La generació Duolingo

Durant uns anys, qualsevol persona que obrira Duolingo hi trobava l’esperanto al costat de l’anglés i de l’alemany. El curs en castellà el va construir un equip de set voluntaris, i un d’ells era valencià. Hui, deu anys després, el curs encara existix però ja no ix al catàleg: cal saber l’adreça per a arribar-hi.

L’arribada de l’esperanto a Duolingo va ser un punt d’inflexió en la difusió contemporània de la llengua. Per primera vegada, qualsevol usuari d’una de les plataformes educatives més populars del món podia triar l’esperanto en la mateixa llista que l’anglés, el francés o l’italià. Eixa presència no solament facilitava l’aprenentatge: també presentava l’esperanto com una llengua viva que es podia estudiar i utilitzar, i no com una curiositat històrica.

D’ahí ve el que dins del moviment s’anomena la «generació Duolingo»: gent que va descobrir la llengua per l’aplicació i que després es va incorporar a la comunitat. Igor Almeida ho deia de si mateix el 2023 a Libera Folio —«Mi estas parto de tio, kion Esperantujo nomas la Duolingo-generacio»—: havia començat el 2018, per recomanació d’un amic, i quan ho contava ja era president de la joventut esperantista brasilera (BEJO) i membre del comité de TEJO.

Ací mateix en tenim un exemple. Diego «Djego» Mascarell, del nostre grup des de l’abril de 2025, va aprendre esperanto pel seu compte amb el curs de Duolingo en castellà i amb lernu!; el juny de 2026 va aprovar el B2 a la UNED.

La cronologia, d’un colp d’ull

El primer curs: l’esperanto per a anglòfons

El fundador de Duolingo, Luis von Ahn, va comentar en una conferència del 2012 que la major part de les propostes de cursos que rebia la plataforma demanaven, per algun motiu, precisament l’esperanto. En sentir-ho, l’esperantista nord-americà Chuck Smith, resident a Berlín, el va contactar de seguida. La resposta va ser que l’esperanto sí que estava en el pla, però que altres llengües tenien prioritat.

El treball va començar huit mesos abans de l’estrena. Chuck Smith va dirigir un equip de cinc persones i la principal responsable del curs va ser Ruth Kevess-Cohen, dels Estats Units. El curs es va obrir en fase de proves el dijous 28 de maig de 2015 a les vuit de la vesprada, hora de l’Europa central.

Les xifres van sorprendre tothom. Abans de l’estrena, 26.000 persones ja havien demanat que se les avisara. En menys de dos dies el curs tenia 9.600 participants —quasi el doble dels socis individuals d’UEA en aquell moment— sense haver-se anunciat activament, i en les dues primeres setmanes va arribar a 25.000, més que cursos de llengües amb estat propi com l’ucraïnés. Quatre persones havien acabat l’arbre sencer el primer dia.

El curs en castellà, amb un valencià a l’equip

L’èxit va obrir la porta a versions per a parlants d’altres llengües. La del castellà va entrar a la Incubadora de Duolingo —la ferramenta amb què equips externs construïen i provaven cursos nous— el 16 d’octubre de 2015.

Al principi hi treballaven quatre persones: així ho registra una còpia de l’API de la Incubadora guardada per Internet Archive el 12 de febrer de 2016, que dona el curs en fase 1 i un 24 % de progrés. L’equip va créixer mentres es construïa el curs, i entre ells hi havia un valencià: Enric Baltasar, d’Oliva —el mateix que uns mesos abans havia estat al capdavant del comité local del congrés de Cullera de 2015 i que havia traduït Vicent Andrés Estellés a l’esperanto—, que es descriu com a part de l’equip fundador de la versió castellana.

El curs es va obrir en beta el 26 d’octubre de 2016 i va eixir de la beta el 26 de juny de 2017. El dia de l’estrena, la Federació Mexicana d’Esperanto va publicar l’anunci, escrit per Mallely Martínez, que acredita els col·laboradors només pel nom de pila:

Lucas, Mallely, Alex, Enric, Soraya, Pablo y Chuck, colaboradores del curso, esperamos mejorar el trabajo conforme sea necesario.

L’anunci també diu que «casi 18 mil personas pidieron ser notificadas sobre la disponibilidad del curso». Un mes després, el 19 de novembre de 2016, la mateixa API de la Incubadora comptava huit col·laboradors i 6.059 aprenents. És a dir: l’equip va passar de quatre a huit persones al llarg de la construcció, i el crèdit públic de l’estrena en nomena set.

Segons la reconstrucció que en va fer després Enric Baltasar, el curs contenia 1.947 lliçons, distribuïdes en 379 nivells i 45 unitats, amb 2.383 paraules i 8.464 frases. Són dades d’un dels col·laboradors, no una auditoria de l’empresa, però donen la mesura del que costava construir, provar i revisar una cosa així en el temps lliure.

Captura d'una lliçó del curs d'esperanto per a castellanoparlants a Duolingo: «Traduce esta oración — Lia hundo sekvas lin ĉien», amb les paraules «Su perro lo sigue a todos lados» per a ordenar, i el missatge «¡EXCELENTE!».

El curs per dins: una frase d’esperanto per a traduir al castellà arrossegant paraules. «Lia hundo sekvas lin ĉien» — «el seu gos el seguix a tot arreu».

Una via d’entrada a la comunitat

L’efecte més important no es mesura només comptant inscripcions. Duolingo reduïa la distància entre sentir parlar de l’esperanto i començar a estudiar-lo. No calia buscar una associació, comprar un manual ni conéixer prèviament cap portal especialitzat: bastava triar la llengua en una aplicació que ja tenies al mòbil.

Eixa visibilitat també legitimava. Veure l’esperanto dins del mateix catàleg que les altres llengües transmetia, sense dir-ho, que era una opció normal d’aprenentatge. I el format breu, progressiu i gamificat ajudava que gent moguda per la curiositat continuara setmanes o mesos.

Al voltant del curs van aparéixer grups de conversa i comunitats en xarxes socials —l’anunci mexicà ja convidava a un grup de Facebook—, i els responsables intentaven connectar qui l’acabava amb revistes, associacions i grups locals. TEJO, per exemple, va acordar enviar Kontakto de franc als nous estudiants de Duolingo. La transició no sempre funcionava: molts abandonaven o no arribaven a integrar-se. Però el nombre total era tan alt que una proporció modesta ja produïa una fornada de parlants nous.

Captura de la pàgina del curs a Duolingo: «Esperanto for Spanish speakers — 367K active learners», amb la descripció del curs davall.

La pantalla que Baltasar va conservar: 367.000 aprenents actius al curs d’esperanto per a castellanoparlants. La descripció que Duolingo hi posava acaba dient que l’esperanto el parlen «over a million people across the globe» — més d’un milió de persones arreu del món—, una xifra que no aguanta cap comprovació.

Baltasar calcula que la versió castellana va arribar a un pic de 367.000 aprenents actius, que podria haver acumulat més de 700.000 inscripcions i almenys 36.500 finalitzacions —al voltant d’un 5 %—, i que sumant totes les versions del curs d’esperanto s’arribà a 1,7 milions d’inscripcions. Duolingo no ha publicat mai una auditoria d’estes xifres, així que són el testimoni i l’estimació d’un antic col·laborador; l’ordre de magnitud, però, encaixa amb el que es veia des de fora.

Eixe 5 %, a més, no és una dada del curs en castellà. El percentatge d’acabament que els constava era el que l’equip de Duolingo havia comunicat per correu a Chuck Smith per al curs en anglés, i Baltasar el va traslladar al castellà per analogia, perquè del castellà no en tenien cap de mesurat: el gros dels estudiants eren llatinoamericans, que comparteixen amb els anglòfons el fet de ser sovint monolingües i una taxa d’abandó molt alta. És, doncs, una xifra presa d’un altre curs i aplicada a este, no un recompte.

2021: la fi del model voluntari

El primer canvi gros va arribar el 10 de març de 2021, quan Duolingo va anunciar la fi del seu programa de col·laboradors voluntaris. L’empresa explicava que el sistema, iniciat oficialment el 2013, li havia permés crear desenes de cursos gràcies a més de mil persones de tot el món.

Adduïa dos motius. El primer, que ara ja guanyava diners amb els cursos: «it does not feel fair and equitable to continue this gracious relationship». El segon, que havia normalitzat la producció amb terminis i plantilles estrictes, unes exigències que —deia— no s’havien d’imposar a qui col·labora en el temps lliure.

La companyia va assumir internament els cursos, anuncià que la creació de contingut passaria a ser remunerada, oferí a antics col·laboradors treballar com a especialistes a temps parcial i creà el Duolingo Language Impact Award, un fons de quatre milions de dòlars per a repartir entre la comunitat de contribuïdors.

La decisió és raonable des del punt de vista laboral: si l’empresa cobra, és coherent que pague qui fa la faena. La qüestió era què passaria amb les llengües que l’empresa no considerava prioritàries. Els equips comunitaris perderen la capacitat de continuar corregint i ampliant els cursos, i no sempre hi hagué personal remunerat que els substituïra. Baltasar ho resumix així: «the focus moved to the most profitable languages, and the continuous development of our courses stopped». El 2021 no va ser la mort del curs, però sí la ruptura del mecanisme comunitari que l’havia creat i mantingut.

2023: desenvolupament interromput i cursos ocults

El segon canvi va arribar el març de 2023. Duolingo comunicà que interrompia el desenvolupament dels cursos d’esperanto per a parlants de castellà, portugués i francés. En la resposta enviada a Ruth Kevess-Cohen i reproduïda per Libera Folio el 13 de març, l’empresa deia que aquells tres cursos havien rebut «tre malaltan interesiĝon kompare kun aliaj kursoj en la platformo» —molt poc interés comparat amb altres cursos de la plataforma— i que no veia una via realista per a mantindre’ls, almenys de moment.

Duolingo matisava que revisaria l’oferta cada any. El curs per a anglòfons continuava disponible; el projectat per a parlants de xinés, anunciat per al juny de 2022 i mai publicat, quedava definitivament aturat.

Les primeres informacions apuntaven que ningú nou no podria inscriure’s en les versions afectades i que qui ho intentava era redirigit al curs en anglés. Pocs dies després es va comprovar que els enllaços directes encara funcionaven. El juny de 2023, TEJO i BEJO els difonien per Instagram i Facebook mentres reunien signatures: una petició a Change.org va passar de 2.300 suports en menys de dues setmanes.

Què es veu hui

La situació s’ha quedat així. El 30 d’agost de 2026, el catàleg «Cursos para hablantes de español» de Duolingo oferix onze llengües —anglés, portugués, francés, italià, japonés, coreà, alemany, rus, xinés, català i suec— més escacs, matemàtiques i música. L’esperanto no hi és.

Captura del catàleg de Duolingo per a castellanoparlants el 30 d'agost de 2026: onze llengües, escacs, matemàtiques i música. L'esperanto no hi apareix.

El mateix dia, el catàleg per a anglòfons en llista trenta-huit, amb l’esperanto entre elles. I la pàgina directa del curs en castellà — es.duolingo.com/course/eo/es/Aprender-esperanto— continua funcionant i continua convidant, en castellà, a «aprende esperanto en solo 5 minutos diarios».

Per això és més exacte parlar d’ocultació i abandonament del desenvolupament que no d’eliminació. El curs encara servix a qui sap trobar-lo, però ha perdut bona part del que el feia valuós: mostrar l’esperanto a qui no l’estava buscant.

De qui és el curs

La pregunta següent és evident: si Duolingo no vol continuar desenvolupant estos cursos, no podria deixar que la comunitat en reutilitzara el material en una plataforma pròpia?

El contingut continua dins de la infraestructura de Duolingo i no s’ha publicat mai sota una llicència lliure. El resultat pràctic és comprovable: la comunitat no disposa d’una exportació oberta del curs que puga instal·lar, modificar i mantindre pel seu compte.

Tampoc seria just descriure la relació com una apropiació unilateral. Duolingo va obtindre un curs fet sobretot amb treball voluntari, però l’esperantisme va rebre a canvi una infraestructura educativa avançada, enregistraments professionals, suport tècnic, promoció i, sobretot, accés a una audiència mundial que difícilment hauria pogut pagar. La «generació Duolingo» és la prova que el moviment també se’n va beneficiar de manera real i duradora.

El problema, per tant, no és que aquelles hores es perderen. La limitació de l’intercanvi es va fer visible quan acabà la col·laboració: l’esperantisme conservà l’impacte humà i publicitari, però no el control sobre la plataforma ni una còpia reutilitzable del contingut. Quan canviaren les prioritats de l’empresa, el material quedà immobilitzat dins d’un sistema sobre el qual els seus creadors ja no decidien res.

Què ens ensenya l’experiència

La pèrdua de visibilitat és una mala notícia: eixir al catàleg de Duolingo era probablement la publicitat més eficaç de què ha disposat mai l’esperanto. Arribava a gent de fora del moviment, reduïa els prejudicis i permetia començar immediatament.

Però l’experiència també ha demostrat coses. Que hi ha públic per a un curs digital d’esperanto amb format modern. Que les lliçons curtes, la progressió visible i els recordatoris ajuden a mantindre la constància. I que un curs no basta per si mateix: cal preparar les vies perquè qui acaba els exercicis passe a conversar, a anar a trobades i a formar part d’una comunitat real.

Finalment, mostra la conveniència de construir recursos oberts i exportables. No es tracta que el moviment reproduïsca la infraestructura d’una empresa amb centenars de treballadors, sinó que el contingut essencial —frases, traduccions, explicacions, exercicis i enregistraments— estiga en formats documentats i amb llicències que permeten portar-lo d’una plataforma a una altra.

Els avanços en programari educatiu i intel·ligència artificial abaraten algunes parts del procés: generar variants d’exercicis, sintetitzar i reconéixer veu, corregir. Però la qualitat lingüística, la selecció pedagògica i la revisió continuen requerint persones competents. La tecnologia reduïx el treball mecànic; no substituïx un equip humà ni resol la qüestió de qui és l’amo del que es produïx.

Una generació que ja existix

La presència ordinària de l’esperanto en Duolingo s’ha reduït, però els seus efectes no han desaparegut. La «generació Duolingo» existix: hi ha parlants, organitzadors i activistes que van començar amb aquell curs, i algun està en este grup.

El balanç, doncs, no és el d’un fracàs. Durant anys, la col·laboració entre Duolingo i els equips voluntaris va donar a l’esperanto un aparador mundial i una via d’entrada nova. Però també va deixar clar el límit de confiar una part central de l’ensenyament de la llengua a una infraestructura aliena.

La lliçó no és rebutjar tota col·laboració amb plataformes comercials. És evitar que una sola plataforma siga l’únic punt de dependència, i assegurar que el coneixement produït per la comunitat continue existint quan canvien els interessos de qui l’allotja. El repte següent és combinar l’abast de les grans plataformes amb la sobirania digital: programari obert quan es puga, continguts amb llicències lliures i còpies que la comunitat puga guardar i mantindre.

Però això mereix un altre article.

Si vas començar amb Duolingo i vols parlar esperanto amb gent, escriu-nos: ens reunim cada setmana a València.

Fonts

• Libera Folio (2 de juny de 2015). 9.600 homoj eklernis Esperanton en du tagoj (còpia d’Internet Archive; l’original ja no existix). L’anècdota de von Ahn, els huit mesos de treball, l’equip de cinc, Ruth Kevess-Cohen, les 26.000 peticions d’avís i els 9.600 participants en dos dies. N’hi ha traducció a l’anglés de Jonathan Cooper.

• Xavier Alcalde, Usona Esperantisto 2015:3. Duolingo: a turning point for Esperanto? Els 25.000 usuaris de les dues primeres setmanes.

• Federació Mexicana d’Esperanto. El curso del idioma Esperanto para hispanohablantes ya está disponible en Duolingo, escrit per Mallely Martínez: els set noms i les 18.000 peticions d’avís. De la mateixa autora, l’anunci previ Esperanto para hispanohablantes en Duolingo estará listo en las próximas semanas, amb la composició de l’equip: tres persones de l’Argentina, dues d’Espanya i una de Mèxic.

• Internet Archive. Còpies de l’API de la Incubadora de Duolingo: la del 12 de febrer de 2016 dona el curs eo←es en fase 1, amb quatre col·laboradors i un 24 % de progrés; la del 19 de novembre de 2016, en fase 2, amb huit col·laboradors i 6.059 aprenents.

• Duolingo Wiki. Esperanto for Spanish: entrada a la Incubadora el 16 d’octubre de 2015, beta el 26 d’octubre de 2016, publicació definitiva el 26 de juny de 2017.

• Enric Baltasar. The Secret to Getting 367,000+ People to Learn a Language on Duolingo. Les dimensions del curs, les estadístiques d’ús i el pas al model intern.

• Enric Baltasar. Entrevista per videoconferència, 13 de setembre de 2026; notes nostres. D’ahí venen la manera com es va formar l’equip de voluntaris, el fet que el percentatge d’acabament és el del curs en anglés i el pagament de Duolingo als voluntaris en 2021. La captura de la pàgina del curs també la conserva ell.

• Duolingo (10 de març de 2021). Ending & honoring our volunteer Contributor program. La fi del programa voluntari, els motius i el fons de quatre milions de dòlars.

• Libera Folio (13 de març de 2023). Duolingo nur por anglalingvanoj. La interrupció dels tres cursos i la resposta oficial de l’empresa.

• Libera Folio (13 de juny de 2023). Aktivuloj klopodas savi la kursojn de Duolingo. La campanya de TEJO i BEJO, els enllaços directes i el testimoni d’Igor Almeida.

• Duolingo, consultat el 30 d’agost de 2026. El catàleg per a castellanoparlants i el per a anglòfons, i la pàgina directa del curs en castellà. Les captures d’esta pàgina són d’eixe dia.

Referències

• Cullera 2015: quan el congrés d’esperanto es va omplir de jóvens
• Estellés en esperanto: els poemes de la IV Festa Estellés