l’entrada correspon al document o activitat original.
Llegir en:
Aquesta entrada encara no té cap comentari. Sigues la primera persona a comentar-la des del fedivers.