Què és Liberapay, com funciona per dins, qui de l’esperanto ja l’usa i com podria servir perquè l’esperanto arribe a més gent. Per a qui no l’ha usat mai i no sap informàtica.
1 · Què és Liberapay
Liberapay és una web per a donar una mica de diners cada setmana a qui fa un treball que t’agrada, sense que eixe treball s’haja de vendre. No és una botiga ni una campanya d’un sol dia: és un donatiu fix i xicotet que es repeteix.
Està pensat sobretot per a allò que és de tot el món: programes lliures, traduccions, cursos, música, vídeos, articles. La idea és que qui fa això tinga uns ingressos estables i puga continuar fent-ho, no només començar-ho.
El porta una associació sense ànim de lucre que va nàixer a França el 2015. El seu propi programa és lliure: el codi és a GitHub i qualsevol el pot llegir, copiar o millorar.
2 · Com funciona per dins
- Liberapay no es queda res del que dones. Es manté amb els donatius que rep el seu propi compte: el 3 d’octubre de 2026, 841,02 € a la setmana de 1.820 persones.
- Els diners no els mou Liberapay: els mouen Stripe (targeta o domiciliació bancària) i PayPal. Eixes dues empreses sí que cobren la seua part, de mitjana un 3 % Stripe i un 5 % PayPal.
- Perquè eixa part siga xicoteta, es paga per avançat unes quantes setmanes de colp, i Liberapay ho va repartint setmana a setmana.
- Els diners arriben directament al compte de Stripe o de PayPal de qui els rep. Liberapay no és una guardiola: no guarda res.
- Es pot donar des d’un cèntim a la setmana. El límit és 100 € a la setmana per persona, perquè ningú compre la voluntat de ningú a força de diners.
- Per defecte, qui rep no sap qui li dona. Amb Stripe es pot donar en secret; amb PayPal, en canvi, les dues parts veuen el nom i el correu de l’altra.
Les xifres de la seua pàgina d’estadístiques, el 3 d’octubre de 2026: 163.564 comptes; en l’últim repartiment setmanal, 23.049,55 € entre 16.605 comptes, dels quals 15.040 en van donar i 1.760 en van rebre.
3 · Liberapay ja parla esperanto
La web sencera està traduïda a l’esperanto: eo.liberapay.com. En la llista d’idiomes, uns quants porten la marca de traducció automàtica —el català, per exemple, un 4 %—; l’esperanto no en porta cap: el van traduir persones.
Això ja és difusió: qui entra en Liberapay des de qualsevol país veu l’esperanto en la llista d’idiomes, al costat del francés o de l’alemany, com una llengua més en què funciona una web de veritat.
4 · Qui de l’esperanto ja és a Liberapay
Si busques «esperanto» a Liberapay n’ixen uns quants comptes. Alguns, mirats el 3 d’octubre de 2026:
| Qui | Què fa | Què rep |
|---|---|---|
| Bertilo | Bertilo Wennergren, autor de la PMEG, la gramàtica de l’esperanto més usada. Demana ajuda per a una edició nova i per a mantindre la versió lliure en internet | 19,59 € a la setmana de 8 persones; la seua meta és 100 € |
| E@I | Organització juvenil que porta lernu! i organitza trobades com el Polyglot Gathering o la Somera Esperanto-Studado | 0,11 € a la setmana d’1 persona |
| Tirifto | Contes, poesia, assajos i traduccions de programes lliures, sobretot en esperanto | Res encara |
| Joleŝo | Traduïx a l’esperanto el joc Stardew Valley i altres jocs i aplicacions | Res encara |
| Fonduso Instigo | Fons que paga serveis en esperanto com Eventa Servo o Komputeko, amb el suport de la UEA | Té 11 persones que li donen suport, però ja no cobra per Liberapay (ho expliquem en l’apartat 6) |
La lliçó de la taula: hi ha treball fet en esperanto que se sosté amb molt poc, i uns pocs euros a la setmana repartits entre prou gent canvien molt les coses.
5 · Com podria servir per a difondre l’esperanto
Si vols donar suport:
- Tria el que ja uses. Si vas aprendre amb la PMEG o amb lernu!, 50 cèntims a la setmana són uns 2 € al mes, i els donen alguna cosa fixa amb què comptar.
- Reparteix poc entre uns quants comptes. Amb targeta, en alguns casos, Liberapay deixa pagar-ne uns quants d’una vegada.
- Busca «esperanto» en la cerca de Liberapay de tant en tant: hi apareixen comptes nous.
- Pots prometre un donatiu a qui encara no hi és: Liberapay deixa apuntar-lo a un compte de GitHub, de Mastodon o d’altres xarxes, encara que eixa persona no s’hi haja donat d’alta.
Si fas alguna cosa en esperanto —vídeos, un pòdcast, traduccions, un curs, música, un programa—:
- Obri el teu compte i escriu la descripció en esperanto i en un altre idioma. Liberapay deixa posar la descripció en uns quants idiomes, i cada persona veu la seua.
- Posa l’enllaç on ja estàs: al peu dels teus vídeos, en la teua web, en el teu perfil de Mastodon. Liberapay té botons per a això.
- Si el projecte és de diverses persones, obriu un equip. Un equip rep els donatius i els reparteix entre qui el forma; cada membre diu quant necessita i ningú no mana. Servix, per exemple, per a un grup que traduïx un joc o porta un pòdcast entre unes quantes persones.
I una cosa més: un projecte que cobra poc però cada setmana dura més. Bona part del que hi ha en esperanto a internet es para quan qui el porta es cansa o no hi pot dedicar hores. Un ingrés fix, encara que siga xicotet, ajuda a evitar que es pare.
6 · El que cal saber abans, dit clar
- Per a rebre cal compte a Stripe o a PayPal, i Stripe de vegades posa entrebancs. El Fonduso Instigo ho explica en el seu perfil: durant uns anys va cobrar per Liberapay, però quan Stripe va endurir les seues condicions ho va haver de deixar, i ara només accepta transferències.
- Espanya és entre els països més ben servits: des d’ací es pot rebre amb totes les funcions.
- Els impostos són cosa de qui rep. Liberapay diu que cada persona ha de mirar què li toca pagar al seu país, i que els donatius probablement no desgraven.
- Amb PayPal no hi ha secret: les dues parts veuen nom i correu, i cal confirmar cada pagament a mà. Amb targeta o domiciliació per Stripe, el pagament es renova sol.
- La majoria de comptes reben poc o res. Obrir un compte no porta diners sol: cal donar-lo a conéixer.
7 · En resum
Liberapay és una web sense ànim de lucre, amb el programa lliure i traduïda sencera a l’esperanto, per a donar una mica de diners cada setmana a qui fa alguna cosa que et servix. En l’esperanto ja l’usen l’autor de la PMEG, E@I i gent que traduïx i escriu. Si vols que l’esperanto tinga més coses a internet, comença per buscar «esperanto» i donar suport al que ja uses; i si fas alguna cosa en esperanto, obri el teu compte i posa l’enllaç on et seguix la gent.