Quanta gent aprén esperanto, i cap a on va el moviment
On s'aprén hui, què passa en els congressos, qui hi arriba ara, què fan les associacions que sí que creixen, la intel·ligència artificial i una ruta gratuïta per a començar.
Categoria Esperantisme
El moviment esperantista per dins: les seues idees, els seus diners, les seues organitzacions i la gent que hi entra i se’n va.
Categories
SPR! 2007: la trobada d’esperanto sense programa de Callosa d’en Sarrià
Del 16 al 22 de juliol de 2007, unes seixanta persones van acampar a les fonts de l'Algar per a una trobada d'esperanto on el programa el feia la gent.
Com es fabrica un efecte xarxa: l’hebreu, l’indonesi i el suahili
L’hebreu és, segons el sociolingüista Joshua Fishman, l’únic cas conegut d’una llengua que no tenia parlants nadius i que ha acabat sent la llengua de cada dia d’una societat sencera. No ho va aconseguir un home sol, sinó una xarxa…
La llengua per a parlar de tot, especialitzada a parlar d’ella mateixa
L’esperanto es va fer per a parlar de qualsevol cosa, i una part molt gran del que s’hi produïx parla de l’esperanto. Dos de cada cinc llibres del catàleg de l’Associació Universal d’Esperanto tracten de la llengua mateixa, del seu…
Es pot fer ciència en esperanto. Per què caldria fer-la?
L’esperanto pot expressar qualsevol ciència; el que no té és cap motiu perquè un investigador hi publique els seus resultats. Hui quasi tota la recerca es publica en anglés —al voltant del 97 % dels articles de ciències naturals que…
Liberapay explicat: donatius setmanals per a qui fa coses en esperanto
Que Liberapay ja parla esperanto, i el que cal saber abans, dit clar.
Com modificar un article de la Viquipèdia en esperanto
Pas a pas: el compte, el botó «Redakti», les fonts, publicar i les regles bàsiques.
HALE i SATeH: com es va partir l’esperantisme obrer espanyol
El 14 de desembre de 2002 un grup de socis de SAT, l’associació internacional de l’esperantisme obrer, va fundar a Madrid SAT-en-Hispanio (SATeH), que en castellà es diu Asociación Izquierda y Esperanto. Set mesos després SAT la va acceptar com…
Per què la fe bahá’í recomana l’esperanto, i per què mai no l’ha adoptat
El desembre de 1911, la revista dels esperantistes britànics publicava una carta del cap de la fe bahá’í que deia que estudiar l’esperanto seria per als seus fidels «un deure religiós». Cent quinze anys després, la fe bahá’í no l’ha…
Per què ens convencen: els biaixos dels debats sobre l’esperanto
El problema d’un moviment que es mira a si mateix no és que la gent raone mal: és que qui continua dins és observable i qui se’n va tendix a desaparéixer de les fonts que el moviment mateix produïx. Un…
Els arguments sobre l’esperanto, un per un: què prova cada u i què no
Molts dels arguments que es fan servir sobre l’esperanto —tant en contra com a favor— partixen d’una observació real. El problema apareix quan se’n conclou més del que eixa observació permet. Ací n’hi ha quinze, examinats en premisses i conclusió:…
Què queda de l’argument esperantista contra l’anglés després del Brexit?
Des que el Regne Unit va eixir de la Unió Europea, el 31 de gener de 2020, l’anglés és la llengua materna d’un 1 % dels ciutadans de la Unió, i continua sent-ne la llengua comuna. Això reduïx dràsticament l’asimetria…
Per què va fracassar l’esperanto?
Depén de què s’entenga per fracassar. Si la meta era que tota la humanitat parlara esperanto com a segona llengua, no s’ha complit. Si la meta era una llengua viva, amb gent que la parla, l’escriu i viatja amb ella,…
L’esperanto en la comunicació exterior de la Xina
En 1979, la revista en esperanto El Popola Ĉinio imprimia a Pequín uns 11.000 exemplars al mes, i uns 10.000 eixien del país. Eixa proporció és tot l’article: una revista feta quasi sencera per a l’exportació, en una llengua amb…
Com és per dins un congrés juvenil d’esperanto
El congrés juvenil internacional d’esperanto —l’IJK, de Internacia Junulara Kongreso— és la trobada anual de la joventut esperantista del món, i el 82é es va celebrar fa un mes a tocar de casa: del 9 al 16 d’agost de 2026…
Quants anys dura la joventut esperantista
A TEJO, l’organització mundial de la joventut esperantista, hui és jove qui no passa dels 35 anys l’1 de gener. En 1990 el límit eren 30, i abans 25 o 26: la joventut esperantista s’ha allargat una dècada en trenta…
Què rep un grup local de la UEA, i què hi aporta
En els estatuts i el reglament general de la Universala Esperanto-Asocio —l’associació mundial d’esperanto, fundada en 1908 i amb seu a Rotterdam— les paraules klubo, grupo i subvencio apareixen zero vegades. Un grup local no és membre de la UEA,…
1,6 milions d’euros en díhuit anys: què ha pagat la Comissió Europea a l’esperanto
La Comissió Europea publica tots els seus compromisos pressupostaris, beneficiari per beneficiari. Filtrant els anys 2007 a 2024 ix la sèrie sencera dels diners que han arribat a entitats esperantistes: 1.630.032 €. La subvenció més gran de totes no és…
El dèficit que va calcular la UEA mateixa: dènou anys sostenint-se amb herències i rendes
El 19 de maig de 2018, el director general de la Universala Esperanto-Asocio va fer un càlcul i el va firmar: si l’associació no s’haguera subvencionat a si mateixa amb les rendes i les extraccions del seu propi patrimoni, hauria…
«Cap activa»: l’any que TEJO va substituir l’autoavaluació per indicis
Durant cinc anys, l’organització mundial de la joventut esperantista va preguntar a les seues seccions nacionals com estaven, i any rere any més de la meitat es van declarar «actives». Quan en 2014 la mateixa TEJO va substituir eixa pregunta…
Esperantisme sense esperantofonia?
Una associació d’esperanto pot continuar sent profundament esperantista encara que l’esperanto haja deixat de ser la llengua habitual dels seus membres. No és una impressió nostra: el Boletín de la Federació Espanyola d’Esperanto porta mig segle diagnosticant el poc ús…
Finvenkisme i raŭmisme: la victòria final o la comunitat
Des de 1980 l’esperantisme discutix què compta com a èxit: que l’esperanto acabe sent la segona llengua de tothom —el finvenkisme— o que la comunitat que ja el parla siga tot el que hi ha per guanyar —el raŭmisme—. El…
L’esperanto ajuda a aprendre altres idiomes?
Fa quasi un segle que es repetix que un any d’esperanto accelera l’aprenentatge posterior de qualsevol altra llengua. Els estudis existixen de veres, però el que sostenen és molt més modest: que s’aprén fàcil, que potser iguala el grup, i…
Quan una llengua promet canviar el món: el messianisme secular de l’esperanto
L’esperanto és una llengua planificada, però l’esperantisme històric ha sigut també, per a una part dels seus participants, un projecte de transformació de la societat. La llengua no havia de servir només per comunicar persones que no compartien idioma: havia…
La llengua zombi: vint anys de Jorge Camacho desmuntant l’esperantisme des de dins
La crítica més dura que ha rebut el moviment esperantista no ve de fora. La va escriure, en esperanto i durant més de vint anys, un dels millors poetes que ha tingut la llengua. En 2013 Jorge Camacho va publicar…
Per què la gent se’n va de l’esperantisme
Passa amb freqüència, i en qualsevol grup: algú que venia, deixa de vindre. És el fenomen més ordinari de l’esperantisme i el pitjor estudiat, encara que el moviment fa un segle que el descriu. Hem llegit el que en van…
Les mil maneres de ser esperantista
Parlar una llengua, formar part d’una comunitat, estudiar-la o defensar una idea són coses distintes, i totes quatre caben en la mateixa paraula. Composició de quatre fotografies. A dalt a l'esquerra, el Lingva Komitato de l'esperanto retratat en 1907, tot…
«L’aprendré si l’aprenen deu milions més»
El primer llibre d’esperanto no demanava que aprengueres la llengua. Portava huit butlletes retallables per a prometre que l’aprendries si ho prometien deu milions de persones més. Va ser la primera vegada que l’esperantisme intentava comptar-se, i dos anys després…
Comptem-nos: una proposta per a Pasporta Servo
Zamenhof va tindre un registre de parlants d’esperanto durant vint anys i va arribar a 21.915 persones comptades d’una en una. Es va abandonar en 1909 i des d’aleshores ens estimem. Este article no és un informe, és una proposta…
Quanta gent parla realment esperanto?
Dos milions és la xifra que més s’ha repetit durant quaranta anys. No ix de cap cens: ix d’un arredoniment que el seu autor va fer en 1988 i que ell mateix advertia que podia ser el doble del que…
Fàcil, per a qui? No hi ha llengües fàcils en abstracte, ni tan sols l’esperanto
Una de les afirmacions més repetides en la divulgació de l’esperanto és que és una llengua fàcil. Nosaltres també l’hem feta, moltes vegades i en directe. Però una llengua no és fàcil o difícil en abstracte: ho és per a…
Qui governa l’esperanto?
Del Lingva Komitato de 1905 a l’actual Akademio de Esperanto: la història d’una llengua planificada que el seu autor va decidir deixar de planificar. El Lingva Komitato reunit en 1907, dos anys després de la seua fundació a Boulogne-sur-Mer. Zamenhof…
Per què hi ha tanta gent de la informàtica entre qui parla esperanto?
Qui s’acosta a l’esperanto per primera vegada sol notar el mateix: hi ha moltíssima gent de la informàtica. Gent que programa, que administra sistemes o que treballa en traducció automàtica. Es nota en els congressos, en els fòrums i, sobretot,…
Què diuen de l’esperanto 108.009 llibres
Hem buscat la paraula «esperanto» en 108.009 llibres —101.509 en castellà i 6.500 en català— i després hem mirat, un per un, els 2.912 passatges on apareix. No per a comptar-los: per a saber què hi diuen. La resposta curta…
«Informado» no és cap objectiu: l’informe amb què un valencià va comptar el moviment juvenil
El 7 de març de 2017, Enric Baltasar va firmar per a TEJO —l’organització mundial de la joventut esperantista— un informe de quaranta-dues pàgines amb una conclusió incòmoda: de les 46 seccions nacionals que TEJO tenia sobre el paper, l’estudi…