Quan el grup escrivia amb les Normes del Puig: els fullets i el Manifest de Praga a la UEA

A principis d’este segle, els textos en valencià amb què el Grupo Esperanto de Valencia es presentava al públic estaven escrits amb l’ortografia de les Normes del Puig, la codificació de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, i no amb la normativa oficial. Era el cas d’un fullet de propaganda i d’una traducció del Manifest de Praga que la UEA, l’associació mundial d’esperanto, va publicar al seu web amb la firma i l’adreça del grup. L’Internet Archive guarda eixa pàgina, sense cap canvi, des de juny de 2003 fins a agost de 2011, i la data de modificació que hi consta és el 31 de març de 2003. En 2008, esperantistes de Catalunya la van qualificar de «blavejada» —de blaver, partidari del blaverisme— en la llista de l’Associació Catalana d’Esperanto i van demanar que el grup s’hi pronunciara. Els textos els tenia Augusto Casquero de la Cruz, que el juny de 2009 els va enviar a Raúl Salinas per a repartir-los a la Fira Alternativa.

La versió valenciana del Manifest de Praga al web de la UEA, en la captura de l'Internet Archive del 30 de juny de 2003. La ruta de navegació diu «praga manifesto › valencia versio».
La versió valenciana del Manifest de Praga al web de la UEA, en la captura de l'Internet Archive del 30 de juny de 2003. La ruta de navegació diu «praga manifesto › valencia versio».

La pàgina de la UEA: «valencia versio», firmada pel grup

La UEA publicava el Manifest de Praga —la declaració d’objectius del moviment aprovada al Congrés Universal de 1996— en desenes de llengües. En l’índex de traduccions, tal com el va arxivar l’Internet Archive el maig de 2003, hi havia dues entrades separades: «Kataluna», que obria la traducció catalana en PDF, i «Valencia», que obria la pàgina pragoval.html.

Eixa pàgina, titulada «Manifest de Praga. Del moviment a favor de la llengua internacional esperanto», acaba així:

El final de la pàgina: «Praga, Jul. 1996», l'adreça del Grupo Esperanto de Valencia a l'avinguda de Peris y Valero, 96, i el correu grupoesperantov@telepolis.com; davall, la data de l'última modificació, 2003-03-31.
El final de la pàgina: «Praga, Jul. 1996», l'adreça del Grupo Esperanto de Valencia a l'avinguda de Peris y Valero, 96, i el correu grupoesperantov@telepolis.com; davall, la data de l'última modificació, 2003-03-31.

L’Internet Archive en té catorze captures, de juny de 2003 a agost de 2011, i totes són el mateix fitxer, byte a byte. Hui l’adreça uea.org/informado/pragm/pragoval.html torna un error 404.

L’ortografia: la de les Normes del Puig

El text no seguix la normativa de l’AVL, sinó solucions pròpies de les Normes del Puig de la RACV, algunes formes col·loquials i, a més, quasi cap accent, que les Normes del Puig també porten. Unes quantes mostres, del manifest i del fullet:

En el text En la normativa de l’AVL
organisacions, colonisacio, sensibilisacio organitzacions, colonització, sensibilització
llingüistic, llingüística lingüístic, lingüística
chicoteta, chinenc xicoteta, xinés
aixina així
atra, atres altra, altres
ya ja
ad algunes persones a algunes persones
naixque, vixcut va nàixer, viscut

Els fullets que es repartien

Del mateix grup de textos és un fullet en valencià, «Esperanto, ¿per qué?», amb la mateixa ortografia. Dona cinc raons —«Perque necessitem una llengua verdaderament internacional», «Perque es democratica, sense imposicions culturals», «Perque es una llengua facil, logica, precisa i expressiva», «Perque es una llengua ben establida», «Perque reporta beneficis insospitats»— i acaba amb una crida, «DEPREN ESPERANTO en GRUPO ESPERANTO DE VALENCIA», i l’adreça del grup en castellà: «Avenida Peris y Valero, 96, 5ª». Diu que «El 2002 sera en Brasil, 2003 en Suecia», referint-se als congressos universals, o siga que es va redactar entre 2001 i 2002.

Hi ha també una pàgina en castellà, «¿Qué es el esperanto?», i un text turístic en esperanto, «Kio estas Valencia». Totes eren pàgines del web que el grup tenia aleshores, fetes amb FrontPage i enllaçades a un mateix index.htm.

2008: la queixa a la llista de l’Associació Catalana

El 17 de setembre de 2008, en la llista Nia Listo de la KEA, l’Associació Catalana d’Esperanto, es va reenviar una crida de la secretària general de la UEA per al Dia Europeu de les Llengües que remetia a les traduccions del Manifest de Praga. Entre elles hi havia la valenciana. Raúl Salinas hi va contestar:

Oh, dio, en kiu lingvo estas skribita tiu teksto?? Valencia sen akcentoj?!?!? Iu devus ion fari… Parenteze, tiu retpoŝtadreso ne plu validas, ŝajne ĝi apartenis al Augusto Casquero.

Ai, déu, en quina llengua està escrit este text?? Valencià sense accents?!?!? Algú hauria de fer alguna cosa… Per cert, eixa adreça de correu ja no funciona; pareix que era d’Augusto Casquero.

A la mateixa conversa es va identificar l’ortografia com la de les Normes del Puig. El 12 d’octubre la discussió es va reobrir amb un fil titulat «Un amic català s’ha espantat per una blavejada de uea.org». L’endemà, Hèctor Alòs i Font va proposar demanar-li-ho al grup:

peti al la Grupo de Esperanto de Valencio, ke ĝi petu la forigon de la teksto, ĉar ĝi aperas ligita al ĝi, kvazaŭ subskribanto kaj subtenanto de tiu ortografio. La Grupo de Valencio, do, publike elpaŝu kaj evidentigu, ĉu ĝi estas kontraŭ la normo instruata en la lernejoj, uzata de la valencia registaro kaj agnoskata de ĉiuj valenciaj universitatoj.

demanar al Grupo Esperanto de Valencia que sol·licite que retiren el text, perquè hi apareix vinculat, com si en fóra signant i partidari d’eixa ortografia. Que el Grup de València, doncs, isca en públic i deixe clar si està en contra de la norma que s’ensenya a les escoles, que usa el govern valencià i que reconeixen totes les universitats valencianes.

Raúl Salinas, que en aquell moment no n’era soci, va proposar una altra eixida: no retirar la versió, sinó etiquetar-la com a «(Laŭ la ortografio de Normes del Puig)» i afegir-ne una altra amb la normativa oficial. Alòs la va rebutjar: al seu parer, el moviment esperantista no podia ser neutral en esta qüestió. Altres participants volien que la UEA retirara la pàgina o que hi afegira una nota aclarint que la KEA no hi tenia res a vore.

La pàgina va continuar igual: la captura d’agost de 2011 és idèntica a la de 2003.

2009: els fullets, per a la Fira Alternativa

El 3 de juny de 2009, a tres dies de la Fira Alternativa de València, Raúl Salinas li va preguntar a Augusto Casquero quin material podien repartir a la parada: «De trípticos etc. Si me mandas algún fichero lo imprimo para este finde». La nit del 4 al 5 de juny, Augusto li va enviar quatre fitxers: el fullet «Esperanto, ¿per qué?», la pàgina «¿Qué es el esperanto?», el Manifest de Praga en valencià i «Kio estas Valencia». Són els textos que es transcriuen a continuació.

2010: la mateixa discussió, a la llista del grup

El febrer de 2010, en la llista del grup, EsperantoValencia, un subscriptor va demanar que s’escriguera el valencià «laŭ ĝustaj normoj», segons les normes correctes, i recordava que Constantí Llombart havia defés la unitat de la llengua i que «Ecx la PP akceptis Normojn de Castelló», fins i tot el PP havia acceptat les Normes de Castelló. Augusto Casquero li va contestar el 7 de febrer:

La veraj valencianoj scias, sentas, kaj deziras, ke kataluna estu kataluna kaj valencia estu valencia. Amikece. Sed cxiuj havu sian rajton.

Els valencians de veres saben, senten i volen que el català siga català i el valencià siga valencià. Amistosament. Però que cadascú tinga el seu dret.

No era l’única veu en eixe sentit dins del grup. L’endemà, un altre membre va escriure a la mateixa llista que la creació de l’AVL havia sigut «politiko, politiko, kaj ne scienco», política i no ciència, i que els valencians ja tenien la seua acadèmia, la RACV. La discussió va tornar anys després a l’Associació Valenciana d’Esperanto, on un participant hi va tornar tretze vegades al llarg de 2017, com conta L’Associació Valenciana d’Esperanto (2013): un assaig de relleu generacional.

Els textos

Es transcriuen tal com estan en els fitxers, amb la seua ortografia i les seues errades.

«Esperanto, ¿per qué?» (fullet, cap a 2001-2002)

ESPERANTO, ¿PER QUÉ?

Perque necessitem una llengua verdaderament internacional.

Ens trobem en l’era de la comunicacio. Cada vegada hi ha mes intercanvis de tota classe entre les persones, els pobles i els països.

¡Pero tambe estem en l’era de la confusio llingüística i cultural! ¡Hi ha uns 3.500 idiomes en tot el mon! ¡Sense contar en els milers de dialectes!

Els traductors i els interprets resolen a soles una part molt chicoteta del problema i en qualsevol cas no hi ha molts traductors que dominen mes de cinc idiomes. ¡Nomes cinc! ¡Encara ens queden 3.495 llengües incomprensibles parlades per millons de persones inteligents!

Pareix, puix, que lo mes racional sería que tot lo mon mantinguera la seua llengua materna i que en deprenguera nomes una atra, una que fora la LLENGUA DE TOTA L’HUMANITAT.

Perque es democratica, sense imposicions culturals.

Les llengües son vehiculs subtils de colonisacio imperialista.

Una llengua realment internacional no ha de pertanyer a ningu.

Sense influencies economiques, culturals, historiques, socials o religioses que la facen seua.

¡AIXINA ES L’ESPERANTO!

Perque es una llengua facil, logica, precisa i expressiva.

L’esperanto es una sintesis dels principals tipos de llengües; pel seu lexic, l’europeu; per la seua estructura se pareix al turc o al japones i per la combinacio dels elements variables, a llengües com el chinenc o el malai.

La seua gramatica es molt senzilla, a soles te regles sense excepcions. No hi ha verps irregulars. El coneiximent d’una paraula permet crear una gama variadissima de families de paraules a soles afegint sufixos o prefixos.

Perque es una llengua ben establida.

Des de que en 1887 el doctor polac Llazer L. Zamenhof posà a disposicio de l’humanitat l’esperanto, este ha vixcut ya mes de 100 anys d’experiencia i goja d’un ample reconeiximent internacional.

Perque reporta beneficis insospitats.

VIAJAR SENSE PROBLEMES, gracies al PASPORTA SERVO, un servici que permet estancia gratuïta en les cases de mes de 800 families de 50 països diferents.

Participar en Congressos Universals, nacionals, regionals, tecnics, vacacions en l’estranger…, com en el Congres Universal de 1993 en Valencia. El 2002 sera en Brasil, 2003 en Suecia…

Mantindre intercanvis en tot el mon: correspondencia, musica, llibres, visites, i ara en l’internet, que nos permet «chatear», fer videoconferencies, enviar mensages, deprendre esperanto en la ret.

DEPREN ESPERANTO en GRUPO ESPERANTO DE VALENCIA

Avenida Peris y Valero, 96, 5ª · 46006 Valencia · telefono. 96 3744399 · E-Mail: grupoesperantov@telepolis.com

Horari: dilluns i dimecres de 19 a 20 hores

«Manifest de Praga» (la versió publicada per la UEA)

MANIFEST DE PRAGA

del moviment a favor de la llengua internacional esperanto

Els participants en el moviment mundial pel progres de l’esperanto, dirigim este manifest a tots els governs, organisacions internacionals i homens de bona voluntat; declarem la nostra ferma intencio de continuar treballant pels objectius aci expressats; i invitem a les organisacions i individus a afegir-se al nostre esforç.

L’esperanto naixque en 1887 com a un projecte de llengua auxiliar per a la comunicacio internacional, i evolucionà rapidament per a convertir-se en una llengua plena de vida i rica en matissos. Des de fa ya mes d’un sigle servíx per a unir als homens per damunt de barreres llingüistiques i culturals. Mentrimentres, els objectius dels seus parlants no han perdut importancia ni actualitat. Molt probablement, ni el us internacional d’algunes llengües nacionals, ni els progressos en la tecnología de la comunicacio, ni el descobriment de nous metods de ensenyança de idiomes atenydran fer realitat els següents principis, que creem essencials per a un ordenament llingüistic just i eficaç.

1. DEMOCRACIA: Un sistema de comunicacio que afavorix ad algunes persones de per vida, mentres exigíx que atres invertixquen anys d’esforços per a alcançar un nivell inferior de capacitat comunicativa, es fonamentalment antidemocrática. Encara que, com tota llengua, l’esperanto no es perfecte, es indubtable que supera amplement a tots els seus competidors en el camp de la comunicacio internacional en peu d’igualtat.

Afirmem que la desigualtat llingüistica supon la desigualtat comunicativa en tots els nivells, inclos l’internacional. Som un moviment que propugna la comunicacio democratica.

2. EDUCACIO SENSE FRONTERES: Tota llengua étnica esta lligada a una cultura concreta i a una nacio o grup de nacions. Per eixemple, l’estudiant d’angles depren aspectes de la cultura, la geografia i la política dels països de parla anglesa, principalment dels Estats Units i de la Gran Bretanya. L’estudiant d’esperanto depren que viu en un mon sense fronteres, en el que cada païs es la seua llar.

Afirmem que l’educacio mediant qualsevol llengua nacional esta lligada ad una perspectiva determinada del mon. Som un moviment que propugna l’educacio sense fronteres.

3. EFICACIA PEDAGOGICA: A soles un minim porcentaje dels estudiants de llengües extrangeres arriba a dominar-les. En canvi, es posible adquirir un domini ple de l’esperanto inclus estudiant-lo per conta propia. Diversos estudis han demostrat el valor propedeutic de l’esperanto per a deprendre atres llengües.

Aixi mateix es recomana el seu estudi com a part esencial en cursos per a la sensibilisacio llingüistica del alumnat.

Afirmem que la dificultat de les llengües nacionals sempre sera un obstacul per a molts estudiants, que, no obstant, es beneficiaran del coneiximent d’un segon idioma. Som un moviment que propugna la ensenyança eficaç de les llengües.

4. POLIGLOTISME: La comunitat esperantista es un dels pocs colectius d’ambit mundial del qual els integrants parlen sense excepcio dos o mes llengües. Cada membre de la comunitat ha acceptat la tasca de deprendre als menys una llengua extrangera a nivell oral, lo que en moltes vegades conduix al coneiximent i apreci de varies llengües i, en general, a un horiso personal mes ample.

Afirmem que els parlants de qualsevol llengua, hegemónica o minoritaria, deurian tindre la oportunitat real de deprendre una segona llengua fins a un alt nivell de comunicacio. Som un moviment que propugna esta oportunitat.

5. DRETS LLINGÜISTICS: La desigual divisio de poder entre les llengües provoca una inseguritat llingüistica constant, quand no una repressio directa en gran part de la poblacio mundial. Dins de la comunitat esperantista els parlants de llengües grans i chicotetes, oficials i no oficials, es reunixen en terreny neutral, gracies a una voluntat reciproca de compromis. Est equilibri entre els drets i les responsabilitats de les llengües assenta un precedent que permet el desenrroll i la valoracio de solucions alternatives a la desigualtat llingüistica i els conflictes que origina.

Afirmem que les grans diferencies de poder entre les llengües atenten contre les garanties expresades en tants documents internacionals, d’un tracte igualitari per a totes elles sense distincio. Som un moviment que propugna els drets de les llengües.

6. DIVERSITAT LLINGÜISTICA: Els governs nacionals tenden a considerar la gran diversitat llingüistica del planeta com a una barrera per a la comunicacio i el desenroll. Mentrimentres, per a la comunitat esperantista la diversidad llingüistica es una font de riquea constant i imprescindible. Per tant, cada idioma, com cada ser viu, es valios per si mateix i digne de proteccio i recolzament.

Afirmem que quand la política de comunicacio i desenroll no es fonamenta en el respecte i el recolzament a totes les llengües condena a la extincio a la majoria dels idiomes del planeta. Som un moviment que propugna la diversitat llingüistica.

7. EMANCIPACIO DE L’HOME: Tota llengua llibera i esclavisa als seus usuaris, donant-les la possibilitat de comunicar-se entre si i impedint al mateix temps la comunicacio en atres pobles. L’esperanto, concebut com a un instrument de comunicacio universal, es un dels grans projectes efectius a favor de l’emancipacio de l’home, i permet a cada individu participar com a tal en la comunitat humana, fermement arraïlat en la propia cultura i identitat llingüistica, pero sense patir llimitacions per aço.

Afirmem que l’us exclusiu de llengües nacionals alça inevitablement barreres a les llibertats d’expressio, comunicacio i associacio. Som un moviment que propugna l’emancipacio de l’home.

En la pàgina de la UEA, el text acaba amb «Praga, Jul. 1996» i l’adreça del grup; en el fitxer que va enviar Augusto Casquero no hi ha l’adreça.

«¿Qué es el esperanto?» (pàgina del web del grup, en castellà)

¿QUÉ ES EL ESPERANTO?

BREVEMENTE

El Esperanto es una lengua planificada, no artificial, ya que se basa en el léxico contenido en la mayor parte de las lenguas. Aproximadamente el 70 % de su léxico proviene del latín y de las lenguas romances. El resto procede del griego, de las lenguas eslavas, germánicas y de otros grupos. El Esperanto es una lengua que aglutina, lo que permite la formación de un gran número de palabras a partir de una pequeña cantidad de raíces. Su riqueza lingüística y su extraordinaria capacidad comunicativa y expresiva, demostrada a lo largo de más de cien años de existencia, contrastan con la facilidad de su aprendizaje: se ha demostrado que su aprendizaje es diez veces inferior en tiempo al de las otras lenguas.

El Esperanto tiene como objetivo el llegar a ser una segunda lengua para cada pueblo, un instrumento neutral y eficaz de comunicación entre los pueblos en todos los campos de la vida,, favoreciendo de esta manera la pervivencia de este valioso patrimonio cultural de la humanidad que son las lenguas minoritarias, amenazadas gravemente por el crecimiento y el poder de las lenguas de los países mas poderosos.

La generalización de una lengua neutral, como el Esperanto, eliminaría en pocos años el problema interlingüístico, y preservaría y potenciaría las lenguas nacionales, ya que estas podrían continuar su evolución natural sin obstáculos ni interferencias.

En la actualidad el Esperanto se enseña en 109 universidades de todo el mundo, entre ellas las de Valencia y La Laguna (España).

SU NACIMIENTO

El idioma Esperanto fue creación del médico y lingüista polaco Lázaro Luis Zamenhof. En su tiempo Polonia estaba habitada por un gran número de etnias y lenguas enfrentadas entre si (polacos, rusos, alemanes, lituanos, judíos). Zamenhof pensó que una de las causas de estos violentos enfrentamientos era la incomprensión entre los diversos grupos, que hablaban lenguas diferentes. Surgió en él la idea de que si hubiera una lengua común con la que todos nos pudiéramos entender mejorarían mucho las relaciones internacionales, y se habría dado un gran paso hacia la paz. En 1887 publico su primera gramática de la «Lengua Internacional», que es como él la llamó, aunque posteriormente paso a ser conocida como «Esperanto», que era el seudónimo que usaba el doctor Zamenhof.

¿QUÉ MÁS ES?

UNA LENGUA ideada para facilitar la comunicación entre personas de diferentes culturas en pie de igualdad. Durante más de cien años de uso práctico en todos los campos, el Esperanto ha demostrado ser un idioma vivo, dinámico y plenamente eficaz como vehículo de comunicación y cultura, por lo que ha sido oficialmente reconocido y apoyado por la UNESCO en tres ocasiones.

REALMENTE INTERNACIONAL Y NEUTRAL. El Esperanto no pertenece a ningún país que intente imponerse a los demás, sino a todas las personas que lo hablan en el mundo entero; no es el idioma de una cultura que pretenda suplantar a los demás, sino un idioma puente que permite llegar a todas las culturas.

FÁCIL DE APRENDER por su estructura regular, lógica y flexible, y por la ingeniosa manera de obtener un sinnúmero de palabras a partir de cualquier raíz. Estudios científicos y pedagógicos han demostrado que es hasta diez veces más fácil de aprender que cualquier otro idioma, y que sus excepcionales cualidades facilitan el estudio posterior de otra u otras lenguas.

APRENDE ESPERANTO Y PODRÁS

HACER AMIGOS en todo el mundo; cartearte con personas de países y culturas hasta ahora desconocidas para ti. Y si te gusta viajar, el Servicio de Pasaporte de la Asociación Juvenil Internacional de Esperantistas está a tu disposición: podrás alojarte gratis en tus viajes por más de 60 países de los cinco continentes y conocer gente nueva por todas partes.

PARTICIPAR en multitud de actividades con gente de todo el mundo: encuentros juveniles, actividades culturales, viajes turísticos, acampadas, conferencias especializadas, diversos cursos y seminarios, etc., que cubren prácticamente todos los días del año.

CONOCER otras culturas a través de un auténtico ambiente internacional. El Esperanto cuenta con una amplia y variada literatura, tanto original como traducida, en constante expansión; hay un gran número de publicaciones periódicas, y diversas emisoras de radio internacionales emiten regularmente en dicha lengua.

¿CÓMO APRENDER ESPERANTO?

CURSOS de Esperanto se imparten en la mayoría de las ciudades importantes. Y por supuesto hay libros de texto y cursos por correspondencia. también hay cursos de Esperanto en Internet.

PONTE EN CONTACTO con la asociación de Esperanto de tu país o ciudad, que te informará de todo gustosamente.

Algunas direcciones en España: Grupo Esperanto de Valencia (Avenida Peris y Valero, 96, 5; lunes y miércoles de 19 a 21 horas); C.E.P.A. «Reina Doña Germana» (C/ Pintor Vilar 1, Valencia); Facultad de Filología (Avda. Blasco Ibáñez, 32), Dra. Berta Raposo; Federación Española de Esperanto (Rodríguez San Pedro 13, Madrid).

«Kio estas Valencia» (text turístic en esperanto)

KIO ESTAS VALENCIA

La mediteraneaj popoloj havas malferman kaj tolereman karakteron, kio estas frukto de saĝo akumulita dum jarmiloj sur la bordo de maro kiu kunigas tri kontinentojn. Valencia sentas sin fidela deponaĵo de tiu heredo kaj invitas ĉiujn mondajn civitanojn ĝin vidi.

Valencia, urbo kun preskaŭ unu miliono da loĝantoj, rande de la maro, dum multaj jaroj loko transpasata de ĉiaspecaj turistoj vojaĝantaj al la Blanka aŭ al la Suna Marbordoj, estas turisma allogo per si mem, kun altiro kiu ne estas limigita al la someraj monatoj. Ĝia Historia Centro donas la impreson de malnova urbo kun araba diagramo, en kiu estas interlokitaj interesaj gotikaj monumentoj.

La lago «Albufera» kaj la mediteranea arbaro la «Devesa» troviĝas inter la plej gravaj malsekaj areoj de Eŭropo, kun propra kaj tre interesa ekosistemo, kie la naturamantoj povas rigardi milojn da anseroj kaj aliajn naĝbirdojn, kiuj flugas dum siaj migroj, kaj ankaŭ povas ĝui ĝiajn belajn plaĝojn, posedantaj altkvalitan turisman infrakstrukturon, kiu konsistas ekde kvinstelaj hoteloj ĝis grandaj kaj bone ekipitaj kampadejoj, sportaj instalaĵoj, kaj restoracioj kie eblas gustumi tipajn valenciajn manĝaĵojn.

Valencia estas ankaŭ sidejo de internaciaj foiroj kaj kongresoj, scenejo de tradiciaj festoj, kiel la tutmonde konata «Fallas», loko de renkonto de mediteraneaj kulturoj.

Valencia estas la urbo de la monumentoj gotikaj, renesancaj kaj barokaj en kiu vibras popolo agrikultura kaj industria kun spirito de pliboniĝo.

Valencia, mediteranea kaj eŭropa urbo, atendas la vizitantojn por pruvi ke la gastamo de sia popolo iras transen de la topikajoj.

Valencia estas la urbo kiu bonakceptas kaj ofertas la bonon de la milda klimato, la horizonton de la maro kvieta kaj luma, la fekundon de siaj ĝardenoj. Estas pli ol printempa vetero kiu odoras je oranĝfloroj.

Valencia estas la urbo kie okazis la 78-a Universala Kongreso de Esperanto, tute ne forgesebla.

Kaj Valencia estas multe pli!

El que afirmaven els fullets

Els textos repetixen xifres que circulaven pel moviment i no en donen la font. La pàgina en castellà diu que la UNESCO ha reconegut l’esperanto «en tres ocasiones»; les resolucions de la Conferència General són dues, la de Montevideo de 1954 i la de Sofia de 1985. Diu també que l’esperanto és «hasta diez veces más fácil de aprender que cualquier otro idioma», sense citar cap estudi, i que s’ensenya en «109 universidades». I els dos textos no coincidixen entre ells: el fullet en valencià dona cases de Pasporta Servo, la xarxa d’hospitalitat entre esperantistes, en «50 països diferents», i la pàgina en castellà, en «más de 60 países».

Fonts

La pàgina de la UEA

Correus i llistes (arxiu de correu de Raúl Salinas)

  • Augusto Casquero a Raúl Salinas, «Re: Folletos para la feria?», 5 de juny de 2009, amb els fitxers esperantoperque.htm, queesesperanto.htm, manifest.htm i teksto_pri_valencio.htm, dels quals es guarda còpia al repositori del web.
  • Llista Nia Listo (KEA), fil «Brita ea vidpunkto pri mortado de lingvoj», 17 i 18 de setembre de 2008, i fil «Un amic català s’ha espantat per una blavejada de uea.org», 12 i 13 d’octubre de 2008.
  • Llista EsperantoValencia, fil «Novajxoj pri Valéncia en la valencia lingvo», 7 i 8 de febrer de 2010.

Vegeu també

Entrada incorporada retrospectivament el 4 d’octubre de 2026. La data de l’entrada correspon al document original.

Referències

Llegir en: