El dèficit que els comptes no mostraven: UEA porta des de 1998 sostenint-se amb herències i rendes

El 19 de maig de 2018, el director general de la Universala Esperanto-Asocio va fer un càlcul i el va firmar: si l’associació no s’haguera subvencionat a si mateixa amb les rendes i les extraccions del seu propi patrimoni, hauria tancat en pèrdues tots i cadascun dels anys entre 1998 i 2016. La suma d’eixes subvencions internes en dènou anys és de 2.056.872,66 €. El document no és una filtració ni una denúncia: està penjat a l’arxiu de documents del comité de l’associació, firmat i amb el seu nom.

Gràfic de barres titulat «Spezokonto sen ĉefaj subvencioj»: dènou barres, totes per damunt de zero, entre 34.000 i 191.000 euros.

El gràfic del document. Cada barra és el que hauria perdut UEA eixe any sense els diners que es va traure del seu propi capital. L’original no porta els anys a l’eix: els dona la taula del costat, que reproduïm més avall.

Per què no bastaven els socis

Abans del càlcul convé una dada d’escala, perquè explica tota la resta: la UEA no ha tingut mai prou socis per a finançar-se amb les quotes.

Gràfic de línies amb els socis de la UEA de 1908 a 2016: els socis individuals es mouen sempre entre cinc mil i nou mil, mentres que els socis adherits pugen des dels anys cinquanta fins a un màxim de 36.351 en 1987 i cauen en picat després de 1989.

Socis individuals i socis adherits, 1908-2016. Dades dels Jarlibroj i de la revista Esperanto de la UEA, recopilades a la Viquipèdia en esperanto.

En més de cent anys, els socis individuals no han passat mai de deu mil: el màxim va ser en 1925, amb 9.424, i des dels anys cinquanta la xifra oscil·la entre sis mil i huit mil. En 2016 eren 4.365.

L’altra línia enganya. Els socis adherits —els socis de les associacions nacionals, pels quals cada associació paga a la UEA una cinquantena part de la quota— van arribar a 36.351 en 1987, i amb ells el total de l’associació va tocar els 43.642. Semblava una organització de masses, i no ho era: entre 1989 i 1994 la xifra es va desplomar a la meitat, i en 2016 el total era de 13.054. La Viquipèdia en esperanto ho atribuïx sense embuts: «La kresko kaj malkresko inter 1979 kaj 1994 estis plejparte efiko de la evoluo en orienta Eŭropo».

Amb cinc o set mil socis de pagament complet no es finança una organització internacional amb oficina, revista i representació davant de l’ONU. La pregunta, per tant, no és per què la UEA té dèficit: és d’on han eixit els diners durant un segle.

Qui és UEA i què és un spezokonto

La Universala Esperanto-Asocio (UEA) és l’associació mundial d’esperantistes, fundada en 1908 i amb seu a Rotterdam. Organitza cada estiu el Congrés Universal, publica la revista Esperanto, manté una llibreria i té representació davant de l’ONU i la UNESCO. La governa un comité (komitato) format sobretot per delegats de les associacions nacionals, i el gestiona una junta (estraro) amb una oficina central de personal contractat.

El spezokonto és el compte de resultats: el que entra i el que ix en un any. El bilanco és el balanç: el que es té i el que es deu a 31 de desembre. Els dos es presenten cada any al comité, i estan a l’elŝutejo de documents comitatals de la web d’UEA, amb documents des de 2001.

El càlcul

La pregunta que es fa el document és la que no es fa un compte de resultats normal: què hauria passat si UEA no tinguera patrimoni?

«Kia estus la situacio, se UEA estus nova organizaĵo, se ĝi do havus nek enspezojn pro uzo de kapitalo, nek enspezojn pro rento de kapitalo? Nu, en tiu kazo, UEA jam delonge tute ne estus daŭripova organizaĵo.»

«Quina seria la situació si UEA fora una organització nova, si per tant no tinguera ni ingressos per ús del capital ni ingressos per les rendes del capital? Doncs, en eixe cas, UEA fa molt de temps que no seria una organització sostenible.» (La traducció és nostra.)

Les tres partides que el document descompta són:

• el dèficit que el compte de resultats ja mostrava: 310.281,34 €;
• les extraccions per la «regla del 20 %», que permet gastar una part dels diners que arriben per herències: 488.713,85 €;
• les rendes del capital: 1.257.877,47 €.

En total, 2.056.872,66 € amb què es va alimentar el compte de resultats en dènou anys. I encara en falta una que el document esmenta sense xifrar del tot: el lloguer que UEA no paga per ser propietària de la seu, un estalvi que calcula en «pli ol 500.000 EUR».

Any per any

La conclusió del document és d’una frase:

«Tio montras, ke UEA jam delonge havas strukturan deficiton. Antaŭe la deficito ne estis videbla, sed pro la akra falo ĉe la rentoj, la struktura deficito rekte estas videbla en la spezokonto.»

«Això mostra que UEA fa molt de temps que té un dèficit estructural. Abans el dèficit no es veia, però per la caiguda brusca de les rendes, el dèficit estructural es veu directament en el compte de resultats.» (La traducció és nostra.)

És la part que val la pena entendre. El problema no va aparéixer quan els comptes van passar a números rojos: ja hi era, i el que va canviar va ser que els tipus d’interés van deixar de tapar-lo. Mentre les rendes d’un patrimoni de dos milions donaven cent mil euros l’any, el forat es cobria sol i no eixia enlloc.

Tres mesos abans: el grup de treball

El document de maig de 2018 no arriba en el buit. El 19 de febrer d’eixe any, un grup de treball nomenat pel comité havia entregat el seu informe final, i és encara més explícit. El primer punt:

«En la daŭro de nur 5 jaroj ni ne plu entute povos pagi salajrojn kaj aliajn elspezojn kaj ni devos komenci vendi la domon kaj uzi la investitan monon.»

«En només 5 anys ja no podrem pagar de cap manera els sous i altres despeses i haurem de començar a vendre la casa i gastar els diners invertits.» (La traducció és nostra.)

I afegix que eixos diners invertits són de fons finalistes i de comptes dels socis, de manera que gastar-los en administració seria «ne nur morale neakceptebla sed supozeble eĉ kontraŭleĝa» —no sols moralment inacceptable sinó probablement fins i tot il·legal.

Les xifres de l’annex de l’informe, sobre el balanç de 2016:

• patrimoni brut, poc menys de 6 milions d’euros; creditors, 2,4 milions; per tant patrimoni net d’uns 3,6 milions;
• d’eixos, el capital general és de quasi 1.800.000 €, però hi entren el valor dels immobles, els deutors i l’estoc de la llibreria; descomptant-los queden «nur ĉ. 660.000 EUR, kiuj estas rekte kaj libercele uzeblaj» —només uns 660.000 € directament i lliurement disponibles;
• amb un dèficit pressupostat d’uns 150.000 € l’any, «estos risko, ke UEA bankrotos post kvar aŭ kvin jaroj».

I una dada que explica per què el forat no s’havia vist abans:

«Menciindas, ke la asocion savis du membroj en la pasintaj jaroj. En 1999 fluis al la kapitalo heredaĵo de ĉirkaŭ 900.000 EUR kaj en 2010 temis pri ĉirkaŭ 450.000 EUR. Sen tiu mono la asocio jam delonge estus bankrota.»

«Val a dir que l’associació la van salvar dos socis en els anys passats. En 1999 va arribar al capital una herència d’uns 900.000 € i en 2010 es va tractar d’uns 450.000 €. Sense eixos diners l’associació fa molt de temps que estaria en fallida.» (La traducció és nostra.)

La partida més gran de la despesa era la nòmina de l’oficina central: 313.500 € pressupostats per a 2018.

Com funcionen les herències, i per què no es gasten

Eixes dos herències de 1999 i 2010 no són una anomalia: són el model de finançament de la casa des del primer dia. Qui va fundar la UEA en 1908, Hector Hodler, va morir de tuberculosi en 1920 als 32 anys; era fill del pintor suís Ferdinand Hodler i en el seu testament va deixar la meitat del seu patrimoni a l’associació, i l’altra meitat a la seua dona, Emilie. Els tres o quatre mil volums que tenia són l’origen de la Biblioteca Hector Hodler.

El que passa amb una herència quan arriba està reglamentat, i convé llegir-ho perquè és el que fa que el patrimoni cresca i la caixa no. L’article 14 del Reglament General diu que tota donació o herència que passe de 50 quotes MA holandeses es partix: «80% de la valoro aperas senpere en la bilanco» i el 20 % va a una reserva de la qual es pot passar un terç per any durant tres anys al compte de resultats — i encara, «La Estraro povas tamen prokrasti la utiligon de tiu rezervo, se la spezokonto atingas ekvilibron sen ĝi». El que va al balanç «aldoniĝas al la Asocia Kapitalo».

Una herència, doncs, no es gasta: es capitalitza, i només se’n degota una part. Per això, del que va tapar els dèficits entre 1998 i 2016, les rendes del capital (1.257.877,47 €) són més del doble que l’ús directe d’herències (488.713,85 €). El que pagava les factures no era el llegat: era el que el llegat rendia.

Hi ha una cosa més que convé dir: no se sap quantes herències hi ha hagut ni de qui. Libera Folio ho escrivia en 2018 —«Laŭ la publike alireblaj financaj dokumentoj de UEA ne facile eblas vidi, precize kiom da donacoj kaj heredaĵoj la asocio efektive ricevis dum la lastaj jaroj»— i en 2020 hi tornava amb el titular «UEA kaŝas informojn pri siaj fondaĵoj». És exactament la informació que el comité continuava reclamant en agost de 2026.

L’altra sèrie: l’edat dels socis

El mateix informe adjunta l’estructura d’edats del padró de socis a 18 d’octubre de 2017, publicada pel director general. El 44,63 % dels socis d’UEA tenia més de 65 anys. A Alemanya, el país que l’informe pren com a referència, la proporció equivalent era del 24,26 %. En el tram de 36 a 40 anys, UEA tenia el 3,51 % dels seus socis, quan la distribució alemanya en donaria el 6,95 %.

La lectura del grup de treball no s’endolcix:

«Simple oni povas diri, ke de nun ĝis 20-30 jaroj la plej granda parto de nia nuna membraro estos malaperinta pro forpaso kaj restos ĉefe nur malmultaj nun junaj membroj.»

«Simplement es pot dir que d’ací a 20-30 anys la major part dels nostres socis actuals haurà desaparegut per defunció i quedaran sobretot uns pocs socis que ara són joves.» (La traducció és nostra.)

Els altres trams del mateix document afinen el retrat. En el de 66 a 70 anys hi havia 515 persones, que són el 12,93 % del padró, quan a Alemanya eixe tram és el 6,07 %. En el de 36 a 40, la UEA en tenia el 3,51 % i la distribució alemanya en donaria el 6,95 %. (De pas: si 515 persones són el 12,93 %, el padró d’aquell dia era d’unes 3.983 persones. L’aritmètica és nostra.) Schäffer ho tanca amb una pregunta que, que sapiem, encara no té resposta: «Indas do eltrovi, kial la pli junaj Esperanto-parolantoj tiel malmulte aliĝas al UEA».

L’any següent, Mark Fettes va publicar la distribució sencera:

Gràfic de barres de la distribució d'edats dels socis de la UEA en 2018, per trams de cinc anys: la barra més alta és la de 66-70 anys, amb prop de 580 persones, i hi ha una vall clara entre els 31 i els 45 anys.

«Membraro en 2018 laŭ aĝo». Reproducció del gràfic publicat per Mark Fettes a Evoluvojoj por UEA surbaze de financaj faktoj kaj analizoj (2019).

El tram més nombrós de tota l’associació és el de 66 a 70 anys, amb prop de 580 persones. Hi ha un repunt entre els 21 i els 30 —els socis que venen de TEJO— i tot seguit una vall entre els 31 i els 45: la gent que se’n va quan s’acaba l’edat juvenil i no torna.

Fettes hi afig una advertència de mètode que convé no amagar: «La datumoj ne estas perfektaj – supozeble ni ne vere havas tiom da membroj pli ol 100-jaraj». El gràfic, efectivament, encara té barres als trams de 101-105 i 106-110. Dit d’una altra manera, el padró conserva gent que ja ha mort. I el seu diagnòstic és d’una frase: «Ja alvenadas pli junaj membroj (t.e. la membroj de TEJO), sed ne sufiĉaj por plene anstataŭi la homojn, kiuj forpasas aŭ simple iĝas tro aĝaj por plu pagi kotizon».

I això es llig directament al compte de resultats

Gràfic de línia dels ingressos per quotes de la UEA de 1998 a 2018: es mouen al voltant dels 240.000 euros fins a 2015 i cauen fins a uns 153.000 en 2018.

«Kotizoj 1998-2018». Reproducció del mateix informe.

Els ingressos per quotes es mantenen al voltant dels 240.000 € l’any durant quinze anys i cauen a partir de 2015 fins a uns 153.000 € en 2018: un terç menys. I Fettes adverteix de no esperar que tornen: «Ni tamen ne antaŭvidu ke la enspezoj pro kotizoj baldaŭ rekreskos ĝis la nivelo de la antaŭa jardeko».

Qui decidix, i quants anys té

Com que els socis trien el comité i el comité tria la junta, l’edat de dalt és conseqüència de l’edat de baix. Els anys de naixement que són públics:

Quan es va anunciar l’elecció de Maia, un membre del comité ho va celebrar així: «Nia movado bezonas novan sangon… Mi tre ĝojas ke la Asocio havos junan prezidanton» — la nostra associació necessita sang nova, m’alegra molt que tinga un president jove.

Jove, als 43.

Què va passar després

El pla del grup de treball preveia anar tancant el forat a poc a poc: dèficits de 80.000 € en 2019 i 2020, 70.000 en 2021 i 2022, 50.000 en 2023 i equilibri en 2024. El que va passar va ser més brusc. El comunicat de premsa d’UEA del 6 de setembre de 2021 ho resumix:

• la despesa mitjana, d’uns 466.000 € l’any entre 2000 i 2019, es va reduir a la meitat, fins a uns 231.000 €, en 2020;
• la plantilla va quedar en «ekvivalento de nur 3,22 plentempaj salajratoj», i encara així els sous són «pli ol 50 % de la jara elspezo»;
• en vint-i-un anys, «la akumulita deficito forprenis de la Kapitalo pli ol 675 000 EUR», mentre que els ingressos per rendes del període van ser de «pli ol 1 318 570 EUR».

I la frase del mateix comunicat que allarga la sèrie fins a 2020:

«Se oni analizas la spezokontajn rezultojn ekde la jaro 2000, konsulteblajn en la menciita teko, oni konstatos, ke de tiam ĉiu jara rezulto estis deficita, escepte de 2020, kun pozitiva saldo de 184 EUR.»

«Si s’analitzen els resultats del compte de resultats des de l’any 2000, consultables en l’esmentat arxiu, es constatarà que des de llavors cada resultat anual va ser deficitari, excepte el de 2020, amb un saldo positiu de 184 €.» (La traducció és nostra.)

Vint-i-un exercicis, un en positiu, i per 184 euros.

La casa: la predicció de 2018 es va complir

El grup de treball havia escrit en febrer de 2018 que en cinc anys no podrien pagar els sous i «devos komenci vendi la domon». Va passar exactament això.

Façana de l'oficina central de la UEA a Rotterdam: una casa de rajola de tres plantes entre mitgeres, amb el número 176 al costat d'una porta d'arc de mig punt, un aparador a peu de carrer amb llibres i un cartell menut amb el nom de l'associació.

L’oficina central al Nieuwe Binnenweg 176 de Rotterdam, fotografiada en 2002. Foto de Joost Witteveen, CC BY 2.0, via Wikimedia Commons.

És una casa de rajola entre mitgeres al barri d’Oude Westen, amb l’aparador de la llibreria a peu de carrer, i allotja l’oficina central des de 1962.

En gener de 2022 el comité va decidir, per 35 vots contra 15, que la venda la decidiria ell i no els socis en votació general. I en febrer de 2022 va votar vendre: 37 a favor, 13 en contra i 4 abstencions, amb la condició que es venguera «je prezo egala aŭ supera al la merkata valoro, kiu laŭ la esploroj de la estraro kaj la ĝenerala direktoro estas proksimume unu miliono da eŭroj». En el balanç figura per uns 500.000 €. Un dels que s’hi oposaven ho va formular així: el que importa és que «post la proponita solvo UEA ne pli havus veran Centran Oficejon».

Quatre anys després encara no s’ha venut. En setembre de 2025 va aparéixer un comprador que oferia 1,15 milions d’euros i que en gener de 2026 no havia pagat la garantia; en maig de 2026 la casa tornava a estar al mercat.

El contingut, en canvi, ja se n’ha anat

• La Biblioteca Hector Hodler —les 30.000 peces que van començar amb els llibres del fundador— va eixir cap a Varsòvia, a la Biblioteca Nacional de Polònia. L’acte el van firmar el seu director general, Tomasz Makowski, i el president de la UEA, Duncan Charters, el 14 de juliol de 2023.
• L’arxiu institucional —uns 800 contenidors, al voltant del 5 % del conjunt— va anar a Viena, a la Biblioteca Nacional d’Àustria. El comité ho havia decidit el 16 d’octubre de 2021 per 35 vots contra 6.
• El servei de llibres es trasllada a Eslovàquia, i Ionel Oneț, la persona que el portava, es va jubilar en gener de 2026: des de llavors no té personal fix.

Primer es va buidar la casa; encara s’ha de vendre.

El relleu del capital no han sigut les quotes: ha sigut Brussel·les

El pressupost de 2025 preveu un dèficit de només 6.424 €. Però s’hi arriba amb uns costos salarials de 120.000 € que «grandparte estu kovritaj de administra subvencio de EU»: Libera Folio ho va titular «UEA plu vivos per eŭropaj subvencioj» i concreta que la subvenció europea cobrix dos terços dels sous. La frase que ho resumix és del mateix article: «Ĉio dependas de la administra subvencio». La plantilla és hui de 3,45 equivalents a jornada completa.

El risc d’eixe model ja s’ha materialitzat, però a l’organització germana: TEJO no ha rebut la subvenció administrativa de 2026, que segons el seu propi pressupost hauria sigut «preskaŭ duonon de la planitaj enspezoj», i al juliol buscava tresorer sota el titular «Kiu volas esti la kasisto de krizanta TEJO?». Quants diners europeus han rebut les entitats esperantistes i per a què, ho contem a 1,6 milions d’euros en díhuit anys.

En tres etapes: herències i rendes fins als anys 2000; res que les substituïsca quan cauen els tipus; i subvencions europees des de mitjan dècada passada. Cap de les tres és el que paguen els socis vius per serveis que volen.

On està la cosa hui

El pols continua. L’1 de juliol de 2026, Libera Folio informava que els revisors del comité fa anys que demanen que els comptes d’UEA passen una auditoria professional i que això encara no ha passat. El 8 d’agost de 2026, el comité es va negar a tractar el pressupost i la pujada de quotes perquè li faltava informació detallada sobre l’economia de l’associació i sobre els fons, i va encarregar a la junta un pla financer plurianual, el detall d’ingressos i despeses de cada fons i el tancament dels comptes dels congressos de 2022, 2023, 2024 i 2025.

Què no diu tot això

Convé no llegir-hi més del que hi ha.

• No diu que UEA estiga en fallida. Diu que té patrimoni i que una part és líquida, i que el problema és la diferència sostinguda entre ingressos i despeses corrents.
• No diu que ningú ho amagara. Tot el que ací es cita el va escriure la mateixa associació, el va firmar el seu director general o un grup nomenat pel seu comité, i està penjat a la seua web.
• No és una peculiaritat de l’esperanto. Una organització amb patrimoni antic, socis envellits i despesa fixa alta és un cas comú en el món associatiu. El que té d’interessant este és que hi ha vint anys de comptes publicats per a poder-lo mirar.

I una advertència sobre les fonts: des de 2020 els documents financers d’UEA ja no es descarreguen sense compte. Les adreces existixen i tornen una resposta buida. Els documents que ací es citen són els que encara eren oberts quan es van arxivar; per als anys posteriors només tenim el que l’associació publica en comunicats i el que informa la premsa del moviment.

Fonts

• Schäffer, Martin (director general d’UEA). Kiom alta estus la deficito de la spezokonto de UEA sen «subvencioj» de la kapitalo inter 1998 ĝis 2016? 19 de maig de 2018. PDF a l’Internet Archive.
• Schäffer, Martin. Kiom danĝeraj estas la deficitoj kaj kiom da mono eblas preni el la kapitalo por kovri la deficitojn sen endanĝerigi la asocion? PDF a l’Internet Archive.
• UEA. Fina raporto al la komitato de la labor-grupo pri ekvilibrigo de la financa situacio de UEA, 19 de febrer de 2018. PDF a l’Internet Archive.
• UEA, Estraro. Raporto de la Estraro pri la financa resanigo de UEA. Lisboa, 30 de juliol de 2018. PDF a l’Internet Archive.
• UEA. UEA survoje al financa resanigo, gazetara komuniko n-ro 977, 6 de setembre de 2021.
• UEA. Elŝutejo de la komitataj dokumentoj: balanços i comptes de resultats des de 2001.
• Fettes, Mark. Evoluvojoj por UEA surbaze de financaj faktoj kaj analizoj, 2019, d’on ixen la piràmide d’edats de 2018 i la sèrie d’ingressos per quotes, reproduïdes ací com a facsímils. Còpia nostra a docs/recerca/uea/evoluvojoj-por-uea-fettes-2019.pdf.
• UEA. Statuto i Ĝenerala Regularo, per a l’article 14 sobre donacions i herències.
• Membronombroj de UEA, sèrie 1908-2016 a la Viquipèdia en esperanto, que cita com a origen els Jarlibroj, la revista Esperanto i els comunicats de l’oficina central. No hem comprovat any per any contra els originals.
• Hector Hodler. Entrades de la Viquipèdia en anglés i de la Hector Hodler Library, per al testament de 1920.
• CENL. «Ceremony marking the transfer of the Hector Hodler Library to the National Library», sobre l’acte del 14 de juliol de 2023 a Varsòvia.
• Fotografia de l’oficina central. Joost Witteveen, 27 de febrer de 2002, CC BY 2.0, a Wikimedia Commons. En conservem una còpia al costat de l’article.
• Anys de naixement de Duncan Charters (1948), François Lo Jacomo (1954) i Ana Ribeiro (1996), de Wikidata; el de Fernando Maia Jr. (24 de març de 1983), de la Viquipèdia en esperanto.
• Libera Folio, sobre els llegats, la venda de la seu i el finançament actual: UEA riĉiĝas kaj malriĉiĝas samtempe (17-04-2018); UEA kaŝas informojn pri siaj fondaĵoj (26-02-2020); La komitato de UEA decidis decidi mem (10-01-2022); UEA decidis vendi la domon de la CO (13-02-2022); La arkivo de UEA estos transdonita al Vieno (17-10-2021); UEA plu vivos per eŭropaj subvencioj (10-12-2024); La Centra Oficejo denove ne vendita (26-05-2026); i Kiu volas esti la kasisto de krizanta TEJO? (09-07-2026).
• Libera Folio. Kontoj de UEA daŭre sen profesia kontrolo, 1 de juliol de 2026, i La komitato volas vidi financan planon, 8 d’agost de 2026.

Vegeu també

• Què fa la UEA per un grup d’esperanto local
• «Cap activa»: l’any que TEJO va mesurar les seues seccions
• Quanta gent parla realment esperanto?

Referències

• Què fa la UEA per un grup d’esperanto local
• «Cap activa»: l’any que TEJO va deixar de preguntar a les seues seccions i les va mesurar
• Quanta gent parla realment esperanto?