L’esperanto pot expressar qualsevol ciència; el que no té és cap motiu perquè un investigador hi publique els seus resultats. Hui quasi tota la recerca es publica en anglés —al voltant del 97 % dels articles de ciències naturals que indexa la Web of Science—, i fins i tot els noruecs publiquen en anglés el 84,5 % dels seus articles de ciències socials i humanitats. Dins del moviment això ja es va dir en 1982: un biòleg britànic, C. J. O. Harrison, va escriure a la Scienca Revuo que els esperantistes havien de dedicar-se als resums dels articles i no a escriure’ls en esperanto. La revista, que eixia des de 1949, ha deixat d’aparéixer perquè, segons l’associació que la publicava, «kaj la legantaro kaj la aŭtoraro draste ŝrumpis», els lectors i els autors es van reduir dràsticament. El que sí que funciona, i porta dècades funcionant, és la divulgació: explicar ciència en esperanto a qui vol escoltar-la.
Valencia Luno núm. 11 (juny de 1984), p. 4: «Esperanto ne taŭgas por la scienco», de F. Navarro. El títol és el prejudici que l'article vol desmuntar.
Per què la recerca va a l’anglés
Un investigador publica per a ser llegit pels qui treballen en el mateix que ell, i eixos lectors estan repartits pel món i llegixen en anglés. Weishu Liu ho va mesurar en la Web of Science, la base de dades de referència de les revistes científiques: en la dècada anterior a 2017, «around 97% of the papers in SCIE, 95% of the papers in SSCI, and 73% of the papers in A&HCI» estaven en anglés. És a dir, el 97 % en ciències naturals, el 95 % en ciències socials i el 73 % en arts i humanitats.
No és una dada de l’esperanto, ni tan sols de les llengües menudes. Un estudi de 164.218 articles de ciències socials i humanitats publicats entre 2013 i 2015 en huit països europeus troba que Noruega en publicava el 84,5 % en anglés i el 13,1 % en noruec, i que la part de l’anglés creix en tots els països estudiats. Les revistes nacionals de física d’Hongria, Espanya, Itàlia o França —Acta Physica Hungarica, Anales de Física, Il Nuovo Cimento, Journal de Physique— es van fusionar en l’European Physical Journal, que publica només en anglés.
No sempre ha sigut així. Entre 1880 i 1910, segons la ressenya de Scientific American del llibre de Michael Gordin Scientific Babel, «roughly equal numbers of publications appeared in German, French and English»: quasi tantes publicacions en alemany com en francés o en anglés. Gordin conta com la ciència va passar de tres llengües a una, i dedica dos capítols als projectes de llengua internacional d’aquells anys, l’esperanto i l’ido, que van interessar científics de primera línia com el químic Wilhelm Ostwald. Eixe món de tres llengües és el que tenia davant l’esperantisme quan va pensar que la ciència necessitava una llengua comuna. La necessitava, i la va trobar, però no va ser l’esperanto.
El que deia el nostre butlletí en 1984
El juny de 1984, el Valencia Luno —el butlletí del nostre grup— va publicar un article titulat «Esperanto ne taŭgas por la scienco», «L’esperanto no servix per a la ciència». El títol enganya: és el prejudici que l’autor vol desmuntar. L’article el firma «F. Navarro», i per les dades que hi dona —parla dels seus dènou néts i de les seues alumnes d’esperanto— és Félix Navarro Clemente, mestre del grup.
Conta que un professor d’institut havia dit al seu nét que l’esperanto «nur taŭgas por interŝanĝi «salutajn vortojn» kaj nenion valoras por la sciencistoj», que només servia per a intercanviar paraules de salutació i que no valia res per als científics. Navarro li va passar exemplars de la Scienca Revuo i d’altres publicacions, i el professor va acabar dient, davant de la classe: «Mi ne povas ne rekoni mian antaŭjuĝon», no puc deixar de reconéixer el meu prejudici. L’argument de fons era el de la necessitat d’una llengua comuna:
Multaj sciencaj esploroj estas nekonataj pro manko de komuna lingvo, precipe de scienculoj apartenantaj al malgrandaj ŝtatoj.
Moltes investigacions científiques són desconegudes per falta d’una llengua comuna, sobretot les de científics d’estats menuts.
El diagnòstic era bo. Navarro tancava l’article amb una declaració de científics japonesos que s’haurien compromés a publicar almenys una tesi en esperanto, i amb vint científics xinesos que volien adoptar-lo com a llengua de la ciència; l’article no dona la font de cap de les dues coses. Quaranta anys després, el problema que descrivia, la falta d’una llengua comuna, s’ha resolt en gran part, i en el sentit contrari al que ell esperava: els científics dels estats menuts publiquen en anglés.
El debat dels resums, en 1982
Dins del moviment, la discussió més lúcida va eixir en la Scienca Revuo, la revista de l’ISAE, l’associació científica esperantista. En el número 4 de 1982, el biòleg britànic C. J. O. Harrison va publicar «Esperanto kaj sciencaj resumoj» (còpia), «L’esperanto i els resums científics». El seu punt de partida és el mateix d’este article:
Sciencisto devas komuniki ideojn al kiel eble plej multaj homoj, do li preferas ne uzi lingvon de malplimulto.
Un científic ha de comunicar idees al màxim de gent possible, i per això prefereix no usar una llengua minoritària.
I en traïa una proposta concreta:
Esperantistoj devus profiti el la bezono de la resumoj kaj koncentri sian laboron al la ŝanco prezentita, prefere ol verki originalajn artikolojn en Esperanto.
Els esperantistes haurien d’aprofitar la necessitat de resums i concentrar-hi la seua faena, en compte d’escriure articles originals en esperanto.
Tenia raons per a pensar-ho. Otto Haszpra, en una conferència sobre l’estat de l’esperanto en les ciències publicada aquell mateix any per la Internacia Pedagogia Revuo, revista de l’associació internacional de docents d’esperanto, ja deia que «jam multajn ekzemplojn oni povus citi pri la aplikado de Esperanto kiel resumlingvon en fakaj periodaĵoj», que es podien citar molts exemples de l’esperanto com a llengua dels resums en revistes especialitzades. I reconeixia el límit: «ni ne povas paroli pri alte evoluinta unueca Esperanta faklingvo, kaj same la scienca literaturo kaj la nombro de scienco-celaj konferencoj estas malgranda», no hi havia una terminologia unificada, i la literatura científica i els congressos eren pocs.
Harrison no va convéncer tothom. En la mateixa pàgina, la redacció hi va afegir una nota, firmada per J. Kavka, que discrepava: els resums sols no donen ocasió de crear la terminologia que una llengua científica necessita. I en el mateix número, Bernard Golden («La malbeno de Babelo en sciencaj publikigaĵoj») responia que «resumo de scienca artikolo ofte valoras nenion. Por serioza scienca laboro […] oni bezonas la viandon, ne la sukon aŭ la aromon»: el resum d’un article sovint no val res; per a una faena seriosa cal la carn, no el suc ni l’aroma.
Les dues posicions tenien part de raó, i cap no va guanyar. Els investigadors no van fer resums en esperanto en massa, i tampoc no van publicar-hi articles.
Què va passar amb la Scienca Revuo i amb l’AIS
L’ISAE es va fundar en 1906. La seua revista, la Scienca Revuo, eixia des de 1949 com a continuació d’una altra fundada en 1904. Hui ja no apareix. L’arxiu oficial conserva quasi tots els seus articles de 1949 a 2015 i explica per què:
Bedaŭrinde tiu laboro fariĝis pli kaj pli malfacila, ĉar kaj la legantaro kaj la aŭtoraro draste ŝrumpis. Tial nuntempe la revuo ne plu aperadas.
Per desgràcia, la faena es va fer cada vegada més difícil, perquè tant els lectors com els autors es van reduir dràsticament. Per això ara la revista ja no apareix.
L’altre intent gran va ser l’AIS, l’Akademio Internacia de la Sciencoj, impulsada per Helmar Frank a la República de San Marino a partir de 1983. Fa cursos i dona títols propis de batxiller, màster i doctor, amb la «Internacia Lingvo» com a única llengua de treball. Però, com recorda la mateixa UEA, «AIS ne estas oficiale agnoskita de registaroj»: cap govern no reconeix els seus títols, i des de 2020 la seua personalitat jurídica és a Alemanya. Les seues actes publicades són les de les sessions d’estudi; no hem trobat cap revista seua amb revisió per parells. Bernard Golden, en 1985, ja trobava que, malgrat la propaganda, l’acadèmia «ankoraŭ estas nur surpapera afero», encara era una cosa només sobre el paper (Internacia Pedagogia Revuo 1985/3). Hui continua activa: el 2026 va adoptar com a sessió seua les conferències de la universitat del congrés mundial de Graz.
Què diuen els llibres
En el catàleg de llibres de la UEA, la ciència i la tècnica són el 3,5 % dels títols, i en la sèrie que porta Aleksander Korĵenkov des de 1991, el 5,4 %. Pareix molt poc, però cal comparar-ho amb alguna cosa. En l’estadística oficial de l’ISBN espanyol, els llibres «científicos y técnicos» van ser el 6,0 % dels editats en paper en 2025. L’esperanto no està tan lluny.
La raó és que la recerca no circula sobretot en llibres. En les ciències experimentals viu en els articles de revista, i en informàtica també en les actes de congressos; només en les humanitats i en una part de les ciències socials la monografia conserva un pes gran. Comptar llibres, per tant, no diu si una llengua fa ciència. I en revistes, el mapa és el que hem vist més amunt: anglés per a la recerca, i les llengües nacionals, cada vegada més, per a la divulgació i per a l’ensenyament.
El que sí que funciona: explicar la ciència
La Internacia Kongresa Universitato, la IKU, fa conferències de nivell universitari dins de cada congrés mundial d’esperanto; la del congrés de Graz, en 2026, va ser la 79a sessió. El seu reglament diu que el seu objectiu és «popularigi ĉiujn sciencajn kaj artajn branĉojn», popularitzar totes les branques de la ciència i de l’art, i els textos es poden llegir en línia des de 1998.
La Vikipèdia en esperanto, amb 389.490 articles el 3 d’octubre de 2026, és l’altre gran corpus de divulgació en la llengua. No hi ha recerca original, però tampoc no n’hi ha en la Viquipèdia en català, i ningú no en trau que el català no servisca per a la ciència.
La nostra lectura
El que ve és opinió nostra, no una dada.
La pregunta «es pot fer ciència en esperanto?» té resposta des de fa molt: sí. La que importa és una altra: qui necessita llegir això en esperanto? Per a un article sobre bases de dades distribuïdes o sobre un assaig clínic, la resposta és quasi ningú, perquè els seus lectors naturals existixen fora de l’esperanto i llegixen en anglés. Demanar a un investigador que publique en esperanto és demanar-li que renuncie a ser llegit, i no té sentit.
La proposta literal de Harrison, fer de l’esperanto la llengua dels resums científics, no va arrelar, i hui els resums que recullen les bases de dades internacionals ja estan en anglés. Però darrere hi havia una intuïció que continua valent, i que la IKU practica des de fa dècades: aprofitar el que saben els esperantistes per a fer circular la ciència dins de la comunitat. Que qui sap alguna cosa ho explique en esperanto a qui vol escoltar-ho. Un metge, una informàtica o un historiador poden publicar en anglés i, a més, ser metge, informàtica o historiador en esperanto: fer una xarrada en línia de mitja hora per a gent de deu països, escriure un resum de cinc minuts del seu darrer treball, contestar preguntes. No cal revista, ni consell editorial, ni competir amb el sistema científic mundial. Només cal que hi haja vint persones amb ganes d’escoltar.
Una cosa és que l’esperanto puga expressar qualsevol ciència, i una altra que tinga una funció en la comunicació professional entre científics. La primera està àmpliament demostrada; la segona no s’ha consolidat, i no cal que ho faça perquè la primera valga la pena.
I hi ha una faena que ningú més farà per nosaltres: conservar i fer cercable el que ja s’ha escrit. Seixanta-sis anys de Scienca Revuo estan en línia gràcies a algú que va decidir digitalitzar-los. Això sí que és patrimoni científic en esperanto, i si no el conserva la comunitat esperantista, probablement no el conservarà ningú: la història de com una comunitat menuda va intentar parlar de tot.
Fonts
Nostres (documents)
- F. Navarro. «Esperanto ne taŭgas por la scienco». Valencia Luno núm. 11, juny de 1984, pp. 4-5. Text i imatges · facsímil a l’Internet Archive
- Otto Haszpra. «La stato kaj la tendencoj de la aplikado de Esperanto en la sciencoj kaj fakoj en majo 1981». Internacia Pedagogia Revuo 1982/1, pp. 6-14. PDF · índex
- Bernard Golden. «Kion bezonas la sciencistoj: la lingvon «Esperanto» aŭ la kodon «Internacia Lingvo»?». Internacia Pedagogia Revuo 1985/3, pp. 72-74. PDF · índex
La Scienca Revuo i les entitats
- C. J. O. Harrison. «Esperanto kaj sciencaj resumoj», amb la nota de la redacció de J. Kavka. Scienca Revuo vol. 33 (1982), núm. 4 (142), pp. 119-120. Arxiu de la Scienca Revuo · còpia
- Bernard Golden. «La malbeno de Babelo en sciencaj publikigaĵoj». Scienca Revuo vol. 33 (1982), núm. 4 (142), pp. 121-123. Arxiu de la Scienca Revuo
- Arxiu de la Scienca Revuo. scienca-revuo.info, amb la nota sobre el final de la revista.
- Estraró d’ISAE. Nota a La Ondo de Esperanto, 27 d’abril de 2014 (fundació en 1906, revista des de 1949).
- UEA. Llista d’associacions temàtiques · «AIS» · reglament de la IKU · llibres de la IKU
- AIS San Marino. Preguntes freqüents · notícies
Recerca i estadística
- Liu, Weishu. «The changing role of non-English papers in scholarly communication: Evidence from Web of Science’s three journal citation indexes». Learned Publishing, 30(2), 2017, pp. 115-123. doi:10.1002/leap.1089
- Kulczycki, Emanuel, i altres. «Multilingual publishing in the social sciences and humanities: A seven-country European study». Journal of the Association for Information Science and Technology, 71(11), 2020. Text complet
- Sivertsen, Gunnar. «Balanced multilingualism in science». BiD, 40, 2018. Text complet
- Gordin, Michael D. Scientific Babel: How Science Was Done Before and After Global English. University of Chicago Press, 2015. Fitxa de l’editorial · ressenya a Scientific American
- Ministeri de Cultura. Estadística de la Edición Española de Libros con ISBN, taula 14.2 (dades de 2025).
- Vikipedio. Estadístiques, consultades el 3 d’octubre de 2026.
Les traduccions al valencià de les cites en esperanto i en anglés són nostres.
Vegeu també
Llegir en: