L’esperanto i la gent que l’ha parlat, des de València i des de fora: persones, llocs i fets del passat.
Categories
Claude Piron (1931-2008) va traduir per a l’ONU i per a l’Organització Mundial de la Salut, va exercir de psicoterapeuta i va ensenyar psicologia a Ginebra durant vint anys. Amb eixe bagatge va fer tres coses distintes en esperanto: va…
Quatre dies de setembre de 1909, reconstruïts amb la crònica que el grup va escriure eixe mateix any i amb els dos diaris de la ciutat: l’arribada, la muralla de Sagunt que va caure damunt de cinc congressistes i una…
De tot el que li va passar a l’esperantisme de Xest entre 1939 i 1949 quasi no en queda rastre escrit. L’Ajuntament de Xest va publicar en gener de 2026 les memòries d’un veí que ho va viure —Vicente Tarín…
En 1934 València va acollir el primer congrés internacional de SAT a l'Estat: quasi 400 esperantistes de tretze països. I set anys abans la FAI es va fundar en una platja de la mateixa ciutat.
València té dos carrers amb nom vinculat a l’esperanto: el del Doctor Zamenhof, rotulat el 1934, i el de l’Esperantista Hernández Lahuerta, dedicat el 9 de febrer de 1984. Els dos noms conten una part de la història del moviment…
Entre 1920 i 1923, tres-cents trenta xiquets i xiquetes d’Àustria van viure un any o més en cases d’onze províncies espanyoles. No els va portar cap govern ni cap gran organització humanitària: els va portar una xarxa de gent que…
Als setze anys no sabia què era l’esperanto. Als vint-i-dos presidia TEJO, l’organització mundial de la joventut esperantista, i era l’únic valencià que ho ha fet mai. Cinc mesos després dimitia, i des de llavors no ha tornat al moviment.…
Entre 1920 i 1922, catorze xiquets i xiquetes de Graz van viure a Xest, un poble llaurador de la Foia de Bunyol. Van ser més que els que va acollir la ciutat de València, que en va tindre quatre. Els…
A finals dels anys seixanta s’ensenyava esperanto a la Universitat de Xile. Els cursos, segons la història que publica la mateixa associació xilena, «perduró hasta septiembre de 1973»: el mes del colp militar que enderrocà Salvador Allende i intervingué les…
L’octubre de 2001, una associació membre de la Federació Espanyola d’Esperanto va votar adherir-se a una entitat que es diu Ciutat i té Carta Constitucional, Parlament, Senat, cònsol i tribunal. Huit anys després, la junta de la HEF declarava per…
El fons esperantista de la Biblioteca Històrica i l’Hemeroteca Municipal de València té signatura pròpia, 930 monografies i 480 capçaleres de revistes de mig món. 258 porten el segell del Grup d’Esperanto de València **A la plaça de Magúncia, 1…
Durant vint anys, la majoria dels universitaris hongaresos no podien arreplegar el títol sense un certificat de llengua estrangera. Valia l’anglés, valia l’alemany —i valia l’esperanto. Desenes de milers de persones s’hi examinaren. Quan en desembre de 2022 el Parlament…
**En la primavera de 1993, mentres València preparava el Congrés Universal d’Esperanto, el butlletí de la Federació Espanyola va acollir una baralla pública sobre si calia jubilar l’estel verd. La va obrir Jorge Camacho, que demanava substituir-lo pel símbol de…
Abans d’inventar una llengua per a tota la humanitat, Ludwik Zamenhof va dedicar cinc anys a una idea contrària: donar als jueus un estat propi. En 1882, amb vint-i-dos anys, va publicar en un setmanari de Sant Petersburg un projecte…
L’1 de maig de 1968, una plataforma de 400 metres quadrats plantada davant de Rímini es proclamà estat independent amb el nom d’Esperanta Respubliko de la Insulo de la Rozoj. Tenia bandera, govern, segells, un projecte de moneda i una…
En 1978, un col·leccionista de Moià va imprimir amb ciclostil una pregunta que ningú del moviment volia contestar: què passarà amb la nostra col·lecció quan ens morim? La resposta la van construir tres persones —Sant Pau d’Ordal, Moià i Budapest—…
Es va apuntar en 1969 a un curs que va veure anunciat al periòdic; d’ací van eixir trenta anys de congressos, els primers crèdits universitaris d’esperanto d’Espanya i anys de classes des dels Estats Units i Polònia fins a Eslovàquia,…
Va nàixer a Marsella perquè son pare volia llegir en francés, va fundar el moviment alcoià amb un grapat d’amics i es va guanyar la vida restaurant els frescos de San Antonio de la Florida De nom complet Ulises Arquímedes,…
Seixanta anys de classes, un cor escolar, un mètode propi i les partitures copiades a mà que encara fan bonic el Valencia Luno Va aprendre la llengua tot sol en 1931, preparant unes oposicions, perquè algú li va posar a…
En octubre de 1907 una comissió internacional reunida a París examinà els projectes de llengua auxiliar que hi havia sobre la taula i decidí que el millor era l’esperanto. Però no exactament l’esperanto que parlaven els esperantistes: l’acceptava «en principi»,…
El millor estilista de la primera generació abandonà l’esperanto sense donar mai explicacions. Els textos que va deixar permeten reconstruir què li semblava defectuós de la llengua, i per què Zamenhof no li va fer cas. El Comité Lingüístic de…
Capçalera de l’article «Pri reformoj en Esperanto», publicat per Zamenhof a La Esperantisto al gener de 1894. L’esperanto tenia set anys quan va viure la seua primera gran crisi al voltant d’una pregunta que encara hui torna cada poc: si…
Quan Ludwik Zamenhof va nàixer el 1859, Białystok no era una ciutat polonesa on casualment es parlaven moltes llengües. Era una ciutat de l’Imperi rus, de majoria jueva, en una regió que havia canviat diverses vegades de sobirania, travessada pel…
Kazimierz Bein va conéixer l’esperanto el 1887, quan la llengua acabava de nàixer, però no s’hi va posar de veres fins setze anys després. En huit anys es convertí en el seu millor traductor i en l’autor del primer diccionari…
Abans de l’esperanto hi hagué una altra llengua internacional que semblava destinada a triomfar. Tenia clubs en nombrosos països, revistes, manuals, professors acreditats i congressos internacionals. En 1889, els seus parlants arribaren a celebrar a París un congrés íntegrament en…
Alfons XIII i l’esperanto vistos des de València: la presidència d’honor de 1909, una condecoració que les fonts no acaben de posar-se d’acord en quina era, la Reial Ordre de 1911 i la de 1923 —i què va quedar de…
Un tinent coronel d’Estat Major, un oficial de Telègrafs, un capità d’artilleria que parlava en esperanto d’un globus a un altre: qui eren els militars que van fundar l’esperantisme valencià i què diuen —i què no diuen— les fonts sobre…
Ludwik Lejzer Zamenhof va morir a Varsòvia el 14 d’abril de 1917, vint-i-dos anys abans de la invasió alemanya de Polònia. Els seus tres fills —Adam, Zofia i Lidia— van ser assassinats entre 1940 i 1942. Cap dels tres va…
El metge que firmava els acudits del Boletín i va presidir la Federació Espanyola d’Esperanto des de València Des de la seua fundació el 1947 fins al trasllat el 1962, la Federació Espanyola d’Esperanto va ser, a efectes pràctics, una…
Una frase solta en una conversa de fa un dia ens ha portat fins a un llibre de 1937. Un esperantista francés que venia molt per València, i que a casa d’un esperantista valencià preferien no rebre, havia publicat el…
La nit del 12 de maig de 1932 es va cremar el Museu d’Història Natural de la Universitat de València. De centenars de milers de peces se’n van salvar unes tres-centes. Cinc mesos després, les vitrines començaven a omplir-se una…
Abans de ser figures del grup de València, Augusto Casquero i Alicia Ballester van fer esperantisme a Madrid. Ella ho conta ara: quatre locals successius, classes cada dia en dos i tres torns, un cor que va cantar en esperanto…
Entre 2005 i 2015 va existir una revista trimestral en esperanto que es declarava feminista i que duia al subtítol un avís: no era només per a dones. Es deia Femina, s’imprimia a Suïssa i es presentava com l’única revista…
Durant quasi trenta anys, l’esperantisme espanyol va entregar cada any una medalla a l’esposa d’un esperantista destacat. No per una trajectòria pròpia en la llengua, sinó per haver-lo secundat a ell. Es deia Klara Silbernik, com la muller de Zamenhof,…
Un testimoni sobre classes, ràdio, teatre, fotografies i memòria esperantista juvenil en la València dels anys seixanta. Introducció del Grup Esperanto de València Des del Grup Esperanto de València volem compartir un testimoni que ens ha arribat recentment i que…
Durant anys, els congressos d’esperanto elegien una «Fraŭlino Esperanto». No era una broma de passadís: figurava al programa oficial, entre la missa en esperanto i l’excursió del dissabte. I algunes de les elegides acabaren dirigint el moviment que les havia…
La Universitat de València va oferir durant els primers anys d’Internet una versió en esperanto de la portada principal de www.uv.es. Diverses captures conservades en Wayback Machine demostren que esta pàgina estava disponible, almenys, entre gener de 1997 i desembre…
Del 2 al 7 de març de 1998, la Facultat de Filologia de la Universitat de València va impartir un curs d’esperanto que valia dos crèdits de lliure elecció. Segons el butlletí del grup, era el primer curs d’esperanto de…
El gener de 1994, Augusto Casquero de la Cruz va demanar a la Conselleria d’Educació que el seu fill de deu anys poguera estudiar esperanto en compte d’anglés al col·legi públic, i es va oferir a donar ell les classes…
El rètol que el Grup Esperanto València va penjar a la seua biblioteca el 16 de març de 1990, firmat pel president i cal·ligrafiat per un mestre de huitanta-un anys Cinc normes, escrites amb ploma, amb una orla vermella de…
El 15 de març de 1990, la secció d’Economia d’El Mundo anunciava que una organització de Moscou anomenada «Fondo Esperanto» i l’associació esperantista de Múrcia «Ricardo Codorniu» havien acordat crear una societat mixta de comerç amb els països de l’Est…
L’entrevista del Boletín de la Federació Espanyola d’Esperanto, maig-juny de 1982 En 1931, un mestre de vint-i-dos anys destinat a Sollana es preparava una oposició quan algú li va posar a les mans un llibret que es deia La llave…
Abril de 1978: dos alumnes de la Universitat Laboral de Cheste mecanografien vint pàgines en esperanto, i en una d’elles pregunten als seus companys què els pareix la llengua L’abril de 1978 va eixir a la Universitat Laboral de Cheste…
El diumenge 22 de gener de 1950, un dia fred i desapacible, una expedició d’esperantistes valencians va anar a Xest i va omplir el teatre del poble. Els van rebre xiquets que els saludaven en esperanto pel carrer. És una…
El 27 de febrer de 1920, el diari republicà valencià El Pueblo va publicar una carta arribada d’Àustria «escrita en Esperanto» que demanava a les famílies espanyoles que acolliren xiquets famolencs de Graz. L’adreça a la qual havien d’escriure els…
