El Grup i la Fundació, per la càmera de Jorge Moragues (1988-1990)

Jorge Moragues Penella va arribar al Grup de xiquet, com a alumne de don Félix Navarro. En juliol de 1989, amb catorze anys, el Valencia Luno ja el presentava com el bibliotecari nou que havia posat ordre a la biblioteca; aquell estiu figurava en la redacció de la revista de la Fundació Esperanto «Fernando Soler», i en 1990 entrava en la junta del Grup. I sovint duia la càmera. Ara ha digitalitzat les fotos que guardava d’aquells anys i ens les ha enviades amb una nota que diu qui és qui en cada una. Les publiquem amb el seu permís.

Són fotos d’aficionat de fa més de trenta-cinc anys, i es nota: flaix, gra, desenfocament i còpies en paper que el temps ha esvaït. N’hem retallat les vores i n’hem corregit el contrast i el color, però no es pot traure d’una foto el que la foto no té. El que sí que tenen és una cosa que els papers diuen poc: en aquells anys, el Grup i la Fundació eren, en bona part, la mateixa gent.

Desembre de 1988: els alumnes de don Félix

17 de desembre de 1988. Els alumnes de don Félix Navarro Clemente, al centre, després de regalar-li entre tots una cistella de Nadal i abans d'anar a posar la corona de llorer en la placa del carrer del Doctor Zamenhof. Darrere, els cartells de la vaga general del 14 de desembre, de tres dies abans. Arxiu de Jorge Moragues Penella.
17 de desembre de 1988. Els alumnes de don Félix Navarro Clemente, al centre, després de regalar-li entre tots una cistella de Nadal i abans d'anar a posar la corona de llorer en la placa del carrer del Doctor Zamenhof. Darrere, els cartells de la vaga general del 14 de desembre, de tres dies abans. Arxiu de Jorge Moragues Penella.

Don Félix tenia aleshores huitanta anys; havia aprés esperanto tot sol en 1931. Encara feia classe a la seu del Grup, a la Gran Via de Ferran el Catòlic, 45, i encara feia cada dimarts el seu programa a Ràdio Klara. La data de la foto la confirmen, sense voler, els cartells de la paret: «Paro general de 24 horas… por el pleno empleo», els de la vaga general del 14-D.

1989: una excursió, una visitant i una fundació nova

21 de maig de 1989. Excursió dels alumnes de don Félix a Benaguasil. D'esquerra a dreta, segons Jorge: dues mestres, alumnes de don Félix; José Martínez; una altra mestra; Juan Fontecha; Amparo Boluda; Jesús, «el músic», amb la guitarra, i el mateix Jorge. Arxiu de Jorge Moragues Penella.
21 de maig de 1989. Excursió dels alumnes de don Félix a Benaguasil. D'esquerra a dreta, segons Jorge: dues mestres, alumnes de don Félix; José Martínez; una altra mestra; Juan Fontecha; Amparo Boluda; Jesús, «el músic», amb la guitarra, i el mateix Jorge. Arxiu de Jorge Moragues Penella.

Amparo Boluda era aleshores la secretària del Grup, i Juan Fontecha, el president. Fontecha, que tenia vint-i-huit anys, era també el secretari del patronat de la fundació que José Fernando Soler Sempere havia constituït l’any anterior.

Aquell estiu el butlletí del Grup va donar notícia del bibliotecari nou:

Ĉio estas aranĝita de la nova 14-jara bibliotekisto GIORGO PENELLA, kiu kunigas lertecon por lerni esperanton kun sindonemo por labori pro la movado.

«Tot ho ha endreçat el nou bibliotecari de catorze anys, Giorgo Penella, que ajunta la traça per a aprendre esperanto amb la dedicació a treballar pel moviment.» (*Valencia Luno* núm. 23, juliol de 1989.)

12 de juliol de 1989. La coreana Suok Kim, de visita al Grup, al costat del bibliotecari: Jorge. La data, impresa per la càmera, és a la cantonada. Arxiu de Jorge Moragues Penella.
12 de juliol de 1989. La coreana Suok Kim, de visita al Grup, al costat del bibliotecari: Jorge. La data, impresa per la càmera, és a la cantonada. Arxiu de Jorge Moragues Penella.

El 12 de juliol va passar pel Grup Suok Kim, una esperantista coreana que vivia i treballava a Artiom, prop de Vladivostok, a la Unió Soviètica. El *Valencia Luno* núm. 24 va publicar justament esta foto, amb un peu que deia que la visitant «lasis kiel memoraĵon sian foton apud la bibliotekisto de la grupo»: ens va deixar de record la seua foto al costat del bibliotecari del grup. Suok Kim va passar també per la Fundació, segons la revista d’esta.

13 de juliol de 1989. José Fernando Soler Sempere, al centre, amb Juan Fontecha, a la dreta, i Jorge, a l'esquerra, a la Fundació Esperanto «Fernando Soler», mesos abans de la inauguració oficial. A la paret, els cartells del 29é Congrés Espanyol d'Esperanto, a La Laguna, i del 55é Congrés Universal, a Viena en 1970. Arxiu de Jorge Moragues Penella.
13 de juliol de 1989. José Fernando Soler Sempere, al centre, amb Juan Fontecha, a la dreta, i Jorge, a l'esquerra, a la Fundació Esperanto «Fernando Soler», mesos abans de la inauguració oficial. A la paret, els cartells del 29é Congrés Espanyol d'Esperanto, a La Laguna, i del 55é Congrés Universal, a Viena en 1970. Arxiu de Jorge Moragues Penella.

L’endemà, Jorge va fotografiar Soler Sempere, el fundador, amb Fontecha. La Fundació feia classes des de febrer en la seu del carrer del Duc de Calàbria, i aquell estiu va traure el primer número de la seua revista. En la redacció dels dos números de 1989 (0 i 1) hi ha el nom de Jorge.

9 de desembre de 1989: un dia, dues cases

El Dia de Zamenhof de 1989 és el que més fotos té de tota la col·lecció, i val la pena seguir-lo en orde, perquè el *Valencia Luno* núm. 25 en conta els quatre moments i les fotos de Jorge els il·lustren tots quatre. El butlletí en va publicar unes altres; les de Jorge, que sapiem, no s’havien publicat mai.

El matí: la corona

La pasintan 9-an decembron oni festis en Valencio la Zamenhofan Tagon kaj kiel kutime oni metis laŭran kronon ĉirkaŭ la plato de strato Zamenhof.

«El 9 de desembre passat es va celebrar a València el Dia de Zamenhof i, com sempre, es va posar una corona de llorer al voltant de la placa del carrer Zamenhof.»

La corona puja a la placa del carrer del Doctor Zamenhof, damunt del quiosc. Entre el cotxe i l'escala, Juan Fontecha i José Soler; José Añó ho fotografia des de la calçada. Arxiu de Jorge Moragues Penella.
La corona puja a la placa del carrer del Doctor Zamenhof, damunt del quiosc. Entre el cotxe i l'escala, Juan Fontecha i José Soler; José Añó ho fotografia des de la calçada. Arxiu de Jorge Moragues Penella.

L’escala, recorda Jorge, la deixava cada any, molt amablement, el quiosc de premsa i llibres que hi havia davall de la placa; hui el local és una botiga.

La corona ja posada. Félix Navarro, d'esquena, al costat del senyal de trànsit; José Soler, davant de l'aparador del quiosc; Rafael Peris arreplega l'escala i José Añó està prop d'un cotxe. Arxiu de Jorge Moragues Penella.
La corona ja posada. Félix Navarro, d'esquena, al costat del senyal de trànsit; José Soler, davant de l'aparador del quiosc; Rafael Peris arreplega l'escala i José Añó està prop d'un cotxe. Arxiu de Jorge Moragues Penella.

Entre la corona i el dinar: l’aula del Grup

Matene, meze de krono kaj bankedo oni kunvenis en la sidejo de Valencia Esperanto Grupo por paroli esperante pri esperanto.

«Al matí, entre la corona i el banquet, ens vam reunir a la seu del Grup per a parlar en esperanto d’esperanto.» Segons la crònica, Augusto Casquero va parlar de com organitzar els grups, Fontecha va informar del funcionament del Grup i Juan Antonio Giménez va informar de la federació valenciana que s’acabava d’acordar. Jorge recorda Casquero parlant del congrés universal que València volia per a 1993.

L'aula de don Félix a la Gran Via de Ferran el Catòlic, 45. A la taula, Augusto Casquero, al costat de Juan Fontecha. A la pissarra, amb la lletra gòtica de don Félix, l'anunci d'«Esperanto en radio», a Klara, 104.4 FM. Al costat del primer balcó, segons Jorge, els germans Domènech, esperantistes i naturistes de Torrent, i Jesús Raposo Montero; en la segona fila, Juan Antonio Giménez i Alberto Bermell, el tresorer del Grup; en la tercera, d'esquena i amb els cabells blancs, Félix Navarro. Arxiu de Jorge Moragues Penella.
L'aula de don Félix a la Gran Via de Ferran el Catòlic, 45. A la taula, Augusto Casquero, al costat de Juan Fontecha. A la pissarra, amb la lletra gòtica de don Félix, l'anunci d'«Esperanto en radio», a Klara, 104.4 FM. Al costat del primer balcó, segons Jorge, els germans Domènech, esperantistes i naturistes de Torrent, i Jesús Raposo Montero; en la segona fila, Juan Antonio Giménez i Alberto Bermell, el tresorer del Grup; en la tercera, d'esquena i amb els cabells blancs, Félix Navarro. Arxiu de Jorge Moragues Penella.

El públic de la mateixa reunió. Al costat del balcó, Juan Antonio Giménez; davant, al centre, Jesús Raposo Montero, i darrere, un rere l'altre, Alberto Bermell, Félix Navarro, José Soler i el dibuixant Francisco Aliaga Rocafull. Arxiu de Jorge Moragues Penella.
El públic de la mateixa reunió. Al costat del balcó, Juan Antonio Giménez; davant, al centre, Jesús Raposo Montero, i darrere, un rere l'altre, Alberto Bermell, Félix Navarro, José Soler i el dibuixant Francisco Aliaga Rocafull. Arxiu de Jorge Moragues Penella.

El dinar: el Nevada

El dinar es va fer a l’entresòl del restaurant Nevada, a prop de la seu, «kie en tre agrabla etoso, tre bone oni manĝis, trinkis kaj vigle krokodilis»: on, en un ambient molt agradable, es va menjar i beure molt bé i es va krokodili de valent, que vol dir parlar entre esperantistes en una altra llengua que no és l’esperanto.

El dinar al Nevada. José Añó somriu a la càmera; al seu costat hi ha Conrado Medina, que, segons Jorge, va ser el contacte perquè don Félix poguera fer el programa setmanal a Ràdio Klara. Arxiu de Jorge Moragues Penella.
El dinar al Nevada. José Añó somriu a la càmera; al seu costat hi ha Conrado Medina, que, segons Jorge, va ser el contacte perquè don Félix poguera fer el programa setmanal a Ràdio Klara. Arxiu de Jorge Moragues Penella.

La vesprada: la Fundació

Vespere ni festis la solenan inaŭguron de la Fondaĵo «Fernando Soler». La vizito al la ejo estis grava ĉar ni povis vidi ke fluas Esperanto en muroj, plankoj kaj en ĉiuj detaloj.

«A la vesprada vam celebrar la inauguració solemne de la Fundació «Fernando Soler». La visita al local va ser important, perquè vam poder veure que l’esperanto flueix per les parets, pels sòls i per tots els detalls.» Juan Bosch va fer un recorregut per la vida i el significat esperantista de Fernando Soler Valls; Fontecha va presentar la revista de la Fundació, Internacia Lingvo, i Raposo va llegir poesia en esperanto sobre la pau. Després hi va haver bufet, «kaj de nove oni manĝis, trinkis kaj krokodilis».

La inauguració de la seu de la Fundació. Dret, Juan Fontecha; assentats, segons Jorge, Juan Bosch Fornals, un esperantista de qui no recorda el nom i Félix Navarro Clemente. Darrere, el cartell «El mundo tiene un idioma común: Esperanto». Arxiu de Jorge Moragues Penella.
La inauguració de la seu de la Fundació. Dret, Juan Fontecha; assentats, segons Jorge, Juan Bosch Fornals, un esperantista de qui no recorda el nom i Félix Navarro Clemente. Darrere, el cartell «El mundo tiene un idioma común: Esperanto». Arxiu de Jorge Moragues Penella.

Jesús Raposo Montero, dret, llig en la inauguració de la Fundació. Arxiu de Jorge Moragues Penella.
Jesús Raposo Montero, dret, llig en la inauguració de la Fundació. Arxiu de Jorge Moragues Penella.

La mateixa gent

Si es repassen els noms, es veu que són sempre els mateixos. Fontecha, que presidia el Grup i era secretari de la Fundació, és a la corona, a la reunió de l’aula i a la inauguració. Soler Sempere, president de la Fundació, és a la corona i a l’aula del Grup. Félix Navarro i Juan Bosch, que havien presidit el Grup, són a la inauguració, i Bosch hi fa el discurs principal. D’aquells anys, un testimoni recordava que entre el Grup i la Fundació «quasi no teníem contacte»; les fotos de Jorge diuen que, almenys en 1989, les dues cases compartien la gent i les festes.

Abril de 1990: Correus i Benicàssim

24 d'abril de 1990. Xarrada sobre l'esperanto a la biblioteca de l'Oficina Central de Correus de València. Hi eren, segons Jorge, José Añó, Juan Fontecha, José Soler, Alberto Bermell i ell mateix. Arxiu de Jorge Moragues Penella.
24 d'abril de 1990. Xarrada sobre l'esperanto a la biblioteca de l'Oficina Central de Correus de València. Hi eren, segons Jorge, José Añó, Juan Fontecha, José Soler, Alberto Bermell i ell mateix. Arxiu de Jorge Moragues Penella.

El 24 d’abril, després d’una xarrada de José Añó a l’Oficina Central de Correus, es van donar a la seua biblioteca el llibre d’Añó AEIOU de Esperanto i la revista de la Fundació, Internacia Lingvo (*Valencia Luno* núm. 26). Un llibre del Grup i una revista de la Fundació, en el mateix lliurament.

Quatre dies després, el 28 i el 29 d’abril, es va fer a Benicàssim el primer congrés de la Federació Valenciana d’Esperanto. Entre els qui van saludar els congressistes en l’obertura hi havia Félix Navarro, en nom dels mestres esperantistes (ILEI), i «Johano Fontecha, Fondaĵo «Fernando Soler»»: la Fundació hi era representada.

28 d'abril de 1990. La pancarta del congrés, a la Casa de la Cultura de Benicàssim: «Valencia-Murcia Esperanto Kongreso». Arxiu de Jorge Moragues Penella.
28 d'abril de 1990. La pancarta del congrés, a la Casa de la Cultura de Benicàssim: «Valencia-Murcia Esperanto Kongreso». Arxiu de Jorge Moragues Penella.

Juan Antonio Giménez, president de la federació, fa la seua conferència sobre la història del moviment esperantista valencià. Arxiu de Jorge Moragues Penella.
Juan Antonio Giménez, president de la federació, fa la seua conferència sobre la història del moviment esperantista valencià. Arxiu de Jorge Moragues Penella.

Davall de la bandera, segons Jorge: José Miguel Bernabéu Egea, d'Alacant; José Martínez; Juan Fontecha; un dels fills d'Isabel Renobell, de Quart de Poblet, i un company de Múrcia. Alberto Bermell està agenollat al costat de Bernabéu Egea. Arxiu de Jorge Moragues Penella.
Davall de la bandera, segons Jorge: José Miguel Bernabéu Egea, d'Alacant; José Martínez; Juan Fontecha; un dels fills d'Isabel Renobell, de Quart de Poblet, i un company de Múrcia. Alberto Bermell està agenollat al costat de Bernabéu Egea. Arxiu de Jorge Moragues Penella.

El dinar del congrés: Félix Navarro i Juan Antonio Giménez, amb les seues dones. Arxiu de Jorge Moragues Penella.
El dinar del congrés: Félix Navarro i Juan Antonio Giménez, amb les seues dones. Arxiu de Jorge Moragues Penella.

El dinar del congrés. El més pròxim a la càmera és José María Bernabéu Franco, de Callosa de Segura, pare de José Miguel Bernabéu Egea. Arxiu de Jorge Moragues Penella.
El dinar del congrés. El més pròxim a la càmera és José María Bernabéu Franco, de Callosa de Segura, pare de José Miguel Bernabéu Egea. Arxiu de Jorge Moragues Penella.

El bibliotecari

Eixe mateix mes de maig, el butlletí publicava una «nota important del bibliotecari»: la biblioteca s’estava reformant, faltava lloc per als llibres i es demanava als socis que regalaren un armari, millor si era amb vidre. Qui volguera ajudar, hi deia, que vinguera a la seu i «demandu pri la bibliotekisto Jorge», que preguntara pel bibliotecari Jorge. L’assemblea del Grup de febrer l’havia triat vocal de la junta nova, presidida per José Pérez Sempere (Valencia Luno núm. 26).

Uns mesos abans, el núm. 25 havia publicat «Esperanto en la lernejo», firmat només «Georgo»: l’autor contava que el 9 de gener de 1990 havia fet una xarrada sobre l’esperanto en la seua escola, l’FP1 «Pax», davant de trenta alumnes de primer i de la directora. Tot apunta que és ell.

En desembre de 1990 el butlletí el presentava com a nou representant a Espanya de la revista Bulgara Esperantisto, de la qual hi feia propaganda (*Valencia Luno* núm. 29). I en setembre de 1991, el butlletí li dedicava una nota que el retrata millor que cap foto:

Georgo Moragues, kuraĝa kaj sindonema bibliotekisto de Valencia Grupo, multe suferas pro la malsufiĉa alesto al esperantaj kursoj kaj proponas kreskadon de propagando pri Esperanto kaj pri la kursoj. Sekve al tiaj pensoj li agadas, kaj dimanĉo matene, kiam centraj estratoj el Valencio transformiĝas en vigla pulbazaro, li starigas faldtablon por elmontri kaj vendi esperantaĵojn.

«Georgo Moragues, bibliotecari valent i sacrificat del Grup, pateix molt perquè als cursos d’esperanto hi va poca gent, i proposa més propaganda de l’esperanto i dels cursos. I ho fa: els diumenges de matí, quan els carrers del centre de València es tornen un rastre animat, planta una tauleta plegable per a ensenyar i vendre coses d’esperanto», diccionaris, gramàtiques, casets, insígnies i adhesius, i per a anunciar els cursos. La nota acabava demanant voluntaris: «Qui està disposat a acompanyar Georgo alguns diumenges?» (*Valencia Luno* núm. 32.) Aquell novembre, en les xarrades en esperanto que el Grup feia a la seu, li tocava parlar d’ecologia.

Reconeixeu algú?

Jorge no recorda el nom de tothom que ix en estes fotos. Si reconeixeu algú, o vos reconeixeu, escriviu-nos a valencia@esperanto.es.

Fotos: arxiu de Jorge Moragues Penella, que les ha digitalitzat (novembre de 2026); les identificacions són seues. Fonts: Valencia Luno núms. 23 (juliol de 1989), 24 (octubre de 1989), 25 (febrer de 1990), 26 (maig de 1990), 29 (desembre de 1990) i 32 (setembre de 1991); revista de la Fundació, núm. 0 i núm. 1 (1989).

Llegir en: