El 29 d’octubre de 2024 la DANA va matar 233 persones a la província de València, segons el recompte judicial de setembre de 2026. Set setmanes abans, Xest havia acollit el Congrés Espanyol d’Esperanto, i Xest també va patir la riuada i es va quedar sense llum i sense telèfon. Els dies següents, el grup de WhatsApp dels esperantistes valencians va servir per a saber qui estava bé, per a rebre els missatges que arribaven de Bolonya, de Sevilla i de França, i per a recordar la riuada de 1957, que dos membres del grup havien viscut.
Tots els esperantistes de qui es va tindre notícia estaven bé. La Federació Espanyola d’Esperanto va expressar el condol als familiars dels morts i va proposar donar diners a la Creu Roja; a diferència de 1957, no hem trobat cap col·lecta pròpia del moviment. Les ajudes que consten són individuals —voluntariat i un donatiu de material—.
«Inundoj en Valencio», la nota del butlletí Nia Ponto, del grup esperantista de Bilbao, núm. 141 (octubre-desembre de 2024), p. 5.
Què va passar
La pluja del 29 d’octubre va caure sobretot a l’interior: el pluviòmetre de Xiva en va arreplegar 461 litres per metro quadrat en vint-i-quatre hores, segons la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. La crescuda del barranc del Poio va començar a la capçalera, a Xiva, i al pas per l’A-3 en va portar uns 2.300 metres cúbics per segon, una estimació que la Confederació dona amb «elevada incertidumbre», perquè l’aigua es va endur el sensor quan en marcava uns 2.000; més avall, amb l’aigua d’altres barrancs, en podia portar uns 3.000. Va arrasar els pobles de l’Horta Sud; el Magro va fer el mateix a Utiel, a Requena i a la Ribera. La xifra de 233 morts és la que va donar la jutgessa de Catarroja que instruïx la causa, el 28 de setembre de 2026; ha anat pujant a mesura que se n’han anat reconeixent més. La causa, que investiga la gestió de la catàstrofe, continua oberta, i les tres associacions de víctimes —Damnificats per la DANA de l’Horta Sud, Víctimes de la DANA 29 d’Octubre de 2024 i Víctimes Mortals de la DANA 29-O— es concentren cada mes des de la tragèdia per a demanar «veritat, justícia i reparació»; a la concentració de setembre de 2026, a Alacant, demanaven que se li retirara l’aforament a l’expresident de la Generalitat Carlos Mazón.
El Túria també va baixar molt ple, però no va inundar la ciutat. La Confederació ho atribuïx a «la canalización del río Turia en su tramo inferior que impidió la inundación de la ciudad», o siga, al llit nou que es va construir després de la riuada de 1957. Com la van viure aquella vegada els esperantistes de la ciutat ho contem en «La riuada de 1957, contada pels esperantistes de València».
El llit nou del Túria, ple de fang, al barri de la Torre, el 31 d'octubre de 2024.
Foto: Jaigascom, CC BY-SA 4.0, a Wikimedia Commons.
Els primers dies, al grup
Els primers missatges (30 i 31 d’octubre)
Dimecres 30 d’octubre. El primer missatge del dia va ser de Iván García, el tresorer: quedava suspés el sopar i la xarrada sobre l’esperanto que el grup havia de fer aquella mateixa nit a Picanya, convidat per una tertúlia cultural del poble en què participava la família de Félix Navarro Clemente, el mestre que va ensenyar esperanto durant dècades i el va portar a la ràdio. Picanya era un dels pobles destrossats. Tot seguit, Iván preguntava per Xest.
Va contestar Pepe Manzanera Sapena, el president del grup Lumradio de Xest, que s’havia quedat a València: «Estic tancat a València i no puc arribar al meu poble». Al vespre afegia que a Bunyol, Xiva i Xest havien caigut cinc-cents litres, que no podia tornar i que el tren no funcionaria fins al cap de quatre dies, i resumia així els danys: «El problema és l’aigua que entra pels teulats de les cases i els grans danys al camp. Encara no ho sé». Des de Cullera, Dennis Keefe enviava una foto de la platja coberta de quilòmetres de canyes, «rastre mut de les terribles tempestes mortals», i preguntava per Xest, Xiva, Requena i Bugarra. Aquell mateix dia, Ana Montesinos de Gomis i Elías Hernández Capdevila van recordar la riuada de 1957, que havien viscut de menuts.
«Quilòmetres de canyes i de trossos de canya envaïxen ara la platja de Cullera.» Foto de Dennis Keefe, enviada al grup de WhatsApp el 30 d'octubre de 2024.
Dijous 31. Raúl Salinas va passar al grup la notícia que Ramón Diago Marco, de Bugarra, estava bé: només els faltava connexió a internet.
Les notícies de fora i l’ajuda (de l’1 al 5 de novembre)
Divendres 1 de novembre. Va ser el dia de les notícies de fora. La Federació Espanyola d’Esperanto (la HEF) va escriure a la seua llista de socis, Hefanaro, un missatge firmat pel secretari, Manolo Parra:
La Federació Espanyola d’Esperanto expressa el condol als familiars dels morts i se solidaritza amb els qui han patit grans pèrdues. Especialment, ens solidaritzem amb els nostres samideanoj de Cheste, on vam fer el congrés fa dos mesos, perquè el poblet s’ha quedat del tot sense electricitat i sense servei de telèfon. Es suggerix enviar ajuda econòmica a través de la Creu Roja. […] Si algú sap una manera millor d’ajuda mútua esperantista, que ho diga.
Aquell mateix dia, segons el butlletí bilbaí Nia Ponto, un canal informatiu de la HEF va fer arribar a la resta d’Espanya la tranquil·litat: «Segons informa Luis Salag, esperantista valencià, tots els esperantistes valencians es troben bé». Al grup arribava un missatge del grup esperantista de Bolonya: «Hem vist el que passa a casa vostra i ens ha impressionat horrorosament. […] Feu-nos saber, si podeu, com estan els nostres samideanoj».
Dennis Keefe va proposar que l’ajuda dels esperantistes passara per la Creu Roja de Xest, ja que durant la preparació del congrés Luis Salag Laguarda hi havia fet contactes, i un director de la Creu Roja de València hi havia parlat convidat per ell: «Seria possible ajudar econòmicament la Creu Roja de Cheste en nom de Lumradio, del VEG [el nostre grup] o d’esperantistes particulars de la regió?». Luis va contestar que les oficines estaven tancades i que el dilluns telefonaria per a demanar el compte.
A la nit, Elías Hernández contava que havia anat a Paiporta a portar menjar a uns familiars: «Pareix com si haguera passat una guerra; quasi tot el poble va ser colpejat per la DANA, quasi va desaparéixer». I Luis Salag anunciava que l’endemà estaria treballant en la coordinació al Centre de Comunicació de la Ciutat de les Ciències: «Si algú vol vindre a ajudar, que contacte amb mi».
Un carrer de Paiporta el 31 d'octubre de 2024.
Foto: Enkantari, domini públic (CC0), a Wikimedia Commons.
Dissabte 2 i diumenge 3. Luis anunciava que aquella setmana treballaria tots els matins a l’Hemisfèric amb la Plataforma del Voluntariat, que agrupava més de dos-centes entitats; el diumenge contava que era «molt difícil, perquè no es pot entrar». Al grup circulaven els comptes de donatius de la Creu Roja i de la Generalitat i la recollida d’aliments de Bétera; Ana Montesinos contestava que ella ja havia donat material a València per als pobles. Un esperantista de França demanava el compte de la Creu Roja i, dies després, si es podien enviar diners a Xest.
Dimarts 5. Luis resumia: «La situació encara no és del tot normal: milers de soldats i de voluntaris treballen als pobles per a ajudar els milers de persones afectades».
Cap a la normalitat (del 12 al 16 de novembre)
Dimarts 12 i dimecres 13. Ángel Arquillos, el redactor del Boletín de la HEF, va passar al grup un missatge de l’Associació Esperantista de Sevilla, que havia coorganitzat el congrés de l’any anterior, adreçat «a Cheste i al poble valencià en general»: «Així volem expressar el nostre desig d’ajudar, i per això podreu comptar amb nosaltres en les circumstàncies actuals». Rosa Zanón Ferrando va donar les gràcies des de Xest: «Ja recuperem una part de la normalitat».
Dijous 14. Amb una nova alerta roja per pluja, el Kafo-Kunveno —la reunió setmanal de conversa del grup en una cafeteria— es va suspendre.
Dissabte 16. Rosa Zanón avisava que no podria anar a l’assemblea del grup de l’endemà, «per la situació en què encara ens trobem a Cheste: el transport encara no funciona».
El que en van publicar els butlletins
El butlletí del grup esperantista de Bilbao, Nia Ponto, núm. 141 (octubre-desembre de 2024), va dedicar a les inundacions una nota a la pàgina 5:
El 29 i el 30 d’octubre, després de saber de les terribles inundacions a l’oest i al sud de la ciutat de València, molts de nosaltres ens vam fer la mateixa pregunta: «Què hi ha dels nostres samideanoj d’eixa bella regió?». Per sort, l’1 de novembre va arribar este missatge tranquil·litzador per mitjà d’un canal informatiu en línia de la HEF: «Segons informa Luis Salag, esperantista valencià, tots els esperantistes valencians es troben bé». Recordem que el congrés espanyol d’enguany es va fer al setembre a la ciutat de Cheste, que també va patir el desbordament d’un riu.
L'article d'Elías Hernández Capdevila al Boletín de la Federació, núm. 448 (final de 2024), p. 21.
El Boletín de la Federació, en el núm. 448 (final de 2024), ho va dir a la salutació d’obertura —la DANA havia caigut «en la província de València, on viuen molts esperantistes, però per sort tots estan bé i continuen reunint-se per a practicar la llengua en un bon ambient»— i va publicar un article d’Elías Hernández Capdevila, «Pri la inundego okazinta en Valencio la 29-an de Oktobro 2024» (p. 21-22). Comença dient que la data «la recordaran tots els valencians durant tota una generació» i fa el balanç amb les xifres que hi havia aleshores: 563 quilòmetres quadrats negats, més de 220 morts i 16 desapareguts, 26 ponts destruïts, uns cent mil vehicles danyats. Després hi ha el paràgraf que dedica a la gestió de la catàstrofe:
L’ajuda oficial va tardar massa a arribar, i el descontentament general creix, perquè es creu que es va començar massa tard a buscar les persones atrapades en els seus cotxes arrossegats per les aigües, cosa que segurament va augmentar el nombre de morts. D’altra banda, el govern local [el valencià] (políticament de dretes) va culpar el govern estatal (políticament d’esquerres) d’una ajuda insuficient i tardana; el govern estatal va culpar el govern local de no haver demanat ajuda; el govern local, al seu torn, va afirmar que s’havia d’ajudar sense que calguera demanar-ho, però el govern estatal sosté que qui millor coneix l’assumpte és el govern local. En conjunt, l’ajuda va arribar massa tard i en poca quantitat…
I acaba així:
La solidaritat va ser evident aquells dies, amb l’arribada de molts voluntaris de València i de qualsevol altra part d’Espanya, per la qual cosa els valencians els estaran eternament agraïts.
Voluntaris camí dels pobles de l'Horta Sud pel pont que es va dir «de la Solidaritat», l'1 de novembre de 2024.
Foto: Pacopac, CC BY-SA 4.0, a Wikimedia Commons.
Fora d’Espanya, l’única publicació del moviment esperantista que hem trobat ve del Brasil: el 9 de novembre de 2024, el projecte Programo Mia Amiko va anunciar «Valencia petas helpon» («València demana ajuda»), la traducció a l’esperanto de la lletra d’una cançó dedicada a les víctimes, i assegurava que els ingressos que generara la cançó es donarien sencers als damnificats; no hem trobat cap dada que ho confirme. Ni La Ondo de Esperanto, ni Libera Folio, ni Esperanta Retradio, ni els comunicats de premsa d’UEA i els sumaris de la seua revista no van parlar de la DANA en els mesos següents. En esperanto també n’hi ha notícies a The European Times, un mitjà multilingüe que no té relació amb el moviment i que traduïx automàticament les seues informacions.
1957 i 2024
En 1957 la Federació tenia la seu a València, i els esperantistes van recollir diners i els van repartir entre els socis damnificats el 18 de gener de 1958; un esperantista alemany hi va afegir cinc-centes pessetes. En 2024 la Federació va expressar el condol, va proposar la Creu Roja i va demanar, en la mateixa nota, si algú coneixia «una manera millor d’ajuda mútua esperantista». Al grup es van compartir els comptes de la Creu Roja i de la Generalitat, i Dennis Keefe va proposar una donació a la Creu Roja de Xest. No hem trobat que cap entitat esperantista fera una col·lecta: hem mirat el WhatsApp del grup, la llista Hefanaro de novembre de 2024, Nia Ponto 141 i el Boletín 448. Les ajudes que consten al grup són individuals: Luis Salag, de voluntari; Ana Montesinos, amb el seu donatiu. En 2024 es va proposar donar a la Creu Roja, i Luis Salag va treballar amb la Plataforma del Voluntariat; en les fonts examinades no hi ha cap col·lecta d’una entitat esperantista. Els papers permeten dir que l’ajuda es va organitzar d’una altra manera, no si hi va haver més o menys solidaritat que en 1957.
La notícia també va córrer d’una altra manera. En 1957, el testimoni dels esperantistes de València va arribar a la resta del moviment amb el butlletí, setmanes després, i als Estats Units, mesos després i amb les xifres canviades. En 2024, la primera notícia de fora va arribar al cap de tres dies, des de Bolonya, i la tranquil·litat —«tots es troben bé»— va eixir de València per un canal informatiu de la Federació l’1 de novembre.
Cartes en esperanto entre el fang
Hi ha un últim rastre de la DANA que té a veure amb l’esperanto, encara que no sabem de qui era. El programa Salvem les Fotos, de la Universitat de València, recupera les fotografies familiars que l’aigua va fer malbé. Segons Europa Press (22 de maig de 2026), la feina s’ha ampliat a altres formats, «como cartas y postales (algunas de ellas escritas en esperanto), partituras, libros y documentos». No sabem de qui eren, de quan són ni de quin poble. Si eren de la vostra família, o sabeu de qui, ens agradaria saber-ho: escriviu-nos.
El que no sabem, i com ens podeu ajudar
No sabem quants esperantistes dels pobles més castigats —Paiporta, Picanya, Catarroja, Alfafar…— van patir danys a casa: el missatge «tots es troben bé» parlava de les persones, no de les cases, i reflectia el que se sabia l’1 de novembre. Tampoc no sabem si la donació a la Creu Roja de Xest es va arribar a fer.
Si sou esperantistes i la DANA us va tocar de prop —a casa, a la família, al poble—, o si vau ajudar de voluntaris, ens agradaria que ens ho contàreu. També ens interessen els missatges que vau rebre d’esperantistes d’altres països i qualsevol notícia en esperanto que en parlara i que no hàgem trobat. Escriviu-nos i ho afegirem a esta pàgina, amb el vostre nom si ho voleu.
Fonts
- Missatges al grup de WhatsApp Grupo Esperanto Valencia, del 30 d’octubre al 16 de novembre de 2024: Iván García, Pepe Manzanera Sapena, Dennis Keefe, Ana Montesinos de Gomis, Elías Hernández Capdevila, Raúl Salinas, Luis Salag Laguarda, Ángel Arquillos i Rosa Zanón Ferrando. Quasi tots estan escrits en esperanto: ací van traduïts, i els originals són a la versió en esperanto d’este article.
- Programo Mia Amiko, «Valencia petas helpon», 9 de novembre de 2024.
- Hispana Esperanto-Federacio, «helpo al viktimoj de la ŝtormego», missatge a la llista Hefanaro firmat per Manolo Parra, secretari, 1 de novembre de 2024.
- Nia Ponto (Grupo Esperantista de Bilbao), núm. 141, octubre-desembre de 2024, p. 5, a la Bitoteko.
- Boletín de la Federació Espanyola d’Esperanto, núm. 448 (2024): salutació d’obertura i Elías Hernández Capdevila, «Pri la inundego okazinta en Valencio la 29-an de Oktobro 2024», p. 21-22, a la Bitoteko.
- Confederació Hidrogràfica del Xúquer, «Obras de emergencia DANA 29 de octubre de 2024»: pluja, cabals i el paper del llit nou del Túria.
- EFE, «La jueza eleva a 233 la cifra de víctimas mortales de la dana de Valencia», 28 de setembre de 2026.
- Europa Press, «Salvem les Fotos afronta su fase final», 22 de maig de 2026.
Vegeu també: La riuada de 1957, contada pels esperantistes de València i El 82é Congrés Espanyol d’Esperanto: Xest, setembre de 2024.
Referències
- La riuada de 1957, contada pels esperantistes de València
- El 82é Congrés Espanyol d’Esperanto: Xest, setembre de 2024
Llegir en: