Sennaciulo, el periòdic de SAT (1925-1937)

Els 416 números de Sennaciulo escanejats a Internet Archive, transcrits sencers: quasi tots els de 1925 a 1937 i dos de 2006-2007.

Capçalera de Sennaciulo, número 14, 1 de gener de 1925.
Capçalera de Sennaciulo, número 14, 1 de gener de 1925.

Sennaciulo («l’anacional») és el periòdic de SAT, Sennacieca Asocio Tutmonda, l’associació mundial de l’esperantisme obrer. La capçalera del número 14, l’1 de gener de 1925, el presenta com a «òrgan oficial» de l’associació, diu que ix cada setmana i porta el lema «l’esperanto al servei del proletariat mundial», amb les inicials S.A.T. dins d’una estrela. El feien llavors N. Barthelmess, el redactor, i R. Lerchner, l’administrador, des de Leipzig, i E. Lanty —Eugène Lanti, el fundador de SAT— el dirigia des de París. Està escrit en esperanto de dalt a baix, hi escrivien treballadors esperantistes de molts països, i parla de vagues, de la Unió Soviètica, de les discussions entre comunistes, socialistes i anarquistes dins de SAT, de cursos i de correspondència entre obrers de països diferents.

No és una edició oficial de SAT ni té cap relació amb SAT. És una transcripció que posem a l’abast de qui estudia l’esperantisme obrer, com un servei. Els drets són de qui els tinga: si SAT o qualsevol altre titular vol que la retirem, o creu que infringix alguna norma, digueu-nos-ho i la retirem sense més.

València, agost de 1934

El 14é congrés de SAT es va fer a València del 3 a l’8 d’agost de 1934, i Sennaciulo el va seguir número a número: la presentació de la ciutat (núm. 416), els avisos als congressistes i les llistes d’inscrits (417, 418 i 419), la crònica (420) i el balanç (422). La crònica parla de 376 congressistes de 13 països i el presenta com el primer congrés de SAT fet a Espanya.

D’on ve

Els escanejos són a Internet Archive, on els va pujar BitArkivo, el catàleg de premsa esperantista digitalitzada. Cada número enllaça el seu escaneig, que és el document de veritat. A Internet Archive no hi ha els números 1-13, 21, 41, 212, 218, 229-231, 383, 415, 436.

Com s’ha fet

La transcripció és automàtica, feta per una intel·ligència artificial que llig les pàgines escanejades, i després s’ha comparat amb un OCR clàssic per a trobar pàgines resumides o saltades. Les marques «— pàgina N —» indiquen la pàgina de l’escaneig. El text es reproduïx en l’idioma original, sense corregir-ne la redacció ni l’ortografia, abreviatures incloses (k per kaj, K-do per kamarado). El que no es podia llegir es marca [nelegebla], i el que queda dubtós, [?]. Les fotografies i els dibuixos no es transcriuen: en el seu lloc hi ha una línia que diu què s’hi veu. Per a citar-ne res, compareu-ho amb l’escaneig: pot haver-hi errades.

Els números

Cada pàgina porta uns vint números, en desplegables; dins de cada pàgina, el navegador troba qualsevol paraula (Ctrl+F).

Vegeu també

Llegir en: