Mai tanta gent havia provat l’esperanto, i mai les associacions d’esperanto havien tingut tan poca gent dins. Més d’un milió de persones es van apuntar al curs de Duolingo; la Universala Esperanto-Asocio va passar de més de 8.000 membres individuals el 1991 a 4.162 el 2019, el mínim des dels anys trenta. Això no és una llengua que es mor: és una comunitat que ha canviat de lloc, de les associacions a les pantalles. Hem arreplegat les xifres que hi ha —amb els seus dubtes, que són molts— i el que se’n deduïx per a un grup local com el nostre.
Quanta gent parla esperanto: ningú no ho sap
Quanta gent parla esperanto no ho sap ningú; el perquè l’explica a fons «Quanta gent parla realment esperanto?». Per al que ve a continuació només cal una idea: la major part de l’embolic ve de barrejar tres grups molt distints:
- Qui comença un curs (milions): matrícules de Duolingo, registres de lernu.net.
- Qui aprén de veritat (desenes de milers): persones actives cada mes, gent que va a les trobades.
- Qui conversa amb soltesa (probablement entre desenes de milers i uns pocs centenars de milers).
On s’aprén hui
De Duolingo, que va portar més d’un milió de persones al curs, i de com ha anat després, ja en parla «La generació Duolingo».
I hi ha una dada que ens afecta de ple: Duolingo ja no deixa començar els cursos des del castellà, el francés i el portugués: qui ja el feia pot continuar, però per a començar de zero només queda el curs des de l’anglés (Vikipedio). Per a qui té el castellà com a llengua pròpia, la porta d’entrada més famosa es va tancar, i això convertix lernu.net en el principal recurs gratuït en castellà.
lernu.net va superar els 100.000 registres el 2011 i va arribar a 320.000 l’octubre de 2018, encara que només una fracció està activa.
I un senyal que sol passar desapercebut: el corpus de veu Common Voice de Mozilla va passar, a mitjan 2021, de 100 a 840 hores d’esperanto, més de huit vegades, i va arribar a ser el quint idioma del conjunt per hores gravades, per davant de moltes llengües nacionals. Això no ho fa una comunitat morta.
Els congressos: menys gent, més països
La sèrie llarga de l’Universala Kongreso està en «Quanta gent parla realment esperanto?». Els dos últims: Aruŝo (Tanzània) 2024, 854 congressistes de 65 països, i Brno 2025, 1.132 de 63.
El congrés juvenil IJK ronda les 300 persones. L’IJK de 2026 es va celebrar a l’agost a Tiana, a Catalunya, a poques hores d’ací, i el Congrés Espanyol, al juliol a Portugalete.
En canvi, el Virtuala Kongreso, nascut en la pandèmia, va reunir el 2024 1.256 persones de 89 països: més països que el congrés presencial. Ahí està resumit tot el canvi.
El formal baixa, el jove puja
De la UEA, la sèrie de membres individuals i la revista també estan en «Quanta gent parla realment esperanto?»: el mínim, 4.162 el 2019, el més baix des dels anys trenta.
Davant d’això, la dada més esperançadora: TEJO, l’organització juvenil, va passar de 353 membres el 2016 a 593 el 2019, 806 el 2020, 936 el 2021 i més de mil des de 2022. El segment jove creix.
Resumit: les estructures formals porten tres dècades de davallada; molta gent el prova per internet, però quasi ningú s’hi queda; i el nucli de gent que parla de veritat està estancat, encara que més jove que abans.
On creix i on no
El mapa s’ha partit en dos. Creix al Brasil, amb una comunitat gran i jove; a l’Àfrica —Togo, Burundi, RD Congo, Tanzània, Madagascar—, amb xarxes de clubs i molta gent jove; a la Xina, el Vietnam i Indonèsia, sobretot a les universitats; i a l’Iran. I decau a l’Europa occidental, Espanya inclosa, amb associacions envellides i poc relleu.
El contrast té una explicació prou simple: l’esperanto creix on l’anglés és car o inaccessible i la població és jove, i retrocedix on l’anglés és dominant i la població envellix. València està a la zona difícil, i això obliga a jugar amb altres cartes: el digital, la gent jove i els nínxols.
Qui arriba hui a l’esperanto
Les associacions tradicionals estan envellides; l’aprenentatge en línia atrau un públic d’entre quinze i trenta anys. Els perfils per on entra la gent hui són prou reconeixibles: afeccions a la lingüística i a les llengües construïdes; comunitat de programació i programari lliure; gent del món del videojoc, del fandom i del rol, que arriba per Discord; persones LGTBQ+ i neurodivergents, que ací troben un espai acollidor; activisme per la justícia lingüística, l’ecologisme i el pacifisme; i la comunitat poliglota que col·lecciona idiomes.
Convé dir que això són tendències qualitatives ben documentades, no percentatges comprovats: no hem trobat enquestes recents i fiables per perfil. Per a decisions importants, el que caldria és preguntar-ho a la gent que arriba.
Què fan les associacions que sí que creixen
La referència és E@I (Edukado@Interreto, Eslovàquia), que està darrere de lernu.net i organitza el SES, la trobada anual d’ensenyament més gran, amb fins a unes 250 persones de 30 països. La seua fórmula és senzilla de descriure: curs intensiu al matí amb cinc nivells de l’A1 al C1, vesprada lúdica, concerts a la nit i excursions. No és una classe magistral: és un festival on a més s’aprén.
D’ahí i d’altres casos —TEJO i les seues trobades juvenils, l’Esperantic Studies Foundation, ILEI, edukado.net— n’ixen unes quantes coses que es poden copiar: format festival en compte de classe solta; cursos intensius amb nivells clars; entrada gratis o quasi gratis al primer contacte; mescla de presencial i en línia; presència constant a les xarxes i amb persones creadores de contingut; acords amb universitats; Pasporta Servo, la xarxa d’allotjament gratuït entre persones esperantistes; beques de viatge per a gent jove; i mentoria: algú que acompanya qui acaba d’arribar.
La intel·ligència artificial: ferramenta útil i pregunta incòmoda
Els models grans de llenguatge manegen l’esperanto sorprenentment bé per a un idioma amb pocs recursos: l’ajuden la seua gramàtica regular i la seua forta presència a la Viquipèdia. Un estudi de 2024 (arXiv 2402.09696) mostra que corregixen errors gramaticals d’esperanto amb resultats raonables, que milloren bastant si se’ls dona un exemple abans.
Però no són cap autoritat gramatical: al·lucinen, i ho fan justament on més fa mal —acusatiu, correlatius, afixos mal aplicats— i de vegades s’inventen paraules. Servixen per a practicar, no per a decidir què està ben dit.
En traducció automàtica, Google Translate inclou l’esperanto des de 2012 i DeepL també l’admet.
Ja hi ha projectes en marxa: Esperanto12, el mètode Zagreb, s’ha traduït a desenes d’idiomes; i existixen diversos tutors conversacionals muntats sobre models comercials.
Queda la pregunta de fons, i és millor dir-la en veu alta: si la IA acaba traduint perfectament entre totes les llengües, per a què servix una llengua pont? La resposta no és la utilitat traductora, que efectivament es pot automatitzar, sinó el que una màquina no dona: una comunitat, una cultura pròpia i una conversa on ningú no partix amb l’avantatge d’estar en la seua llengua materna.
Per on començar, sense pagar res
Si has arribat fins ací i et ve de gust provar, tens tots els enllaços junts en dos llocs d’esta web: «Aprén esperanto», per a triar per on començar, i «Cursos d’esperanto en línia», amb els cursos per internet, els diccionaris i els llocs on parlar.
Amb constància —de mitja hora a una hora al dia— és raonable arribar a una conversa bàsica en un termini d’entre tres i sis mesos. La regularitat de la llengua ajuda molt, i qui té el valencià o el castellà com a llengua pròpia partix amb avantatge en vocabulari.
Què significa tot això per a València
La imatge que resumix el problema és la d’un embut ple dalt i trencat pel mig: mai hi va haver tanta gent provant l’esperanto, i quasi ningú no arriba a parlar-lo. El tram que falla és el del mig, el que va del «vaig començar un curs» al «puc mantindre una conversa». I resulta que eixe tram és exactament on un grup local pot servir d’alguna cosa, perquè no s’arregla amb una aplicació: s’arregla amb gent i amb llocs on parlar.
I eixe tram és justament el que este grup ja cobrix, sense res sofisticat. La Kafo-Kunveno és exactament això: gent que es cita, demana un café i parla esperanto un parell d’hores, sense ordre del dia, sense acta i sense quota. És cada dimecres d’11 a 13 h, a la sala de l’hotel UP de l’estació del Nord. Entre setmana, la conversa continua en els grups i xarxes d’On parlar esperanto. I si vols escriure’ns, ací tens la nostra pàgina de contacte.
I si vols començar de zero, els materials del curs estan publicats i són gratis; i per a qualsevol dubte, ací està el contacte.
Fonts
- UEA: Gazetaraj Komunikoj d’uea.org i xifres oficials de membres. TEJO: xifres oficials de tejo.org.
- Libera Folio, en particular la informació sobre les quotes i el tiratge de la revista Esperanto (24 de juny de 2025) i l’anunci dels 1.000 membres de TEJO (8 de febrer de 2023).
- Mozilla Common Voice, estadístiques del corpus d’esperanto.
- arXiv 2402.09696, «An Analysis of Language Frequency and Error Correction for Esperanto».
- Dades d’assistència dels congressos UK i IJK publicades per les seues organitzacions.
Per a llegir més: «Quanta gent parla realment esperanto?» i «La generació Duolingo».
Este article resumix un document de treball intern del Grup d’Esperanto de València, de setembre de 2026. Les xifres que són estimacions o inferències estan assenyalades com a tals: el total de membres de la UEA dels últims dos anys no està publicat, i els perfils de qui arriba a l’esperanto són observacions qualitatives, no percentatges comprovats.
Llegir en: