Quanta gent aprén esperanto, i cap a on va el moviment
On s'aprén hui, què passa en els congressos, qui hi arriba ara, què fan les associacions que sí que creixen, la intel·ligència artificial i una ruta gratuïta per a començar.
Etiqueta recerca
Categories
Per què posar les aplicacions i els dispositius en esperanto: el que no es tria no es compta
Per què compta, què hi ha ja en esperanto i com posar el mòbil, l'ordinador i les aplicacions en esperanto, pas a pas.
La riuada de 1957, contada pels esperantistes de València
El 14 d’octubre de 1957, fa hui seixanta-nou anys, el Túria va eixir de mare dos vegades en un mateix dia i va negar mitja València. La Federació Espanyola d’Esperanto tenia aleshores la seu a la ciutat, i ací s’imprimia…
Maria Julivert, la veu esperantista i feminista del Vendrell
La xarrada que Gisela Alcón Vidal va dedicar a Maria Julivert Aulés (el Vendrell, 1888-1968) el 10 d’octubre de 2026, al 41é Congrés Català d’Esperanto celebrat a Reus, es pot veure ja sencera en vídeo, amb el col·loqui final inclòs.…
Com es fabrica un efecte xarxa: l’hebreu, l’indonesi i el suahili
L’hebreu és, segons el sociolingüista Joshua Fishman, l’únic cas conegut d’una llengua que no tenia parlants nadius i que ha acabat sent la llengua de cada dia d’una societat sencera. No ho va aconseguir un home sol, sinó una xarxa…
La llengua per a parlar de tot, especialitzada a parlar d’ella mateixa
L’esperanto es va fer per a parlar de qualsevol cosa, i una part molt gran del que s’hi produïx parla de l’esperanto. Dos de cada cinc llibres del catàleg de l’Associació Universal d’Esperanto tracten de la llengua mateixa, del seu…
Es pot fer ciència en esperanto. Per què caldria fer-la?
L’esperanto pot expressar qualsevol ciència; el que no té és cap motiu perquè un investigador hi publique els seus resultats. Hui quasi tota la recerca es publica en anglés —al voltant del 97 % dels articles de ciències naturals que…
De què tracten els llibres en esperanto
Dos de cada cinc llibres en esperanto tracten de l’esperanto mateix: com aprendre’l, com funciona, la seua història i la gent que el parla. Uns altres dos són literatura, més traduïda que original. El cinqué es reparteix entre la política,…
El follet llegidor
Luis Hernández Lahuerta va fer durant la guerra, des de València, el butlletí en esperanto més conegut dels que va traure el bàndol republicà: quaranta-quatre números per a contar al món la lluita espanyola contra el feixisme. Va acabar condemnat…
Ruzafa, 7, València (Espanya)
Els quinze anys en què la Federació Espanyola d’Esperanto va tindre la seu ací: la nit de 1947 en què va arribar el permís, la primera junta —que va haver d’esperar el vistiplau de «la Superioridad»—, les tres adreces del…