En curt: l’assertivitat és dir el que penses, el que necessites o el que no vols, amb claredat i sense atacar ningú. No és guanyar discussions: és que allò teu quede dit. Ací tens què és, de quins drets parteix i exemples per a practicar-la, també en esperanto. Els drets i les tècniques per a quan l’altra persona insistix ixen de les dues fonts del final; la resta són consells pràctics nostres, no una norma.
Què és l’assertivitat?
És una manera de comunicar-te en què defens allò teu respectant l’altra persona. S’entén millor al costat de les altres dues maneres de respondre quan alguna cosa et molesta o vols alguna cosa:
- Passiva: calles, cedeixes o et justifiques. Dona alleujament una estona, però la ràbia s’acumula i l’altra persona aprén que pot seguir igual.
- Agressiva: ataques, alces el to o acuses. També dona alleujament una estona, però l’altra persona es defén en lloc d’escoltar.
- Assertiva: dius el que ha passat, el que et provoca i el que demanes. Al principi costa, però és l’única de les tres que pot canviar alguna cosa.
Un exemple amb la mateixa situació: una companya de treball et canvia el torn el dia abans, per tercera vegada.
- Passiva: «Val, no passa res», i t’ho menges.
- Agressiva: «Sempre fas el que et dona la gana».
- Assertiva: «Els tres últims dissabtes m’has canviat el torn el dia abans. Em deixa sense poder organitzar-me. Et demane que m’avises amb tres dies d’antelació».
De quins drets parteix?
La guia de grups d’afrontament de l’ansietat del Servei Andalús de Salut explica que l’assertivitat parteix de la idea que tota persona té certs drets. Entre els que enumera:
- A cometre errors.
- A tindre la teua pròpia opinió.
- A preguntar i demanar un aclariment.
- A demanar ajuda.
- A descansar i a gaudir.
- A no fer-te responsable dels problemes d’altres persones.
- A dir «no».
Si et costa parlar clar, repassa esta llista: potser en dones algun per perdut.
Com es diu una cosa de manera assertiva?
Un motle senzill de quatre passos, que es pot preparar per escrit abans i dir en menys d’un minut:
- El fet, sense adjectius ni intencions: el que gravaria una càmera. Sí: «has arribat mitja hora tard les dues últimes vegades». No: «mai t’importa res».
- El que et provoca, en primera persona: «em quede esperant sense saber si véns».
- El que demanes, concret i en positiu, què es fa i no què es deixa de fer: «et demane que m’escrigues si arribaràs tard».
- El que hi guanya l’altra part, sense amenaces: «així no m’enfade i quedem amb més ganes».
Més exemples del dia a dia:
- En una botiga: «Esta samarreta té un forat. La vull tornar». Sense explicar més del que cal.
- Amb algú que interromp: «Deixa’m acabar, per favor, i després t’escolte».
- Amb una crítica que no entens: «Què és exactament el que no t’ha agradat?».
- Amb un elogi: «Gràcies», sense llevar-li importància amb un «bah, no n’hi ha per a tant».
- Quan necessites ajuda: «Açò no m’ix a soles. Em dones un cop de mà mitja hora?».
Com es diu que no?
- El no va en la primera frase. Si el deixes per al final, ja has negociat.
- No cal excusa. Si vols, dona una raó, i només una: cada raó de més és una cosa que l’altra persona pot intentar rebatre.
- Pots oferir una altra cosa, si et ve de gust: «Dissabte no; diumenge sí».
- I després, silenci. No cal omplir-lo: deixa que conteste l’altra persona.
Exemple: «No, este dissabte no puc. Ho sent». I res més.
Què fer si l’altra persona insistix?
Estes tècniques les descriu Manuel J. Smith en el seu llibre When I Say No, I Feel Guilty (1975), en castellà Cuando digo no, me siento culpable:
- Disc ratllat: repetir la teua frase amb calma, igual, sense entrar en el que et tiren. «Ja, però dissabte no puc». «T’entenc, però dissabte no puc».
- Banc de boira: donar part de raó sense cedir. «Pot ser que tingues raó que vaig amb el temps molt just; així i tot, este encàrrec no l’agafe».
- Asserció negativa: admetre un error sense enfonsar-te. «És veritat, em vaig equivocar amb la data». L’atac es queda sense res a arrancar-te.
- Interrogació negativa: demanar la crítica sencera en lloc de defendre’t. «Què canviaries tu?». O n’ix alguna cosa útil, o es veu que no hi havia res.
I una que és nostra i servix per a quasi tot: ajornar. «M’ho pense i et conteste demà». No és covardia: és llevar-te de damunt el sí automàtic.
I el cos?
- Mira als ulls mentre dius allò teu.
- No alces el to al final: alçar-lo convertix la frase en pregunta, i la pregunta en petició de permís.
- No somrigues per a disculpar-te mentre dius una cosa seriosa.
- No comences demanant perdó («perdona que et moleste, no sé si…»).
- Ves a poc a poc: el que és assertiu sol eixir més a poc a poc que el sí de sempre.
Com es practica?
A poc a poc, del més fàcil al més difícil, i repetint cada pas fins que t’avorrisca. Una escala d’exemple:
- Preguntar una adreça pel carrer.
- Demanar que et canvien de taula en un bar.
- Tornar una cosa en una botiga sense donar explicacions.
- Dir que no a algú de confiança en una cosa xicoteta.
- Demanar una cosa concreta a qui tens al costat en el treball.
- Dir el que et molesta a algú amb qui costa.
- La conversa gran, la que fa por.
Si et costa molt o et provoca ansietat, pots comentar-ho en el teu centre de salut.
També servix en una associació?
Molt. En un grup de voluntariat és fàcil acabar dient que sí a tot i cremar-se. Alguns exemples:
- Quan et demanen una altra tasca: «Este mes no puc agafar res més. Al novembre, sí».
- En una reunió: «Vull acabar la meua idea abans de passar al punt següent».
- Quan alguna cosa no està clara: «No he entés qui s’encarrega d’això. Ho apuntem?».
Com es diu en esperanto?
Parlar una altra llengua és un bon camp de pràctiques: demanar que et repetisquen una cosa o dir que no has entés ja és assertivitat. Algunes frases útils:
- Ne, mi ne povas ĉi-sabate. — No, este dissabte no puc.
- Mi ne komprenis. Ĉu vi povas ripeti pli malrapide? — No ho he entés. Pots repetir-ho més a poc a poc?
- Bonvolu lasi min fini. — Deixa’m acabar, per favor.
- Mi pripensos kaj respondos morgaŭ. — M’ho pense i et conteste demà.
- Vi eble pravas, tamen mi preferas ne. — Pot ser que tingues raó; així i tot, preferisc que no.
Per a practicar-les en veu alta, vine a la nostra Kafo-Kunveno, esperanto al voltant d’un café.
Fonts
- Quemada González, C. i cols. Grupo de afrontamiento de la ansiedad en Atención Primaria. Servei Andalús de Salut, 2023. Els drets assertius són a l’annex 18, que els pren de Consejería de Salud, Manual para el diseño e implementación de grupos socioeducativos en Atención Primaria (GRUSE), Junta d’Andalusia, 2011.
- Smith, Manuel J. When I Say No, I Feel Guilty (1975). En castellà, Cuando digo no, me siento culpable.
Llegir en: