L’11 de setembre de 2026, Hoy por Hoy Zaragoza (Radio Zaragoza, Cadena SER) va tancar un programa dedicat als llocs on es practiquen idiomes a la ciutat amb tres minuts i mig d’esperanto. David Marqueta va entrevistar Alberto Granados Orcero, president de l’associació esperantista terolenca Liberanimo, que va contar com són les reunions del grup i va aprofitar els últims segons per a anunciar que està oberta la matrícula d’esperanto a la UNED. Publiquem el tall i la seua transcripció.
El més citable de l’entrevista és la resposta a com són les quedades, que desmunta sense proposar-s’ho la idea que un grup d’esperanto siga una acadèmia permanent: «hi ha anys que sí, que tenim en marxa un curs purament, amb classes, amb temes, amb material […] altres vegades, perquè el que fem és quedar informalment i parlem del diví i de l’humà i arreglem el món com fa qualsevol. En castellà, amb unes cerveses, nosaltres fem el mateix, mesclant castellà i esperanto».
Sobre la grandària del grup, Granados no ho adorna: «No, no n’hi ha molta, hi ha un grupet, però, a veure, hi ha ciutats a Espanya on no hi ha ningú que parle esperanto. A […] Terol hem aconseguit crear un grup prou estable, i gaudim molt amb l’idioma i ens ho passem molt bé».
Tall del programa *Hoy por Hoy Zaragoza* de l’11 de setembre de 2026 (minuts 19:54-23:32), Radio Zaragoza, Cadena SER.
Transcripció del tall
Transcripció automàtica, corregida només en els noms propis i en els errors inequívocs. Els trams que no s’entenen van marcats amb […]; el comiat en esperanto, que el model no reconeix, està restituït a mà i assenyalat amb una nota. L’entrevista va ser en castellà: ací va traduïda, i la versió en castellà en conserva la transcripció original.
[0:05] David Marqueta: I per a acabar, no ens podia faltar la llengua que abat qualsevol barrera de comunicació. Es diu d’ell que és el més fàcil d’aprendre, l’esperanto. Per descomptat, hem trobat cançó d’esperanto, engega, Luis.
[0:23] David Marqueta: Va ser creat per un oftalmòleg polonés a finals del segle XIX. Té poques regles gramaticals, 16, no hi ha verbs irregulars i el seu alfabet és fonètic. Alberto Granados, bon dia.
[0:33] Alberto Granados: Bon dia.
[0:33] David Marqueta: President de l’Associació d’Esperanto de Terol. Feu quedades per a parlar esperanto?
[0:39] Alberto Granados: Sí, sí, cada dues setmanes, cada tres setmanes, quan podem, doncs ens reunim unes quantes persones i utilitzem l’esperanto.
[0:48] David Marqueta: Que curiós, que curiós. Per què este desig de mantindre esta llengua en marxa i amb eixe objectiu que va tindre des del principi de, el que deia abans, abatre qualsevol barrera de comunicació?
[1:00] Alberto Granados: Doncs jo crec que en la majoria dels esperantistes conflueixen, en primer lloc, un interés per l’idioma com a idioma, un interés per aprendre alguna cosa nova i per utilitzar-lo i per gaudir de l’idioma. Però tots alhora tenim un poc la idea que l’esperanto és alguna cosa més que un idioma. És un instrument que utilitzem per a promoure una fraternitat i un sentiment de germanor entre la humanitat. Els esperantistes tenim un poc la idea que la humanitat és una i indivisible, i per a nosaltres l’esperanto és un instrument que podria ser molt útil per a incrementar la cooperació internacional.
[1:38] David Marqueta: Clar. Esperanto és esperança. Per tant, totes estes idees que ens diu Alberto queden plasmades en la filosofia de la llengua, de l’idioma. Hi ha molta gent a Terol parlant esperanto?
[1:51] Alberto Granados: No, no n’hi ha molta, hi ha un grupet, però, a veure, hi ha ciutats a Espanya on no hi ha ningú que parle esperanto. A […] Terol hem aconseguit crear un grup prou estable, i gaudim molt amb l’idioma i ens ho passem molt bé.
[2:04] David Marqueta: Clar. Ací tenim una plaça de l’Esperanto a Saragossa. Com són les quedades? Proposeu un tema? Algú prepara jocs, com ens contaven abans, en el pub on es parla anglés a Saragossa? Com ho feu?
[2:20] Alberto Granados: És que hi ha hagut vegades… És que depén de si tenim en marxa algun curset o no tenim en marxa algun curset. Hi ha anys que sí, que tenim en marxa un curs purament, amb classes, amb temes, amb material, un poc de suport. Això passa a vegades, altres vegades, perquè el que fem és quedar informalment i parlem del diví i de l’humà i arreglem el món com fa qualsevol. En castellà, amb unes cerveses, nosaltres fem el mateix, mesclant castellà i esperanto.
[2:49] David Marqueta: Clar, que per a això està esta llengua, no? Per a arreglar el món com totes. Hauria de ser així. La comunicació ens hauria d’ajudar a tot això. Alberto, com es diria feliç divendres a tots en esperanto?
[2:59] Alberto Granados: Feliĉan vendredon.
[3:01] David Marqueta: Doncs això. Moltíssimes gràcies per atendre’ns. Que curiós.
[3:06] Alberto Granados: Si m’ho permets abans d’anar-me’n, vull anunciar que es va obrir el termini de matrícula en la UNED per a estudiar esperanto en la Universitat Nacional d’Educació a Distància. Eixa és una oportunitat molt bona. I ara podem aprendre-hi. M’interessava contar-ho.
[3:19] David Marqueta: Molt bé, doncs fet, molt bé. Alberto, gràcies per anunciar-ho.
[3:23] Alberto Granados: Moltíssimes gràcies a vosaltres. Bon divendres, adéu.
[3:29] David Marqueta: Hui parlem de moltes llengües, les que es parlen a l’Aragó i els llocs on es practiquen. De seguida la una, després continua el teu Hoy por hoy més pròxim.
La matrícula que va anunciar: esperanto a la UNED
L’anunci que Granados va ficar amb calçador en els últims segons és comprovable i té data. El Centre Universitari d’Idiomes a Distància (CUID) de la UNED ofereix esperanto entre les seues setze llengües, i per al curs 2026/27 el dona en línia en tres nivells: A2, B1 i B2 (A1, C1 i C2 no s’imparteixen). El termini de matrícula va del 8 de setembre al 21 d’octubre de 2026.
En l’entrevista que li va fer Onda Cero el 2024, Granados explicava per què no hi ha A1: «el nivell A1, de lletrejar i familiaritzar-se amb l’idioma i tal, el donem per sabut».
La «plaça de l’Esperanto» de Saragossa
La dada que deixa anar el presentador de passada té nom propi i mereix la precisió. No és una plaça, sinó la Glorieta de l’Esperanto, a l’avinguda de Cesáreo Alierta, que l’Ajuntament de Saragossa va dedicar a la llengua el 1995 i que continua en el nomenclàtor municipal. Allí es va inaugurar el 13 de desembre de 2008 un monument a l’esperanto —una esfera terrestre sobre un pedestal, projecte de l’esperantista Jaime de Benito—, pagat amb aportacions voluntàries i alçat amb motiu del centenari de la societat esperantista saragossana Frateco. La mateixa ciutat té des de 1961 un carrer Doctor Zamenhof.
Val la pena llegir també
La fitxa que llig la ràdio —l’oftalmòleg polonés, les setze regles, l’absència de verbs irregulars, «es diu d’ell que és el més fàcil d’aprendre»— és la presentació estàndard de l’esperanto en els mitjans des de fa un segle. Sobre l’última part, la de la facilitat, vam escriure el setembre de 2026 «Fàcil, per a qui?»: no hi ha llengües fàcils en abstracte, i tampoc l’esperanto ho és igual per a tothom.
Sobre l’esperanto a Terol, que Granados menciona de passada, hi ha la presentació a València del llibre Esperanto y esperantistas de Teruel, de José Serafín Aldecoa Calvo, amb l’enregistrament sencer de les dues intervencions.
Fonts
- Hoy por Hoy Zaragoza, Radio Zaragoza (Cadena SER), programa de l’11 de setembre de 2026, minuts 19:54-23:32. El programa complet està en el web de la SER, i també el seu àudio sencer; el tall que publiquem ací el vam gravar de l’emissió en directe.
- UNED, Cursos d’idiomes del CUID i terminis de matrícula 2026/27.
- Federació Espanyola d’Esperanto, Grups a Espanya (fitxa de Liberanimo, Terol).
- Frateco, El monument a l’esperanto de Saragossa, i Ajuntament de Saragossa, Glorieta de l’Esperanto.
Llegir en:
Aquesta entrada encara no té cap comentari. Sigues la primera persona a comentar-la des del fedivers.