1931 – Madrid, 14 d’octubre de 2015
No va ser mai soci del grup de València, i és ací per una raó senzilla: durant huit anys va ser una de les persones que més va fer perquè el grup estiguera connectat amb la resta del món. Ho va fer des de Madrid, per correu electrònic, quan ja passava dels setanta-cinc anys.
Darío Rodríguez López de Silva. Fotografia publicada per la Kataluna Esperanto-Asocio en donar notícia de la seua mort, l'octubre de 2015.
Va nàixer en 1931 i va viure a Madrid quasi tota la vida. Segons la semblança que en va publicar la Kataluna Esperanto-Asocio, es va criar en un ambient profundament religiós i de molt jove va sentir rebuig per la dictadura franquista, i eixe rebuig el va portar a aprendre català i esperanto. En 1961 va treballar un any a Perpinyà; després va tornar a Madrid. La Ondo de Esperanto el situa actiu en el moviment des de 1954.
La seua segona etapa, la que el va fer conegut, comença en 1997, quan va reprendre el contacte amb el moviment i va començar una activitat intensa a internet. Va ser un dels usuaris d’esperanto més coneguts de la xarxa, sobretot al grup d’Usenet soc.culture.esperanto i en desenes de llistes de correu. La KEA en destaca el que ell mateix es va posar com a tasca: construir ponts entre els esperantistes catalans i els espanyols. En 2008, al 34é Congrés Català d’Esperanto de Sabadell, la KEA li va reconéixer la trajectòria. En 2013 va formar part del comité organitzador del 86é Congrés de SAT, a Madrid.
El que va fer per nosaltres
Ací és on el podem documentar de primera mà, perquè està a la correspondència del grup. Entre 2008 i 2015 va ser una presència constant a totes les llistes que el grup feia servir —nia_listo, iberia-esperantistaro, satenhispanio, Maldekstro kaj Esperanto— i a la llista pròpia del grup, EsperantoValencia, de la qual va ser administrador.
Eixa faena d’administració és menuda i invisible, i és exactament la que fa que una llista continue viva: acceptar altes, reenviar el que no arribava, avisar d’adreces mortes. En maig de 2015 encara demanava que li aprovaren l’alta de Dennis Keefe perquè, escrivia, «per a mi esta tasca és una miqueta complicada, els meus 83 anys pesen cada vegada més». Quan Augusto Casquero no aconseguia publicar a la llista de València, era Darío qui li transcrivia els missatges: així va arribar al grup, en octubre de 2014, la petició d’ajuda per a Flama Floro, una jove esperantista vietnamita que estudiava a Múrcia i venia a València.
I portava a la llista el que passava a prop: l’exposició d’esperanto de la CGT a Gandia (gener de 2014), una xarrada a Castelló (octubre de 2014). A l’inrevés també: quan en desembre de 2013 es va tancar la radiotelevisió pública valenciana, va ser ell qui va portar el tema a la llista de SATeH, on el va mantindre obert setmanes.
Fora d’això, el que circulava per les llistes gràcies a ell era un degoteig constant: el servici en esperanto de Ràdio Polònia, Le Monde Diplomatique en esperanto, La Ondo de Esperanto —que va llegir i recomanar durant més de deu anys—, novetats d’Apertium i de la Viquipèdia, convocatòries, articles de premsa i cartes al director.
De SATeH va ser membre actiu fins al final: en gener de 2014 participava en la discussió del logotip de l’associació, i en juny de 2015, ja sense forces per a desplaçar-se, va enviar la seua representació per a la reunió a la seu de la Federació Espanyola, demanant disculpes per l’absència d’«este vellet de 83 anys».
El veto a la KEA
La causa a què va dedicar més energia en eixos anys, però, va ser una altra. En 1996, quan la KEA demanava que la UEA l’acceptara com a associació nacional, la Federació Espanyola s’hi havia oposat per carta. Darío ho va saber en 2007 i, a proposta seua, la junta de la Federació va votar si escrivia a la UEA i a la KEA per a dir que no vetava l’associació catalana: tres vots a favor, tres en contra i una abstenció, i la carta no es va enviar (Boletín 380). Darío es va donar de baixa de la Federació en protesta, encara que va continuar portant-li, des de fora, la secció de notícies del web. Va escriure sobre el tema un dossier que va tindre penjat en la seua web personal, i en 2012 va entrar en un grup de Facebook creat per a demanar la retirada del veto, on el va deixar també. El president de la Federació, Pedro Hernández, sostenia en 2010 que una associació nacional no té cap dret de veto i que la decisió era només de la UEA.
Ell mateix explicava d’on li venia. Es deia «centprocente hispano», nascut a Madrid de mare madrilenya i pare manxec, i contava que, de jove, en un autobús de Salou a Tarragona, un home havia cridat «hablad en cristiano» als viatgers que parlaven català, i que tot l’autobús havia callat fins al final: «des d’aleshores tremole d’indignació contra qualsevol atac al català» (abril de 2013). En agost de 2011 ja es donava per vençut —«al final em declare vençut i sé que el meu esforç ha fracassat»—, i l’abril de 2015, mig any abans de morir, escrivia que lamentava tindre 83 anys «i, per tant, poca esperança de viure el dia que s’alce eixe veto».
Com era
Tenia un estil reconeixible, cordial i burlant-se de si mateix. En gener de 2015, en una discussió sobre xarxes socials, escrivia que preferia els fòrums de tota la vida, «cosa congruent amb la meua vellesa de 83 anys», i lamentava que els fòrums clàssics es quedaren buits mentre els coneguts seus s’ho passaven bé a Facebook.
L’últim missatge seu que hi ha a la correspondència del grup és del 7 d’agost de 2015. Va morir el 14 d’octubre. La notícia va arribar a la llista de SATeH el 26 d’octubre, quan algú va preguntar si el Darío del Bitbulteno era «el nostre Darío». La resposta va ser que sí, que feia temps que estava malalt però que continuava actiu des de casa, i que era «un home lluitador».
Fonts
Fonts: nota necrològica de la Kataluna Esperanto-Asocio (octubre de 2015), d’on ix també la fotografia; nota necrològica de La Ondo de Esperanto (octubre de 2015); i la correspondència del grup i de les llistes esperantistes (2008-2015); sobre el veto, el Boletín 380 (2007) i els seus missatges a nia_listo (2010 i 2013), esperanto_madride (2011) i Maldekstro kaj Esperanto (2015). Les dues notes necrològiques no coincidixen en l’edat que tenia en morir —84 la KEA, 85 La Ondo—; ell mateix es deia de 83 anys en els seus correus de 2014 i 2015.
Llegir en: