Per què posar les aplicacions i els dispositius en esperanto: el que no es tria no es compta

Per què compta, què hi ha ja en esperanto i com posar el mòbil, l'ordinador i les aplicacions en esperanto, pas a pas.

Posar les aplicacions i els dispositius en esperanto no és només comoditat. És una de les poques maneres de fer que algú de fora veja que la llengua s’utilitza. A la nostra web, entre l’1 d’agost i el 4 de setembre de 2026, de 385 visites només tres van arribar amb el navegador configurat en esperanto.

El que ningú tria, ningú ho compta

Cada vegada que obris una pàgina web, el teu navegador li diu al servidor en quina llengua vols llegir. Este missatge es diu Accept-Language, i d’ell naixen quasi totes les estadístiques de llengües d’internet. Les altres pistes són quanta gent instal·la cada paquet d’idioma i quanta tradueix en els projectes.

I ací hi ha el cercle viciós: poca gent la tria → sembla que no interessa → es deixa de traduir → hi ha menys llocs on triar-la. És el mateix cercle viciós que patixen les llengües minoritzades.

També funciona a l’inrevés. Cada persona que posa en esperanto el mòbil, una aplicació, el navegador o el teclat suma un més en el recompte, i això és un argument perquè la llengua es quede en la llista.

Què està llest hui

(mesurat el 5 de setembre de 2026, i GNOME i les aplicacions el 20 d’octubre — les xifres canvien cada dia)

En el mòbil

  • Android 13 i posteriors deixen triar la llengua de cada aplicació a banda, en els ajustos d’idioma del sistema, en les aplicacions que ho permeten.
  • Aplicacions en esperanto: Firefox, Telegram (amb el seu paquet d’idioma), Delta Chat, Thunderbird per a Android i la botiga d’aplicacions lliures F-Droid.
  • El teclat: el paquet «Esperanto for AnySoftKeyboard», d’F-Droid, permet escriure ĉ ĝ ĥ ĵ ŝ ŭ.

En l’ordinador

  • GNOME 51, la versió estable: la interfície està traduïda al 97 % — 29.234 cadenes de 30.035.
  • LibreOffice: la interfície al 99,9 % — 41.280 de 41.282 cadenes.
  • Debian: de 1.187.416 cadenes, 394.096 traduïdes a l’esperanto, i es pot instal·lar tot el sistema triant «Esperanto» a l’instal·lador.
  • Firefox: hi ha paquet d’idioma oficial per a la versió actual.

En internet

  • Viquipèdia en esperanto: 389.012 articles, la 38a de 363 Viquipèdies.
  • Tatoeba: 821.252 frases en esperanto — la quarta llengua del lloc — de les quals 82.354 tenen àudio.
  • Mastodon: la web està traduïda a l’esperanto.

On està el límit

No totes les aplicacions hi són. Signal no està traduït a l’esperanto, i Thunderbird per a l’ordinador ja no porta paquet d’esperanto: la versió 158 no en té.

La documentació. L’ajuda del LibreOffice està traduïda només al 33,7 %, i la documentació del GNOME 51, al 60 %. La interfície està llesta; els manuals, no.

KDE té un equip actiu, però més xicotet que el de GNOME.

Apertium, el traductor lliure, té cinc parells amb l’esperanto: es pot traduir cap a l’esperanto des del valencià, el castellà, el francés i l’anglés, però des de l’esperanto només cap a l’anglés.

Com posar-ho tot en esperanto, pas a pas

  1. El navegador, primer — és el que veuen totes les webs. En els ajustos d’idioma, afig l’esperanto a les llengües preferides i posa’l el primer de la llista.
  2. El mòbil — en Android 13 o posterior, entra en els ajustos d’idioma del sistema i tria l’esperanto en cada aplicació que el tinga. Per a escriure, instal·la AnySoftKeyboard i el paquet «Esperanto for AnySoftKeyboard» des d’F-Droid.
  3. Les aplicacions — mira en els ajustos d’idioma de cadascuna. A Telegram s’obri l’enllaç t.me/setlanguage/eo i la llengua canvia a soles.
  4. L’ordinador — instal·la Debian o Ubuntu triant «Esperanto» a l’instal·lador. Si ja el tens instal·lat, genera la configuració regional amb sudo dpkg-reconfigure locales i tria eo.UTF-8. Usa GNOME, que és el que té més cobertura: Configuració ▸ Sistema ▸ Regió i idioma ▸ Esperanto. Afig la disposició de teclat eo (amb la tecla morta ^).
  5. Els programes de l’ordinador — LibreOffice amb el paquet d’idioma i el corrector hunspell-eo; Firefox amb el seu paquet d’idioma; LanguageTool per a la gramàtica. En Debian, sudo apt install task-esperanto porta els diccionaris.

I si vols ajudar

Qualsevol persona pot traduir. Comença per la plataforma del projecte que t’interesse — Weblate per al LibreOffice, Pontoon per a Mozilla, l10n.gnome.org per al GNOME, translations.telegram.org per a Telegram —, fes-te un compte i apunta’t a l’equip eo.

On fa més falta: a la documentació, que és la part més endarrerida.

I per a les paraules hi ha una referència: Komputeko (komputeko.net), que recull el vocabulari d’informàtica en esperanto i en altres llengües.

Per què l’esperanto i el programari lliure van de la mà: Esperanto i programari lliure: dues idees que parlen el mateix idioma.

Fonts

Xifres preses el 5 de setembre de 2026, menys les de GNOME i les aplicacions, del 20 d’octubre de 2026.

Etiquetes