El primer llibre d’esperanto no demanava que aprengueres la llengua. Portava huit butlletes retallables per a prometre que l’aprendries si ho prometien deu milions de persones més. És la primera vegada que l’esperantisme va intentar comptar-se, i dos anys després…
Zamenhof va tindre un registre de parlants d’esperanto durant vint anys i va arribar a 21.915 persones comptades d’una en una. Es va abandonar en 1909 i des d’aleshores ens estimem. Este article no és un informe, és una proposta…
Dos milions és la xifra que més s’ha repetit durant quaranta anys. No ix de cap cens: ix d’un arredoniment que el seu autor va fer en 1988 i que ell mateix advertia que podia estar el doble de gran…
Hem mesurat el curs sencer: 615 entrades de vocabulari, 48 apartats de gramàtica i 789 exercicis. En acabar les dotze lliçons s'arriba a un A2 de comprensió i un A1 de producció.
Una de les afirmacions més repetides en la divulgació de l’esperanto és que és una llengua fàcil. Nosaltres també l’hem feta, moltes vegades i en directe. Però una llengua no és fàcil o difícil en abstracte: ho és per a…
En 1978, un col·leccionista de Moià va imprimir amb ciclostil una pregunta que ningú del moviment volia contestar: què passarà amb la nostra col·lecció quan ens morim? La resposta la van construir tres persones —Sant Pau d’Ordal, Moià i Budapest—…
Es va apuntar en 1969 a un curs que va veure anunciat al periòdic; d’ací van eixir trenta anys de congressos, els primers crèdits universitaris d’esperanto d’Espanya i anys de classes des dels Estats Units i Polònia fins a Eslovàquia,…
Va nàixer a Marsella perquè son pare volia llegir en francés, va fundar el moviment alcoià amb un grapat d’amics i es va guanyar la vida restaurant els frescos de San Antonio de la Florida De nom complet Ulises Arquímedes,…
Seixanta anys de classes, un cor escolar, un mètode propi i les partitures copiades a mà que encara fan bonic el Valencia Luno Va aprendre la llengua tot sol en 1931, preparant unes oposicions, perquè algú li va posar a…
Què és Discord, com s'hi entra amb una invitació, com s'escriu, com es parla per veu i com es calla el mòbil. Explicat des de zero, sense donar res per sabut.
En octubre de 1907 una comissió internacional reunida a París examinà els projectes de llengua auxiliar que hi havia sobre la taula i decidí que el millor era l’esperanto. Però no exactament l’esperanto que parlaven els esperantistes: l’acceptava «en principi»,…
El millor estilista de la primera generació abandonà l’esperanto sense donar mai explicacions. Els textos que va deixar permeten reconstruir què li semblava defectuós de la llengua, i per què Zamenhof no li va fer cas. El Comité Lingüístic de…
Del Lingva Komitato de 1905 a l’actual Akademio de Esperanto: la història d’una llengua planificada que el seu autor va decidir deixar de planificar. El Lingva Komitato reunit en 1907, dos anys després de la seua fundació a Boulogne-sur-Mer. Zamenhof…
Capçalera de l’article «Pri reformoj en Esperanto», publicat per Zamenhof a La Esperantisto al gener de 1894. L’esperanto tenia set anys quan va viure la seua primera gran crisi al voltant d’una pregunta que encara hui torna cada poc: si…
Quan Ludwik Zamenhof va nàixer el 1859, Białystok no era una ciutat polonesa on casualment es parlaven moltes llengües. Era una ciutat de l’Imperi rus, de majoria jueva, en una regió que havia canviat diverses vegades de sobirania, travessada pel…
El caràcter de les arrels, els límits de la derivació regular i el mite de les «16 regles» Una de les promeses més atractives de l’esperanto és que, una vegada coneixem una arrel i un grapat d’afixos, podem construir una…
Kazimierz Bein va conéixer l’esperanto el 1887, quan la llengua acabava de nàixer, però no s’hi va posar de veres fins setze anys després. En huit anys es convertí en el seu millor traductor i en l’autor del primer diccionari…
A primera vista no tenen res a veure: una llengua publicada el 1887 perquè gent de països diferents poguera entendre’s, i una manera d’escriure i repartir programes d’ordinador que va nàixer quasi cent anys després. Les separa un oceà de…
Qui s’acosta a l’esperanto per primera vegada sol notar el mateix: hi ha moltíssima gent de la informàtica. Programadors, administradors de sistemes, gent que treballa en traducció automàtica. Es nota en els congressos, en els fòrums i, sobretot, en qui…
Abans de l’esperanto hi hagué una altra llengua internacional que semblava destinada a triomfar. Tenia clubs en nombrosos països, revistes, manuals, professors acreditats i congressos internacionals. En 1889, els seus parlants arribaren a celebrar a París un congrés íntegrament en…
Ludwik Lejzer Zamenhof va morir a Varsòvia el 14 d’abril de 1917, vint-i-dos anys abans de la invasió alemanya de Polònia. Els seus tres fills —Adam, Zofia i Lidia— van ser assassinats entre 1940 i 1942. Cap dels tres va…
El metge que firmava els acudits del Boletín i va presidir la Federació Espanyola d’Esperanto des de València Des de la seua fundació el 1947 fins al trasllat el 1962, la Federació Espanyola d’Esperanto va ser, a efectes pràctics, una…
Una frase solta en una conversa de fa un dia ens ha portat fins a un llibre de 1937. Un esperantista francés que venia molt per València, i que a casa d’un esperantista valencià preferien no rebre, havia publicat el…
La nit del 12 de maig de 1932 es va cremar el Museu d’Història Natural de la Universitat de València. De centenars de milers de peces se’n van salvar unes tres-centes. Cinc mesos després, les vitrines començaven a omplir-se una…
Abans de ser figures del grup de València, Augusto Casquero i Alicia Ballester van fer esperantisme a Madrid. Ella ho conta ara: quatre locals successius, classes cada dia en dos i tres torns, un cor que va cantar en esperanto…
