El 14 de desembre de 2002 un grup de socis de SAT, l’associació internacional de l’esperantisme obrer, va fundar a Madrid SAT-en-Hispanio (SATeH), que en castellà es diu Asociación Izquierda y Esperanto. Set mesos després SAT la va acceptar com la seua associació col·laboradora a Espanya, el paper que fins aleshores tenia HALE, l’associació d’esperantistes obrers legalitzada en 1987. La ruptura venia de lluny. Des de l’any 2000, el representant de SAT a Espanya i altres socis acusaven el butlletí de HALE, Kajeroj el la Sudo, de publicar propaganda d’extrema dreta. HALE responia que la revista estava oberta a totes les opinions i que SAT l’havia apartada sense escoltar-la. Cap de les dues associacions ha desaparegut: SATeH publica llibres d’història social en esperanto, i Kajeroj el la Sudo va traure el número 140 en juliol de 2026.
Les dues parts van deixar escrita la seua versió. SATeH va explicar per què naixia en el Boletín de la Federació Espanyola d’Esperanto. HALE va imprimir en la portada del seu butlletí la petició que li demanava la dimissió de la junta, i en els números següents la seua resposta. Ací les contem totes dues, cadascuna amb les seues paraules.
La història passa també per València. HALE va començar a funcionar en una reunió feta ací en juliol de 1988. L’assemblea que no es va poder celebrar en 1993, quan l’associació ja estava en crisi, també s’havia convocat a València. I SATeH es va presentar en públic per primera vegada en el congrés espanyol d’esperanto que es va fer a la ciutat en juliol de 2003.
SAT i les LEA: dues organitzacions, dues faenes
SAT és la Sennacieca Asocio Tutmonda, l’Associació Anacional Mundial: l’organització de l’esperantisme obrer. La van fundar en 1921 uns treballadors que es van reunir a banda durant el 13é Congrés Universal d’Esperanto, segons ho contava set anys després Eugène Lanti, el seu fundador. València en va acollir el 14é congrés, del 3 al 8 d’agost de 1934. SAT no té seccions nacionals: s’hi entra a títol individual, sense passar pel país. En cada país pot haver-hi, a banda, una LEA (Laborista Esperanto-Asocio, associació obrera d’esperanto), independent de SAT i lligada a ella per un conveni.
El conveni es va aprovar en el congrés de SAT de Göteborg, en 1928, i repartia la faena:
Com que les tasques de les dues organitzacions són diferents, cal, per a evitar conflictes, que SAT faça en principi la tasca del treball per mitjà de l’esperanto, i les associacions nacionals, la del treball a favor de l’esperanto.
— Conveni de Göteborg, 1928, punt 2
En esperanto, el text distingix el treball per-esperanta del treball por-esperanta. El primer usa la llengua per a altres causes, i és el de SAT. El segon fa propaganda de la llengua, i és el que toca a les LEA. Per això SATeH no és una secció de SAT, sinó una associació distinta amb la qual SAT té conveni. El seu text fundacional ho diu expressament: es pot ser de SATeH sense ser de SAT, i de SAT sense ser de SATeH. Hui SAT la té en la seua llista de LEA com la d’Espanya.
HALE: decidida en 1986, legal en 1987, en marxa a València en 1988
Crear una LEA a Espanya va costar. Una primera, fundada a Tortosa en 1978, va fracassar (Kajeroj el la Sudo núm. 28, p. 4). Segons el primer número del mateix butlletí, un grup de socis espanyols de SAT ho intentava «ja feia temps, tot just ens va arribar la democràcia». Els intents de Catalunya no van eixir bé, i els socis catalans de SAT van acabar proposant a la resta: «fundeu-la vosaltres, fora de Catalunya, i nosaltres col·laborarem».
L’empenta definitiva va arribar amb el 59é congrés de SAT, del 2 al 9 d’agost de 1986 a Sant Cugat del Vallès, amb més de dos-cents assistents (Boletín 272 i 276). Toño del Barrio, en un resum del moviment espanyol que va publicar en 2011, explica que arran d’aquell congrés es va fundar primer la Kultura Asocio Esperantista (KAE), activa sobretot a Catalunya, i «una mica després» HALE. El precongrés es va fer a la vall d’Ordesa i l’organitzava des de Saragossa Antonio Marco Botella. El mateix Valencia Luno, el butlletí del grup, els anunciava tots dos en gener de 1986.
Aquell congrés va decidir que es fundara una LEA espanyola, i el Ministeri de l’Interior va aprovar HALE (Hispana Asocio de Laboristoj Esperantistaj) el 22 de juliol de 1987. Ho explicava en el Boletín 283 una circular firmada per José María Bernabéu Franco, l’esperantista de Callosa de Segura de qui parla la fitxa del seu fill. La comissió provisional la formaven Giordano Moya Escayola, Antonio Marco Botella, Joan Manau i Valor i Bernabéu mateix. Marco Botella, en Kajeroj 22, dona una altra data per a l’oficialització: el 17 de juliol de 1987. Bernabéu en va ser el primer president (Kajeroj 63, p. 15-17).
Faltava posar-la en marxa. En juliol de 1988, aprofitant el 48é Congrés Espanyol d’Esperanto, que es feia a València (Boletín 287), «es van reunir a València els socis espanyols de SAT, convocats pel Comité Provisional de HALE per a posar en funcionament l’associació». Hi van elegir president Manuel López Hernández, i la seu se’n va anar a Sevilla (Kajeroj el la Sudo núm. 1, p. 5). Eixe primer número va eixir l’1 de desembre de 1988, redactat per Marco Botella i Miguel Fernández Martín.
Per això algunes notes biogràfiques de Marco Botella, com la que va publicar el Valencia Luno de març de 2002, diuen que va cofundar HALE «en 1988». Aquell any el que va fundar va ser el butlletí. En l’associació hi era des de la comissió provisional de 1987.
1994: «potser fins i tot l’existència mateixa» de l’associació
Sis anys després, HALE estava en crisi i ho deia ella mateixa. En el núm. 23 (juliol-setembre de 1994), la redacció publicava «La stabiligo de HALE» (L’estabilització de HALE):
El nombre baix de membres de l’Associació Hispana de Treballadors Esperantistes, i per tant també de persones capaces de dirigir-la, ha creat i crea problemes greus. […] L’any passat, el president designat va convocar l’assemblea anual a València, però no hi va anar a presidir-la, i la reunió no es va fer. […] Quan havia de ser confirmat enguany en la reunió convocada a Màlaga, cap membre del comité no s’hi va presentar, i com l’any anterior, l’assemblea no es va fer.
La conclusió era que «l’estabilització de HALE, potser fins i tot l’existència mateixa de la nostra associació, depén dels nostres esforços».
L’article no parlava només de la gestió. Criticava també el sistema de referèndums de SAT i l’estancament del moviment obrer, i es preguntava qui és hui un treballador:
Els nostres treballadors, en gran part ara tècnics, economistes, administradors o brillants enginyers eixits d’eixos canvis, a penes es reconeixen de la mateixa classe que els treballadors manuals i els aturats. […] No hauríem de pensar en una teoria moderna per a la defensa de la classe treballadora? Sens dubte, sí!
I definia l’associació així: «HALE és una associació de treballadors esperantistes i, per tant, formada per persones de pensament lliure i divers, no d’una sola ideologia».
2000: la línia editorial de Kajeroj el la Sudo
Cap a 1997 va agafar la redacció de Kajeroj Jesús de las Heras («Jesuo»), des de Múrcia. És el mateix que publicava la web Esperanto España, per on van arribar al castellà els textos de Claude Piron. I en 2003 va muntar la Gazetoteko Lanti, l’arxiu en línia d’on ixen la major part de les revistes citades ací.
Els estatuts de HALE, reeditats en Kajeroj 57, p. 7, la declaraven apartidista i deien que «HALE s’identifica amb els principis i els objectius de SAT». En l’abril de 1999, De las Heras escrivia: «No som una associació revolucionària i obrera, com SAT […]. Només som una associació cultural, segons els nostres estatuts» (Kajeroj 42, p. 18).
El conflicte va esclatar en 2000, per tres números seguits de la revista:
- el núm. 46 (juliol de 2000) va publicar un article sobre les empreses de treball temporal de Fernando Letamendía, a qui l’acta de l’assemblea de HALE anomena «falangista». De las Heras el posaria com a prova que mai no havia rebutjat un text per no estar d’acord amb les seues idees, que eren les d’un autor «la ideologia del qual és estranya i contrària a la meua sensibilitat» (Kajeroj 53);
- el núm. 47 (octubre) va ressenyar Los nuestros, de Federico Jiménez Losantos;
- el núm. 48 (novembre) va publicar «Limoj al esprimlibero» (Límits a la llibertat d’expressió), del secretari de HALE, José Pina Tuells.
Martín Bustín Benito, aleshores el representant de SAT a Espanya, va donar-se de baixa de HALE amb una carta al president i al redactor. No entenia «en què és interessant eixe article, si no és per la propaganda laudatòria de les idees feixistes falangistes» (Kajeroj 49, gener de 2001, p. 7). El mateix número porta l’acta de l’assemblea del 12 de novembre de 2000. Hi consta que HALE havia elegit per unanimitat Bustín president del comité local del congrés de SAT que s’havia de fer a Alacant en 2002.
Alacant, juliol de 2002: la petició
El 75é congrés de SAT es va fer a la Universitat d’Alacant de l’1 al 7 de juliol de 2002. Segons el secretari general de SAT, Kreŝimir Barkoviĉ, s’hi van inscriure «poc més de dues-centes persones», i unes seixanta no van poder entrar a Espanya perquè els van denegar el visat (Boletín 357, p. 18). El Valencia Luno també en va fer la crònica: Augusto Casquero de la Cruz hi va parlar de les llengües d’Espanya, i
es va discutir la situació actual de l’associació obrera espanyola HALE, els principals responsables de la qual a penes hi van participar.
— Valencia Luno núm. 50, novembre de 2002, p. 5
La mateixa crònica felicitava Bustín, que amb la seua companya Lija havia «portat quasi tota la faena d’organitzar el congrés». Els participants espanyols van elegir un nou enllaç de SAT per a Espanya, Pedro A. Hernández Úbeda. I el 7 de juliol uns quants van firmar una petició adreçada a la junta de HALE:
Portada de Kajeroj el la Sudo núm. 55, juliol-octubre de 2002, amb el text de la petició d'Alacant.
Nosaltres, socis espanyols de SAT i participants en el congrés de SAT que se celebra de l’1 al 7 de juliol de 2002 a Alacant, constatant que els actuals responsables de HALE, com a suposada LEA de SAT a Espanya, no han participat activament ni en este congrés ni en les sessions sobre les LEA, i considerant que eixa LEA no funciona bé perquè no complix l’objectiu principal pel qual treballa SAT ni les tasques assignades a les LEA, demanem a eixos responsables actuals de HALE que dimitisquen, perquè els socis de SAT que no accepten la seua actitud puguen actuar dins de HALE i continuar fent-la funcionar com a LEA espanyola de SAT.
HALE la va imprimir en la portada del seu número següent, el 55. Al peu hi afegia qui la firmava: deu persones, de les quals, segons el butlletí, només una era sòcia de HALE, dues n’eren antigues sòcies, i set no ho havien sigut mai. La nota acabava així: «HALEanoj parolu», que parlen els socis de HALE.
El mateix número dona la versió de HALE. De las Heras explica que la junta ja havia dimitit aquell any a petició del tresorer. El número 55 ho situa en la reunió del 25 de gener, i el 56, en abril. També diu que Bustín havia rebutjat l’ajuda que li oferien per al congrés esperantistes de Múrcia, Llorca i Alacant «perquè no vivim a Alacant», i que hi van ajudar gent que no era de SAT, com Rodolfo Canet Marín. La mateixa pàgina reproduïx el que havia escrit en Sennaciulo, la revista de SAT, el cronista del congrés, Jakvo Schram: que, «després de dificultats en HALE, on ara s’usa Kajeroj el la Sudo per a difamar SAT i lloar pensaments reaccionaris», Bustín i la seua dona van haver de fer tots dos sols «una faena gegantina».
Madrid, 14 de desembre de 2002: naix SATeH
A la tardor, Toño del Barrio explicava en el Boletín de la Federació Espanyola què havien decidit a Alacant:
Vam constatar que calia una associació que actuara en nom de SAT a Espanya, fera propaganda de l’esperanto en el medi obrer espanyol i captara socis per a SAT entre els esperantistes espanyols. […] Com que, al nostre parer, la LEA espanyola que hi havia fins ara, HALE, no complix actualment este objectiu, un grup d’esperantistes va decidir formar una nova estructura organitzada. […] En SAT-en-Hispanio poden entrar persones que se senten pròximes a les idees de SAT sense ser-ne socis. I també pot passar que un soci espanyol de SAT no siga de SAT-en-Hispanio, si no ho vol.
— Toño del Barrio, «Fondo de grupo SAT-en-Hispanio», Boletín 358 (novembre-desembre de 2002), p. 14
De moment no tenia junta, ni organització tancada, ni tan sols quota. La fundació formal va ser el 14 de desembre de 2002 a Madrid, on es van aprovar els estatuts de Maldekstro kaj Esperanto SATeH (SAT-en-Hispanio), en castellà Izquierda y Esperanto. La junta provisional la formaven Manuel Parra de president, Toño del Barrio de secretari i Pedro Hernández de tresorer (Boletín 359, p. 13). Nia Voĉo, el butlletí del Liceu d’Esperanto de Madrid, en va publicar els objectius estatutaris:
Fer efectius els principis i els objectius de SAT al Regne d’Espanya; usar en la pràctica la llengua internacional esperanto per als objectius de classe dels treballadors de tot el món, i difondre i ensenyar l’esperanto en tots els medis obrers i progressistes, sense atendre les seues tendències de partit i tenint en compte només la seua inclinació ferma a les idees democràtiques i progressistes.
HALE ho va rebre així. De las Heras volia reproduir l’article del Boletín en Kajeroj, però l’autor no ho va permetre. Així que el núm. 56 el va imprimir de fons, en roig, amb un requadre al damunt que remetia al Boletín per a llegir-lo:
Pàgina 10 de Kajeroj el la Sudo núm. 56, desembre de 2002: l'article de Toño del Barrio sobre la fundació de SAT-en-Hispanio, en roig de fons, tapat per un requadre de Jesús de las Heras.
A la pàgina 3 del mateix número, De las Heras anunciava que la nova associació seria d’esquerres i «intentarà complir els objectius que SAT li assigna, i no criticar SAT». Afegia: «ja he demanat d’afiliar-m’hi». A la pàgina 11 hi posava els límits: «no accepte que HALE no haja complit el paper que li va assignar el conveni de Göteborg». I recordava que dels firmants de la petició només un era soci de HALE. El president de HALE, Juan Antonio Cabezos Martínez, els desitjava en gener «que tinguen èxit» (Kajeroj 57, p. 4).
La Chaux-de-Fonds, juliol de 2003: SAT canvia de LEA
En juliol de 2003, en el 76é congrés de SAT, a La Chaux-de-Fonds (Suïssa), el comité de les LEA va prendre la decisió. La crònica la firmava Jakvo Schram, i Kajeroj la va reproduir sencera:
També és important que el comité de les LEA va decidir per unanimitat acceptar SATEH com a LEA a Espanya. […] Segurament això no és cap problema per a SATEH, on ja ara la majoria dels membres són socis de SAT. […] Molt probablement la decisió del nostre comité de les LEA la va influir molt la faena que SATEH ja havia fet a favor de SAT.
— Kajeroj el la Sudo núm. 60, octubre-desembre de 2003, p. 5
La crònica també recull qui faltava: els delegats de PREM, per un problema de visat, i HALE. El president de SATeH, Manuel Parra Benito, havia dit en una entrevista a Kajeroj del 17 de juliol: «Mai no m’he fet soci de SAT» (núm. 59, p. 6).
Dos dies abans, el 18 de juliol, els membres de SATeH s’havien reunit a València durant el 62é Congrés Espanyol d’Esperanto. A la vesprada s’hi van presentar en públic com a grup especialitzat, sense relació orgànica amb la Federació.
HALE no va acceptar la decisió. En Kajeroj 60, De las Heras protestava que s’havia parlat de l’associació «abundantment i amb menyspreu», sense avisar-la abans, sense convidar-la i sense enviar-li cap comunicació oficial. Un any després, el dossier «La problemo pri SAT» (Kajeroj 63, juliol de 2004) hi afegia un argument de procediment: «enlloc del conveni de Göteborg hi ha cap procediment per a separar una LEA», i «no vam tindre cap oportunitat de ser exculpats» davant de les altres LEA. Cabezos havia demanat «una acta d’acusació, la defensa de HALE i després la decisió». Segons el mateix dossier, el president de SAT li va contestar que «això és legal, perquè vam votar i vam decidir».
El dossier reproduïx també la carta de Schram a Cabezos del 28 d’abril de 2004. HALE la va publicar sencera i va marcar en negreta el que considerava «mentides evidents»:
Els membres de SAT de la regió de llengua castellana van decidir que dins de HALE ja no podien retrobar la llibertat necessària ni l’ideari d’esquerres pel qual volen lluitar. […] És la democràcia la que ha decidit que els socis espanyols de SAT preferixen l’esquerrana SATEH a l’associació defensora de l’ideari d’extrema dreta del general Franco i dels seus partidaris falangistes. […] La gent, els socis de SAT d’Espanya, no necessiten propaganda d’extrema dreta en la revista de la seua associació.
2005: la discussió arriba a Sennaciulo
En 2005 Sennaciulo va publicar «Kio pri SAT en Hispanio?» (Què passa amb SAT a Espanya?). Cabezos l’atribuïa a SATeH. L’article preguntava per què Kajeroj ressenyava amb elogis llibres de Federico Jiménez Losantos i de Pío Moa. Kajeroj ho reproduïx així:
…quan els llibres ressenyats són els de Federico Jiménez Losantos (periodista que ara s’ha convertit en la principal referència intel·lectual de la dreta més radical a Espanya, conductor del programa de notícies del matí de la ràdio de l’episcopat espanyol)…, o de Pío Moa (exmaoista, ara historiador revisionista de l’extrema dreta […]), i per què les ressenyes són clarament positives, es pot imaginar que alguna cosa no va bé en una associació progressista…
A més de Los nuestros, Kajeroj havia ressenyat Los mitos de la Guerra Civil, de Moa (núm. 60), i Las checas de Madrid, de César Vidal (núm. 59). Cap de les ressenyes anava firmada, i la capçalera de la revista avisava que el que no porta firma ho escriu el redactor.
Cabezos va contestar amb una carta adreçada al president de SAT i al redactor de Sennaciulo perquè la publicaren («Pri HALE kaj SATeH!», Kajeroj 67, juliol de 2005, p. 4-7). Hi defenia que cada redactor posa el seu segell a la revista i que «Kajeroj el la Sudo està oberta als diferents punts de vista». Recordava que la revista s’havia oposat a les guerres de Iugoslàvia i de l’Iraq, i que alguns socis de SATeH l’havien felicitat per això. I sostenia que la crítica «apuntava a la persona mateixa que l’havia escrita, no al contingut».
Uns mesos abans, en una ponència per al congrés virtual de HALE, De las Heras havia resumit la seua posició en una frase: «No érem la dreta, però tampoc no érem l’esquerra». I observava que l’«Asociación Izquierda y Esperanto» havia sigut reconeguda com a LEA «malgrat la confessió política del seu títol» (Kajeroj 65, gener de 2005, p. 16-18).
A partir de 2006 el to es va suavitzar. El núm. 69 desitjava bon any «als socis de SATeH i als de SAT», i agraïa a Bustín uns exemplars de Popola Fronto, la revista esperantista obrera de la Guerra Civil.
SATeH: de la festa del PCE als llibres
La Federació Espanyola en va anar publicant l’activitat en el Boletín:
- 2003-2005: parada a la festa del PCE a Madrid tres anys seguits (Boletín 362, 367, 373).
- Desembre de 2004: parada al congrés de l’AIT a Granada, la internacional anarcosindicalista, compartida amb el punt de contacte d’esperanto de la CNT (369).
- 2004: servei de llibres del congrés de la Federació a Bilbao, on va vendre per valor de més de 3.000 euros (367). Durant uns anys, el butlletí d’inscripció de la Federació cobrava també la quota de SATeH: sis euros.
- 2006: en el congrés de SAT de Belgrad, el president de SATeH, Pedro Hernández, saludava en nom de l’associació i deia que «funciona bé, té molts membres joves» (protocol del congrés).
- 2009-2010: la Fundación Esperanto li va donar 300 euros per a editar en castellà les Crónicas del Movimiento Obrero Esperantista, d’Antonio Marco Botella (389, p. 14). Són la traducció de les seues Laboristaj kronikoj, que havia publicat SAT en 1996, i la biblioteca de la CNT de Granada n’ha penjat l’escaneig sencer. El llibre es va presentar a la llibreria Traficantes de Sueños de Madrid. Nia Voĉo ho anunciava per al 20 de març de 2010 i el Boletín 390 ho situa el 22 d’abril. El president de SATeH era aleshores Pedro Sanz.
- 2010-2011: xarrada en nom de SATeH al local de la CNT de Ciutat Reial, a càrrec de Pedro Sanz, Miguel Fernández i Jorge Camacho, i un racó de llibres a la llibreria Malatesta de Madrid (392). Del 4 al 8 de desembre de 2010, en el 10é congrés de la CNT, a Còrdova, José María Salguero hi va representar SATeH i hi va muntar un punt d’informació, amb l’ajuda de l’Associació Andalusa d’Esperanto.
- 2013: el 86é congrés de SAT, a Madrid, del 28 de juliol al 4 d’agost, amb el lema «Esperanto: taŭga ilo por sociaj luktoj» (l’esperanto, una eina útil per a les lluites socials). Hi van participar «poc més de cent» persones, i «els organitzadors eren majoritàriament de SATeH», segons la crònica de Gary Mickle (403). La que va publicar La Ondo de Esperanto, també seua, conta una taula redona sobre la simpatia per l’esperanto en els mitjans alternatius, amb gent de Tierra y Libertad, Germinal, CNT, Estudios i la xarxa de traducció Tlaxcala. També hi va haver una visita col·lectiva a la CNT i una xarrada en castellà de Toño del Barrio per als visitants de fora. Allí es va presentar Poezio: armilo ŝargita per futuro, l’antologia de poesia social traduïda per Miguel Fernández, el primer llibre de l’editorial.
- 2016: SATeH va demanar a la Federació de fer servir la seua seu com a domicili legal, i la junta de la Federació ho va aprovar amb condicions (416).
- 2019: assemblea general dins del 92é congrés de SAT, a Barcelona (426).
I, cada vegada més, llibres:
| any | títol | què és |
|---|---|---|
| 2013 | Poezio: armilo ŝargita per futuro | poesia social, traduïda per Miguel Fernández |
| 2014 | Memorindaj anarkiistoj kaj anarkiisma esperantismo | anarquistes i esperantisme anarquista |
| 2016 | Nova mondo en niaj koroj | coedició amb Calúmnia |
| 2017 | Tagoj kaj ruinoj | els textos de Jaume Grau Casas, traduïts per Miguel Fernández (419, 421) |
| 2024 | Volontuloj kun okulvitroj | reedita La hispana tragedio, de Jef Last (1938), amb altres textos (446) |
| 2025 | Historieroj el alia vidpunkto | Contigo empezó todo, d’Eduardo Pérez, publicat en El Salto (449) |
| 2025 | Maruja Mallo | biografia bilingüe de la pintora, d’Ana Manero (450) |
La web castellana de l’associació va reunir, a més, una col·lecció de textos sobre socialisme, anarquisme, sindicalisme i democràcia lingüística. La presentava amb un avís: els autors «pertanyen a un espectre ideològic molt ampli», i els textos són «de continguts molt diversos, de vegades fins i tot contradictoris». El que ve després és quasi una traducció literal del primer article dels estatuts de SAT: contribuir a l’educació dels treballadors i ajudar a formar «esperits que pensen racionalment», capaços de comparar i de jutjar idees, perquè trien ells mateixos el camí «per a aconseguir l’alliberament de la seua classe».
És una associació xicoteta. Segons els informes que el tresorer, Pedro Sanz, enviava cada any a la llista de socis, entre 2005 i 2013 pagaven la quota, de sis euros, entre 17 i 24 persones. L’acta de l’assemblea general de l’11 d’octubre de 2020, feta a la seu de la Federació a Madrid, en compta 27 socis, 17 dels quals havien pagat la quota d’aquell any. Dels 1.939 euros que l’associació havia ingressat en l’últim any, 101 venien de quotes i 1.838 de la venda de llibres. La junta la formaven José María Salguero, Manuel Parra i Pedro Sanz.
La relació amb la Federació ha acabat sent de col·laboració: la Fundación Esperanto va ajudar també Volontuloj kun okulvitroj, amb 500 euros (448). I SATeH respon a peticions concretes: en 2022, segons la seua llista de correu, va pagar 400 euros de l’estada al congrés de Comillas del caricaturista ucraïnés Niko Voloŝin, refugiat a València.
HALE, després
HALE no va desaparéixer. Va fer dos congressos virtuals, en desembre de 2003 i de 2004, i continua traient Kajeroj el la Sudo. El núm. 140, de juliol de 2026, porta en la capçalera el mateix president, Juan Antonio Cabezos («Johano A. Cabezos»), el mateix redactor, Jesús de las Heras, i la mateixa quota de deu euros.
Entre les dues associacions hi ha hagut pas de gent. Manuel López Hernández, el president que HALE va elegir a València en 1988, pagava en 2014 la quota de SAT i de SATeH, segons un missatge seu a la llista de l’associació. Va morir a Moguer el 6 d’octubre de 2020. Antonio Marco Botella, que havia sigut dels primers de HALE i el fundador del seu butlletí, se’n va anar a la nova associació, que li va editar les Crónicas. Va morir el 4 de novembre de 2020 (Boletín 431). La necrològica de Kajeroj (118, gener de 2021) encara ho recordava: «HALE i este redactor van ser expulsats de SAT pèrfidament, contra els seus estatuts. Lamentablement, el nostre fundador es va posar de part d’eixa banda».
Què discutien
Llegides juntes, les fonts de les dues parts separen tres discussions.
Qui feia la faena d’una LEA. La petició d’Alacant acusava la junta de HALE de no haver aparegut al congrés ni a les sessions sobre les LEA. HALE responia que la seua junta ja havia dimitit i que l’organitzador no havia volgut la seua ajuda. El criteri de SAT el va explicar Kreŝimir Barkoviĉ en el congrés de 2006: una LEA que no envia representants al comité «funciona mal». El seu paper és «crear esperantistes dels medis d’esquerra i enviar-los a SAT», i no hauria de passar «que més de la meitat dels seus membres no s’afilien a SAT» (protocol del congrés).
Quina orientació ideològica havia de tindre una associació obrera. Els estatuts de SATeH parlen dels «objectius de classe» dels treballadors, i Schram parlava de «l’ideari d’esquerres pel qual volen lluitar». HALE es definia en 1994 com una associació de persones «de pensament lliure i divers», i en 1999 com una associació «cultural». En 2005 De las Heras en deia: «No érem la dreta, però tampoc no érem l’esquerra».
Com se separa una LEA. SAT hi va veure una decisió democràtica del seu comité. HALE, en canvi, una expulsió sense acusació ni defensa.
En 1994 HALE ja havia demanat una «teoria moderna» per a uns treballadors que a penes es reconeixien en l’obrer manual. En 2005 Cabezos es preguntava a qui arribava l’associació: «els llibres, els butlletins, les revistes són per a esperantistes, no per a no-esperantistes». Per a arribar als treballadors, deia, calia una revista en castellà, o en les dues llengües (Kajeroj 65, p. 4).
Un any després, dins de SAT es plantejava una pregunta semblant. En el congrés de Belgrad de 2006, el president del seu comité executiu, Jakvo Schram, el mateix de la carta a HALE, va presentar un text titulat «Renovigita SAT» (SAT renovada):
Segons els nostres estatuts, SAT usa la llengua internacional esperanto per als objectius de classe dels treballadors de tot el món! Esta frase pot sonar ara un poc arcaica, perquè és clar que les classes d’abans, de les quals parlava en el seu temps Karl Marx, ja no existixen. […] Si dins de SAT usem massa rigorosament l’expressió classes i lluita de classes, deixem fora de la nostra activitat massa participants, un gran grup de progressistes que no pensen segons la idea de classes, sinó segons idees de drets humans i de respecte.
— Jakvo Schram, protocol del 79é congrés de SAT, Belgrad, 2006
En el mateix congrés, Gary Mickle posava en dubte el repartiment de 1928: «Separar l’activitat per mitjà de l’esperanto de l’activitat a favor de l’esperanto no és gaire possible en la pràctica». Segons ell, usar la llengua ja és la millor propaganda que se’n pot fer.
Fonts
Butlletí de HALE. Kajeroj el la Sudo, en PDF a la Gazetoteko Lanti, núms. 1 (desembre de 1988), 22 i 23 (1994), 28 (1995), 42 (1999), 46, 47 i 48 (2000), 49 (2001), 53, 55 i 56 (2002), 57, 59 i 60 (2003), 63 (2004), 65 i 67 (2005), 69 (2006), 118 (2021) i 140 (2026). El text de Sennaciulo de 2005 i la carta de Schram de 2004 els coneixem per la reproducció que en va fer Kajeroj; no n’hem vist els originals.
Butlletí de la Federació Espanyola d’Esperanto. Boletín, núms. 272 i 276 (congrés de Sant Cugat, 1985-1986), 283 (circular de Bernabéu, 1987), 287 (congrés de València, 1988), 357 (congrés d’Alacant, 2002), 358 (Toño del Barrio, «Fondo de grupo SAT-en-Hispanio», 2002), 359 (fundació formal, 2003), 362, 367, 369, 373, 389, 390, 392, 403, 416, 419, 421 i 426 a la Gazetoteko; els números més recents, a la Bitoteko de la Federació: 431 (2020), 446 i 448 (2024), 449 i 450 (2025).
SAT. El Conveni de Göteborg (1928); els estatuts; la presentació en anglés i la llista de LEA; el protocol del congrés de Belgrad (2006); Eugène Lanti, La Laborista Esperantismo (1928).
SATeH. La col·lecció de textos en castellà de la seua web; Antonio Marco Botella, Crónicas del Movimiento Obrero Esperantista (2009), fitxa de SATeH i escaneig de la biblioteca de la CNT de Granada.
Altres. Toño del Barrio, «Esperanto-movado en Hispanio», Eŭropa Bulteno 106 (juny de 2011); Gary Mickle, crònica del congrés de Madrid, La Ondo de Esperanto núms. 226-227 (2013); Associació Andalusa d’Esperanto, nota sobre el congrés de la CNT a Còrdova (8 de desembre de 2010); Nia Voĉo, butlletí del Madrida Esperanto-Liceo, gener de 2003. Valencia Luno, el butlletí del grup: núm. 16 (gener de 1986), núm. 48 (març de 2002) i núm. 50 (novembre de 2002).
Documents interns de SATeH, enviats a la seua llista de correu i no publicats enlloc; en tenim còpia a l’arxiu de correu de Raúl Salinas: els informes de socis i quotes del tresorer (gener de 2010 i desembre de 2011, 2012 i 2013), l’acta de l’assemblea general de l’11 d’octubre de 2020 (Protokolo 14) i el missatge de Manuel López Hernández amb la quota de 2014. La notícia de la seua mort la va donar la llista iberia-esperantistaro el 6 d’octubre de 2020.
Vegeu també: el 62é Congrés Espanyol d’Esperanto, València 2003, on SATeH es va presentar en públic; el curs d’esperanto de la CGT de 2008, que es va conéixer per la llista de SATeH; i Claude Piron, sobre la web de HALE per on el van llegir en castellà.
Llegir en: