El 30 de setembre de 1939, amb la ciutat rendida i les unitats alemanyes ja dins, la ràdio pública polonesa va llegir el seu últim comunicat des de Varsòvia. Va durar 54 segons, es conserva, i és el que queda de la veu d’una ciutat que entrava en sis anys d’ocupació.
L’últim comunicat de Polskie Radio, llegit per Józef Małgorzewski el 30 de setembre de 1939 (54 segons). Còpia de l’enregistrament conservat a l’arxiu de Polskie Radio.
El comunicat
Estes són les paraules que s’escolten, en polonés:
Halo, halo. Czy nas słyszycie? To nasz ostatni komunikat. Dziś oddziały niemieckie wkroczyły do Warszawy. Braterskie pozdrowienia przesyłamy żołnierzom walczącym na Helu i wszystkim walczącym, gdziekolwiek się jeszcze znajdują. Jeszcze Polska nie zginęła! Niech żyje Polska!
I esta és la traducció:
Alò, alò. Ens sentiu? Este és el nostre últim comunicat. Hui les unitats alemanyes han entrat a Varsòvia. Enviem una salutació fraternal als soldats que combaten a Hel i a tots els que combaten, on siga que encara es troben. Encara Polònia no ha mort! Visca Polònia!
Tres precisions sobre el text.
«Encara Polònia no ha mort» no és una frase improvisada: és el primer vers de l’himne nacional polonés, el Mazurek Dąbrowskiego. Polskie Radio conta que després del comunicat encara van sonar l’himne i la Warszawianka. A l’enregistrament, les paraules ocupen els primers vint-i-tres segons i la resta és música.
Hel és la península del Bàltic on hi havia la base principal de la marina polonesa. La seua guarnició va resistir de l’1 de setembre al 2 d’octubre de 1939 i va ser l’última posició de la costa a capitular: quan es va llegir el comunicat, encara aguantava.
El comunicat es va llegir en tres llengües: en polonés el locutor Józef Małgorzewski, en anglés Jeremi Przybora i en francés Maria Stpiczyńska. De les tres versions, la que ha arribat fins ací és la polonesa.
Val la pena advertir d’una variant. Polskie Radio transcriu «Dziś wojska niemieckie wkroczyły do Warszawy» —«tropes alemanyes»—, mentre que a l’enregistrament i a la fitxa de Małgorzewski a la Viquipèdia polonesa es llig «oddziały niemieckie», «unitats alemanyes». La diferència no canvia el sentit, però quedava lleig triar-ne una en silenci.
Józef Małgorzewski, el locutor que va llegir el comunicat. La fotografia és molt posterior —entre 1958 i 1967, quan ja treballava a la ràdio de la postguerra—, però és l'única imatge lliure que se'n conserva. Arxiu Nacional Digital de Polònia (NAC), domini públic.
Què havia passat aquelles setmanes
Alemanya havia envaït Polònia l’1 de setembre. Varsòvia va resistir tot el mes. El 25 de setembre va patir el bombardeig més dur de la campanya —el dia que a la ciutat es recorda com el «dilluns sagnant»—, amb prop de 430 avions i centenars de tones de bombes, i el 28 de setembre es va signar la capitulació a les 13.15, en una antiga fàbrica de Škoda al barri de Rakowiec.
La ràdio havia continuat emetent durant el setge fins i tot després que el bombardeig de la central elèctrica silenciara l’emissora del Fort Mokotowski: es va passar a ones curtes i no va callar fins al 27 de setembre. El 30 de setembre, a la seu de Polskie Radio del carrer Zielna, van tornar a engegar un equip d’ones curtes uns minuts, només per a acomiadar-se dels oients.
Les tropes poloneses havien començat a eixir de la ciutat la nit del 29; les primeres unitats alemanyes hi van entrar aquella mateixa vesprada, i l’1 d’octubre els alemanys ja ocupaven tot Varsòvia. Per això el comunicat diu «hui»: quan es va llegir, l’ocupació estava a mitjan camí.
El setge havia durat quasi tres setmanes. L’exèrcit polonés hi va tindre entre 5.000 i 6.000 morts i 16.000 ferits, i van deposar les armes 5.031 oficials i 97.425 suboficials i soldats. Entre la població civil, els càlculs més prudents parlen de 10.000 morts i 50.000 ferits, i diversos historiadors eleven la xifra de morts a 25.000. Entre un 10 % i un 25 % dels edificis de la ciutat van quedar destruïts o danyats.
Edificis de la Universitat de Varsòvia destruïts durant el setge alemany de setembre de 1939. Fotografia de la tardor de 1939, autor desconegut, domini públic.
Els Zamenhof, a la ciutat ocupada
A Varsòvia hi vivia la família de Zamenhof, l’oftalmòleg que havia publicat allí, en 1887, el primer manual d’esperanto —encara que la idea li vinguera de Białystok.
Del que els va passar aquell setembre, el nostre butlletí Valencia Luno en donava notícia en el número de desembre de 1983:
Komencante la dua mondmilito, en septembro 1939 germana bombo trafis la hejmon de Zamenhofoj kaj detruis la dokumentojn pri esperanto.
(«En començar la Segona Guerra Mundial, el setembre de 1939 una bomba alemanya va tocar la casa dels Zamenhof i va destruir els documents sobre l’esperanto.») — Valencia Luno núm. 8, desembre de 1983 (exemplar).
L’arxiu es va perdre abans que les persones. L’1 d’octubre de 1939 —l’endemà del comunicat, el dia que es completava l’ocupació de la ciutat— els alemanys van detindre Adam Zamenhof al mateix hospital jueu que dirigia. Va ser afusellat a Palmiry a començaments de 1940. Les seues germanes Zofia i Lidia van morir a Treblinka en 1942. Cap dels tres fills de Zamenhof va arribar al final de la guerra.
La ràdio de Varsòvia va tornar a parlar
Va callar quasi cinc anys. El 8 d’agost de 1944, en plena insurrecció, l’emissora clandestina de l’Armia Krajowa —la resistència polonesa— Błyskawica va començar a emetre des del centre de Varsòvia, canviant de local a mesura que els combats se li acostaven. La seua sintonia era la melodia de la Warszawianka, la mateixa que havia sonat després de l’últim comunicat de 1939. Va emetre fins al 4 d’octubre de 1944, i llavors la van destruir. Polskie Radio va reprendre l’activitat l’11 d’agost de 1944 des de Lublin i, al febrer de 1945, ja emetia altra vegada des de Varsòvia.
En 1959, Polskie Radio va començar a emetre en esperanto des dels estudis de Varsòvia, i ho va fer durant més de cinquanta anys. Ací se sentia: la llista d’emissores que el Valencia Luno de febrer de 1984 publicava per als oients de València inclou «22,30 – 22,55 Varsovio, 7285 kHz» (exemplar). Les emissions en ones curtes van acabar en 2007, i el podcast que les va substituir, el 31 de gener de 2011; ara la continuïtat la manté un equip de voluntaris, Pola Retradio.
Sis anys
El que va començar aquell 30 de setembre van ser quasi sis anys d’ocupació, persecució, deportacions i destrucció, amb milions de víctimes.
Cinquanta-quatre segons per a tornar a un lloc on no s’hauria d’haver arribat mai, i on no s’hauria de tornar.
Font de l’enregistrament: arxiu de Polskie Radio, publicat dins de l’article «Wypełnić misję». Wspomnienia radiowców o wrześniu 1939. En conservem una còpia ací perquè el material d’arxiu que es publica en línia sol desaparéixer amb els anys; el crèdit i l’enllaç a l’original es mantenen.
Llegir en: