Categories
Del Lingva Komitato de 1905 a l’actual Akademio de Esperanto: la història d’una llengua planificada que el seu autor va decidir deixar de planificar. El Lingva Komitato reunit en 1907, dos anys després de la seua fundació a Boulogne-sur-Mer. Zamenhof…
Capçalera de l’article «Pri reformoj en Esperanto», publicat per Zamenhof a La Esperantisto al gener de 1894. L’esperanto tenia set anys quan va viure la seua primera gran crisi al voltant d’una pregunta que encara hui torna cada poc: si…
Quan Ludwik Zamenhof va nàixer el 1859, Białystok no era una ciutat polonesa on casualment es parlaven moltes llengües. Era una ciutat de l’Imperi rus, de majoria jueva, en una regió que havia canviat diverses vegades de sobirania, travessada pel…
Kazimierz Bein va conéixer l’esperanto el 1887, quan la llengua acabava de nàixer, però no s’hi va posar de veres fins setze anys després. En huit anys es convertí en el seu millor traductor i en l’autor del primer diccionari…
A primera vista no tenen res a veure: una llengua publicada el 1887 perquè gent de països diferents poguera entendre’s, i una manera d’escriure i repartir programes d’ordinador que va nàixer quasi cent anys després. Les separa un oceà de…
Qui s’acosta a l’esperanto per primera vegada sol notar el mateix: hi ha moltíssima gent de la informàtica. Gent que programa, que administra sistemes o que treballa en traducció automàtica. Es nota en els congressos, en els fòrums i, sobretot,…
Abans de l’esperanto hi hagué una altra llengua internacional que semblava destinada a triomfar. Tenia clubs en nombrosos països, revistes, manuals, professors acreditats i congressos internacionals. En 1889, els seus parlants arribaren a celebrar a París un congrés íntegrament en…
Alfons XIII i l’esperanto vistos des de València: la presidència d’honor de 1909, una condecoració sobre la qual les fonts no s’acaben de posar d’acord, la Reial Ordre de 1911 i la de 1923 —i què va quedar de tot…
Un tinent coronel d’Estat Major, un oficial de Telègrafs, un capità d’artilleria que parlava en esperanto d’un globus a un altre: qui eren els militars que van fundar l’esperantisme valencià i què diuen —i què no diuen— les fonts sobre…
Sí: existixen exàmens de B1 a C2, però no tots els certificats tenen el mateix reconeixement. Sessió escrita dels exàmens KER a Cali (Colòmbia), el 8 de juny de 2013. Quan una persona diu que ha obtingut un C1 d’anglés,…
Ludwik Lejzer Zamenhof va morir a Varsòvia el 14 d’abril de 1917, vint-i-dos anys abans de la invasió alemanya de Polònia. Els seus tres fills —Adam, Zofia i Lidia— van ser assassinats entre 1940 i 1942. Cap dels tres va…
El metge que firmava els acudits del Boletín i va presidir la Federació Espanyola d’Esperanto des de València Des de la seua fundació el 1947 fins al trasllat el 1962, la Federació Espanyola d’Esperanto va ser, a efectes pràctics, una…
Una frase solta en una conversa de fa un dia ens ha portat fins a un llibre de 1937. Un esperantista francés que venia molt per València, i que a casa d’un esperantista valencià preferien no rebre, havia publicat el…
La nit del 12 de maig de 1932 es va cremar el Museu d’Història Natural de la Universitat de València. De centenars de milers de peces se’n van salvar unes tres-centes. Cinc mesos després, les vitrines començaven a omplir-se una…
Abans de ser figures del grup de València, Augusto Casquero i Alicia Ballester van fer esperantisme a Madrid. Ella ho conta ara: quatre locals successius, classes cada dia en dos i tres torns, un cor que va cantar en esperanto…
En esperanto li vol dir «ell» i ŝi, «ella». Des de 1976 una part dels parlants usa també ri: un pronom singular per a referir-se a una persona sense indicar-ne el gènere, perquè no es coneix, perquè no ve al…
Entre 2005 i 2015 va existir una revista trimestral en esperanto que es declarava feminista i que duia al subtítol un avís: no era només per a dones. Es deia Femina, s’imprimia a Suïssa i es presentava com l’única revista…
Durant quasi trenta anys, l’esperantisme espanyol va entregar cada any una medalla a l’esposa d’un esperantista destacat. No per una trajectòria pròpia en la llengua, sinó per haver-lo secundat a ell. Es deia Klara Silbernik, com la muller de Zamenhof,…
Un testimoni sobre classes, ràdio, teatre, fotografies i memòria esperantista juvenil en la València dels anys seixanta. Introducció del Grup Esperanto de València Des del Grup Esperanto de València volem compartir un testimoni que ens ha arribat recentment i que…
Durant anys, els congressos d’esperanto elegien una «Fraŭlino Esperanto». No era una broma de passadís: figurava al programa oficial, entre la missa en esperanto i l’excursió del dissabte. I algunes de les elegides acabaren dirigint el moviment que les havia…
La Universitat de València va oferir durant els primers anys d’Internet una versió en esperanto de la portada principal de www.uv.es. Diverses captures conservades en Wayback Machine demostren que esta pàgina estava disponible, almenys, entre gener de 1997 i desembre…
Buscant materials per a l’arxiu del grup hem trobat deu programes sencers d’Esperanto en la radio, el programa que Félix Navarro Clemente escrivia i presentava a Ràdio Klara des de 1986. Estaven digitalitzats i penjats des de 2014, i ningú…
El cartell que la Universala Esperanto-Asocio va fer per al Dia de l’Esperanto de 2023 existix en vint-i-huit llengües. Una és el valencià, i és l’última que va arribar: mes i mig després del dia. El cartell del Dia de…
El 6 d’abril de 2022, el Centre Aragonés de València va acollir la presentació d’Esperanto y esperantistas de Teruel, de l’historiador José Serafín Aldecoa Calvo, en un acte organitzat per l’associació esperantista turolenca Liberanimo. Abans, Raúl Salinas, del Grup d’Esperanto…
El dimecres 27 de novembre de 2019, el Palau de Cerveró de València va acollir la presentació de Los trenes de la esperanza. Esperantistas solidarios: niños austriacos en la región valenciana, 1920, de José Vicente Castillo García. L’acte el va…
El 2 i el 3 de juliol de 2015, un grup d’una dotzena llarga de persones va passar un cap de setmana aprenent esperanto a Sueca. Va costar 25 euros per persona i va recaptar uns 300. El local el…
El 24 de setembre de 2013, la ràdio de la Universitat de València (MediaUni) va entrevistar sobre l’esperanto Berta Raposo Fernández, catedràtica de Filologia Alemanya de la Universitat de València. Berta Raposo Fernández. El programa era «A fons», de Ràdio…
El dimecres 18 de setembre de 2013, a Ca Revolta (carrer de Santa Teresa, 10, València), la IV Festa Estellés va ser per primera vegada multilingüe. Entre les llengües hi havia l’esperanto: Enric Baltasar havia traduït per a l’ocasió versos…
«Un any més, Ángel García, del Grup d’Esperanto de València, impartirà un curs d’esperanto», començava l’anunci del curs 2013-2014. Era el quart consecutiu, i les classes es van traslladar al Reial Convent de Predicadors, al carrer de Ciril Amorós, 54…
El 27 de febrer de 2013 va quedar inscrita a Oliva l’Associació Valenciana d’Esperanto —Valencia Esperanto-Asocio, VEA als seus papers interns—, amb número CV-01-050737-V. Va nàixer d’una generació jove i connectada per internet, i encara que la xarxa que la…
Per al curs 2012-2013, les classes d’esperanto es van fer a la seu de l’Institut Social del Treball, al carrer del Peu de la Creu, 17, a cent metres del Mercat Central. Nivell: iniciació. Dates: de l’1 d’octubre de 2012…
El febrer de 2012, coincidint amb els 125 anys de la creació de l’esperanto, el grup va organitzar un curs intensiu d’iniciació a la seua seu de l’avinguda Peris i Valero, 96. Inici: dijous 23 de febrer de 2012. Duració:…
El 18 de febrer de 2012 el Grup d’Esperanto de València va celebrar la seua assemblea general ordinària a la seu, a les 11 h en primera convocatòria i a les 11.30 en segona. La convocatòria, publicada al blog del…
Per a celebrar el Dia de Zamenhof de 2011, el grup va convocar un dinar de fraternitat esperantista el dissabte 17 de desembre. La cita era a les 14 h al Club d’Esperanto de València, a l’avinguda Peris i Valero,…
Per al curs acadèmic 2011-2012 el grup va traslladar les classes al carrer del Peu de la Creu, 17, a cent metres del Mercat Central. A diferència del curs anterior, que durava tres mesos, este cobria tot el curs acadèmic.…
El 8 de febrer de 2011, el diari Las Provincias va publicar a la secció de cartes al director un text de Ismael Ejarque Doménech, metge de Requena i llavors delegat d’ensenyament del Grup d’Esperanto de València, en què defenia…
El gener de 2011 el grup va anunciar un curs gratuït d’esperanto a la seua seu d’aleshores, a l’avinguda Peris i Valero de València. L’anunci ja es va publicar en castellà i en valencià alhora. Estes eren les condicions: Lloc:…
El 9 de novembre de 2010, el Centre Octubre de València va acollir la presentació del llibre Història de l’esperanto als Països Catalans. Dos dies abans, el sindicat COS havia fet circular una crida urgent que avisava que l’acte havia…
Quan el 2013 Ràdio Malva entrevistava el grup a la Fira Alternativa de València, el que hi deia era que «portem uns quants anys venint a la fira». Ací posem data a eixos anys: la idea es planteja el febrer…
El març de 2009, Levante-TV va emetre un reportatge sobre l’esperanto a València. És l’aparició en mitjans més antiga que conservem en vídeo del Grup d’Esperanto de València. Transcripció del reportatge Transcripció automàtica, corregida només en els noms propis; pot…
El 22 d’octubre de 2008, a les 19.30, es va presentar a la biblioteca llibertària de la CGT de València un curs d’esperanto que després va continuar tots els dimecres a la mateixa hora. El va demanar el sindicat —no…
Del 14 al 19 de juliol de 2003, el Colegio Mayor La Asunción de València va acollir el 62é Congrés Espanyol d’Esperanto. Va ser el congrés del centenari: cent anys abans, en 1903, s’havia fundat a la ciutat el «Esperanto…
A principis d’este segle, els textos en valencià amb què el Grupo Esperanto de Valencia es presentava al públic estaven escrits amb l’ortografia de les Normes del Puig, la codificació de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, i no amb…
El 8 de març de 2003, La Vanguardia va publicar una carta titulada «El esperanto» que proposava la llengua internacional en lloc de la campanya perquè el català fóra oficial a la Unió Europea. Tres setmanes després, el mateix diari…
Del 2 al 7 de març de 1998, la Facultat de Filologia de la Universitat de València va impartir un curs d’esperanto que valia dos crèdits de lliure elecció. Segons el butlletí del grup, era el primer curs d’esperanto de…
El gener de 1994, Augusto Casquero de la Cruz va demanar a la Conselleria d’Educació que el seu fill de deu anys poguera estudiar esperanto en compte d’anglés al col·legi públic, i es va oferir a donar ell les classes…
Del 24 al 31 de juliol de 1993, 1.863 esperantistes inscrits de 65 països es van reunir al Palau de la Música de València en el 78é Congrés Universal d’Esperanto. Las Provincias el va descriure com la reunió internacional més…
El 3 de febrer de 1991, a Cheste, els presidents de quatre associacions esperantistes van firmar l’acta fundacional de la Valencia Esperanto-Federacio, la Federació Valenciana d’Esperanto, i en van aprovar els estatuts. La Generalitat els va inscriure el 13 de…
El rètol que el Grup Esperanto València va penjar a la seua biblioteca el 16 de març de 1990, firmat pel president i cal·ligrafiat per un mestre de huitanta-un anys Cinc normes, escrites amb ploma, amb una orla vermella de…
El 15 de març de 1990, la secció d’Economia d’El Mundo anunciava que una organització de Moscou anomenada «Fondo Esperanto» i l’associació esperantista de Múrcia «Ricardo Codorniu» havien acordat crear una societat mixta de comerç amb els països de l’Est…
