Categories
El 19 d’octubre de 2026, Las Provincias va publicar un reportatge de Jorge Alacid sobre els esperantistes de València, fet al pis del carrer del Duc de Calàbria on té la seu la Fundació d’Esperanto de la Comunitat Valenciana. Els…
El 29 d’octubre de 2024 la DANA va matar 233 persones a la província de València, segons el recompte judicial de setembre de 2026. Set setmanes abans, Xest havia acollit el Congrés Espanyol d’Esperanto, i Xest també va patir la…
El 14 d’octubre de 1957, fa hui seixanta-nou anys, el Túria va eixir de mare dos vegades en un mateix dia i va negar mitja València. La Federació Espanyola d’Esperanto tenia aleshores la seu a la ciutat, i ací s’imprimia…
Entre les causes del fracàs de l’esperanto, l’article «Per què va fracassar l’esperanto?» n’enumera cinc. Una d’elles és la persecució de l’Alemanya nazi i de la Unió Soviètica de Stalin. Les fonts permeten afegir-hi un efecte que es veu menys.…
La xarrada que Gisela Alcón Vidal va dedicar a Maria Julivert Aulés (el Vendrell, 1888-1968) el 10 d’octubre de 2026, al 41é Congrés Català d’Esperanto celebrat a Reus, es pot veure ja sencera en vídeo, amb el col·loqui final inclòs.…
L’hebreu és, segons el sociolingüista Joshua Fishman, l’únic cas conegut d’una llengua que no tenia parlants nadius i que ha acabat sent la llengua de cada dia d’una societat sencera. No ho va aconseguir un home sol, sinó una xarxa…
L’esperanto es va fer per a parlar de qualsevol cosa, i una part molt gran del que s’hi produïx parla de l’esperanto. Dos de cada cinc llibres del catàleg de l’Associació Universal d’Esperanto tracten de la llengua mateixa, del seu…
L’esperanto pot expressar qualsevol ciència; el que no té és cap motiu perquè un investigador hi publique els seus resultats. Hui quasi tota la recerca es publica en anglés —al voltant del 97 % dels articles de ciències naturals que…
No cal deixar WhatsApp per a provar Telegram, i quasi ningú no ho fa: la gent afig aplicacions, no en canvia. Les dues servixen per a coses distintes. WhatsApp és el lloc de la gent que ja coneixes, i per…
Dos de cada cinc llibres en esperanto tracten de l’esperanto mateix: com aprendre’l, com funciona, la seua història i la gent que el parla. Uns altres dos són literatura, més traduïda que original. El cinqué es reparteix entre la política,…
Luis Hernández Lahuerta va fer durant la guerra, des de València, el butlletí en esperanto més conegut dels que va traure el bàndol republicà: quaranta-quatre números per a contar al món la lluita espanyola contra el feixisme. Va acabar condemnat…
Els quinze anys en què la Federació Espanyola d’Esperanto va tindre la seu ací: la nit de 1947 en què va arribar el permís, la primera junta —que va haver d’esperar el vistiplau de «la Superioridad»—, les tres adreces del…
El 30 de setembre de 1939, amb la ciutat rendida i les unitats alemanyes ja dins, la ràdio pública polonesa va llegir el seu últim comunicat des de Varsòvia. Va durar 54 segons, es conserva, i és el que queda…
Que esperanto vol dir «el qui espera» ho sap tothom. Que el seu autor el considerava un nom «del tot il·lògic», no tant. En 1890, quan uns quants lectors li van demanar que el canviara, Ludwik Lejzer Zamenhof va respondre…
A Zamora, l’esperanto dels anys trenta el movia un mestre, Amado Hernández Pascual, que en feia classes a la ciutat i, a l’estiu, als jornalers del seu poble. Després del colp militar de juliol de 1936 va ser assassinat, com…
A qui llig la documentació de l’esperantisme espanyol de la postguerra li crida l’atenció quanta religió hi ha: misses als congressos, capellans a les juntes, una unió internacional d’esperantistes catòlics. La conclusió fàcil és que l’esperanto atrau la gent religiosa.…
El 14 de desembre de 2002 un grup de socis de SAT, l’associació internacional de l’esperantisme obrer, va fundar a Madrid SAT-en-Hispanio (SATeH), que en castellà es diu Asociación Izquierda y Esperanto. Set mesos després SAT la va acceptar com…
El govern va autoritzar la Federació Espanyola d’Esperanto el desembre de 1947, amb seu a València, però eixe permís no va fer tornar el moviment d’un colp. Cada ciutat va tornar a la seua manera i al seu ritme. A…
El desembre de 1911, la revista dels esperantistes britànics publicava una carta del cap de la fe bahá’í que deia que estudiar l’esperanto seria per als seus fidels «un deure religiós». Cent quinze anys després, la fe bahá’í no l’ha…
Claude Piron (1931-2008) va traduir per a l’ONU i per a l’Organització Mundial de la Salut, va exercir de psicoterapeuta i va ensenyar psicologia a Ginebra durant vint anys. Amb eixe bagatge va fer tres coses distintes en esperanto: va…
El problema d’un moviment que es mira a si mateix no és que la gent raone mal: és que qui continua dins és observable i qui se’n va tendix a desaparéixer de les fonts que el moviment mateix produïx. Un…
Molts dels arguments que es fan servir sobre l’esperanto —tant en contra com a favor— partixen d’una observació real. El problema apareix quan se’n conclou més del que eixa observació permet. Ací n’hi ha quinze, examinats en premisses i conclusió:…
Des que el Regne Unit va eixir de la Unió Europea, el 31 de gener de 2020, l’anglés és la llengua materna d’un 1 % dels ciutadans de la Unió, i continua sent-ne la llengua comuna. Això reduïx dràsticament l’asimetria…
La polèmica de l’-ata/-ita: què es discutia, per què el text fundacional no ho podia resoldre, què en va publicar el butlletí espanyol mentres passava — i els altres llocs on l’esperanto no és tan fàcil com es diu En…
Quatre dies de setembre de 1909, reconstruïts amb la crònica que el grup va escriure eixe mateix any i amb els dos diaris de la ciutat: l’arribada, la muralla de Sagunt que va caure damunt de cinc congressistes i una…
