La Comissió Europea publica tots els seus compromisos pressupostaris, beneficiari per beneficiari. Filtrant els anys 2007 a 2024 ix la sèrie sencera dels diners que han arribat a entitats esperantistes: 1.630.032 €. La subvenció més gran de totes no és…
Entre 1920 i 1923, tres-cents trenta xiquets i xiquetes d’Àustria van viure un any o més en cases d’onze províncies espanyoles. No els va portar cap govern ni cap gran organització humanitària: els va portar una xarxa de gent que…
Durant uns anys, qualsevol persona que obrira Duolingo hi trobava l’esperanto al costat de l’anglés i de l’alemany. El curs en castellà el va construir un equip de set voluntaris, i un d’ells era valencià. Hui, deu anys després, el…
El 19 de maig de 2018, el director general de la Universala Esperanto-Asocio va fer un càlcul i el va firmar: si l’associació no s’haguera subvencionat a si mateixa amb les rendes i les extraccions del seu propi patrimoni, hauria…
Durant cinc anys, l’organització mundial de la joventut esperantista va preguntar a les seues seccions nacionals com estaven, i any rere any més de la meitat es van declarar «actives». Quan en 2014 la mateixa TEJO va substituir eixa pregunta…
Entre 1920 i 1922, catorze xiquets i xiquetes de Graz van viure a Xest, un poble llaurador de la Foia de Bunyol. Van ser més que els que va acollir la ciutat de València, que en va tindre quatre. Els…
L’esperanto es presenta des de fa un segle com una «llengua internacional auxiliar», i l’últim adjectiu és el que desactiva l’objecció més òbvia: no ve a substituir res. Però eixe adjectiu quasi no és de Zamenhof. En l’Originala Verkaro —el…
L’11 de setembre de 2026, Hoy por Hoy Zaragoza (Radio Zaragoza, Cadena SER) va tancar un programa dedicat als llocs on es practiquen idiomes a la ciutat amb tres minuts i mig d’esperanto. David Marqueta va entrevistar Alberto Granados Orcero,…
A finals dels anys seixanta s’ensenyava esperanto a la Universitat de Xile. Els cursos, segons la història que publica la mateixa associació xilena, van durar fins al setembre de 1973 («perduró hasta septiembre de 1973»): el mes del colp militar…
Un programa lliure és el que pots usar per al que vulgues, mirar per dins, arreglar i donar-ne còpies a qui et parega. No cal saber informàtica per a usar-lo, ni canviar d’ordinador: en el que tens ara, amb Windows…
Què és el RSS, quin programa instal·lar segons el teu aparell, les adreces dels nostres tres canals i com rebre les novetats en Telegram amb VEG Roboto.
Et recorda els nostres contactes i les xarxes socials, t'envia per privat les novetats de la web i anuncia la pròxima activitat en forma d'enquesta. I deu coses més que pot fer un robot de Telegram.
Primer president de la Federació Valenciana d’Esperanto, director d’un col·legi d’Arrancapins i professor de conversa del grup durant dècades. Quatre títols emmarcats a la paret del seu despatx conten la seua trajectòria sencera, de Callosa de Segura en 1979 a…
Una associació d’esperanto pot continuar sent profundament esperantista encara que l’esperanto haja deixat de ser la llengua habitual dels seus membres. No és una impressió nostra: el Boletín de la Federació Espanyola d’Esperanto porta mig segle diagnosticant el poc ús…
L’octubre de 2001, una associació membre de la Federació Espanyola d’Esperanto va votar adherir-se a una entitat que es diu Ciutat i té Carta Constitucional, Parlament, Senat, cònsol i tribunal. Huit anys després, la junta de la HEF declarava per…
Des de 1980 l’esperantisme discutix què compta com a èxit: que l’esperanto acabe sent la segona llengua de tothom —el finvenkisme— o que la comunitat que ja el parla siga tot el que hi ha per guanyar —el raŭmisme—. El…
Comença el curs, i entre les revistes que circulen entre el professorat n’hi ha una escrita en esperanto: la Internacia Pedagogia Revuo, òrgan de la lliga internacional de docents esperantistes. És una xarxa mundial de veres i menuda de veres…
Els noms de països van en dos sistemes incompatibles, la divisió entre els dos és arbitrària, i la Federació Espanyola s’hi ha barallat des de 1949 En esperanto, de Kanado ix kanadano: l’arrel nomena el territori i el sufix -an-…
Fa quasi un segle que es repetix que un any d’esperanto accelera l’aprenentatge posterior de qualsevol altra llengua. Els estudis existixen de veres, però el que sostenen és molt més modest: que s’aprén fàcil, que potser iguala el grup, i…
En el primer Congrés Universal d’Esperanto, en 1905, Kabe va posar nom a un vici d’estil i el nom era el d’un company: Beaufront’ismoj. No parlava de reformes ni d’ido —això arribaria dos anys després—, sinó d’una prosa que gastava…
El fons esperantista de la Biblioteca Històrica i l’Hemeroteca Municipal de València té signatura pròpia, 930 monografies i 480 capçaleres de revistes de mig món. 258 porten el segell del Grup d’Esperanto de València A la plaça de Magúncia, 1…
Durant vint anys, la majoria dels universitaris hongaresos no podien arreplegar el títol sense un certificat de llengua estrangera. Valia l’anglés, valia l’alemany —i valia l’esperanto. Desenes de milers de persones s’hi examinaren. Quan en desembre de 2022 el Parlament…
En la primavera de 1993, mentres València preparava el Congrés Universal d’Esperanto, el butlletí de la Federació Espanyola va acollir una baralla pública sobre si calia jubilar l’estel verd. La va obrir Jorge Camacho, que demanava substituir-lo pel símbol de…
A la Comunitat Valenciana hi ha dues institucions que publiquen gramàtiques i diccionaris del valencià, però no tenen el mateix estatut. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució que l’Estatut d’autonomia encarrega de fixar la normativa, i eixa normativa…
Abans d’inventar una llengua per a tota la humanitat, Ludwik Zamenhof va dedicar cinc anys a una idea contrària: donar als jueus un estat propi. En 1882, amb vint-i-dos anys, va publicar en un setmanari de Sant Petersburg un projecte…
