El dimecres 18 de setembre de 2013, a Ca Revolta (carrer de Santa Teresa, 10, València), la IV Festa Estellés va ser per primera vegada multilingüe. Entre les llengües hi havia l’esperanto: Enric Baltasar havia traduït per a l’ocasió versos de Vicent Andrés Estellés, i aquella nit se’n van recitar dos —un el va dir Adolf Fenollós, l’altre el traductor mateix—. Els publiquem ací perquè el lloc on estaven ja no existix.
La sala de Ca Revolta, plena de gent asseguda, durant la IV Festa Estellés del 18 de setembre de 2013: al fons, damunt de l'escenari, un home llig davant del micròfon al costat d'una cadira buida.
Com va anar
Ho contava el mateix Enric Baltasar en la crònica que va escriure tres dies després:
«L’associació Ca Revolta ens va proposar participar a la IV Festa Estellés, un event per recitar poemes de Vicent Andrés Estellés que es fa cada any, i este any era multilingüe. No ho vam dubtar, i em vaig posar a traduir 2 poemes a l’esperanto (encara que al final van ser 3); un el va recitar Adolf Fenollós, i l’altre jo. La festa de poesia va ocórrer este dimecres a les 8 de la vesprada a València (Carrer de Santa Teresa, nº 10).»
I afegia: «És destacable que van assistir diversos esperantistes per escoltar-nos. Gràcies!»
La idea venia de fora de València. Uns dies abans, Ferriol Macip havia preguntat a les llistes esperantistes catalanes si existia res d’Estellés traduït a l’esperanto, perquè els d’Oliva havien de participar en una lectura de poemes en diverses llengües. Al grup de València la pregunta va anar a parar a Adolf Fenollós, que va respondre que Estellés «no és un poeta fàcil de traduir» i que ell tenia la traducció d’Els amants feta per Augusto Casquero, a la qual havia «canviat alguna coseta».
«Assumiràs la veu d’un poble»
En valencià
Assumiràs la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetllar
en la llarga nit del teu poble.Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.Deixaràs de comptar les síl.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.Allò que val és la consciència
de no ser res sino s’és poble.I tu, greument, has escollit
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
En esperanto, traducció d’Enric Baltasar
Vi prenos la voĉon de popolo,
kaj ĝi estos la voĉ’ de via popolo,
kaj estos, por ĉiam, popolo,
kaj vi suferos, kaj esperos,
kaj iros ĉiam inter polv’,
vin sekvos ĉiam polv-nubo.Kaj vi estos en malsat’, kaj soif’,
ne povos vi verki l’ poemojn
kaj tutnokte silentos vi
dum viaj gentoj dormas do,
kaj vi sola en vek’,
veka por ĉiuj estos vi.Oni ne vin naskis por dormad’:
oni vin naskis por prizorg’
en l’ longa nokt de l’ popol’ via.Vi estos la vorto viva,
la vorto viva kaj amara.Ne plu ekzistos la vorto,
sed homo prenanta la penon
de sia popolo, kaj ĝi estas silento.Vi ne plu kalkulos la silabojn,
ne plu ŝnuros la kravaton:
vi estos popolo, en paŝ’
inter amara polv-nubo,
vivo supren kaj nacioj supren,
jen enaltigita kondiĉ’.Ne ĉio estos, tamen, silenton
Ĉar diros vi la vorton ĝustan,
kaj en la ĝusta moment’.Vi ne diros vian vorton
per vol’ antologia,
ĉar ĝin diros per honest’,
per koler’, sen pens’
pri iu estont’,
se ne estos tiu de via popolo.Vin eble mortigos aŭ eble
ridos, eble denuncos;
banalaĵoj estas ĉio ĉi.Valoras plej, ja la konscio
esti nenio krom popolo.Kaj vi, grave, jam kun elekt’.
Post via silento strikta,
vi paŝas per decid’.
Una tria de versos
El segon text no duia títol: és una tria de versos d’Estellés, presentada estrofa a estrofa al costat de la versió en esperanto.
En valencià
com olia la flor de taronger,
com olia la matinada
sempre volíem fer l’amor amb la finestra obertaboscos d’aigua rissinyols d’escuma
els dies clars de les pescateries
posa una llima dins un gotcantava entre els llorers
dessota la lluna gran de l’horta
cantava com cantava el rossinyol entre els llorerscom qui dibuixa sense alçar el llapis del paper
m’agradaria dibuixar el teu nu
des del cap fins als dits dels peus sense besar-tehi va haver un temps que col·lecionava pedres
ara col·lecione aigua en cistellahe estimat molt una illa
ella volia ser lliure i no es volia casar
alegre i graciosa com una palmera
En esperanto, traducció d’Enric Baltasar
kiel odoris la flor’ de oranĝ-arb’
kiel odoris la tagiĝo
ni ĉiam amor-emis kun fenestr’ apertitaarbaroj el akvo, el ŝaŭm’ najtingaloj
la tagoj klaraj de la fiŝejoj
enmetu limedon ene de glas’kantis inter la laŭrar’
sub la granda Luno de la horto
kantis kiel kantis la najtingal’ inter la laŭrar’kiel kiu desegnas sen skribil-lev’ sur paper’
estus plaĉo la desegn’ de via nudig’
de l’ kap’ ĝis la pied-fingroj sen kisi vinestis tempo kiam mi kolektis ŝtonojn
nun mi kolektas akvon en korbovi formo-don’ al pan’
vi surverŝas oleon krudan kun iom da sal’
poste subrostetas kaj sufiĉasmi amis tre insulon
ŝi volis liberi kaj edziĝi ne
gaja kaj ŝerca kiel palmo
En la pàgina original, la columna en valencià d’esta segona tria té una estrofa menys que la columna en esperanto: hi falta la que es correspon amb «vi formo-don’ al pan’». La reproduïm tal com estava, sense completar-la.
Per què els reproduïm ací
El web on estaven publicats, esperantoval.org, era el de l’Associació Valenciana d’Esperanto. Hui el domini està aparcat i en venda: no queda res del lloc. L’única còpia que se’n conserva és una instantània del 13 de gener de 2014 a la Wayback Machine, i és d’ahí que hem tret este text i la fotografia.
Els reproduïm perquè el material de nínxol desapareix: si l’única còpia d’unes traduccions viu en un domini caducat i en un arxiu que ningú buscarà, en la pràctica ja s’han perdut. La traducció és d’Enric Baltasar i els versos originals són de Vicent Andrés Estellés; ací només els posem a l’abast.
Enric Baltasar tancava la seua pàgina amb una invitació que continua vigent: «Si penses que hi ha alguna falta o que podries millorar algun poema, contacta’ns.»
Fonts: «Poemes de Vicent Andrés Estellés en esperanto a la Festa Estellés», Associació Valenciana d’Esperanto, escrit per Enric Baltasar el 21 de setembre de 2013 (còpia de la Wayback Machine, 13 de gener de 2014); missatges de les llistes esperantovalencia i nia_listo (14-21 de setembre de 2013).
Entrada incorporada retrospectivament el 28 d’agost de 2026. La data de l’entrada correspon al document o activitat original.
Llegir en:
