Hi ha una pàgina que continua en línia hui, a duolingo.esperanto.net, i que du el peu de pàgina «UEA-2016». És el que es trobava qui acabava el curs d’esperanto de Duolingo. Et felicita —«Gratulon! Vi sukcese atingis la finon de la Duolingo kurso! Nun, vi parolas Esperanton!»—, et demana el nom, el correu, l’any de naixement i l’adreça postal sencera, i et regala dos revistes en paper. I ahí s’acaba.
Eixa pàgina és l’embut sencer. Centenars de milers de persones van passar pel curs —les xifres i el que valen les contem a banda—, i el que el moviment els oferia en acabar era omplir un formulari per a rebre una revista per correu.
Captura del curs a Duolingo: «Esperanto for Spanish speakers — 367K active learners»
La pantalla del curs per a castellanoparlants, amb 367.000 aprenents actius. Qui arribava al final d’eixe curs acabava a la pàgina del formulari.
Què diu la pàgina
El text és curt i val la pena llegir-lo sencer, perquè la distància entre el to i el que passa després és tot l’assumpte:
«Gratulon! Vi sukcese atingis la finon de la Duolingo kurso! Nun, vi parolas Esperanton! UEA kaj TEJO gratulas vin. […] Ni donacas al vi gratulaĵon: specialajn senpagajn ekzemplerojn de revuoj Esperanto kaj Kontakto. […] Vi ricevos ĝin post plenigado de la suba formularo: Estas limigita oferto, hastu!»
«Enhorabona! Has arribat amb èxit al final del curs de Duolingo! Ara parles esperanto! La UEA i TEJO et feliciten. […] Et fem un regal: exemplars especials i gratuïts de les revistes Esperanto i Kontakto. […] El rebràs després d’omplir el formulari de baix: és una oferta limitada, afanya’t!»
I es tanca així: «Ĝis baldaŭ, ni esperas festi kun vi, UEA-teamo» —fins prompte, esperem celebrar-ho amb tu—.
Val la pena glossar les dos peces del regal per a qui no vinga del moviment: UEA és l’associació mundial d’esperantistes i TEJO la seua branca juvenil; Esperanto és la revista de la primera i Kontakto, la de la segona.
Què demanava
El formulari no és curt. Demana nom d’usuari de Duolingo, nom i cognom, correu electrònic, any de naixement i l’adreça postal completa —carrer, ciutat, regió, codi postal i país—. Amb una nota tranquil·litzadora: «Viaj informoj TEJO kaj UEA konservos sen plusendi al aliaj firmaoj/grupoj», les vostres dades TEJO i la UEA les guardaran sense reenviar-les a altres empreses o grups.
I al final, dos caselles sota la pregunta «Ĉu vi ŝatus…», voleu…:
- «ricevi novaĵojn el TEJO» — rebre notícies de TEJO;
- «ke ni sendu viajn informojn al via landa sekcio» — que enviem les vostres dades a la vostra secció nacional.
Eixa segona casella és el moll de l’os. El pas següent estava previst i estava escrit ahí: posar la persona en contacte amb l’esperantisme del seu país. Era voluntari, i qui no la marcava rebia la revista igual.
El que passava després
Ací entrem en el que no està documentat i té un sol testimoni. Segons Enric Baltasar, d’Oliva, que va ser directiu i finalment president de TEJO, el que passava amb aquells formularis és que algú de l’oficina central enviava la revista i la cosa s’acabava ahí: la gent no passava a cap lloc.
Ell va muntar-hi un pegat manual. Va aconseguir que voluntaris de TEJO a l’oficina central li passaren, en un full de càlcul, els qui estaven en edat de TEJO, i els anava repartint a la secció nacional o al punt de referència del seu país perquè els contactaren. Diu que és de les coses que més li van agrair les seccions.
Què no en sabem. Ell ja no hi té accés, i açò no ho hem pogut comprovar en cap document: no tenim dates exactes, ni volum —parla de «diverses persones al mes», de memòria—, ni els noms de qui ho implementava a l’oficina central, ni si allò va continuar després de la seua dimissió. Tampoc no hi ha cap agraïment per escrit. El que sí que es pot comprovar és la pàgina, i la pàgina ja diu prou.
Deu anys sense tocar-la
Això és el que més diu de tot. L’Internet Archive conserva la pàgina des del 29 de maig de 2016, i les captures posteriors —2017, 2018, 2019, 2020, 2021, 2022, 2023…— fins a la del 8 de juny de 2026 mostren el mateix text, el mateix formulari i les mateixes dos caselles. El peu continua dient «UEA-2016».
O siga que la porta d’entrada a la comunitat de la major campanya de captació que ha tingut mai l’esperanto va estar una dècada sense que ningú la revisara, mentres la plataforma que l’alimentava canviava, es reduïa i acabava.
Per què això importa
Un embut té dos meitats: portar gent fins a la porta i fer que entre. La primera la va resoldre Duolingo i la va resoldre a una escala que el moviment no havia vist mai. La segona era la nostra i consistia en un formulari de sol·licitud de revista.
No és que enviar una revista estiga mal: és que una revista no és una comunitat. Qui acabava el curs no rebia una invitació a un grup local, ni una data, ni un nom, ni una manera de parlar amb ningú. Rebia un paquet postal setmanes després, i la casella que sí que hauria fet eixa faena depenia que algú, a l’altra banda, la llegira i actuara.
És el mateix mecanisme que descrivim quan contem per què la gent se’n va de l’esperantisme o quan parlem dels eterns principiants: el moviment mesura la gent que arriba i no la que es queda. I és la mateixa idea que hi ha darrere de comptem-nos — que sense saber quanta gent hi ha i on, no es pot saber si una campanya ha servit de res.
La pàgina continua en línia. Si algú acaba hui el curs i hi arriba, encara li diran «ĝis baldaŭ, ni esperas festi kun vi».
Fonts
- duolingo.esperanto.net, pàgina de felicitació i formulari de la UEA i TEJO per als qui acabaven el curs d’esperanto de Duolingo. Consultada el 18 de setembre de 2026, encara en línia, amb el peu «UEA-2016».
- Internet Archive, captures de la mateixa pàgina des del 29 de maig de 2016 fins al 8 de juny de 2026, que permeten comprovar que el text i el formulari no van canviar.
- Enric Baltasar, notes d’una conversa del 15 de setembre de 2026 sobre el destí dels formularis i sobre el repartiment manual que va organitzar. És un testimoni únic, sense document que el corrobore, i ell mateix marca els límits del que recorda.
Vegeu també
- La generació Duolingo, amb les xifres del curs i què valen
- Per què la gent se’n va de l’esperantisme
- Els eterns principiants
- Enric Baltasar: sis anys d’Oliva a la presidència mundial
Llegir en:
Aquesta entrada encara no té cap comentari. Sigues la primera persona a comentar-la des del fedivers.