Zamenhof a València
Quatre dies de setembre de 1909, reconstruïts amb la crònica que el grup va escriure eixe mateix any i amb els dos diaris de la ciutat: l’arribada, la muralla de Sagunt que va caure damunt de cinc congressistes i una…
Publicacions
Ací tens totes les publicacions del grup, ordenades per data: primer les més noves. Si busques alguna cosa concreta, també pots anar per categoria o per any.
Categories
«Es va suprimir l’esperanto i llevaren la làpida»: el que va veure el veterinari de Xest
De tot el que li va passar a l’esperantisme de Xest entre 1939 i 1949 quasi no en queda rastre escrit. L’Ajuntament de Xest acaba de publicar les memòries d’un veí que ho va viure —Vicente Tarín Tarín, el veterinari…
Quinze anys de peces diàries amb el text al costat: l’Esperanta Retradio
Quan Ràdio Polònia va deixar definitivament el seu programa en esperanto, un austríac es va posar a publicar una peça pròpia cada dia — i des del primer dia va publicar també el text L’Esperanta Retradio publica des del 26…
Gratulon! El formulari on acabava el curs de Duolingo
Hi ha una pàgina que continua en línia hui, a duolingo.esperanto.net, i que du el peu de pàgina «UEA-2016». És el que es trobava qui acabava el curs d’esperanto de Duolingo. Et felicita —«Gratulon! Vi sukcese atingis la finon de…
Ci, el pronom que va nàixer fora de l’ús
Zamenhof va escriure que el millor hauria sigut ci per a un i vi per a molts, i va explicar per què hi renunciava L’esperanto no distingix entre «tu» i «vosaltres»: vi val per a una persona i per a…
L’esperanto en la comunicació exterior de la Xina
En 1979, la revista en esperanto El Popola Ĉinio imprimia a Pequín uns 11.000 exemplars al mes, i uns 10.000 eixien del país. Eixa proporció és tot l’article: una revista feta quasi sencera per a l’exportació, en una llengua amb…
Com és per dins un congrés juvenil d’esperanto
El congrés juvenil internacional d’esperanto —l’IJK, de Internacia Junulara Kongreso— és la trobada anual de la joventut esperantista del món, i el 82é es va celebrar fa un mes a tocar de casa: del 9 al 16 d’agost de 2026…
Reaccionar, respondre o escriure: com no omplir de soroll un grup
Quan toca reaccionar amb un emoji, quan toca respondre al missatge i quan toca escriure'n un de nou, en WhatsApp, Telegram i Discord.
L’esperanto i el moviment obrer: per què València està al mig d’esta història
En 1934 València va acollir el primer congrés internacional de SAT a l'Estat: quasi 400 esperantistes de tretze països. I set anys abans la FAI es va fundar en una platja de la mateixa ciutat.
Dos carrers de València amb nom d’esperanto
València té dos carrers amb nom vinculat a l’esperanto: el del Doctor Zamenhof, rotulat el 1934, i el de l’Esperantista Hernández Lahuerta, dedicat el 9 de febrer de 1984. Els dos noms conten una part de la història del moviment…
Com finançar una associació menuda a València: subvencions, quotes, patrocini i donacions
Guia pràctica de finançament per a associacions sense ànim de lucre de València: els registres obligatoris, les subvencions de l'Ajuntament, la Diputació, la Generalitat i Europa, les quotes, el patrocini, el mecenatge, les donacions amb deducció fiscal i un pressupost anual d'exemple.
Instagram i TikTok per a associacions sense pressupost: què funciona el 2026
Què funciona el 2026 a Instagram i TikTok per a una associació sense pressupost: el format, les paraules clau, un calendari que el voluntariat puga aguantar i com saber si porta gent.
Quants anys dura la joventut esperantista
A TEJO, l’organització mundial de la joventut esperantista, hui és jove qui no passa dels 35 anys l’1 de gener. En 1990 el límit eren 30, i abans 25 o 26: la joventut esperantista s’ha allargat una dècada en trenta…
Què rep un grup local de la UEA, i què hi aporta
En els estatuts i el reglament general de la Universala Esperanto-Asocio —l’associació mundial d’esperanto, fundada en 1908 i amb seu a Rotterdam— les paraules klubo, grupo i subvencio apareixen zero vegades. Un grup local no és membre de la UEA,…
1,6 milions d’euros en díhuit anys: què ha pagat la Comissió Europea a l’esperanto
La Comissió Europea publica tots els seus compromisos pressupostaris, beneficiari per beneficiari. Filtrant els anys 2007 a 2024 ix la sèrie sencera dels diners que han arribat a entitats esperantistes: 1.630.032 €. La subvenció més gran de totes no és…
Els 330 xiquets austríacs que els esperantistes van portar a Espanya, 1920-1923
Entre 1920 i 1923, tres-cents trenta xiquets i xiquetes d’Àustria van viure un any o més en cases d’onze províncies espanyoles. No els va portar cap govern ni cap gran organització humanitària: els va portar una xarxa de gent que…
Enric Baltasar: sis anys d’Oliva a la presidència mundial
Als setze anys no sabia què era l’esperanto. Als vint-i-dos presidia TEJO, l’organització mundial de la joventut esperantista, i era l’únic valencià que ho ha fet mai. Cinc mesos després dimitia, i des de llavors no ha tornat al moviment.…
La generació Duolingo
Durant uns anys, qualsevol persona que obrira Duolingo hi trobava l’esperanto al costat de l’anglés i de l’alemany. El curs en castellà el va construir un equip de set voluntaris, i un d’ells era valencià. Hui, deu anys després, el…
El dèficit que va calcular la UEA mateixa: dènou anys sostenint-se amb herències i rendes
El 19 de maig de 2018, el director general de la Universala Esperanto-Asocio va fer un càlcul i el va firmar: si l’associació no s’haguera subvencionat a si mateixa amb les rendes i les extraccions del seu propi patrimoni, hauria…
«Cap activa»: l’any que TEJO va substituir l’autoavaluació per indicis
Durant cinc anys, l’organització mundial de la joventut esperantista va preguntar a les seues seccions nacionals com estaven, i any rere any més de la meitat es van declarar «actives». Quan en 2014 la mateixa TEJO va substituir eixa pregunta…
Catorze xiquets austríacs a Xest: les tretze sol·licituds de 1920, nom per nom
Entre 1920 i 1922, catorze xiquets i xiquetes de Graz van viure a Xest, un poble llaurador de la Foia de Bunyol. Van ser més que els que va acollir la ciutat de València, que en va tindre quatre. Els…
«Auxiliar»: la paraula que Zamenhof quasi no usava
L’esperanto es presenta des de fa un segle com una «llengua internacional auxiliar», i l’últim adjectiu és el que desactiva l’objecció més òbvia: no ve a substituir res. Però eixe adjectiu quasi no és de Zamenhof. En l’Originala Verkaro —el…
Alberto Granados parla de l’esperanto a Hoy por Hoy Zaragoza (Cadena SER)
L’11 de setembre de 2026, Hoy por Hoy Zaragoza (Radio Zaragoza, Cadena SER) va tancar un programa dedicat als llocs on es practiquen idiomes a la ciutat amb tres minuts i mig d’esperanto. David Marqueta va entrevistar Alberto Granados Orcero,…
Els cursos d’esperanto de la Universitat de Xile duraren fins al setembre de 1973
A finals dels anys seixanta s’ensenyava esperanto a la Universitat de Xile. Els cursos, segons la història que publica la mateixa associació xilena, «perduró hasta septiembre de 1973»: el mes del colp militar que enderrocà Salvador Allende i intervingué les…
Què és el programari lliure, explicat sense tecnicismes
Un programa lliure és el que pots usar per al que vulgues, mirar per dins, arreglar i copiar a qui et parega. No cal saber informàtica per a usar-lo, ni canviar d’ordinador: en el que tens ara, amb Windows o…
El RSS: assabentar-te del que hi ha de nou sense entrar cada dia en la web
Què és el RSS, quin programa instal·lar segons el teu aparell, les adreces dels nostres tres canals i com rebre les novetats en Telegram amb VEG Roboto.
Coneix VEG Roboto, el nostre robot de Telegram
Et recorda els nostres contactes i les xarxes socials, t'envia per privat les novetats de la web i anuncia la pròxima activitat en forma d'enquesta. I deu coses més que pot fer un robot de Telegram.
Juan Antonio Giménez, el mestre que es llevava a les quatre per a sentir Varsòvia
Primer president de la Federació Valenciana d’Esperanto, director d’un col·legi d’Arrancapins i professor de conversa del grup durant dècades. Quatre títols emmarcats a la paret del seu despatx conten la seua trajectòria sencera, de Callosa de Segura en 1979 a…
Esperantisme sense esperantofonia?
Una associació d’esperanto pot continuar sent profundament esperantista encara que l’esperanto haja deixat de ser la llengua habitual dels seus membres. No és una impressió nostra: el Boletín de la Federació Espanyola d’Esperanto porta mig segle diagnosticant el poc ús…
La Civito a Espanya: una adhesió i una ruptura
L’octubre de 2001, una associació membre de la Federació Espanyola d’Esperanto va votar adherir-se a una entitat que es diu Ciutat i té Carta Constitucional, Parlament, Senat, cònsol i tribunal. Huit anys després, la junta de la HEF declarava per…
Finvenkisme i raŭmisme: la victòria final o la comunitat
Des de 1980 l’esperantisme discutix què compta com a èxit: que l’esperanto acabe sent la segona llengua de tothom —el finvenkisme— o que la comunitat que ja el parla siga tot el que hi ha per guanyar —el raŭmisme—. El…
La revista pedagògica que s’escriu en esperanto
Comença el curs, i entre les revistes que circulen entre el professorat n’hi ha una escrita en esperanto: la Internacia Pedagogia Revuo, òrgan de la lliga internacional de docents esperantistes. És una xarxa mundial de veres i menuda de veres…
Per què francoj però kanadanoj?
Els noms de països van en dos sistemes incompatibles, la divisió entre els dos és arbitrària, i la Federació Espanyola se n’ha barallat des de 1949 En esperanto, de Kanado ix kanadano: l’arrel nomena el territori i el sufix -an-…
L’esperanto ajuda a aprendre altres idiomes?
Fa quasi un segle que es repetix que un any d’esperanto accelera l’aprenentatge posterior de qualsevol altra llengua. Els estudis existixen de veres, però el que sostenen és molt més modest: que s’aprén fàcil, que potser iguala el grup, i…
Els «beaufrontismes»: quan escriure massa clar era el defecte
En el primer Congrés Universal d’Esperanto, en 1905, Kabe va posar nom a un vici d’estil i el nom era el d’un company: Beaufront’ismoj. No parlava de reformes ni d’ido —això arribaria dos anys després—, sinó d’una prosa que gastava…
1.411 registres d’esperanto a la plaça de Magúncia: la biblioteca que va tornar del soterrani
El fons esperantista de la Biblioteca Històrica i l’Hemeroteca Municipal de València té signatura pròpia, 930 monografies i 480 capçaleres de revistes de mig món. 258 porten el segell del Grup d’Esperanto de València **A la plaça de Magúncia, 1…
Quan l’esperanto servia per a traure’s la carrera a Hongria
Durant vint anys, la majoria dels universitaris hongaresos no podien arreplegar el títol sense un certificat de llengua estrangera. Valia l’anglés, valia l’alemany —i valia l’esperanto. Desenes de milers de persones s’hi examinaren. Quan en desembre de 2022 el Parlament…
L’estel, la bandera i el meló
**En la primavera de 1993, mentres València preparava el Congrés Universal d’Esperanto, el butlletí de la Federació Espanyola va acollir una baralla pública sobre si calia jubilar l’estel verd. La va obrir Jorge Camacho, que demanava substituir-lo pel símbol de…
Dues acadèmies i una llengua: l’AVL, les Normes del Puig i qui decidix com s’escriu el valencià
A la Comunitat Valenciana hi ha dues institucions que publiquen gramàtiques i diccionaris del valencià, però no tenen el mateix estatut. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució que l’Estatut d’autonomia encarrega de fixar la normativa, i eixa normativa…
Zamenhof sionista: la pàtria jueva del Mississipí i el rebuig de l’homaranisme
Abans d’inventar una llengua per a tota la humanitat, Ludwik Zamenhof va dedicar cinc anys a una idea contrària: donar als jueus un estat propi. En 1882, amb vint-i-dos anys, va publicar en un setmanari de Sant Petersburg un projecte…
Quan una llengua promet canviar el món: el messianisme secular de l’esperanto
L’esperanto és una llengua planificada, però l’esperantisme històric ha sigut també, per a una part dels seus participants, un projecte de transformació de la societat. La llengua no havia de servir només per comunicar persones que no compartien idioma: havia…
La llengua zombi: vint anys de Jorge Camacho desmuntant l’esperantisme des de dins
La crítica més dura que ha rebut el moviment esperantista no ve de fora. La va escriure, en esperanto i durant més de vint anys, un dels millors poetes que ha tingut la llengua. En 2013 Jorge Camacho va publicar…
Per què la gent se’n va de l’esperantisme
Passa amb freqüència, i en qualsevol grup: algú que venia, deixa de vindre. És el fenomen més ordinari de l’esperantisme i el pitjor estudiat, encara que el moviment fa un segle que l’escriu. Hem llegit el que en van dir…
L’illa que va fer oficial l’esperanto sense tindre cap parlant
L’1 de maig de 1968, una plataforma de 400 metres quadrats plantada davant de Rímini es proclamà estat independent amb el nom d’Esperanta Respubliko de la Insulo de la Rozoj. Tenia bandera, govern, segells, un projecte de moneda i una…
Les mil maneres de ser esperantista
Parlar una llengua, formar part d’una comunitat, estudiar-la o defensar una idea són coses distintes, i totes quatre caben en la mateixa paraula. Composició de quatre fotografies. A dalt a l'esquerra, el Lingva Komitato de l'esperanto retratat en 1907, tot…
L’informe que s’escriu tot l’any
L’assemblea anual no és una reunió: és un termini. I un termini que arreplega dotze mesos de faena en una setmana té exactament la forma que crema els pocs de sempre. Esta és la tercera part de Un voluntariat sostenible…
Qui té les claus
En l’assemblea del grup de febrer de 1983, «al principi ningú volia presentar-se» a president ni a tresorer. L’acta no diu per què. Este article és la part pràctica de Un voluntariat sostenible: l’inventari, la cadena de tràmits i què…
Els eterns principiants
L’esperanto té una categoria pròpia per a qui porta vint anys començant: eterna komencanto. El nostre butlletí ja els tractava com un públic reconegut en els anys huitanta, i els esperantistes experimentats se’n queixen, com a mínim, des de 1905.…
Esperantista, esperantòfon o parlant d’esperanto?
La paraula esperantista pot designar qui parla la llengua, qui l’estudia, qui la defensa, qui treballa per difondre-la o qui pertany a una associació. Distingir estos significats ajudaria a descriure millor la realitat de l’esperanto —i, de passada, a explicar…
Un voluntariat sostenible
El congrés universal de Graz d’este agost ha parlat de voluntariat al servei del desenvolupament sostenible. La pregunta es pot girar: és sostenible el voluntariat mateix? El nostre butlletí ja donava per fet, en 1971, que els organitzadors de congressos…