Es pot certificar el nivell d’esperanto?

Sí: existixen exàmens de B1 a C2, però no tots els certificats tenen el mateix reconeixement.

Sessió escrita dels exàmens KER a Cali (Colòmbia), el 8 de juny de 2013.

Quan una persona diu que ha obtingut un C1 d’anglés, francés o alemany, solem imaginar una Escola Oficial d’Idiomes o algun dels grans organismes examinadors internacionals. Però què significa tindre un C1 d’esperanto? Qui l’expedix? Continua existint esta certificació? I és un títol «oficial»?

La resposta breu és que sí que es pot certificar el coneixement de l’esperanto. La principal certificació internacional és actualment l’examen UEA-KER, que permet acreditar els nivells B1, B2, C1 i C2 del Marc europeu comú de referència per a les llengües. A més, a Hongria continua existint un examen estatal d’esperanto gestionat per ORIGO.

La confusió prové del fet que els dos sistemes van estar units durant més d’una dècada i se separaren el 2021.

L’examen internacional UEA-KER

KER és la sigla en esperanto de Komuna Eŭropa Referenckadro, és a dir, el Marc europeu comú de referència —MCER en valencià—. Els exàmens UEA-KER són organitzats per la Universala Esperanto-Asocio (UEA), mitjançant el seu centre examinador i en col·laboració amb Edukado.net. En el nivell C2 també participa l’Acadèmia d’Esperanto.

En 2026 s’oferixen quatre nivells:

No existixen, dins d’este sistema, exàmens A1 o A2: la certificació comença en el B1.

Les proves es poden convocar presencialment —sovint coincidint amb congressos d’esperanto— i també per internet. La modalitat en línia, introduïda en 2022, permet examinar-se sense haver de viatjar a un congrés o a una seu concreta. En el moment d’escriure este article, la base pública de persones certificades d’Edukado.net registra 2.945 aprovats: 889 de B1, 865 de B2, 1.122 de C1 i 69 de C2.

Escrit, oral o complet: no tots els «C1» són iguals

L’examen complet avalua les quatre competències lingüístiques habituals:

• comprensió escrita;
• expressió escrita;
• comprensió oral;
• expressió oral.

Tanmateix, és possible presentar-se únicament a la part escrita o a l’oral. El codi del certificat permet distingir-les:

La mateixa distinció s’aplica als altres nivells. Per tant, quan algú diu que té «el C1 d’esperanto», convé comprovar si es tracta del C1 complet o només d’una de les dos parts. No és una diferència menor: només el certificat complet acredita conjuntament les quatre competències.

Per què tanta gent associa estos exàmens amb Hongria?

El sistema internacional va començar a funcionar a finals de 2008 gràcies a un acord entre la UEA i l’Idegennyelvi Továbbképző Központ (ITK), un centre examinador vinculat a la Universitat Eötvös Loránd de Budapest. El centre adoptà després el nom ELTE Origó Nyelvi Centrum, habitualment abreujat com ORIGO.

Esta col·laboració era important perquè permetia unir l’abast internacional de la UEA amb l’experiència tècnica i el reconeixement institucional d’un centre examinador hongarés. Durant esta etapa, els diplomes podien mostrar els noms de la UEA i de l’ITK o ORIGO.

En 2021, la UEA volia introduir dos canvis: crear el nivell C2 i permetre que els exàmens es feren completament en línia. ORIGO comunicà a la UEA que no podia oferir estes novetats «en un període pròxim», i les dos institucions acordaren finalitzar el contracte de col·laboració «deixant a la UEA els drets sobre el sistema d’exàmens validat». En els dotze anys que durà el conveni s’examinaren amb èxit 2.463 persones de 76 països. Des de juliol de 2021 la UEA se’n fa càrrec en solitari.

Així, la història es pot resumir d’esta manera:

• 2008–2021: exàmens internacionals UEA–ITK/ORIGO de B1, B2 i C1;
• des de juliol de 2021: la UEA gestiona autònomament els exàmens UEA-KER;
• des de 2022: els primers exàmens completament en línia (juny) i el debut del nivell C2 (agost, en el Congrés Universal de Mont-real).

Per tant, el que va desaparéixer no va ser la certificació d’esperanto, sinó la col·laboració institucional entre la UEA i ORIGO. Els exàmens internacionals continuaren i, de fet, ampliaren l’oferta.

El motiu pel qual Hongria acabà sent el centre examinador de l’esperanto no és casual, i mereix la seua història a banda: durant vint anys allí no es podia arreplegar el títol universitari sense un certificat de llengua, i l’esperanto en comptava. Ho hem contat a Quan l’esperanto servia per a traure’s la carrera a Hongria.

L’examen estatal hongarés també continua existint

La separació tampoc no significà que ORIGO deixara d’examinar d’esperanto. En el moment d’escriure este article, l’organisme hongarés continua oferint el seu propi examen en els nivells B1, B2 i C1: el seu calendari de 2026 convoca l’esperanto en febrer i en octubre, amb la part oral a la seu de Budapest. L’Oficina d’Educació d’Hongria inclou l’esperanto entre les llengües del sistema acreditat ORIGO, en la modalitat bilingüe.

Ara bé, no és el mateix examen que l’UEA-KER. L’ORIGO d’esperanto és una prova bilingüe hongarés–esperanto: a més de les quatre competències lingüístiques, avalua la mediació entre les dos llengües, i l’enunciat mateix de les tasques va en hongarés. Per això està pensat principalment per a persones que saben hongarés.

Per a una persona que no domina l’hongarés, l’opció lògica és normalment l’UEA-KER.

És un títol «oficial»?

La paraula oficial pot induir a error perquè barreja tres qüestions diferents:

1. que l’examen utilitze els nivells del Marc europeu;
2. que una institució solvent expedisca el certificat;
3. que una administració pública concreta estiga obligada a reconéixer-lo.

Els exàmens UEA-KER estan construïts d’acord amb el MCER i constituïxen la certificació internacional més estesa de l’esperanto. La UEA figura, a més, com a membre associat de l’Association of Language Testers in Europe (ALTE).

Tanmateix, cal no convertir estos fets en una homologació que no existix. ALTE mateix advertix que els membres associats no són membres de ple dret i que la pertinença a esta categoria no implica que l’associació garantisca la qualitat dels seus exàmens. Igualment, el Consell d’Europa explica que no verifica ni valida la correspondència de cada diploma particular amb els nivells del MCER.

Això significa que un C1 UEA-KER:

• acredita de manera seriosa un nivell lingüístic dins de la comunitat esperantista;
• utilitza una escala comprensible i comparable amb la d’altres llengües;
• no equival automàticament, a Espanya, a un certificat d’una Escola Oficial d’Idiomes;
• pot ser acceptat per una universitat, una associació o un procés de selecció si les bases ho permeten, però no hi ha un reconeixement administratiu general.

L’ORIGO, per contra, sí que forma part del sistema d’exàmens acreditats per l’Estat hongarés. Això li dona reconeixement oficial a Hongria, però tampoc obliga necessàriament altres països a equiparar-lo als seus propis títols.

I els certificats obtinguts abans de 2021?

Un diploma antic no perd la validesa perquè haja acabat el conveni entre les institucions que el gestionaven. Si un certificat obtingut entre 2008 i 2021 porta els noms UEA, ITK o ORIGO, probablement pertany a la primera etapa del sistema internacional UEA-KER.

Si, en canvi, el document està redactat parcialment en hongarés, fa referència a un examen bilingüe o només mostra ORIGO, pot correspondre al sistema estatal hongarés. La manera més segura d’identificar-lo és observar:

• les institucions que figuren en la capçalera;
• el codi del nivell —per exemple, C1K, C1S o C1P—;
• si el diploma parla d’un examen monolingüe o bilingüe;
• l’any i el lloc de la convocatòria.

En cap dels dos casos el certificat ha quedat anul·lat pel canvi de 2021.

Hi ha altres exàmens d’esperanto?

Sí. Diverses organitzacions nacionals mantenen o han mantingut sistemes propis. Edukado.net recull, entre altres, exàmens de França, Alemanya, Itàlia i el Japó. Alguns estan orientats a l’aprenentatge general; altres acrediten capacitat avançada o preparació per a ensenyar la llengua.

Estos títols poden tindre valor dins de l’associació o del país que els organitza, però no formen un sistema internacional únic ni equivalen necessàriament als nivells UEA-KER. Per això, si l’objectiu és disposar d’un certificat fàcilment comprensible per esperantistes d’altres països, l’UEA-KER és ara mateix la referència principal.

Una llengua sense estat també pot examinar-se

L’esperanto no té un estat que regule l’idioma, una xarxa pública d’escoles oficials ni un ministeri que expedisca títols arreu del món. Això fa que la paraula oficial siga més problemàtica que en altres llengües.

Però l’absència d’un estat no significa l’absència d’avaluació. El moviment esperantista ha creat un sistema internacional basat en el Marc europeu, amb proves escrites i orals, criteris comuns i convocatòries presencials i telemàtiques. Al mateix temps, el cas hongarés demostra que un estat també pot incorporar l’esperanto al seu sistema oficial d’exàmens.

La conclusió, per tant, és doble: sí que es pot obtindre un C1 —i fins i tot un C2— d’esperanto; però, abans de parlar d’un «títol oficial», cal preguntar qui l’expedix i davant de quina institució es vol fer valdre.

Informació comprovada el 5 de setembre de 2026.

La fotografia de la sessió d’exàmens de Cali (2013) és de Remux i està publicada en domini públic (CC0).