Del 2 al 7 de març de 1998, la Facultat de Filologia de la Universitat de València va impartir un curs d’esperanto que valia dos crèdits de lliure elecció. Segons el butlletí del grup, era el primer curs d’esperanto de tot l’estat amb valor acadèmic oficial. El professor va ser Augusto Casquero de la Cruz, i la direcció oficial, la doctora Berta Raposo Fernández. L’aula tenia vint-i-quatre places i s’hi van matricular seixanta.
La crònica la firma el mateix Casquero al Valencia Luno d’abril de 1998, sota un titular que no es feia el modest: «Esperanto eniras universitaton tra la granda pordo» —l’esperanto entra a la universitat per la porta gran—, precedit d’un antetítol encara més directe: «En Valencio, senprecedence!».
Què volien dir els dos crèdits
L’explicació que en dóna el butlletí és, ara, un document sobre com funcionava la universitat espanyola d’aleshores:
Cada participant va rebre un certificat, que al mateix temps val dos crèdits acadèmics. En el sistema universitari actual a Espanya, en cada carrera hi ha les assignatures normals obligatòries. A més, cada estudiant durant la carrera ha de triar obligatòriament un total de 15 crèdits entre els diversos que se li proposen. Enguany, entre eixos, s’hi ha posat el curs d’esperanto.
No era, doncs, una assignatura pròpia de cap titulació: era una de les opcions de lliure elecció que l’estudiantat havia de completar per a acabar la carrera. Però comptava, i eixe era exactament el punt.
La matrícula
El que va passar amb les inscripcions ho conta Casquero amb una barreja de sorpresa i satisfacció:
Totalment imprevist, perquè el curs havia de fer-se al Laboratori d’Idiomes de la Facultat, que té en total 24 places, encara que s’havia planejat que la inscripció durara fins a un mes i mig, en només 4 dies s’hi van inscriure 40 estudiants. Immediatament es van començar a llevar els fullets informatius, per falta d’espai, perquè ningú més no s’inscriguera. Tanmateix, finalment se’n van acceptar 60, posant cadires addicionals a l’aula. Però, fins i tot sense propaganda, altres 40 interessats van demanar inscriure’s, cosa que no va ser possible, perquè totes les aules més grans estaven ocupades en eixes dates.
El butlletí acaba el paràgraf amb una nota pràctica: per al curs següent ja tenien feta la llista dels qui s’havien quedat fora.
La crònica de Casquero al Valencia Luno núm. 46, abril de 1998, amb el titular «Esperanto eniras universitaton tra la granda pordo».
Els dies i les hores
El programa, publicat al butlletí de gener de 1998, situava les classes del 2 al 7 de març, diàriament de 17 a 20 h —dilluns fins a les 21— i el dissabte al matí, a la Facultat de Filologia del carrer de Blasco Ibáñez, 32.
- 2 de març, 17.00: inauguració, amb la degana de Filologia present.
- 7 de març, 12.00: clausura al Saló de Graus, amb la conferència de Miguel Fernández, «Sur la spuroj de Federico García Lorca» — sobre les passes de Federico García Lorca.
Ací hi ha una discrepància entre les dos fonts, i no la resolem: el programa de gener anunciava per a la inauguració una conferència de Gian Carlo Fighiera, «Esperanto preter la jaro 2.000: lingvo aŭ movado?», mentres que la crònica d’abril diu que qui va prendre la paraula en la inauguració va ser el professor Antonio Alonso, expresident de la Federació Espanyola d’Esperanto. Poden haver parlat els dos; el butlletí no ho aclarix.
La promesa de la degana
A la clausura, la degana de la Facultat, la doctora Carmen Morenilla, va repartir els diplomes i, segons la crònica, va fer dos coses més: va recomanar a l’alumnat que continuara amb l’esperanto —que va qualificar de «l’eina de comunicació del futur»— i va animar-los a doctorar-se sobre esperanto a la Facultat. I va anunciar una cosa més gran:
Al mateix temps va informar que, segons els plans de la Facultat, l’estudi de l’esperanto no sols serà una assignatura de lliure elecció, sinó assignatura normal de la carrera.
No ens consta que això arribara a passar. El butlletí d’octubre de 1998 encara ho donava per probable —«probablement enguany també hi haurà curs d’esperanto a la Facultat de Filologia, amb valor acadèmic oficial»—, però no hem trobat cap número posterior que confirme ni una cosa ni l’altra.
I ací convé dir per què no el tenim: el butlletí va deixar d’eixir. Del número 47, d’octubre de 1998, es passa al 48, de març de 2002, amb la numeració correlativa —no falta cap exemplar pel camí: durant tres anys i mig no se’n va publicar cap. Així que el silenci sobre la promesa de la degana no diu que no es complira: diu que el testimoni que ho hauria contat va callar. És una pregunta oberta, i qui la pot tancar és Berta Raposo, que va dirigir el curs.
Qui ho va fer possible
La crònica atribuïx les gestions a la doctora Berta Raposo i a Jesús Raposo Montero, davant de la degana. Berta Raposo va constar com a directora oficial del curs —el requisit administratiu perquè un curs així puga existir— i Casquero com a professor.
No era la primera vegada que Casquero feia classe allí: en 1996 ja hi havia impartit dos cursos quasi seguits, l’un a l’abril i l’altre al novembre, «gràcies a la gran ajuda i l’entusiasme de la degana». I el desembre d’eixe any, ell i Juan Antonio Giménez García van parlar hora i mitja d’esperanto i dels seus mètodes d’ensenyament a l’assignatura «Didàctica de les Llengües» de la Facultat de Ciències de l’Educació.
Una primícia amb matisos
La frase «el primer de tot l’estat amb valor acadèmic oficial» és del butlletí del grup, i convé llegir-la amb dos precisions que el mateix butlletí i altres fonts aporten.
La primera la dóna el Valencia Luno d’octubre de 1998, quan anuncia com a «gran novetat» un curs d’esperanto a la Universitat de La Laguna (Tenerife) amb valor acadèmic oficial de 3 crèdits. És a dir: set mesos després del de València, i amb un crèdit més.
La segona ve de la mateixa Universitat de La Laguna. L’associació esperantista universitària d’allí explica que en 1963, com a homenatge a un exrector, es va crear al seu Institut d’Idiomes «la primera Cátedra de Esperanto en España», dirigida pel doctor Rógulo Pérez, i situa el seu seminari de trenta hores a partir de 1999.
Les dos coses poden conviure: una càtedra de 1963 no és un curs de lliure elecció, una figura que no existia fins a la reforma dels plans d’estudi dels anys noranta. Però val més dir-ho que amagar-ho: el que està documentat és que el curs de març de 1998 va ser el primer que el grup va aconseguir amb crèdits, i que el butlletí el va presentar com el primer d’Espanya.
Vegeu també
- La docència del grup: els cursos d’esperanto que hem impartit
- Valencia Luno, tercera època (1991-2002)
Fonts
- «ESPERANTO ENIRAS UNIVERSITATON TRA LA GRANDA PORDO», per Augusto Casquero, Valencia Luno núm. 46, abril de 1998, pàgines 4 i 5. Transcrit i amb els facsímils a Valencia Luno 1991-2002.
- Programa del curs universitari, Valencia Luno núm. 45, gener de 1998 (dates, horaris i conferències d’inauguració i clausura), a la mateixa pàgina.
- «VIGLA AKTIVADO», Valencia Luno núm. 47, octubre de 1998, sobre el curs de La Laguna amb 3 crèdits i l’expectativa de repetir a València.
- Preguntes freqüents de l’associació universitària d’esperanto de la Universitat de La Laguna, sobre la càtedra de 1963 i el seminari de 1999.
Entrada incorporada retrospectivament el 9 de setembre de 2026. La data de l’entrada correspon al document o activitat original.
Llegir en:
Aquesta entrada encara no té cap comentari. Sigues la primera persona a comentar-la des del fedivers.