El 9 de novembre de 2010, el Centre Octubre de València va acollir la presentació del llibre Història de l’esperanto als Països Catalans. Dos dies abans, el sindicat COS havia fet circular una crida urgent que avisava que l’acte havia rebut «diverses amenaces blaveres i feixistes» i demanava assistència per a evitar que el rebentaren. L’acte es va fer a l’hora prevista i amb la sala plena, i cap dels documents que hem pogut consultar registra cap incident.
L’acte
La fitxa de l’activitat al web de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània el situa el 9 de novembre de 2010 a les 19.00 h, al carrer de Sant Ferran, 12 de València. Presentava Història de l’esperanto als Països Catalans, coordinat per Francesc Poblet i Feijoo i Hèctor Alòs i Font i publicat eixe mateix any per l’Associació Catalana d’Esperanto: el tercer volum de la sèrie, bilingüe en català i esperanto, amb vint-i-un articles de catorze especialistes sobre l’esperantisme als territoris de parla catalana entre 1900 i 1940.
Van intervindre Josep E. Peres i Blesa («Què és l’esperanto?»), Guillem Gómez i Blanch («Esperanto i política avui») i Ferriol Macip i Bonet («Història de l’esperanto als Països Catalans»). Organitzaven Acció Cultural del País Valencià, Europo Demokratio Esperanto i Esperanto*Cat.
L’avís
El diumenge 7 de novembre, a les 20.20 h, la Unió Intercomarcal de l’Horta i la Ribera del Xúquer de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) va enviar una crida encapçalada «AJUDA URGENT ANTIREPRESSIVA». Deia que l’acte l’havien organitzat dos militants del sindicat i un col·laborador, i continuava:
Ens acabem d’assabentar que aquest acte ja ha rebut diverses amenaces blaveres i feixistes, i que és possible que intenten anar a rebentar-lo… per la qual cosa, necessitarem el màxim suport i ajuda possible per tal d’evitar problemes i poder fer fora a la púrria feixista.
La crida demanava assistència «per una qüestió clara de solidaritat» i afegia que l’acte servia també per a conéixer «una pàgina molt poc coneguda de la història del moviment obrer del nostre país, vinculada tradicionalment a l’esperanto i a l’internacionalisme combatiu».
Dotze minuts després, Ferriol Macip i Bonet la reenviava a la llista de l’Associació Catalana d’Esperanto. Eixa mateixa nit Darío Rodríguez López de Silva la traduïa al castellà i la feia córrer entre esperantistes valencians i madrilenys, aconsellant «singardon» —prudència— als qui hi anaren. Des de València, Josep Enric Peres i Blesa, que era un dels ponents, contestava breument a la llista: «Tindrem protecció, no patiu».
La solidaritat d’ARCI Esperanto
De matinada, el 9 de novembre a les 2.48 h, va arribar a la llista un missatge de Michael Boris Mandirola, vicepresident d’ARCI Esperanto, el club esperantista de l’associació antifeixista italiana ARCI:
Faŝismo estas esence perforto kiel pensmaniero, ili minacas ĉar nur tiel ili kapablas esprimi siajn ideojn fiere malestime al inteligenteco. […] Kiam malamikoj de paco, kulturo kaj homaj rajtoj estas ĝenataj da agado kultura kaj neperforta tio signifas ke niaj valoroj aktualas.
«El feixisme és essencialment la violència com a manera de pensar; amenacen perquè només així saben expressar les seues idees, orgullosament desdenyoses de la intel·ligència. […] Quan els enemics de la pau, la cultura i els drets humans es molesten per una activitat cultural i no violenta, això vol dir que els nostres valors continuen vigents.»
Què conta la crònica de l’acte
La crònica que va publicar Kataluna Esperantisto al número 3-4 de 2010 (PDF, pàg. 4-5) descriu un acte normal i ben acabat. Unes quaranta persones van omplir la sala. Entre el públic hi havia «molts esperantistes vells, però també no iniciats, vinguts sobretot dels moviments socials locals», i esperantistes «de totes les tendències, dels neutralistes als sennaciistes». Va obrir el president de l’associació, Llibert Puig i Gandia. Un moment que la crònica destaca: quan Macip va citar la Kataluna Antologio de Jaume Grau i Casas, el fill i el nét de qui seien entre el públic.
També recull la repercussió: Canal 9 Ràdio va anunciar l’acte i va entrevistar Peres i Blesa; el butlletí InfoMigjorn el va ressenyar i va publicar la ponència de Guillem Gómez; i la revista L’Accent en va fer una ressenya.
De les amenaces, la crònica no en diu res.
Pàgina 4 de Kataluna Esperantisto 3-4/2010, amb la crònica de la presentació i una fotografia de la taula, davant d'una exposició de llibres i d'un cartell de congrés esperantista
Kataluna Esperantisto, núm. 3-4 de 2010, pàg. 4. Fotografia de Prats i Camps.
El que no sabem
No hem trobat cap document que diga si algú va arribar a presentar-se a l’Octubre. Ni la crònica de Kataluna Esperantisto ni la correspondència posterior del grup en parlen: l’única cosa que consta és l’avís previ i la resposta que va generar. Que no hi haja constància d’incidents no vol dir que no n’hi haguera cap, sinó que no els hem sabut documentar.
Tampoc hem localitzat cap enregistrament. Consta a la correspondència que eixe mateix matí un dels assistents va buscar un trípode per a filmar l’acte, però no ens ha arribat el vídeo.
Fonts
- Octubre Centre de Cultura Contemporània, fitxa de l’activitat «Presentació Història de l’esperanto als Països Catalans», 9 de novembre de 2010, còpia arxivada.
- «Altnivelaj libroprezentoj», Kataluna Esperantisto núm. 3-4 de 2010, pàg. 4-5 — PDF a esperanto.cat; en guardem còpia en este repositori. Sense signar; les fotografies de València són de Guillem Sevilla.
- Coordinadora Obrera Sindical – Unió Intercomarcal de l’Horta i la Ribera del Xúquer, circular «AJUDA URGENT ANTIREPRESSIVA», 7 de novembre de 2010. Còpia a la correspondència del grup; no en coneixem cap versió publicada en línia.
- Michael Boris Mandirola (ARCI Esperanto), missatge a la llista de l’Associació Catalana d’Esperanto, 9 de novembre de 2010. Mateixa procedència.
- Francesc Poblet i Feijoo i Hèctor Alòs i Font (coords.), Història de l’esperanto als Països Catalans / Historio de Esperanto en la Kataluna Landaro, Associació Catalana d’Esperanto, 2010. No n’hem trobat cap edició digital lliure; el llibre es descriu a la fitxa de l’Octubre enllaçada més amunt.
Entrada incorporada retrospectivament el 9 de setembre de 2026. La data de l’entrada correspon al document o activitat original.
Llegir en:
Aquesta entrada encara no té cap comentari. Sigues la primera persona a comentar-la des del fedivers.