Dos de cada cinc llibres en esperanto tracten de l’esperanto mateix: com aprendre’l, com funciona, la seua història i la gent que el parla. Uns altres dos són literatura, més traduïda que original. El cinqué es reparteix entre la política, la història general, la religió i la ciència, i la ciència i la tècnica no arriben al 4 %. Ho hem comptat llibre per llibre en els 7.227 títols del catàleg de l’Associació Universal d’Esperanto, i el resultat coincidix amb la sèrie que l’editor Aleksander Korĵenkov publica cada any des de 1991.
De què tracten els 7.227 llibres del catàleg de la UEA: literatura traduïda, 25,1 %; literatura original, 16,7 %; manuals i diccionaris, 15,4 %; història i moviment esperantistes, 13,2 %; lingüística i esperantologia, 8,8 %; política, història i societat, 8,9 %; religió, 4,7 %; altres, 3,7 %; ciència i tècnica, 3,5 %.
Els números
L’Associació Universal d’Esperanto (UEA), la principal organització internacional del moviment, té seu a Rotterdam i hi manté el Libroservo, la seua llibreria. El seu catàleg no esborra el que s’esgota: guarda la fitxa, amb la menció «nehavebla» (no disponible). Per això servix com a registre del que s’ha publicat, i no sols del que està a la venda hui.
El 3 d’octubre de 2026 el catàleg tenia 8.073 fitxes. En traiem els discos, els vídeos, els jocs, els segells, les revistes i els objectes (insígnies, banderes, postals), i queden 7.227 llibres, dels quals un 22 % ja no es poden comprar. Cada llibre ha rebut un tema principal:
| Tema | Llibres | % |
|---|---|---|
| Literatura traduïda a l’esperanto | 1.812 | 25,1 |
| Literatura escrita originalment en esperanto | 1.209 | 16,7 |
| Manuals, gramàtiques i diccionaris | 1.114 | 15,4 |
| Història, cultura i moviment esperantistes | 954 | 13,2 |
| Política, història general, filosofia, societat | 646 | 8,9 |
| Lingüística, esperantologia, interlingüística | 635 | 8,8 |
| Religió | 341 | 4,7 |
| Altres (art, música, viatges, cuina…) | 265 | 3,7 |
| Ciència i tècnica | 251 | 3,5 |
| Total | 7.227 | 100 |
Les categories són les mateixes que fa servir Korĵenkov, perquè les dues xifres es puguen comparar (ho fem més avall). L’esperantologia és l’estudi de l’esperanto com a llengua; la interlingüística, l’estudi de les llengües planificades i de la comunicació internacional en general.
Quants tracten de l’esperanto
A banda del tema, de cada llibre hem anotat si el seu assumpte és l’esperanto o si l’esperanto és només la llengua en què està escrit. Una novel·la traduïda o un manual de medicina no en tracten; una gramàtica, la història d’un club o una biografia de Zamenhof, sí.
2.795 llibres, el 38,7 %, tracten de l’esperanto. D’on ixen:
- 1.103 són manuals i diccionaris: aprendre la llengua.
- 954 són història del moviment, congressos, associacions, biografies d’esperantistes i assaigs sobre la seua cultura.
- 567 són estudis lingüístics sobre l’esperanto o sobre les llengües planificades en general (el volapük, l’ido…).
- 171 són d’altres temes que giren al voltant de l’esperanto: novel·les ambientades en el moviment, llibres sobre els esperantistes catòlics o bahaïs, actes de congressos sobre l’esperanto a la ciència.
Si traiem els manuals i els diccionaris, queda un 23,4 %: un llibre de cada quatre o cinc parla del moviment, de la seua història o de la llengua mateixa.
No tenim una xifra equivalent per a cap altra llengua, així que el número no diu per si mateix si és molt o poc.
La literatura és la primera, i és sobretot traduïda
El 41,8 % dels llibres són literatura: novel·la, poesia, teatre, contes, literatura infantil i còmic. La traduïda (1.812 títols) supera l’original (1.209) en la proporció de tres a dos.
Entre la literatura i els llibres sobre l’esperanto fan quasi el 80 % del catàleg. Tot el que no és ni una cosa ni l’altra —política, història general, filosofia, religió, ciència, viatges, cuina, art— cap en el 20 % restant.
La ciència: sempre poca
251 llibres de ciència i tècnica, el 3,5 %. Inclouen medicina, informàtica, matemàtiques, agricultura, ecologia i divulgació científica, i també els volums de lliçons de la Internacia Kongresa Universitato, les conferències de nivell universitari que es fan cada any dins del congrés mundial.
En la sèrie de Korĵenkov la ciència ocupa una part més gran i, sobretot, cau: 182 llibres en 1991-2000, 93 en 2001-2010 i 33 en 2011-2020, o siga, del 8,6 % al 4,9 % i al 2,3 % de la producció. Ell mateix, en una entrevista a Libera Folio de 2023, ho qualificava de «preskaŭ katastrofa» (quasi catastròfic). De 2021 a 2025 en compta 16 de 461, el 3,5 %.
El catàleg confirma la primera baixada, però no la segona. Comptant la ciència com la compta Korĵenkov —sense ciències socials ni lingüística, i amb les terminologies especialitzades dins—, els llibres editats en cada dècada passen del 6,4 % (1991-2000) al 4,6 % (2001-2010) i al 4,1 % (2011-2020), i en 2021-2025 són el 5,2 %. Les dues fonts no daten igual: Korĵenkov compta cada llibre l’any en què la UEA el va posar a la venda, i nosaltres l’any d’edició. Tampoc no és exactament el mateix conjunt: per a 1991-2025 ell compta 5.946 llibres, i el catàleg en conserva 5.277 editats eixos anys.
Que la ciència sempre ha sigut una part menuda de la producció, entre el 3 i el 9 % segons la dècada i el criteri, és sòlid amb les dues fonts. Que s’haja enfonsat en la dècada de 2010 només ix en la sèrie de Korĵenkov.
Per dècades
Per any d’edició (el catàleg en té molt pocs d’abans de 1970, i no els comptem):
| Dècada | Llibres | Tracten de l’esperanto | Literatura | Ciència |
|---|---|---|---|---|
| 1970-1979 | 329 | 36,2 % | 44,7 % | 2,7 % |
| 1980-1989 | 1.142 | 37,0 % | 45,0 % | 3,6 % |
| 1990-1999 | 1.810 | 39,8 % | 41,5 % | 3,8 % |
| 2000-2009 | 1.602 | 47,8 % | 32,9 % | 3,3 % |
| 2010-2019 | 1.489 | 35,7 % | 40,1 % | 2,9 % |
| 2020-2026 | 545 | 23,9 % | 60,6 % | 5,1 % |
Els anys 2000 són el moment en què més llibres parlen de l’esperanto, quasi la meitat, i en què menys literatura es publica. Els anys 2020 van al revés: la literatura passa del 60 % i els llibres sobre l’esperanto baixen a un de cada quatre. Korĵenkov veu el mateix canvi: dels 461 llibres que registra de 2021 a 2025, el 53,8 % són literatura i el 23,6 % són manuals, lingüística o història del moviment. La dècada no ha acabat i el catàleg incorpora alguns llibres anys després d’eixir, així que l’última fila és la menys segura.
Com es compara amb la sèrie de Korĵenkov
Aleksander Korĵenkov, editor de la revista de notícies La Ondo de Esperanto, publica cada any una estadística dels llibres en esperanto des de 1991. La seua base és la secció «Laste aperis» de la revista Esperanto, on la UEA anota els llibres en paper que comença a vendre. L’última, «67 libroj: La plej magra jarrikolto» (La Ondo de Esperanto, 2026, núm. 1, p. 80; còpia), arriba a 5.946 llibres entre 1991 i 2025. Al costat, el nostre recompte dels llibres del catàleg editats eixos mateixos anys:
| Tema | Korĵenkov 1991-2025 | Catàleg, editats 1991-2025 |
|---|---|---|
| Literatura traduïda | 22,0 % | 23,6 % |
| Literatura original | 13,0 % | 16,8 % |
| Manuals i diccionaris | 13,5 % | 15,9 % |
| Història, cultura i moviment | 12,8 % | 13,7 % |
| Política, història, filosofia, societat | 11,7 % | 9,3 % |
| Lingüística i esperantologia | 10,9 % | 8,7 % |
| Religió | 4,9 % | 4,5 % |
| Altres | 5,7 % | 3,9 % |
| Ciència i tècnica | 5,4 % | 3,6 % |
| Llibres | 5.946 | 5.277 |
Les tres categories que tracten de l’esperanto sumen el 37,2 % en Korĵenkov i el 38,2 % en el nostre recompte. Les dues fonts no són independents, perquè les dues ixen del que ven la UEA, però la classificació sí que ho és: ell assigna una categoria a cada llibre i nosaltres hem llegit cada fitxa. Korĵenkov no publica els criteris amb què classifica; els rètols de les categories, en una edició de 2010, diuen que les terminologies especialitzades van amb la ciència i els fullets informatius sobre l’esperanto, amb els manuals. Nosaltres hem posat les terminologies amb els diccionaris i els fullets amb el moviment; per això la ciència i els manuals no coincidixen del tot.
Què s’havia comptat abans
La pregunta té més de noranta anys, i la premsa esperantista espanyola ja en recollia les xifres: el Boletín de la Federació Espanyola d’Esperanto núm. 377 (gener-febrer de 2007) recollia el recompte de Korĵenkov per a 2006, «204 libroj en/pri Esperanto sur entute 30 mil 78 paĝoj» de 114 editors.
Korĵenkov diu que continua la iniciativa de Vilmos Benczik, que en els anys setanta i huitanta publicava a la revista hongaresa Hungara Vivo un recompte amb la mateixa base, però amb només quatre categories: literatura original, literatura traduïda, no-ficció i llibres en altres llengües (manuals, sobretot). Per a 1975, per exemple, comptava 90 llibres (còpia), dels quals 23 eren literatura i 15 manuals en llengües nacionals.
Les xifres més antigues amb temes són tres, i cap no es pot comparar directament amb les d’ara, perquè cada una classifica a la seua manera:
- Japó, 1921-1933. L’Enciklopedio de Esperanto de 1934 (p. 695) reproduïx el recompte de Th. Kuwahara i H. Niŝida dels llibres publicats al Japó: 251, dels quals 108 manuals i 17 diccionaris —la meitat—, 44 de literatura, 37 de ciència, 29 sobre el moviment i 16 de societat.
- 1932. En 1946, William Solzbacher escrivia a l’American Esperantist que en 1932, «un any normal», s’havien publicat 147 llibres en esperanto: 58 manuals i llibres d’ensenyament, 43 de literatura o d’art, 28 de ciència, tècnica i religió, 5 sobre el moviment i 13 d’altres temes. No diu d’on trau les xifres. L’Enciklopedio (p. 573), amb dades del servei bibliogràfic de la UEA, en dona 145 per a eixe any.
- 1961-1969. Esperanto en Perspektivo (1974), l’obra de referència sobre el moviment que va preparar el centre d’estudis de la UEA a Londres, compta 416 llibres en nou anys: 80 novel·les, 42 de poesia, 134 d’actualitat, 35 d’esperantologia, 43 de religió, 36 de literatura infantil, 23 de ciència i la resta d’altres gèneres. La taula està reproduïda en la reedició parcial de Tazio Carlevaro (p. 23).
La diferència més gran amb el catàleg actual són els manuals: eren la meitat dels llibres japonesos i el 39 % dels de Solzbacher, i ara són el 15 %. Els llibres sobre el moviment eren el 12 % al Japó i el 3 % en el recompte de 1932; ara són el 13 %.
Sobre el catàleg de la UEA en concret hi ha dues descripcions, però cap recompte per temes. L’interlingüista alemany Detlev Blanke escrivia en 2004 que el catàleg de 2001 tenia «over 3500 titles», amb manuals i diccionaris en 47 llengües, i unes 500 obres en les seccions de llengua, esperantologia, interlingüística, problemes lingüístics i moviment. L’editor Ulrich Becker, de l’editorial Mondial, en una conferència de 2017, en comptava 6.882 títols de llibres. No hem trobat cap estudi que classifique el catàleg sencer.
Què no diu este recompte
- És el catàleg d’una llibreria, no tota la producció. Korĵenkov mateix ho adverteix: la UEA no ven tots els llibres en esperanto, i solen faltar-hi els manuals fets per a un sol país —cita els manuals per a xinesos— i els llibrets de tirada curta que els autors reparteixen en els seus clubs. Els manuals que falten rebaixen la part de llibres sobre l’esperanto que ix ací.
- No hi ha llibres electrònics, ni revistes, ni la Vikipèdia en esperanto, ni res que s’haja escrit fora del paper.
- Un mateix manual pot comptar moltes vegades. El curs de mètode directe de Stano Marček, per exemple, té edicions per a una vintena de llengües, i cada una és una fitxa. Si ajuntem les fitxes que tenen exactament el mateix títol (6.926 títols distints), la part que tracta de l’esperanto baixa poc: del 38,7 % al 37,9 %. Les traduccions del mateix manual amb títols diferents continuen comptant per separat.
- El catàleg conserva més el recent que l’antic. Abans de 1970 només hi ha 217 llibres, i no diuen res de la producció d’aquells anys.
Com ho hem fet
Hem descarregat el catàleg sencer de la UEA, categoria per categoria i amb els llibres esgotats, el 3 d’octubre de 2026. Cada fitxa porta el títol, l’autor, la categoria i la subcategoria de la UEA, l’editorial, l’any, les pàgines i una línia de descripció.
La classificació s’ha fet de dues maneres independents:
- Per regles, a partir de la categoria de la UEA, de la paraula «Tradukis» per a separar l’original del traduït i de paraules clau (esperanto, Zamenhof, kongreso, UEA…) per a decidir si un llibre tracta de l’esperanto.
- Per lectura, fitxa per fitxa, amb un model de llenguatge que seguia un llibre de codis escrit per endavant.
Les dues coincidixen en el tema del 85 % dels llibres i en si tracten de l’esperanto en el 89 %. La kappa de Cohen, una mesura estadística de l’acord que descompta les coincidències per atzar (0 vol dir només atzar, 1 acord total), és de 0,77. On no coincidixen, la lectura sol tindre raó: les regles prenen per llibre sobre l’esperanto un poemari amb la descripció «verkita originale en Esperanto». Les xifres d’este article són les de la lectura. Les de les regles donen el mateix dibuix: un 39,6 % de llibres sobre l’esperanto i un 3,9 % de ciència.
Una mostra a l’atzar de 120 llibres s’ha revisat un per un en una segona passada, feta també amb un model de llenguatge, i no s’hi ha trobat cap error clar. Sí que hi ha cinc casos discutibles: una biografia de Schleyer, el creador del volapük; un llibret sobre l’homaranisme de Zamenhof; una antologia àrab; un llibre de viatges; un recull d’articles pedagògics. Cap d’ells mou les xifres.
Totes les dades —cada fitxa, el seu tema, si tracta de l’esperanto i les dues classificacions— estan en un fitxer CSV, per a qui vulga comprovar-les o fer-ne un altre recompte.
Fonts
- Universala Esperanto-Asocio, Katalogo de la Libroservo, consultat el 3 d’octubre de 2026.
- Aleksander Korĵenkov, «67 libroj: La plej magra jarrikolto», La Ondo de Esperanto, 2026, núm. 1 (327), p. 80 (còpia).
- Aleksander Korĵenkov, «Ekzakte 100 libroj en 2022», La Ondo de Esperanto, 2023, núm. 1 (315).
- Aleksander Korĵenkov, «Libroproduktado sub lupeo (1991–2010)», La Ondo de Esperanto, 2011.
- Aleksander Korĵenkov, «25 jaroj da eldonado», La Ondo de Esperanto, 2016, núm. 2 (256).
- «Ĉiam malpli da libroj aperas en Esperanto», entrevista amb Aleksander Korĵenkov, Libera Folio, 23 de maig de 2023.
- Vilmos Benczik, «Libroprodukto en 1975», Hungara Vivo, 1976, núm. 4, p. 5 (còpia).
- Boletín de la Federació Espanyola d’Esperanto, núm. 377, gener-febrer de 2007.
- Enciklopedio de Esperanto, Budapest, Literatura Mondo, 1934: articles «Libroj» (p. 573) i «Nipono» (p. 695).
- William Solzbacher, «Present Problems of Esperanto Literature», American Esperantist, vol. 61, núm. 7-8, juliol-agost de 1946.
- Ivo Lapenna, Ulrich Lins i Tazio Carlevaro, Esperanto en Perspektivo, Londres i Rotterdam, Centro de Esploro kaj Dokumentado / UEA, 1974; taula de 1961-1969 a la reedició parcial de Tazio Carlevaro, p. 23.
- Detlev Blanke, Interlinguistics and Esperanto Studies: Paths to the Scholarly Literature, Esperanto Documents 47A, Rotterdam, UEA, 2004, § 5.8.
- Ulrich Becker, «Esperanto is (not) dead!?», conferència a les Soros Lectures, Nova York, 2017.
Vegeu també
- Què diuen de l’esperanto 108.009 llibres: la pregunta al revés, què diu de l’esperanto la literatura en castellà i en català.
Llegir en: