Quan el 2013 Ràdio Malva entrevistava el grup a la Fira Alternativa de València, el que hi deia era que «portem uns quants anys venint a la fira». Ací posem data a eixos anys: la idea es planteja el febrer de 2006, la parada està muntada almenys des de 2008, i el 5 de juny de 2010 la Fira acull una taula redona sobre l’esperanto que Ràdio Malva va gravar i que encara es pot escoltar.
La Fira Alternativa de València és la trobada anual de col·lectius socials, cooperatives i moviments de base de la ciutat, organitzada per l’associació Caleidoscopi. Durant anys va ser la finestra més gran que el grup tenia cap a fora, i la que el posava al costat de sindicats, ateneus i col·lectius veïnals en compte de al costat d’altres associacions culturals.
Cronologia de la presència de l'esperanto a la Fira Alternativa de València entre 2006 i 2013
2006: la idea
El 16 de febrer de 2006, després d’una conversa amb Augusto Casquero, es va plantejar al grup si es muntava una parada d’esperanto a la fira. La proposta que es va fer llavors ja marca el to: gravar CD amb material per a distribuir —venuts pràcticament a preu de cost, «per a que es note que busquem difusió cultural, no lucre»— i portar fotos de trobades esperantistes per a fer un parell de murals que mostraren activitat, no cartells.
2008: la parada, i el rebut
De l’edició de 2008 en queda una constància menuda i bona: el 16 d’octubre es confirmava per escrit haver rebut de tornada els 40 euros que un membre havia avançat per a la parada. Casquero contestava: «Bonege Raul. Ne forgesu inviti min al kafo» —perfecte, no t’oblides de convidar-me a un café.
2009: la 22a Fira, i el reforç del nord
Per a l’edició de 2009 la preparació va ser més ambiciosa. El 13 d’abril es convocava una reunió preparatòria per al dimecres 15 a la seu del grup, a l’avinguda de Peris i Valero, 96, amb un argument que val per a qualsevol voluntariat: com més gent hi haja, millor eixirà i menys faena tocarà a cada u.
De Catalunya va arribar oferta d’ajuda. Hèctor Alòs i Font proposava enviar estoc de l’Associació Catalana d’Esperanto: el llibre de Poblet —que tracta també el País Valencià—, els fullets de la Col·lecció Delfí Dalmau i exemplars de Kataluna Esperantisto, pensats en part per a lectors no esperantistes. El que es venguera, es pagava; el que no, quedava per a l’any següent.
I es va decidir fer una activitat a la carpa principal, no només la parada. Ferriol Macip i Bonet ho proposava el 12 de maig:
Jo crec que podríem fer una taula-rodona debat sobre sostenibilitat lingüística. […] a València, on la sostenibilitat lingüística no es pateix a nivell internacional sinó amb la relació amb el veí, crec que el debat pot ser molt interessant i fructífer.
Es va anunciar amb eixe títol, a càrrec d’Esperanto Joves. La parada es va muntar el dissabte 6 de juny. Van baixar de Catalunya Ferriol Macip i Bonet, Anna Raventós i Roger Sanjaume i Calvet, i este és el resultat:
La parada d'esperanto en la 22a Fira Alternativa de València, el 6 de juny de 2009. D'esquerra a dreta: Roger Sanjaume i Calvet, Anna Raventós, Jaume Juan Sendra, Josep Enric Peres i Blesa, Raúl Salinas-Monteagudo, Clara i Ferriol Macip i Bonet
Ferriol Macip ho va contar en Kataluna Esperantisto, en una nota signada «fm»: que la Fira, com cada any, tenia parada dels esperantistes valencians i que «ĉi-jare deĵoris ankaŭ volontuloj venintaj el princlando Katalunio» —enguany hi van fer torn també voluntaris vinguts del principat de Catalunya—, la qual cosa va permetre portar més material i fer torn, parlar amb altres col·lectius i organitzar el debat alhora. I acabava: «Kiel kutime, la mona profito estis ege malalta, sed tamen, la socia gajno estis pleje sukcesa» —com de costum, el benefici econòmic va ser molt baix, però el guany social va ser un èxit complet.
2010: la 23a Fira i l’enregistrament
El 4 de març de 2010, Caleidoscopi enviava la carta d’invitació de la 23a edició —«us oferim la Fira com a ferramenta de difusió i vivència de les vostres, les nostres, lluites i anhels»— amb la seu al carrer de Ripalda, 16, i reunions els dimecres. Les dates eren el 4, 5 i 6 de juny.
La convocatòria es va reenviar a les llistes esperantistes amb un agraïment explícit: «l’ajuda d’alguns de vosaltres, samideanoj del nord, va fer la fira molt millor l’any passat». Casquero ho resumia des de l’altre costat: «laŭ mi tiu estas bona okazintaĵo por informi» —al meu parer és una bona ocasió per a informar.
El dissabte 5 de juny de 2010 es va fer la taula redona sobre l’esperanto, amb Georgo, Ferriol Macip i Bonet i Josep Enric Peres i Blesa. Ràdio Malva, l’emissora lliure de València, la va gravar i el juliol la va penjar a la xarxa; l’enregistrament dura poc menys de quinze minuts i continua disponible.
Transcripció dels trams principals
Transcripció automàtica de l’enregistrament de Ràdio Malva, corregida només en els noms propis i en els errors inequívocs; pot contindre errors. Se’n recullen els trams de contingut; la presentació, les intervencions incidentals i el tancament van resumits. L’enregistrament no permet identificar qui parla en cada torn: hi ha tres participants —Josep Enric Peres i Blesa, Ferriol Macip i Bonet i Georgo— i només el primer i l’últim s’identifiquen. La conversa és en valencià i català, amb un tram final en castellà, i ací es conserva tal com es va emetre.
Obri la presentadora dient que l’esperanto «no està prou valoritzat» i que sembla una llengua morta «quan en realitat no és aixina». Els demana que es presenten.
Josep Enric Peres i Blesa [0:37] — Jo sóc Josep, de la Kataluna Esperanto-Asocio. Sí que la gent ha sentit parlar de l’esperanto, però, clar, recorda l’època daurada de l’esperanto, que és també l’època daurada del moviment obrer. L’esperanto va lligat a la història del moviment obrer: a mesura que va creixent el moviment obrer va creixent l’esperantisme, i a mesura que va minvant el moviment obrer també va decaient l’esperantisme. Però l’esperanto encara és una llengua viva i encara té parlants i té defensors. De fet, internet li ha donat una empenta brutal.
— [1:38] — L’esperantisme és un moviment social en favor de la sostenibilitat lingüística, però més que un moviment social proposa una eina per a tots els moviments socials, ja que la base de totes les lluites està en la solidaritat internacionalista, en el contacte entre la gent de tot arreu. L’única manera d’arribar a una comunicació en peu d’igualtat és per mitjà d’una llengua pont neutral i fàcil, que no siga només privilegiada pels fills d’uns oligarques, sinó que tothom hi pugui tenir accés.
— [3:05] — L’esperanto no exclou altres vies de comunicació. És molt normal que tothom sàpiga parlar la llengua del veí, sempre i quan el veí també sàpiga parlar la teva, o la comprensió passiva. Que un català i un occità es parlin en esperanto no té sentit; que un portuguès i un polonès hi parlin, sí.
— [3:51] — Segons els sociolingüistes, les previsions més optimistes són que al segle XXII arribaran unes 10 o 12 llengües vives. Això vol dir que moriran moltes més llengües i cultures que no pas espècies. […] Les llengües estan molt arrelades als seus territoris, i el fet de treure la llengua fa que la gent perdi tota la saviesa popular que ha acumulat amb el temps.
— [5:09] — Per fer una mica d’autocrítica: en el moviment esperantista n’hi ha un concepte prou equivocat del que ha de ser un idioma neutral. […] Parlem de moviment, però de fet hi ha molts corrents i molt diferents dins de l’esperantisme, no són tots el mateix.
— [5:45] — El corrent neutralista, que sí que pesa molt dins de l’esperantisme, el que fa és jugar amb els poders polítics, i això compromet també altres lluites. Si tu vols fer un congrés… Per exemple, es va fer a Espanya en l’època de Franco i havia de tenir bones relacions amb el règim.
— [6:25] — Franco estava de president d’honor, i Manuel Fraga, de president d’honor del congrés juvenil. Han passat 40 anys i encara no hi ha hagut un retractament públic d’aquella política. Que els neutralistes, de fet, no són tan neutrals com pretenen: una posició neutral és una posició favorable al dominant.
— [7:08] — El franquisme va començar prohibint-lo, i hi ha casos de condemnes de mort només pel fet de parlar esperanto. El va començar per prohibir i al final va acabar per apropiar-se’l. I això mateix també va fer Stalin: el va començar prohibint i va acabar apropiant-se’n i controlant els grups esperantistes de la Unió Soviètica.
— [7:41] — I en Màlaga, quan van entrar les tropes italianes feixistes, en l’any 37, a la societat d’esperantistes de Màlaga els van afusellar. A tots els que eren membres, perquè a la vegada també estaven afiliats a la CNT o a la UGT. Eren sindicalistes o militaven en partits d’esquerra. No era per casualitat. Cap esperantista és només esperantista. Tothom té una vida al darrere.
— [8:40] — En Benimaclet conec un abuelo, que encara viu crec, que va estar en la presó Model junt amb el rector Peset, acusat d’haver donat classes d’esperanto. Que en aquella època a València hi havia sis centres de divulgació de la llengua internacional esperanto, i dels sis, cinc eren obrers.
— [9:01] — Quan el govern de la República Espanyola es va traslladar a València, uns esperantistes valencians van començar a editar una revista, Popola Fronto —és el Front Popular—, que donava la visió del govern de la República. Però la funció de la revista era difondre la visió de la guerra a l’estranger: no era per al consum intern dels esperantistes locals, sinó que el que es pretenia era que a tot Europa i a tot el món se sabés com anava la guerra.
— [9:36] — La majoria de conflictes avui en dia… no és que vagin en el desconeixement, sinó que els que volen crear el conflicte provoquen desconeixement de l’un de l’altre. En el moment que tothom pugui comunicar-se amb tothom, la pau està assegurada.
El tram següent (minuts 10 a 12) passa al pes econòmic de les llengües hegemòniques: que a Brussel·les moltes empreses ja demanen anglés «com a llengua materna», cosa que en la pràctica limita qui pot optar-hi; que l’entorn de l’ensenyament de l’anglés val un 1 % del PIB britànic; i que el problema no és només el monopoli de l’anglés sinó «l’oligopoli lingüístic del castellà, francès i d’aquestes llengües així hegemòniques dins de cada estat». Hi ha també una anècdota sobre un article de Quim Monzó a propòsit dels rètols monolingües dels museus de Berlín.
Georgo [12:48] — Estoy de acuerdo con esta cuestión de utilizar la lengua como instrumento de poder. […] En el caso concreto de México, que es de donde yo vengo, se hablan ahora mismo 62 idiomas, y el hegemónico y el único reconocido pues es el castellano. Y todos los demás, a través de los medios de comunicación y a través de todo el mecanismo del poder hegemónico, pues se malinterpretan como una cuestión poco culta o poco avanzada, o de burla.
— [14:05] — Són pobletans, gent primitiva, així. S’ho trobaràs al País Valencià, per exemple. Exactament igual. No cal que te’n vagis a Mèxic a trobar això.
Tanca la presentadora convidant el grup a fer el seu propi programa a Ràdio Malva o a col·laborar en els que ja hi havia.
Després
La presència va continuar. En 2011 la parada es va tornar a inscriure a nom del grup, però la junta va acordar no pagar-ne la quota i el cost va caure sobre els qui la van muntar. En 2012, la 25a Fira, la inscripció la va fer i la va pagar Josep Enric Peres i Blesa, i Guillem Gómez Blanch i Jaume Juan Sendra van portar el material des de la seu; el dissabte hi va passar Joan Català amb els seus llibres. El 2013, a la 26a Fira, la parada era compartida amb la Coordinadora Obrera Sindical i amb el col·lectiu de la sanitat pública, i Ràdio Malva tornava a entrevistar el grup: eixa entrevista, transcrita, està en una altra entrada.
El que no sabem
De 2007 no hem pogut documentar si hi va haver parada: la correspondència d’eixe any parla de la fira, però sobre l’organització d’altres col·lectius. De l’edició de 2008 no hem trobat cap crònica.
Fonts
- «esperanto», enregistrament de la taula redona del 5 de juny de 2010 a la Fira Alternativa, Ràdio Malva 104.9 FM — a iVoox (14 min 52 s). Que existia i on trobar-lo ho va anunciar Josep Enric Peres i Blesa a la llista de l’Associació Catalana d’Esperanto el 10 de juliol de 2010. En guardem la transcripció completa en este repositori (
radiomalva-2010-transcripcio.txt); l’àudio continua a iVoox. - Ferriol Macip, «Alternativa foiro en Valencio», Kataluna Esperantisto núm. 350 (2009) — PDF del número complet, publicat per l’Associació Catalana d’Esperanto.
- Caleidoscopi, carta d’invitació a la 23a Fira Alternativa de València, 4 de març de 2010. Còpia a la correspondència del grup.
- Correspondència del grup i de les llistes
esperantovalencia@googlegroups.cominia_listo@esperanto.cat, 2006-2010. Cap de les dues té arxiu públic consultable; la còpia que citem és la de la bústia d’un dels subscriptors. - Fira Alternativa de València — https://firaalternativavalencia.com/.
Vegeu també
Entrada incorporada retrospectivament el 9 de setembre de 2026. La data de l’entrada correspon al document o activitat original.
Llegir en:
Aquesta entrada encara no té cap comentari. Sigues la primera persona a comentar-la des del fedivers.