Comença el curs, i entre les revistes que circulen entre el professorat n’hi ha una escrita en esperanto: la Internacia Pedagogia Revuo, òrgan de la lliga internacional de docents esperantistes. És una xarxa mundial de veres i menuda de veres…
Els noms de països van en dos sistemes incompatibles, la divisió entre els dos és arbitrària, i la Federació Espanyola se n’ha barallat des de 1949 En esperanto, de Kanado ix kanadano: l’arrel nomena el territori i el sufix -an-…
Fa quasi un segle que es repetix que un any d’esperanto accelera l’aprenentatge posterior de qualsevol altra llengua. Els estudis existixen de veres, però el que sostenen és molt més modest: que s’aprén fàcil, que potser iguala el grup, i…
En el primer Congrés Universal d’Esperanto, en 1905, Kabe va posar nom a un vici d’estil i el nom era el d’un company: Beaufront’ismoj. No parlava de reformes ni d’ido —això arribaria dos anys després—, sinó d’una prosa que gastava…
El fons esperantista de la Biblioteca Històrica i l’Hemeroteca Municipal de València té signatura pròpia, 930 monografies i 480 capçaleres de revistes de mig món. 258 porten el segell del Grup d’Esperanto de València **A la plaça de Magúncia, 1…
Durant vint anys, la majoria dels universitaris hongaresos no podien arreplegar el títol sense un certificat de llengua estrangera. Valia l’anglés, valia l’alemany —i valia l’esperanto. Desenes de milers de persones s’hi examinaren. Quan en desembre de 2022 el Parlament…
**En la primavera de 1993, mentres València preparava el Congrés Universal d’Esperanto, el butlletí de la Federació Espanyola va acollir una baralla pública sobre si calia jubilar l’estel verd. La va obrir Jorge Camacho, que demanava substituir-lo pel símbol de…
A la Comunitat Valenciana hi ha dues institucions que publiquen gramàtiques i diccionaris del valencià, però no tenen el mateix estatut. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució que l’Estatut d’autonomia encarrega de fixar la normativa, i eixa normativa…
Abans d’inventar una llengua per a tota la humanitat, Ludwik Zamenhof va dedicar cinc anys a una idea contrària: donar als jueus un estat propi. En 1882, amb vint-i-dos anys, va publicar en un setmanari de Sant Petersburg un projecte…
L’esperanto és una llengua planificada, però l’esperantisme històric ha sigut també, per a una part dels seus participants, un projecte de transformació de la societat. La llengua no havia de servir només per comunicar persones que no compartien idioma: havia…
La crítica més dura que ha rebut el moviment esperantista no ve de fora. La va escriure, en esperanto i durant més de vint anys, un dels millors poetes que ha tingut la llengua. En 2013 Jorge Camacho va publicar…
Passa amb freqüència, i en qualsevol grup: algú que venia, deixa de vindre. És el fenomen més ordinari de l’esperantisme i el pitjor estudiat, encara que el moviment fa un segle que l’escriu. Hem llegit el que en van dir…
L’1 de maig de 1968, una plataforma de 400 metres quadrats plantada davant de Rímini es proclamà estat independent amb el nom d’Esperanta Respubliko de la Insulo de la Rozoj. Tenia bandera, govern, segells, un projecte de moneda i una…
Parlar una llengua, formar part d’una comunitat, estudiar-la o defensar una idea són coses distintes, i totes quatre caben en la mateixa paraula. Composició de quatre fotografies. A dalt a l'esquerra, el Lingva Komitato de l'esperanto retratat en 1907, tot…
L’assemblea anual no és una reunió: és un termini. I un termini que arreplega dotze mesos de faena en una setmana té exactament la forma que crema els pocs de sempre. Esta és la tercera part de Un voluntariat sostenible…
En l’assemblea del grup de febrer de 1983, «al principi ningú volia presentar-se» a president ni a tresorer. L’acta no diu per què. Este article és la part pràctica de Un voluntariat sostenible: l’inventari, la cadena de tràmits i què…
L’esperanto té una categoria pròpia per a qui porta vint anys començant: eterna komencanto. El nostre butlletí ja els tractava com un públic reconegut en els anys huitanta, i els esperantistes experimentats se’n queixen, com a mínim, des de 1905.…
La paraula esperantista pot designar qui parla la llengua, qui l’estudia, qui la defensa, qui treballa per difondre-la o qui pertany a una associació. Distingir estos significats ajudaria a descriure millor la realitat de l’esperanto —i, de passada, a explicar…
El congrés universal de Graz d’este agost ha parlat de voluntariat al servei del desenvolupament sostenible. La pregunta es pot girar: és sostenible el voluntariat mateix? El nostre butlletí ja donava per fet, en 1971, que els organitzadors de congressos…
En la literatura espanyola, «blasfemar en esperanto» és un acudit: vol dir una cosa impossible o ridícula. La resposta és que sí que es pot, que hi ha dos diccionaris dedicats a fer-ho, que el Boletín de la Federació Espanyola…
El primer llibre d’esperanto no demanava que aprengueres la llengua. Portava huit butlletes retallables per a prometre que l’aprendries si ho prometien deu milions de persones més. És la primera vegada que l’esperantisme va intentar comptar-se, i dos anys després…
Zamenhof va tindre un registre de parlants d’esperanto durant vint anys i va arribar a 21.915 persones comptades d’una en una. Es va abandonar en 1909 i des d’aleshores ens estimem. Este article no és un informe, és una proposta…
Dos milions és la xifra que més s’ha repetit durant quaranta anys. No ix de cap cens: ix d’un arredoniment que el seu autor va fer en 1988 i que ell mateix advertia que podia estar el doble de gran…
Una de les afirmacions més repetides en la divulgació de l’esperanto és que és una llengua fàcil. Nosaltres també l’hem feta, moltes vegades i en directe. Però una llengua no és fàcil o difícil en abstracte: ho és per a…
En 1978, un col·leccionista de Moià va imprimir amb ciclostil una pregunta que ningú del moviment volia contestar: què passarà amb la nostra col·lecció quan ens morim? La resposta la van construir tres persones —Sant Pau d’Ordal, Moià i Budapest—…
Es va apuntar en 1969 a un curs que va veure anunciat al periòdic; d’ací van eixir trenta anys de congressos, els primers crèdits universitaris d’esperanto d’Espanya i anys de classes des dels Estats Units i Polònia fins a Eslovàquia,…
Va nàixer a Marsella perquè son pare volia llegir en francés, va fundar el moviment alcoià amb un grapat d’amics i es va guanyar la vida restaurant els frescos de San Antonio de la Florida De nom complet Ulises Arquímedes,…
Seixanta anys de classes, un cor escolar, un mètode propi i les partitures copiades a mà que encara fan bonic el Valencia Luno Va aprendre la llengua tot sol en 1931, preparant unes oposicions, perquè algú li va posar a…
En octubre de 1907 una comissió internacional reunida a París examinà els projectes de llengua auxiliar que hi havia sobre la taula i decidí que el millor era l’esperanto. Però no exactament l’esperanto que parlaven els esperantistes: l’acceptava «en principi»,…
El millor estilista de la primera generació abandonà l’esperanto sense donar mai explicacions. Els textos que va deixar permeten reconstruir què li semblava defectuós de la llengua, i per què Zamenhof no li va fer cas. El Comité Lingüístic de…
Del Lingva Komitato de 1905 a l’actual Akademio de Esperanto: la història d’una llengua planificada que el seu autor va decidir deixar de planificar. El Lingva Komitato reunit en 1907, dos anys després de la seua fundació a Boulogne-sur-Mer. Zamenhof…
Capçalera de l’article «Pri reformoj en Esperanto», publicat per Zamenhof a La Esperantisto al gener de 1894. L’esperanto tenia set anys quan va viure la seua primera gran crisi al voltant d’una pregunta que encara hui torna cada poc: si…
Quan Ludwik Zamenhof va nàixer el 1859, Białystok no era una ciutat polonesa on casualment es parlaven moltes llengües. Era una ciutat de l’Imperi rus, de majoria jueva, en una regió que havia canviat diverses vegades de sobirania, travessada pel…
El caràcter de les arrels, els límits de la derivació regular i el mite de les «16 regles» Una de les promeses més atractives de l’esperanto és que, una vegada coneixem una arrel i un grapat d’afixos, podem construir una…
Kazimierz Bein va conéixer l’esperanto el 1887, quan la llengua acabava de nàixer, però no s’hi va posar de veres fins setze anys després. En huit anys es convertí en el seu millor traductor i en l’autor del primer diccionari…
Abans de l’esperanto hi hagué una altra llengua internacional que semblava destinada a triomfar. Tenia clubs en nombrosos països, revistes, manuals, professors acreditats i congressos internacionals. En 1889, els seus parlants arribaren a celebrar a París un congrés íntegrament en…
Sí: existixen exàmens de B1 a C2, però no tots els certificats tenen el mateix reconeixement. Sessió escrita dels exàmens KER a Cali (Colòmbia), el 8 de juny de 2013. Quan una persona diu que ha obtingut un C1 d’anglés,…
Ludwik Lejzer Zamenhof va morir a Varsòvia el 14 d’abril de 1917, vint-i-dos anys abans de la invasió alemanya de Polònia. Els seus tres fills —Adam, Zofia i Lidia— van ser assassinats entre 1940 i 1942. Cap dels tres va…
El metge que firmava els acudits del Boletín i va presidir la Federació Espanyola d’Esperanto des de València Des de la seua fundació el 1947 fins al trasllat el 1962, la Federació Espanyola d’Esperanto va ser, a efectes pràctics, una…
Una frase solta en una conversa de fa un dia ens ha portat fins a un llibre de 1937. Un esperantista francés que venia molt per València, i que a casa d’un esperantista valencià preferien no rebre, havia publicat el…
La nit del 12 de maig de 1932 es va cremar el Museu d’Història Natural de la Universitat de València. De centenars de milers de peces se’n van salvar unes tres-centes. Cinc mesos després, les vitrines començaven a omplir-se una…
Abans de ser figures del grup de València, Augusto Casquero i Alicia Ballester van fer esperantisme a Madrid. Ella ho conta ara: quatre locals successius, classes cada dia en dos i tres torns, un cor que va cantar en esperanto…
En esperanto li vol dir «ell» i ŝi, «ella». Des de 1976 una part dels parlants usa també ri: un pronom singular per a referir-se a una persona sense indicar-ne el gènere, perquè no es coneix, perquè no ve al…
Entre 2005 i 2015 va existir una revista trimestral en esperanto que es declarava feminista i que duia al subtítol un avís: no era només per a dones. Es deia Femina, s’imprimia a Suïssa i es presentava com l’única revista…
Durant quasi trenta anys, l’esperantisme espanyol va entregar cada any una medalla a l’esposa d’un esperantista destacat. No per una trajectòria pròpia en la llengua, sinó per haver-lo secundat a ell. Es deia Klara Silbernik, com la muller de Zamenhof,…
Un testimoni sobre classes, ràdio, teatre, fotografies i memòria esperantista juvenil en la València dels anys seixanta. Introducció del Grup Esperanto de València Des del Grup Esperanto de València volem compartir un testimoni que ens ha arribat recentment i que…
Durant anys, els congressos d’esperanto elegien una «Fraŭlino Esperanto». No era una broma de passadís: figurava al programa oficial, entre la missa en esperanto i l’excursió del dissabte. I algunes de les elegides acabaren dirigint el moviment que les havia…
La Universitat de València va oferir durant els primers anys d’Internet una versió en esperanto de la portada principal de www.uv.es. Diverses captures conservades en Wayback Machine demostren que esta pàgina estava disponible, almenys, entre gener de 1997 i desembre…
Buscant materials per a l’arxiu del grup hem trobat deu programes sencers d’Esperanto en la radio, el programa que Félix Navarro Clemente escrivia i presentava a Ràdio Klara des de 1986. Estaven digitalitzats i penjats des de 2014, i ningú…
Hem buscat la paraula «esperanto» en 108.009 llibres —101.509 en castellà i 6.500 en català— i després hem mirat, un per un, els 2.912 passatges on apareix. No per a comptar-los: per a saber què hi diuen. La resposta curta…
