Quanta gent aprén esperanto, i cap a on va el moviment
On s'aprén hui, què passa en els congressos, qui hi arriba ara, què fan les associacions que sí que creixen, la intel·ligència artificial i una ruta gratuïta per a començar.
Etiqueta recerca
Categories
Per què posar les aplicacions i els dispositius en esperanto: el que no es tria no es compta
Per què compta, què hi ha ja en esperanto i com posar el mòbil, l'ordinador i les aplicacions en esperanto, pas a pas.
La riuada de 1957, contada pels esperantistes de València
El 14 d’octubre de 1957, fa hui seixanta-nou anys, el Túria va eixir de mare dos vegades en un mateix dia i va negar mitja València. La Federació Espanyola d’Esperanto tenia aleshores la seu a la ciutat, i ací s’imprimia…
Maria Julivert, la veu esperantista i feminista del Vendrell
La xarrada que Gisela Alcón Vidal va dedicar a Maria Julivert Aulés (el Vendrell, 1888-1968) el 10 d’octubre de 2026, al 41é Congrés Català d’Esperanto celebrat a Reus, es pot veure ja sencera en vídeo, amb el col·loqui final inclòs.…
Com es fabrica un efecte xarxa: l’hebreu, l’indonesi i el suahili
L’hebreu és, segons el sociolingüista Joshua Fishman, l’únic cas conegut d’una llengua que no tenia parlants nadius i que ha acabat sent la llengua de cada dia d’una societat sencera. No ho va aconseguir un home sol, sinó una xarxa…
La llengua per a parlar de tot, especialitzada a parlar d’ella mateixa
L’esperanto es va fer per a parlar de qualsevol cosa, i una part molt gran del que s’hi produïx parla de l’esperanto. Dos de cada cinc llibres del catàleg de l’Associació Universal d’Esperanto tracten de la llengua mateixa, del seu…
Es pot fer ciència en esperanto. Per què caldria fer-la?
L’esperanto pot expressar qualsevol ciència; el que no té és cap motiu perquè un investigador hi publique els seus resultats. Hui quasi tota la recerca es publica en anglés —al voltant del 97 % dels articles de ciències naturals que…
De què tracten els llibres en esperanto
Dos de cada cinc llibres en esperanto tracten de l’esperanto mateix: com aprendre’l, com funciona, la seua història i la gent que el parla. Uns altres dos són literatura, més traduïda que original. El cinqué es reparteix entre la política,…
El follet llegidor
Luis Hernández Lahuerta va fer durant la guerra, des de València, el butlletí en esperanto més conegut dels que va traure el bàndol republicà: quaranta-quatre números per a contar al món la lluita espanyola contra el feixisme. Va acabar condemnat…
Ruzafa, 7, València (Espanya)
Els quinze anys en què la Federació Espanyola d’Esperanto va tindre la seu ací: la nit de 1947 en què va arribar el permís, la primera junta —que va haver d’esperar el vistiplau de «la Superioridad»—, les tres adreces del…
«Ens sentiu?»: els últims 54 segons de Polskie Radio a Varsòvia
El 30 de setembre de 1939, amb la ciutat rendida i les unitats alemanyes ja dins, la ràdio pública polonesa va llegir el seu últim comunicat des de Varsòvia. Va durar 54 segons, es conserva, i és el que queda…
Un nom «del tot il·lògic»: per què l’esperanto es diu esperanto
Que esperanto vol dir «el qui espera» ho sap tothom. Que el seu autor el considerava un nom «del tot il·lògic», no tant. En 1890, quan uns quants lectors li van demanar que el canviara, Ludwik Lejzer Zamenhof va respondre…
HALE i SATeH: com es va partir l’esperantisme obrer espanyol
El 14 de desembre de 2002 un grup de socis de SAT, l’associació internacional de l’esperantisme obrer, va fundar a Madrid SAT-en-Hispanio (SATeH), que en castellà es diu Asociación Izquierda y Esperanto. Set mesos després SAT la va acceptar com…
Per què la fe bahá’í recomana l’esperanto, i per què mai no l’ha adoptat
El desembre de 1911, la revista dels esperantistes britànics publicava una carta del cap de la fe bahá’í que deia que estudiar l’esperanto seria per als seus fidels «un deure religiós». Cent quinze anys després, la fe bahá’í no l’ha…
Claude Piron: el traductor de l’ONU que va escriure «Gerda malaperis!»
Claude Piron (1931-2008) va traduir per a l’ONU i per a l’Organització Mundial de la Salut, va exercir de psicoterapeuta i va ensenyar psicologia a Ginebra durant vint anys. Amb eixe bagatge va fer tres coses distintes en esperanto: va…
Per què ens convencen: els biaixos dels debats sobre l’esperanto
El problema d’un moviment que es mira a si mateix no és que la gent raone mal: és que qui continua dins és observable i qui se’n va tendix a desaparéixer de les fonts que el moviment mateix produïx. Un…
Els arguments sobre l’esperanto, un per un: què prova cada u i què no
Molts dels arguments que es fan servir sobre l’esperanto —tant en contra com a favor— partixen d’una observació real. El problema apareix quan se’n conclou més del que eixa observació permet. Ací n’hi ha quinze, examinats en premisses i conclusió:…
Què queda de l’argument esperantista contra l’anglés després del Brexit?
Des que el Regne Unit va eixir de la Unió Europea, el 31 de gener de 2020, l’anglés és la llengua materna d’un 1 % dels ciutadans de la Unió, i continua sent-ne la llengua comuna. Això reduïx dràsticament l’asimetria…
«-ata» o «-ita»: trenta-cinc anys barallant-se per dues lletres
La polèmica de l’-ata/-ita: què es discutia, per què el text fundacional no ho podia resoldre, què en va publicar el butlletí espanyol mentres passava — i els altres llocs on l’esperanto no és tan fàcil com es diu En…
Zamenhof a València
Quatre dies de setembre de 1909, reconstruïts amb la crònica que el grup va escriure eixe mateix any i amb els dos diaris de la ciutat: l’arribada, la muralla de Sagunt que va caure damunt de cinc congressistes i una…
Quinze anys de peces diàries amb el text al costat: l’Esperanta Retradio
Quan Ràdio Polònia va deixar definitivament el seu programa en esperanto, un austríac es va posar a publicar una peça pròpia cada dia — i des del primer dia va publicar també el text L’Esperanta Retradio publica des del 26…
Gratulon! El formulari on acabava el curs de Duolingo
Hi ha una pàgina que continua en línia hui, a duolingo.esperanto.net, i que du el peu de pàgina «UEA-2016». És el que es trobava qui acabava el curs d’esperanto de Duolingo. Et felicita —«Gratulon! Vi sukcese atingis la finon de…
Ci, el pronom que va nàixer fora de l’ús
Zamenhof va escriure que el millor hauria sigut ci per a un i vi per a molts, i va explicar per què hi renunciava L’esperanto no distingix entre «tu» i «vosaltres»: vi val per a una persona i per a…
L’esperanto en la comunicació exterior de la Xina
En 1979, la revista en esperanto El Popola Ĉinio imprimia a Pequín uns 11.000 exemplars al mes, i uns 10.000 eixien del país. Eixa proporció és tot l’article: una revista feta quasi sencera per a l’exportació, en una llengua amb…
Quants anys dura la joventut esperantista
A TEJO, l’organització mundial de la joventut esperantista, hui és jove qui no passa dels 35 anys l’1 de gener. En 1990 el límit eren 30, i abans 25 o 26: la joventut esperantista s’ha allargat una dècada en trenta…
Què rep un grup local de la UEA, i què hi aporta
En els estatuts i el reglament general de la Universala Esperanto-Asocio —l’associació mundial d’esperanto, fundada en 1908 i amb seu a Rotterdam— les paraules klubo, grupo i subvencio apareixen zero vegades. Un grup local no és membre de la UEA,…
1,6 milions d’euros en díhuit anys: què ha pagat la Comissió Europea a l’esperanto
La Comissió Europea publica tots els seus compromisos pressupostaris, beneficiari per beneficiari. Filtrant els anys 2007 a 2024 ix la sèrie sencera dels diners que han arribat a entitats esperantistes: 1.630.032 €. La subvenció més gran de totes no és…
Els 330 xiquets austríacs que els esperantistes van portar a Espanya, 1920-1923
Entre 1920 i 1923, tres-cents trenta xiquets i xiquetes d’Àustria van viure un any o més en cases d’onze províncies espanyoles. No els va portar cap govern ni cap gran organització humanitària: els va portar una xarxa de gent que…
El dèficit que va calcular la UEA mateixa: dènou anys sostenint-se amb herències i rendes
El 19 de maig de 2018, el director general de la Universala Esperanto-Asocio va fer un càlcul i el va firmar: si l’associació no s’haguera subvencionat a si mateixa amb les rendes i les extraccions del seu propi patrimoni, hauria…
«Cap activa»: l’any que TEJO va substituir l’autoavaluació per indicis
Durant cinc anys, l’organització mundial de la joventut esperantista va preguntar a les seues seccions nacionals com estaven, i any rere any més de la meitat es van declarar «actives». Quan en 2014 la mateixa TEJO va substituir eixa pregunta…
«Auxiliar»: la paraula que Zamenhof quasi no usava
L’esperanto es presenta des de fa un segle com una «llengua internacional auxiliar», i l’últim adjectiu és el que desactiva l’objecció més òbvia: no ve a substituir res. Però eixe adjectiu quasi no és de Zamenhof. En l’Originala Verkaro —el…
Els cursos d’esperanto de la Universitat de Xile duraren fins al setembre de 1973
A finals dels anys seixanta s’ensenyava esperanto a la Universitat de Xile. Els cursos, segons la història que publica la mateixa associació xilena, van durar fins al setembre de 1973 («perduró hasta septiembre de 1973»): el mes del colp militar…
Juan Antonio Giménez, el mestre que es llevava a les quatre per a sentir Varsòvia
Primer president de la Federació Valenciana d’Esperanto, director d’un col·legi d’Arrancapins i professor de conversa del grup durant dècades. Quatre títols emmarcats a la paret del seu despatx conten la seua trajectòria sencera, de Callosa de Segura en 1979 a…
Esperantisme sense esperantofonia?
Una associació d’esperanto pot continuar sent profundament esperantista encara que l’esperanto haja deixat de ser la llengua habitual dels seus membres. No és una impressió nostra: el Boletín de la Federació Espanyola d’Esperanto porta mig segle diagnosticant el poc ús…
Finvenkisme i raŭmisme: la victòria final o la comunitat
Des de 1980 l’esperantisme discutix què compta com a èxit: que l’esperanto acabe sent la segona llengua de tothom —el finvenkisme— o que la comunitat que ja el parla siga tot el que hi ha per guanyar —el raŭmisme—. El…
Per què francoj però kanadanoj?
Els noms de països van en dos sistemes incompatibles, la divisió entre els dos és arbitrària, i la Federació Espanyola s’hi ha barallat des de 1949 En esperanto, de Kanado ix kanadano: l’arrel nomena el territori i el sufix -an-…
L’esperanto ajuda a aprendre altres idiomes?
Fa quasi un segle que es repetix que un any d’esperanto accelera l’aprenentatge posterior de qualsevol altra llengua. Els estudis existixen de veres, però el que sostenen és molt més modest: que s’aprén fàcil, que potser iguala el grup, i…
Els «beaufrontismes»: quan escriure massa clar era el defecte
En el primer Congrés Universal d’Esperanto, en 1905, Kabe va posar nom a un vici d’estil i el nom era el d’un company: Beaufront’ismoj. No parlava de reformes ni d’ido —això arribaria dos anys després—, sinó d’una prosa que gastava…
1.411 registres d’esperanto a la plaça de Magúncia: la biblioteca que va tornar del soterrani
El fons esperantista de la Biblioteca Històrica i l’Hemeroteca Municipal de València té signatura pròpia, 930 monografies i 480 capçaleres de revistes de mig món. 258 porten el segell del Grup d’Esperanto de València A la plaça de Magúncia, 1…
Quan l’esperanto servia per a traure’s la carrera a Hongria
Durant vint anys, la majoria dels universitaris hongaresos no podien arreplegar el títol sense un certificat de llengua estrangera. Valia l’anglés, valia l’alemany —i valia l’esperanto. Desenes de milers de persones s’hi examinaren. Quan en desembre de 2022 el Parlament…
L’estel, la bandera i el meló
En la primavera de 1993, mentres València preparava el Congrés Universal d’Esperanto, el butlletí de la Federació Espanyola va acollir una baralla pública sobre si calia jubilar l’estel verd. La va obrir Jorge Camacho, que demanava substituir-lo pel símbol de…
Dues acadèmies i una llengua: l’AVL, les Normes del Puig i qui decidix com s’escriu el valencià
A la Comunitat Valenciana hi ha dues institucions que publiquen gramàtiques i diccionaris del valencià, però no tenen el mateix estatut. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució que l’Estatut d’autonomia encarrega de fixar la normativa, i eixa normativa…
Zamenhof sionista: la pàtria jueva del Mississipí i el rebuig de l’homaranisme
Abans d’inventar una llengua per a tota la humanitat, Ludwik Zamenhof va dedicar cinc anys a una idea contrària: donar als jueus un estat propi. En 1882, amb vint-i-dos anys, va publicar en un setmanari de Sant Petersburg un projecte…
Quan una llengua promet canviar el món: el messianisme secular de l’esperanto
L’esperanto és una llengua planificada, però l’esperantisme històric ha sigut també, per a una part dels seus participants, un projecte de transformació de la societat. La llengua no havia de servir només per comunicar persones que no compartien idioma: havia…
Per què la gent se’n va de l’esperantisme
Passa amb freqüència, i en qualsevol grup: algú que venia, deixa de vindre. És el fenomen més ordinari de l’esperantisme i el pitjor estudiat, encara que el moviment fa un segle que el descriu. Hem llegit el que en van…
L’illa que va fer oficial l’esperanto sense tindre cap parlant
L’1 de maig de 1968, una plataforma de 400 metres quadrats plantada davant de Rímini es proclamà estat independent amb el nom d’Esperanta Respubliko de la Insulo de la Rozoj. Tenia bandera, govern, segells, un projecte de moneda i una…
Els eterns principiants
L’esperanto té una categoria pròpia per a qui porta vint anys començant: eterna komencanto. El nostre butlletí ja els tractava com un públic reconegut en els anys huitanta, i els esperantistes experimentats se’n queixen, com a mínim, des de 1905.…
Un voluntariat sostenible
El congrés universal de Graz d’este agost ha parlat de voluntariat al servei del desenvolupament sostenible. La pregunta es pot girar: és sostenible el voluntariat mateix? El nostre butlletí ja donava per fet, en 1971, que els organitzadors de congressos…
Insultar en esperanto
En la literatura espanyola, «blasfemar en esperanto» és un acudit: vol dir una cosa impossible o ridícula. La resposta és que sí que es pot, que hi ha dos diccionaris dedicats a fer-ho, que el Boletín de la Federació Espanyola…
«L’aprendré si l’aprenen deu milions més»
El primer llibre d’esperanto no demanava que aprengueres la llengua. Portava huit butlletes retallables per a prometre que l’aprendries si ho prometien deu milions de persones més. Va ser la primera vegada que l’esperantisme intentava comptar-se, i dos anys després…