El 2 i el 3 de juliol de 2015, un grup d’una dotzena llarga de persones va passar un cap de setmana aprenent esperanto a Sueca. Va costar 25 euros per persona i va recaptar uns 300. El local el va aconseguir Vicent-Lluís Gimeno i Fuset, esperantista de Sueca; el curs el va organitzar Enric Baltasar, d’Oliva. Passaven dos mesos del congrés de Cullera, i este curs no en formava part: era una activitat a banda.
Foto de grup del curs: catorze persones dretes davant d'una pissarra blanca, en una aula amb taules, i dos xiquetes al centre sostenint la bandera de l'esperanto. A la pissarra, la llista de noms dels assistents i les frases de l'exercici.
La foto la conserva Enric Baltasar. L’home de l’esquerra del tot és Vicent-Lluís Gimeno i Fuset, el qui va aconseguir l’aula.
Què es veu a la foto
L’única imatge que tenim del cap de setmana és esta, de mala qualitat, però amb la pissarra a la vista, que és el que la fa valdre. A l’esquerra hi ha la llista dels noms dels assistents —Ana, Maria, Vicent, Marta, Elena i, en una altra columna, Javi—, escrits com es fa el primer dia de qualsevol curs. A la dreta, l’exercici: «Kion vi volas diri en Esperanto?», «què voleu dir en esperanto?», amb les frases que la gent va anar demanant i que després es resolien entre tots. Adalt de tot, un correu i una adreça web que no s’arriben a llegir.
És una manera de fer classe que Baltasar ha defensat sempre: que la gent construïsca frases des del primer moment i endevine què volen dir les paraules, en lloc de començar per la gramàtica.
Quanta gent hi havia
A la foto es compten catorze persones, dos d’elles xiquetes. Baltasar conserva també una llista on consten deu, i ell mateix ho explica dient que a la foto n’hi ha més de les que es van apuntar per escrit: una part de la gent es va sumar sobre la marxa, com passava sempre en estes convocatòries.
El que no sabem
On es va fer exactament. Baltasar el recorda com un espai cedit, i li ve al cap l’escola oficial d’idiomes, però no ho assegura; l’aula de la foto, amb taules d’aulari, pissarra blanca gran i un ordinador al fons, és d’un centre d’ensenyament, i això és tot el que se’n pot dir. Tampoc sabem qui són la major part de les persones retratades.
La fotografia, de fet, li constava com a «curs Cullera» fins que, buscant al correu, va trobar l’horari del cap de setmana de Sueca i va comptar la gent de la imatge: el número coincidia.
Per què importa un curs de dotze persones
Perquè és exactament el model que aquell cicle valencià intentava: cursos curts, intensius, de pagament —poc, però de pagament— i pensats perquè la gent es conega. Baltasar ho explicava així anys després: si aconseguixes que unes poques persones passen un cap de setmana juntes, paguen més que per una classe solta, es relacionen entre elles i tornen a la següent activitat; i com que el local el cedix una institució i l’associació no té ànim de lucre, els diners es poden reinvertir a portar més gent la pròxima vegada.
D’aquell cicle —el de la trobada d’Oliva de 2013, el de l’Associació Valenciana d’Esperanto i el del congrés de Cullera— este cap de setmana era una de les peces menudes, i és la que menys rastre havia deixat.
Fonts
- Enric Baltasar. Entrevista per videoconferència, 13 de setembre de 2026; notes nostres. D’ahí vénen la data, el preu, la recaptació, qui va aconseguir el local i la fotografia.
- Fotografia conservada per Enric Baltasar, reproduïda ací amb el seu permís.
Vegeu també
- Cullera 2015: quan el congrés d’esperanto es va omplir de jóvens
- L’Associació Valenciana d’Esperanto de 2013
- La Trobada Valenciana d’Esperanto de 2013, a Oliva
Entrada incorporada retrospectivament el 13 de setembre de 2026. La data de l’entrada correspon al document o activitat original.
Referències
- Cullera 2015: quan el congrés d’esperanto es va omplir de jóvens
- La Trobada Valenciana d’Esperanto de 2013, a Oliva
- L’Associació Valenciana d’Esperanto (2013): un assaig de relleu generacional
Llegir en:
Aquesta entrada encara no té cap comentari. Sigues la primera persona a comentar-la des del fedivers.