El dimecres 27 de novembre de 2019, el Palau de Cerveró de València va acollir la presentació de Los trenes de la esperanza. Esperantistas solidarios: niños austriacos en la región valenciana, 1920, de José Vicente Castillo García. L’acte el va organitzar l’Institut Interuniversitari López Piñero de la Universitat de València.
Xiquets i xiquetes austríacs acollits per famílies valencianes cap a 1920. Fotografia difosa per l'Institut Interuniversitari López Piñero amb motiu de la presentació del llibre.
L’acte
- Data i hora: dimecres 27 de novembre de 2019, de 19.00 a 20.30 h.
- Lloc: sala de conferències del Palau de Cerveró (plaça de Cisneros, 4, València).
- Organitza: Institut Interuniversitari López Piñero (Universitat de València).
- Introducció: Àlvar Martínez-Vidal (IILP).
- Projecte d’agermanament: Ángeles Llorente, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Xest.
El llibre
Los trenes de la esperanza (Xest, 2019) conta l’acollida que famílies de diverses poblacions valencianes van dispensar a una trentena de xiquets i xiquetes austríacs després de la Primera Guerra Mundial. La pobresa extrema en què va quedar Àustria —i en particular la regió d’Estíria, al voltant de Graz— va ser el motiu del llarg viatge a Espanya que van emprendre prop de 400 criatures.
El llibre reconstruïx els aspectes organitzatius d’aquell viatge, amb les dificultats afegides d’una Europa devastada per la guerra; arreplega les experiències tant dels xiquets acollits com de les famílies benefactores; i identifica pel seu nom els protagonistes, refent en molts casos el seu itinerari des de l’eixida fins al retorn.
L’edició és de l’Ajuntament de Xest (2019), amb ISBN 978-84-09-10065-1.
Per què ens toca de prop
El que fa singular aquella gesta humanitària, hui oblidada, és que la iniciativa no va partir de les institucions oficials, sinó de grups esperantistes, que responien a l’esperit de solidaritat i internacionalisme que hi ha al fons de l’esperanto. Segons recull la nota de la Universitat, els impulsors del viatge i les famílies que s’hi van implicar eren gent de pocs recursos, de vegades llauradors pobres que tenien just per a viure.
És, per tant, un episodi de la història de l’esperantisme valencià documentat en un llibre i reconegut per la universitat: la llengua internacional com a xarxa real de solidaritat, no com a ideal abstracte.
La font
La informació d’esta entrada procedix de la nota publicada pel mateix institut:
- Presentación: «Los trenes de la esperanza. Esperantistas solidarios: niños austriacos en la región valenciana, 1920 (Cheste, 2019)» — Institut Interuniversitari López Piñero, 25 de novembre de 2019. També se n’ha guardat una còpia arxivada en Wayback Machine.
- Presentació: «Los trenes de la esperanza» — fitxa de l’agenda de la Universitat de València, en valencià (còpia arxivada).
Entrada incorporada retrospectivament el 16 d’agost de 2026. La data de l’entrada correspon al document o activitat original.
Llegir en: Castellano · Esperanto
