
La IA sense regalar les teues dades: què demanar-li, què no i com usar-la en privat
Què canvia si eres una associació i on se n'aprén a València.
Ací tens totes les publicacions del grup, ordenades per data: primer les més noves. Si busques alguna cosa concreta, també pots anar per categoria o per any.
Categories

Què canvia si eres una associació i on se n'aprén a València.

Quins models hi ha, què té de pitjor, si es pot posar en esperanto i on es compra.

Si es poden posar en esperanto, què prepara Google i per on començar.

Què no aclarix Google, què diu la campanya Keep Android Open i què et canvia a tu.

Com aconseguixen les teues dades, què fer si ja t'ha passat i on llegir-ne més.

El 19 d’octubre de 2026, Las Provincias va publicar un reportatge de Jorge Alacid sobre els esperantistes de València, fet al pis del carrer del Duc de Calàbria on té la seu la Fundació d’Esperanto de la Comunitat Valenciana. Els…

Què li fa falta al teu congrés, com es posa en marxa el robot i en quin format va el programa.

Què volia dir Popper, per a què et servix fora d'un laboratori i com es diu en esperanto.

Què és Yomitan, com s'instal·la el diccionari d'esperanto per a llegir amb el ratolí i com s'envien les paraules a Anki, pas a pas.

Com funciona a la pràctica, si cal arribar a un acord i on es pot parlar esperanto a València.

Com es diu que no, què fer amb la mirada i el to de veu, i si també servix en una associació.

Per què s'acaba parlant en valencià, què fer quan algú s'hi passa, si convé un pacte amistós o un d'estricte i on es pot practicar esperanto a València.

El 29 d’octubre de 2024 la DANA va matar 233 persones a la província de València, segons el recompte judicial de setembre de 2026. Set setmanes abans, Xest havia acollit el Congrés Espanyol d’Esperanto, i Xest també va patir la…

El 14 d’octubre de 1957, fa hui seixanta-nou anys, el Túria va eixir de mare dos vegades en un mateix dia i va negar mitja València. La Federació Espanyola d’Esperanto tenia aleshores la seu a la ciutat, i ací s’imprimia…

Entre les causes del fracàs de l’esperanto, l’article «Per què va fracassar l’esperanto?» n’enumera cinc. Una d’elles és la persecució de l’Alemanya nazi i de la Unió Soviètica de Stalin. Les fonts permeten afegir-hi un efecte que es veu menys.…

Cada quant cal publicar i què no s'ha de fer.

Preguntes per a trencar el gel, sobre el dia a dia, els viatges, les festes i el menjar, i on es pot practicar esperanto a València.

Què passa amb els mòbils, carregadors i ordinadors que llancem, a qui fa mal i on portar-los a València perquè es reciclen.

La xarrada que Gisela Alcón Vidal va dedicar a Maria Julivert Aulés (el Vendrell, 1888-1968) el 10 d’octubre de 2026, al 41é Congrés Català d’Esperanto celebrat a Reus, es pot veure ja sencera en vídeo, amb el col·loqui final inclòs.…

Què diu la llei a Espanya i a Europa, què pots fer tu i què té a veure amb l'esperanto.

L’hebreu és, segons el sociolingüista Joshua Fishman, l’únic cas conegut d’una llengua que no tenia parlants nadius i que ha acabat sent la llengua de cada dia d’una societat sencera. No ho va aconseguir un home sol, sinó una xarxa…

Què fer perquè no et roben els comptes: contrasenyes, gestors de contrasenyes, missatges que enganyen i a qui telefonar a Espanya si ja ha passat. Sense tecnicismes.

L’esperanto es va fer per a parlar de qualsevol cosa, i una part molt gran del que s’hi produïx parla de l’esperanto. Dos de cada cinc llibres del catàleg de l’Associació Universal d’Esperanto tracten de la llengua mateixa, del seu…

L’esperanto pot expressar qualsevol ciència; el que no té és cap motiu perquè un investigador hi publique els seus resultats. Hui quasi tota la recerca es publica en anglés —al voltant del 97 % dels articles de ciències naturals que…

Les màquines de comptar, el transistor, l'ordinador a casa, Unix i el programari lliure, internet, el mòbil i el núvol.

Que Liberapay ja parla esperanto, i el que cal saber abans, dit clar.

Com funciona per dins, els vídeos més vistos i els premis, i el que no té, dit clar.

La FAI a València el 1927, la proposta d'Ángel Pestaña en la III Internacional, l'esperanto en la guerra, la CNT-AIT i què en queda hui.

Les paraules que cal saber, el que el fa diferent i el que perds, dit clar.

No cal deixar WhatsApp per a provar Telegram, i quasi ningú no ho fa: la gent afig aplicacions, no en canvia. Les dues servixen per a coses distintes. WhatsApp és el lloc de la gent que ja coneixes, i per…

Dos de cada cinc llibres en esperanto tracten de l’esperanto mateix: com aprendre’l, com funciona, la seua història i la gent que el parla. Uns altres dos són literatura, més traduïda que original. El cinqué es reparteix entre la política,…

Les paraules que cal saber, què et mostra i en quin orde, i el que perds, dit clar.

Pas a pas: el compte, el botó «Redakti», les fonts, publicar i les regles bàsiques.

Els cursos d'octubre, el dinar del 20 de setembre, un llibre arribat del Japó, les agendes i els cartells, les col·laboracions, la web i les xarxes.

Luis Hernández Lahuerta va fer durant la guerra, des de València, el butlletí en esperanto més conegut dels que va traure el bàndol republicà: quaranta-quatre números per a contar al món la lluita espanyola contra el feixisme. Va acabar condemnat…

Els quinze anys en què la Federació Espanyola d’Esperanto va tindre la seu ací: la nit de 1947 en què va arribar el permís, la primera junta —que va haver d’esperar el vistiplau de «la Superioridad»—, les tres adreces del…

El 30 de setembre de 1939, amb la ciutat rendida i les unitats alemanyes ja dins, la ràdio pública polonesa va llegir el seu últim comunicat des de Varsòvia. Va durar 54 segons, es conserva, i és el que queda…

Que esperanto vol dir «el qui espera» ho sap tothom. Que el seu autor el considerava un nom «del tot il·lògic», no tant. En 1890, quan uns quants lectors li van demanar que el canviara, Ludwik Lejzer Zamenhof va respondre…

A Zamora, l’esperanto dels anys trenta el movia un mestre, Amado Hernández Pascual, que en feia classes a la ciutat i, a l’estiu, als jornalers del seu poble. Després del colp militar de juliol de 1936 va ser assassinat, com…

A qui llig la documentació de l’esperantisme espanyol de la postguerra li crida l’atenció quanta religió hi ha: misses als congressos, capellans a les juntes, una unió internacional d’esperantistes catòlics. La conclusió fàcil és que l’esperanto atrau la gent religiosa.…

El 14 de desembre de 2002 un grup de socis de SAT, l’associació internacional de l’esperantisme obrer, va fundar a Madrid SAT-en-Hispanio (SATeH), que en castellà es diu Asociación Izquierda y Esperanto. Set mesos després SAT la va acceptar com…

El govern va autoritzar la Federació Espanyola d’Esperanto el desembre de 1947, amb seu a València, però eixe permís no va fer tornar el moviment d’un colp. Cada ciutat va tornar a la seua manera i al seu ritme. A…

Quines frases porta, com s'instal·len i si els pots compartir.

Les webs que ensenyen llengües en esperanto, els cursos de Vikilibroj, els llibres en paper, l'ido i l'elefen, i què ajuda a practicar qualsevol llengua.

Com saludar segons l'hora, com preguntar «com estàs?», com dir «gràcies» i «per favor», com presentar-te, com es pronuncia i on practicar.

Què passa si una foto no diu res, què són les Creative Commons, què passa amb Unsplash, Pexels o Pixabay, el domini públic, i les lletres, els programes i la música.

Anki és un programa gratuït de targetes per a memoritzar que decidix ell quan et toca repassar cada paraula: just abans que se t’oblide. Funciona en l’ordinador, en el mòbil i en el navegador, i es fa servir en estones…

El desembre de 1911, la revista dels esperantistes britànics publicava una carta del cap de la fe bahá’í que deia que estudiar l’esperanto seria per als seus fidels «un deure religiós». Cent quinze anys després, la fe bahá’í no l’ha…

Claude Piron (1931-2008) va traduir per a l’ONU i per a l’Organització Mundial de la Salut, va exercir de psicoterapeuta i va ensenyar psicologia a Ginebra durant vint anys. Amb eixe bagatge va fer tres coses distintes en esperanto: va…

El problema d’un moviment que es mira a si mateix no és que la gent raone mal: és que qui continua dins és observable i qui se’n va tendix a desaparéixer de les fonts que el moviment mateix produïx. Un…