La CNT, la CGT i l'esperanto: el que van acordar els seus congressos i el que en queda hui

L’esperanto va entrar en la CNT des del primer dia: el 1910 un grup esperantista va participar en la seua fundació, i segons el resum que va publicar la CGT el 2009, el congrés de 1919 el volia com a llengua internacional de la Confederació. Després de 1939 el costum va continuar a l’exili. Des de 1979 eixa història la compartixen dues organitzacions eixides de la mateixa CNT. De les dues, la CGT és la que ha deixat més rastre: un quadern teòric, un taller d’estiu i una exposició que viatja des de 2012. La CNT té empremtes més soltes: un curs en el seu periòdic, xarrades i el contacte amb SAT.

El que va passar a València —el Grup Obrer Esperantista, el congrés de SAT de 1934, Popola Fronto— ho contem en L’esperanto i el moviment obrer. Ací van els sindicats: què van acordar, qui ho va mantindre i què en queda hui.

Què van acordar els congressos de la CNT sobre l’esperanto?

El van recomanar en tres congressos seguits, i el van tornar a nomenar el 1983. Jordi Alcàsser, de la CGT del Baix Llobregat, ho va resumir el 2009 en el quadern Materiales de Reflexión núm. 67, amb un enllaç a cada acta:

1910, congrés fundacional. S’aprova proposar l’adopció de l’esperanto i recomanar-ne l’estudi als sindicats.
1919, II Congrés. «Se considera imprescindible que el esperanto sea la lengua internacional de la Confederación». I es recomana que els sindicats l’ensenyen en els seus locals, que entre en les escoles racionalistes, que se’n faça propaganda i que es done suport als grups esperantistes «que persigan nuestra finalidad».
1931, III Congrés. S’aprova proposar l’esperanto com a llengua de l’AIT, la internacional anarcosindicalista.
1983, VI Congrés (Barcelona, 12-16 de gener). L’acta diu: «Hay quienes recuerdan, por último, la conveniencia de la difusión de la enseñanza del Esperanto».

Les tres primeres les contem pel resum d’Alcàsser: les actes originals no les hem llegides. La de 1983 està sencera en Wikisource.

El grup esperantista que va estar en la fundació de 1910 es deia «Libero», segons José Antonio del Barrio. Tres anys abans, el 1907, s’havia creat a Barcelona el grup sindicalista «Paco kaj Amo» (Pau i Amor).

I la FAI, a València el 1927?

Va acceptar els grups esperantistes, amb una condició. La conferència que va fundar la FAI a València els dies 25 i 26 de juliol de 1927 es va fer esta pregunta: «Ante las corrientes lingüísticas, vegetarianas, etc., ¿se deben formar agrupaciones naturistas, esperantistas, etc. dentro del movimiento anarquista?». I l’acta en dona la resposta: «Se resuelve ir a esas agrupaciones y aceptarlas respetándose la labor por ella más preferida, con tal de que al adherirse sean ante todo anarquistas».

No va ser una crida a estudiar esperanto, com es llig de vegades, sinó una porta oberta als grups que ja ho feien.

Què va proposar Ángel Pestaña en la III Internacional?

Alguna cosa sobre l’esperanto, però les fonts no diuen el mateix. El 1920 Pestaña va ser el delegat de la CNT en el II Congrés de la III Internacional:

segons Alcàsser, va proposar l’esperanto com a llengua oficial de la Internacional;
segons José Antonio del Barrio, junt amb altres delegacions, va proposar usar-lo com a llengua auxiliar de l’organització;
segons Javier Alcalde, en la revista de l’Institut Català Internacional per la Pau, va proposar que cada delegació parlara en la llengua en què se sentira més còmoda i que hi haguera una sola traducció, a la llengua auxiliar internacional. La proposta no va prosperar.

Com es va usar l’esperanto en la guerra?

Per a contar la revolució fora d’Espanya. La CNT va editar a Barcelona des de juliol de 1936 un Informa Bulteno (Butlletí Informatiu), primer en ciclostil i des de juliol de 1937 imprés amb més qualitat, segons José Antonio del Barrio i Ulrich Lins. El redactaven anarquistes de Catalunya i d’Andalusia. Quant va durar no està clar: una altra font parla d’«uns mesos».

La ràdio de la CNT-FAI, ECN 1, va emetre des de setembre de 1936 fins a juny de 1937. Parlava en català i en castellà i, en les hores de menys audiència, en esperanto i en deu llengües més.

En el front també es parlava. Eduardo Vivancos, de la 26 Divisió —l’antiga Columna Durruti—, li ho va contar així a Antonio Marco Botella: el cap del seu batalló, Ginés Martínez, i el tinent Espinosa eren de la ILES, la Lliga Ibèrica d’Esperantistes sense Estat. «Hablábamos entre nosotros en esperanto y recibíamos y leíamos “Informa Bulteno”». Allí va fer Vivancos el seu primer curs.

El que no va existir va ser el batalló esperantista «Antaŭen» (Avant) que algunes revistes estrangeres situaven en la columna de Mangada: l’investigador japonés Yukio Hirai va demostrar que era un malentés.

Què va passar a l’exili?

La llengua va continuar en els camps i en els grups llibertaris de França. Vivancos, afiliat a la CNT des de 1935, va passar pel camp de Bram, on es va continuar ensenyant esperanto. El 1946 el congrés de la FIJL a l’exili va decidir crear una Internacional Juvenil Anarquista, i Vivancos va ser el redactor de la seua revista en esperanto, Senŝtatano. El 1954 va emigrar al Canadà. Va morir el 2020, als cent anys, i va escriure tota la vida en castellà, en català i en esperanto.

A Quillan, al sud de França, Pilar Mulet, filla de cenetistes, i Tomás Granado s’hi van instal·lar el 1956, i allí van contribuir a fundar un grup esperantista, les Joventuts Llibertàries i una agrupació de Mujeres Libres.

Per què hi ha dues organitzacions que reclamen esta història?

Perquè la CNT es va partir el 1979. El sector que es va separar es va dir primer CNT-Congrés de València i des de 1983 CNT-Renovada, i el 1989 una sentència el va obligar a deixar el nom: des d’aleshores és la CGT. Tot el d’abans de 1939 és, per tant, història de les dues.

Què ha fet la CGT amb l’esperanto?

És la que més n’ha fet en este segle.

2006, Màlaga. La seu de la CGT, al carrer Madre de Dios, va acollir un curs d’iniciació d’Ángel Arquillos, de l’Associació Andalusa d’Esperanto.
2008, València. Un curs a la biblioteca llibertària de la CGT, que contem en la seua pròpia entrada.
2009, el quadern d’Alcàsser. Lengua internacional y movimiento libertario defén que sense un idioma comú la coordinació internacional quedaria en mans d’«una casta de especialistas». I avisa: «el esperanto no es una solución mágica».
2010, Catalunya. El IX Congrés de la CGT de Catalunya va aprovar el 7 de febrer una resolució que anima tota l’organització a promoure la difusió i l’aprenentatge de la llengua internacional.
2011, Ruesta. L’Escola Llibertària d’Estiu va tindre un taller d’esperanto del 6 al 10 de juliol, per a «plantear y debatir la necesidad de una lengua internacional neutral para los movimientos libertarios y la idoneidad del esperanto para ello».
2013, Rojo y Negro. El periòdic de la CGT va traure a l’octubre una separata, «La lengua, liberación o dominación», amb un article de José Antonio del Barrio i un altre de Juan Luis Conde, professor de la Complutense.

Què és l’exposició «La lengua como liberación»?

Una exposició sobre l’esperanto que va fer la CGT de Burgos i que continua viatjant. Es va inaugurar a Burgos el 5 de novembre de 2012, dins del projecte «Las culturas de la libertad», quan l’esperanto complia 125 anys. Eixa setmana hi va haver un taller, «Saluton», dirigit per Josu Herrarte, i una xarrada de José Antonio del Barrio, aleshores president de la Federació Espanyola d’Esperanto. Burgosdijital en va gravar un documental curt.

Després ha estat, com a mínim:

a Cornellà, al local de la CGT, del 15 al 22 de gener de 2013;
a Segòvia, al Centro Cultural San José, de l’1 d’abril al 4 de maig de 2014, amb una xarrada d’Enrique Santos Molina;
a Ponferrada, a la Casa de la Cultura, a l’agost de 2025, amb vint expositors, organitzada per la CGT del Bierzo i Laciana.

Per al congrés de SAT de Madrid, el 2013, es va pensar a usar-la, però no es va fer per falta d’espai. El catàleg està en Memoria Libertaria, i l’exposició es demana escrivint a memorialibertaria.esperanto@cgtburgos.org.

I la CNT?

En té menys, però en té. En el que hem pogut reunir:

2006. El periòdic CNT va publicar «Esperanto y anarquismo», de Will Firth, en el número 321, i «Esperantistas y libertarios», d’Antonio Marco Botella, en el 326.
2008-2009. El mateix periòdic va traure un curs, «Kurso de Esperanto por CNT-anoj / Esperanto para cenetistas», en els números 351 (desembre de 2008) i 353 (febrer de 2009).
2010, Alacant. El sindicat va organitzar al març una xarrada, a càrrec d’un company, Bustin, i un curs gratuït.
2010, Còrdova. SATeH, la branca espanyola de SAT, va muntar al desembre un estand d’informació en el X Congrés de la CNT, a Còrdova. També va fer unes xarrades a la seu de la CNT de Ciudad Real. Ho contem en HALE i SATeH.
2013, Madrid. El web de la CNT va anunciar el congrés de SAT, i la CNT, a la qual s’havia avisat, va donar periòdics i calendaris.
2015, Barcelona. El mateix web va difondre la «Semana del esperanto y el movimiento libertario», del 22 al 25 d’abril: la presentació de Memorindaj anarkiistoj kaj anarkiisma esperantismo, de Miguel Fernández, i una ruta en esperanto pels llocs de l’anarquisme, amb Dani Cortijo.

El 2018 la CNT va deixar l’AIT i va fundar amb altres sindicats una nova internacional, la CIT.

I la CNT-AIT?

En les fonts que hem consultat no apareix res de la CNT-AIT espanyola. La que publica en esperanto és la francesa: el seu web té una secció «Esperanto» amb textos de 2020 a 2026.

Què en queda hui?

Una tradició que es reconeix més del que es practica. El mateix Alcàsser ho escrivia el 2009: la recuperació del moviment llibertari no va portar la de l’esperanto, i encara que quasi tot el món en eixe moviment li té simpatia, «pocos son los que han considerado rentable dedicar algún esfuerzo a su aprendizaje».

Però el fil no s’ha tallat. L’exposició de Burgos es va vore a Ponferrada el 2025, i SAT va celebrar el seu 99é congrés a Lleó del 19 al 26 de juliol de 2026, amb el tema «Paco kaj militoj. Datreveno de la Hispana Enlanda Milito» (Pau i guerres. Aniversari de la guerra civil espanyola), als noranta anys del començament de la guerra.

Fonts

Els congressos i la FAI. Jordi Alcàsser, Lengua internacional y movimiento libertario, Materiales de Reflexión núm. 67, CGT, 2009; l’acta del VI Congrés de la CNT, en Wikisource; José Antonio del Barrio, El movimiento obrero esperantista en España; l’acta de la conferència de fundació de la FAI, en Alasbarricadas.

Pestaña. Javier Alcalde, The Practical Internationalism of Esperanto, Peace in Progress, ICIP; la separata de Rojo y Negro (2013), amb l’article de José Antonio del Barrio.

La guerra i l’exili. José Antonio del Barrio i Ulrich Lins, La utilización del esperanto durante la Guerra Civil Española, comunicació al Congrés Internacional sobre la Guerra Civil Espanyola (Madrid, 27-29 de novembre de 2006); José Antonio del Barrio, Esperantistas en la guerra civil española; Informa Bulteno, en Vikipedio; Virtual Spanish Civil War; ECN 1 Radio CNT-FAI Barcelona, de Ferran Aisa, en el web de l’Ajuntament de Barcelona, i la seua ressenya en Le blog de Floréal; Antonio Marco Botella, El esperanto y su memoria histórica i la biografia d’Eduardo Vivancos; Eduardo Vivancos, en Wikipedia; Ronda familio: el exilio libertario extremeño en Francia, en Ser Histórico.