Quanta gent aprén esperanto, i cap a on va el moviment
On s'aprén hui, què passa en els congressos, qui hi arriba ara, què fan les associacions que sí que creixen, la intel·ligència artificial i una ruta gratuïta per a començar.
Etiqueta recerca
Categories
Per què posar les aplicacions i els dispositius en esperanto: el que no es tria no es compta
Per què compta, què hi ha ja en esperanto i com posar el mòbil, l'ordinador i les aplicacions en esperanto, pas a pas.
La riuada de 1957, contada pels esperantistes de València
El 14 d’octubre de 1957, fa hui seixanta-nou anys, el Túria va eixir de mare dos vegades en un mateix dia i va negar mitja València. La Federació Espanyola d’Esperanto tenia aleshores la seu a la ciutat, i ací s’imprimia…
Maria Julivert, la veu esperantista i feminista del Vendrell
La xarrada que Gisela Alcón Vidal va dedicar a Maria Julivert Aulés (el Vendrell, 1888-1968) el 10 d’octubre de 2026, al 41é Congrés Català d’Esperanto celebrat a Reus, es pot veure ja sencera en vídeo, amb el col·loqui final inclòs.…
Com es fabrica un efecte xarxa: l’hebreu, l’indonesi i el suahili
L’hebreu és, segons el sociolingüista Joshua Fishman, l’únic cas conegut d’una llengua que no tenia parlants nadius i que ha acabat sent la llengua de cada dia d’una societat sencera. No ho va aconseguir un home sol, sinó una xarxa…
La llengua per a parlar de tot, especialitzada a parlar d’ella mateixa
L’esperanto es va fer per a parlar de qualsevol cosa, i una part molt gran del que s’hi produïx parla de l’esperanto. Dos de cada cinc llibres del catàleg de l’Associació Universal d’Esperanto tracten de la llengua mateixa, del seu…
Es pot fer ciència en esperanto. Per què caldria fer-la?
L’esperanto pot expressar qualsevol ciència; el que no té és cap motiu perquè un investigador hi publique els seus resultats. Hui quasi tota la recerca es publica en anglés —al voltant del 97 % dels articles de ciències naturals que…
De què tracten els llibres en esperanto
Dos de cada cinc llibres en esperanto tracten de l’esperanto mateix: com aprendre’l, com funciona, la seua història i la gent que el parla. Uns altres dos són literatura, més traduïda que original. El cinqué es reparteix entre la política,…
El follet llegidor
Luis Hernández Lahuerta va fer durant la guerra, des de València, el butlletí en esperanto més conegut dels que va traure el bàndol republicà: quaranta-quatre números per a contar al món la lluita espanyola contra el feixisme. Va acabar condemnat…
Ruzafa, 7, València (Espanya)
Els quinze anys en què la Federació Espanyola d’Esperanto va tindre la seu ací: la nit de 1947 en què va arribar el permís, la primera junta —que va haver d’esperar el vistiplau de «la Superioridad»—, les tres adreces del…
«Ens sentiu?»: els últims 54 segons de Polskie Radio a Varsòvia
El 30 de setembre de 1939, amb la ciutat rendida i les unitats alemanyes ja dins, la ràdio pública polonesa va llegir el seu últim comunicat des de Varsòvia. Va durar 54 segons, es conserva, i és el que queda…
Un nom «del tot il·lògic»: per què l’esperanto es diu esperanto
Que esperanto vol dir «el qui espera» ho sap tothom. Que el seu autor el considerava un nom «del tot il·lògic», no tant. En 1890, quan uns quants lectors li van demanar que el canviara, Ludwik Lejzer Zamenhof va respondre…
HALE i SATeH: com es va partir l’esperantisme obrer espanyol
El 14 de desembre de 2002 un grup de socis de SAT, l’associació internacional de l’esperantisme obrer, va fundar a Madrid SAT-en-Hispanio (SATeH), que en castellà es diu Asociación Izquierda y Esperanto. Set mesos després SAT la va acceptar com…
Per què la fe bahá’í recomana l’esperanto, i per què mai no l’ha adoptat
El desembre de 1911, la revista dels esperantistes britànics publicava una carta del cap de la fe bahá’í que deia que estudiar l’esperanto seria per als seus fidels «un deure religiós». Cent quinze anys després, la fe bahá’í no l’ha…
Claude Piron: el traductor de l’ONU que va escriure «Gerda malaperis!»
Claude Piron (1931-2008) va traduir per a l’ONU i per a l’Organització Mundial de la Salut, va exercir de psicoterapeuta i va ensenyar psicologia a Ginebra durant vint anys. Amb eixe bagatge va fer tres coses distintes en esperanto: va…
Per què ens convencen: els biaixos dels debats sobre l’esperanto
El problema d’un moviment que es mira a si mateix no és que la gent raone mal: és que qui continua dins és observable i qui se’n va tendix a desaparéixer de les fonts que el moviment mateix produïx. Un…
Els arguments sobre l’esperanto, un per un: què prova cada u i què no
Molts dels arguments que es fan servir sobre l’esperanto —tant en contra com a favor— partixen d’una observació real. El problema apareix quan se’n conclou més del que eixa observació permet. Ací n’hi ha quinze, examinats en premisses i conclusió:…
Què queda de l’argument esperantista contra l’anglés després del Brexit?
Des que el Regne Unit va eixir de la Unió Europea, el 31 de gener de 2020, l’anglés és la llengua materna d’un 1 % dels ciutadans de la Unió, i continua sent-ne la llengua comuna. Això reduïx dràsticament l’asimetria…
«-ata» o «-ita»: trenta-cinc anys barallant-se per dues lletres
La polèmica de l’-ata/-ita: què es discutia, per què el text fundacional no ho podia resoldre, què en va publicar el butlletí espanyol mentres passava — i els altres llocs on l’esperanto no és tan fàcil com es diu En…
Zamenhof a València
Quatre dies de setembre de 1909, reconstruïts amb la crònica que el grup va escriure eixe mateix any i amb els dos diaris de la ciutat: l’arribada, la muralla de Sagunt que va caure damunt de cinc congressistes i una…
Quinze anys de peces diàries amb el text al costat: l’Esperanta Retradio
Quan Ràdio Polònia va deixar definitivament el seu programa en esperanto, un austríac es va posar a publicar una peça pròpia cada dia — i des del primer dia va publicar també el text L’Esperanta Retradio publica des del 26…
Gratulon! El formulari on acabava el curs de Duolingo
Hi ha una pàgina que continua en línia hui, a duolingo.esperanto.net, i que du el peu de pàgina «UEA-2016». És el que es trobava qui acabava el curs d’esperanto de Duolingo. Et felicita —«Gratulon! Vi sukcese atingis la finon de…
Ci, el pronom que va nàixer fora de l’ús
Zamenhof va escriure que el millor hauria sigut ci per a un i vi per a molts, i va explicar per què hi renunciava L’esperanto no distingix entre «tu» i «vosaltres»: vi val per a una persona i per a…
L’esperanto en la comunicació exterior de la Xina
En 1979, la revista en esperanto El Popola Ĉinio imprimia a Pequín uns 11.000 exemplars al mes, i uns 10.000 eixien del país. Eixa proporció és tot l’article: una revista feta quasi sencera per a l’exportació, en una llengua amb…
Quants anys dura la joventut esperantista
A TEJO, l’organització mundial de la joventut esperantista, hui és jove qui no passa dels 35 anys l’1 de gener. En 1990 el límit eren 30, i abans 25 o 26: la joventut esperantista s’ha allargat una dècada en trenta…